JORNADA FINAL DE L´INSTITUT NOVA HISTÒRIA.

Dia : AVUI, dijous 29 de desembre
Hora: 2/4 de 8 de la tarda
Lloc: PLURAL-21. c/ Cartagena, 230, 5è 1a, Barcelona

Origen català de la bandera dels EUA

Aquesta conferència exposa el que fins ara havien suggerit la Teresa Baqué, l'Enric Guillot i en Bilbeny mateix, però amb moltes més dades i molta méscoherència històrica: que hi ha una relació directa entre la bandera actualdels Estats d'Units d'Amèrica i la bandera catalana.

Les barres vermelles de la bandera americana es corresponen a les barres vermelles de la bandera catalana. L'única diferència és el canvi del dauratper l'argent, perquè fins i tot el nombre de barres --dues, tres, quatre o cinc— és el mateix en ambdues senyeres.

El conferenciant també exposa que en múltiples mapes antics es poden observar banderes catalanes sobre els actuals territoris dels EUA, amb nombre de barres oscil·lants i tant amb or com amb argent. Però aquest fet també s'observa en els antics estats de la nació Catalana, on els escuts dibuixats són amb barres vermelles i blanques o vermelles i grogues.

Com que molts territoris dels actuals EUA van ser espanyols, els seus símbols, banderes i escuts també ho eren. I com que els símbols i les banderes espanyols antics també eren els senyals de la nació catalana, és evident que hi ha una relació directa en la bandera catalana i la bandera dels Estats Units.

JORDI BILBENY

Escriptor i investigador.

Cap de Recerca de l'Institut Nova Història


Us hi esperem!!


PROGRAMA DEL CICLE (RESUM DE TOT EL CICLE):

Cada dijous de setembre fins al desembre, a 2/4 de 8 del vespre

6 d'octubre
Francesc Jutglar:
"Els noms catalans de la fauna americana"

13 d'octubre
Pep Mayolas:
"Qui era realment «Hernando Cortés»?"

20 d'octubre
Pere Alzina:
"La introducció de l'atzavara americana a Espanya"

27 d'octubre
Manel Capdevila:
"La ciència nàutica catalana i la descoberta d'Amèrica"

3 de novembre
Pere Forès:
"Errors i falsedats en els viatges d'En Colom"

10 de novembre
Albert Fortuny:
"El port de Pals i la sortida del primer viatge al Nou Món"

17 de novembre
Àlex Sendra:
"Catalanades i catalanismes del Pare «Bartolomé de las Casas»"

24 de novembre
Enric Guillot:
"Banderes i escuts catalans en els mapes i còdexs d'Amèrica dels segles XVI i XVII"

1r de desembre
Lluís Ma Mandado:
"Cristòfor Colom a l'Orlando Furioso"

15 de desembre
Cesc Garrido:
"Projecció de les Verges de la Mercè i de Montserrat a Amèrica als segles XVI i XVII"

22 de desembre
Pep Comajuncosa:
"La descoberta d'Amèrica i el redreç econòmic de Catalunya"

29 de desembre
Jordi Bilbeny:
"Origen català de la bandera dels EUA"

Contribució de 20 € per sessió solta. Socis INH i P-21: 33% descompte

INCOMPLEIX L´ESTAT I PAGUEN ELS EMPLEATS PÚBLICS I ELS PROVEÏDORS.

Els catalans i catalanes som uns pagadors nats, això no ho dubta ningú ni admet cap debat. Però que el problema de tresoreria actual de pagaments de l´Estat a la Generalitat també l´hagim de pagar els treballadors i les treballadores catalanes, no sembla gaire intel.ligent.
Si hi ha un incompliment, s´ha d´actuar contra els incomplidors, mai contra els que compleixen sobradament i treballen.
Degut a la importància històrica del debat, perquè hi haurà un abans i un després de "la situació de crisi" a l´Estat. Tot i que no ha estat gens malament el plantejament de "tancament de caixes" que ha plantejat S.I., hem pensat penjar el resum de la declaració d´ICV, bastant encertats en el seu plantejament:

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha demanat avui al Govern de la Generalitat que “no faci pagar justos per pecadors” i que posposi part del pagament de l’IRPF o de la Seguretat Social a l’Estat enlloc de fer pagar l’incompliment de l’executiu espanyol als treballadors públics i proveïdors. “És una proposta sensata i ponderada”, ha dit Herrera que ha recordat que “qui incompleix és l’Estat i qui paga són els empleats públics”. “No seria més raonable que afectés a qui està incomplint i no a qui compleix?”, ha preguntat Herrera.

Segons els càlculs dels ecosocialistes, ja que el Govern no ha pogut quantificar la xifra, el 20% de les pagues extres que deixarien de cobrar a temps els treballadors públics comportaria entre 80 i 100 milions d’euros mentre que retardar part del pagament de la quota patronal l’IRPF seria suposaria 150 milions d’euros mentre que ajornar el pagament de la quota de la patronal de la Seguretat Social suposaria 300 milions d’euros, “xifres molt superiors al què suposa el 20% de la paga extra de Nadal”.

“Si no prenen aquesta decisió i s’enfronten a l’Estat”, ha dit Herrera, “sospitem que volen aprofitar l’avinentesa per continuar debilitant la funció pública”. Per això, Herrera ha assegurat que portarà aquestes propostes amb alguna iniciativa parlamentària per forçar-ne la votació i saber el posicionament del Govern.

D’aquesta manera, Herrera vol que les mesures que emprengui el Govern espanyol afectin al ministeri d’economia i no a les butxaques de la gent ni al consum. Per això,el dirigent ecosocialista ha denunciat que el Govern no té cap política d’ingressos, i els ha acusat d’una “mala gestió” i de “manca de previsió” quan s’assegura que no es poden pagar nòmines i quan es podria haver contemplat una nova emissió de bons. “El pressupost no pot penjar d’un fil”, ha lamentat Herrera alhora que ha assegurat que “la política de retallades del govern no està sent eficient, no funcionen i a més empitjoren la situació i la política d’ingressos”.

EXPOSICIÓ "AVIADORS DE LA REPÚBLICA" AL CASTELL DE MONTJUÏC (Barcelona).

Rebem aquest missatge d´una exposició que creiem històricament important.
Per això la pengem al bloc.
L´exposició està oberta fins el 29 de gener del 2012.

El president d'Aena i la Presidència Co·legiada d'ADAR es compauen en convidar-vos a l'acte d'inauguració de l'exposició
'Aviadors de la República'
que tindrà lloc a la Sala del Cos de Guàrdia del Castell de Montjuïc dimecres, 14 de desembre de 2011, a les 12.30 hores.

Castell de Montjuïc
Carretera de Montjuïc, 66 | 08038 Barcelona | 932 564 445 | castell@bcn.cat
Del 15 de desembre de 2011 al 29 de gener de 2012
De dilluns a diumenge, de 9 a 17 h

INTERESSANT LLIBRE SOBRE ELS BOMBARDEJOS ITALIANS AL BAIX ARAGÓ.

El passat cap de setmana l'associació Altra Itàlia va organitzar unes jornades
de memòria històrica sobre la intervenció italiana a la guerra civil.

Aquesta associació ha denunciat a l'estat italià per crims de guerra i
contra la humanitat durant la guerra civil. Aquesta denúncia ha estat admesa
a tràmit per l'Audiència Nacional. Dintre d'aquestes jornades es va fer la
presentació del llibre "Marzo de 1938, bombardeos italianos en el Bajo
Aragón", un episodi que va quedar totalment amagat pels feixistes i pel
règim republicà, que practicava la desinformació per tal de no desmoralitzar
la reraguarda. L'abast d'aquests bombardejos va ser de la mateixa magnitud
que el bombardeig de Guernika.

Els autors del llibre són historiadors locals d'Alcorisa (el poble més
castigat per aquest bombardejos). L'ajuntament d'Alcorisa ha estat l'editor del llibre.

S'ha fet una gran feina de reconstrucció de seqüències
fotogràfiques i tractament digitalitzat de la foto resultant i així s'ha
aconseguit crear una exposició que divulga aquesta història, que es recolza
també en la recollida de testimonis orals.

AQUEST CAP DE SETMANA ES FA l´11è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D´AMÈRICA.

11è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA.
SALA MUNICIPAL, ARENYS DE MUNT, 25 i 26 DE NOVEMBRE DEL 2011.

Programa:

DIVENDRES, 25.

7 de la tarda:

Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història, Presentació.

Josep Manel Ximenis, Batlle d’Arenys de Munt: Obertura.

Taula rodona: «Periodisme, història, futur».

Fabià Rúbio, Fundador de SOM Ràdio.
Gemma Lleixà, Ara.
David Morgades, Diari Gran del Sobiranisme.
Andreu Mas (El Punt/Avui).

8 del vespre:

Projecció del documental: «Cristòfor Colom i la Casa Reial Catalana» de David Grau i Dani de la Orden.
Presentació a càrrec d’en Pep Mayolas.
DISSABTE, 26.

2/4 de 10 del matí:

Jèssica Flores, Regidora de Cultura: Benvinguda.

Roger Mallola: «L’enfortiment de l’estat en la modernitat i la qüestió de la descoberta del Nou Món».

Enric Guillot: «Lepant: la batalla catalana pel control d’Amèrica».

Josep Segarra: «Presència catalana a Cartagena d’Índies».

2/4 d’11 del matí:

Marcel Pallejà: «Almiralls i capitans de més de 80 anys als segles XV i XVI».

Francesc Magrinyà: «L’expressió in senectute bona i l’edat d’En Colom».

Jordi Vila: «La mort civil com a figura jurídica».

2/4 de 12 del matí:

Cesc Garrido: «L’Orde de la Mercè i la descoberta d’Amèrica».

Dolors Marín: «Seguint el rastre del tabac entre Catalunya i Amèrica».

Jordi Prenafeta: «Traces lingüístiques de l’original català perdut de la Lletra d’En Colom».

2/4 d’1 del migdia:

Ramon Serrano: «La relació entre el Plus Ultra, la Corona Catalana i el Nou Món».

Leandre Martí: «Una pintura d’En Colom a Palos de la Frontera».

Xavi Mir: «Sobre la genealogia d’Abraham Ortelius».

2/4 de 2 del migdia:

Felip Rodríguez: «El Gran Capità: indicis bibliogràfics d’un Cardona».

Albert Gispert: «La creu de Borgonya: estendard de l’Imperi d'Espanya».
A les 2: DINAR

5 de la tarda:

Jordi Miravet: «La universitat catalana i el canvi d’actitud respecte a l’origen d’En Cristòfor Colom».

Albert Fortuny: «L’organització del primer viatge: una qüestió tècnica».

Jordi Indiano: «L’humanista valencià Joan Baptista Anyes i els Anyes o Ianyes Pinçon».

6 de la tarda:

Pere Baladron: «Algunes proves sobre la possible catalanitat de Juan Sebastián Elkano».

Lluís Maria Mandado: «Joana d’Aragó, dita la Boja, i els Colom».

Francesc Jutglar: «Fauna americana: l’origen català del mot zarigüeya».

7 de la tarda:

Manel Capdevila: «El genocidi inca i els escacs valencians».

Joanjo Albinyana: «La substitució de la vila de Cullera per la de Cuéllar en els textos de la Història d’Espanya i de la descoberta d’Amèrica».

Pep Mayolas: «La primera audiència reial d’En Colom i el comte de Tendilla».

8 del vespre:

Àlex Sendra: «El castellà d’En Bartolomé de las Casas: ortodòxia, la RAE i la realitat».

Jordi Bilbeny: «El primer govern de les Índies era català».

2/4 de 9 del vespre:

Lliurament del 3r Guardó Nova Història a en David Grau, guionista i director de cinema.

Conferència de clausura: «La recerca de la història: present i futur».
Josep M. Pasqual, periodista i escriptor.

Organitza:

Institut Nova Història
i
Ajuntament d'Arenys de Munt

Col•labora:

Triclinium, Menjars cuinats.

Si vols, també el trobaràs a les Notícies de la web d'en Jordi Bilbeny:

http://www.jordibilbeny.com/gestiona-t/upload/noticies/21112011195836.pdf

Cordialment

http://www.novahistoria.org

ELS DUBTES DEMOCRÀTICS I LES LLIÇONS DE LA HISTÒRIA

El periodista Xavier Montanyà fa una reflexió a internet sobre les eleccions i les lliçons de la història (en aquest cas d´Espanya)recent. Una història enterbolida.
Us pengem un extracte de la darrera part de l´article.

" ...La gravetat i els efectes de la crisi han il·luminat el panorama. Sembla que molts ara s’adonen del frau. Han sorgit noves formes de crítica i de protesta. És trist, però, que la crítica i la dissidència o, fins i tot, la denúncia en veu alta de les perversions del sistema, aparegui quan se’n resenteix la butxaca o el lloc de treball. Hi ha bona part de responsabilitat ciutadana en l’acceptació d’aquest sistema. Ja sigui com a mal menor, per submissió i conformisme, o per que mentre els anessin bé les coses a ells, els importava un rave la resta. L’herència ideològica i sentimental del franquisme és encara molt present. El 20-N és l’aniversari de la mort de Durruti. Què ha passat en tots aquest anys per a què bona part de la classe treballadora voti partits que van contra els seus interessos?

Recomano la lectura de “La Transición en Cuadernos de Ruedo Ibérico” (Blaklist), en una excel·lent edició crítica de l’historiador Xavier Díez. Un recull de les veus silenciades i marginades de la transició. L’estat actual de fracàs democràtic ja s’intuïa en aquest textos, publicats entre 1970 i 1979. La revista i l’editorial van ser fonamentals durant al franquisme, però la seva heterodoxia, independència i lllibertat d’opinió van començar a ser molestes en consolidar-se el pacte de transició entre franquistes i antifranquistes. I se’ls va marginar fins a l’ofec. Molts dels autors, avui, han connectat amb els indignats.

Són escrits rigorosos i coherents d’una gran vigència avui pel retorn del PP, i la desafecció a un sistema que ha generat un 46’2% d’atur jovenil. Un exemple: “Quien amnistiará al amnistiador?” (1975) de Joan Martínez Alier, crítica al que quallaria en la llei d’amnistia del 1977, una llei d’impunitat pels franquistes amb el vistiplau de PSOE, PCE, CiU i PNB. La base per la política d’oblit i desmemòria, queavui impossibilita investigar què ha passat amb els 140.000 desapareguts. Al marge del relat oficial elaborat per Victòria Prego i altres, aquests textos aporten dades interessants sobre l’aristocràcia bancària o els grups de pressió economica, entre altres coses.

Xavier Díez ho sintetitza molt bé: “El franquisme va funcionar com un estat autoritari que permetia mantenir un statu quo invariable en els equilibris de poder tradicionals. La transició va fracassar estrepitosament, com ho va fer en el seu moment la Segona República, a l’hora de resoldre els tres grans problemes espanyols: cultura democràtica feble, desigualtats socials insuportables, incapacitat de resoldre les contradiccions nacionals internes. El desequilibri del poder a l’hora de construir el règim actual, va servir per ajornar la resolució dels tres reptes fins a les calendes gregues”.

EL NEW YORK TIMES OPINA SOBRE LES ELECCIONS ESPANYOLES.

Article del New York Times sobre la "democràcia" i el "bipartidisme". Article penjat a Vilaweb.

La democràcia espanyola és recent però ja s'ha fet vella. Aquesta és la tesi que defensa Jonathan Blitzer, periodista del New York Times a Madrid. En aquest article, publicat en l'edició d'ahir del diari nord-americà, Blitzer analitza la situació que viu la democràcia espanyola, que considera de qualitat dubtosa i marcada per un bipartidisme efectiu, amb una creixent desconfiança significativa vers el sistema polític, especialment per part de les noves generacions, però no només.

El periodista lamenta que la democràcia espanyola no hagi aprofitat l'oportunitat de renovar-se i continuï potenciant un sistema que afavoreix només els dos partits grans. I destaca, no en va, que en les eleccions del 20 de novembre --data que, com recorda el periodista, coincideix amb el 36è aniversari de la mort de Franco-- per primera vegada els dos candidats favorits voregen els seixanta anys. 'Per a una democràcia tan jove són massa vells, senyal que els seus partits no han sabut envellir', diu, donant a entendre que ambdós candidats, per la seva edat, han viscut bona part de la seva vida encara sota la dictadura.

Per una altra banda, recorda que, en algunes circumscripcions, un terç dels noms que figuren a les llistes socialistes, i la meitat dels que figuren a les dels populars, són investigats per corrupció.

Per tot plegat, i manllevant paraules de l'escriptor Javier Cercas i de l'historiador Santos Juliá, parla de partitocràcia i no de democràcia, alerta del descontentament general de la societat i, al mateix temps, constata les simpaties que desperten els indignats. I rebla: 'Si la Transició espanyola va portar les institucions democràtiques, el moment actual mostra els límits de les promeses fetes aleshores. Molts espanyols encara estan orgullosos d'aquella transició, però en aquest moment de fragilitat democràtica, una nova generació més jove topa amb el seu propi govern'.

LA FEDERACIÓ DE VEÏNS DE BARCELONA ES VA SOLIDARITZAR AMB ÒMNIUM CONTRA L´AUTORITZACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ FEIXISTA.

La FAVB es va solidaritzar amb Òmnium per la manifestació convocada per la Falange davant la seva seu i autoritzada pel Departament d'Interior de la Generalitat. La convocatòria feixista volia actuar contra l'entitat per la seva condició catalanista, 'un cau de paràsits i separatistes', segons els convocants. La federació d'associacions de veïns de Barcelona denuncià que 'la marxa s'inscriu en el marc d'una reactivació de la presència de l’extrema dreta', i denuncia la tolerància envers aquestes expressions.

Per la seva banda, l'esquerra independentista de Barcelona deplora que 'el Departament d'Interior hagi autoritzat una concentració de caire feixista a la porta de la seu d'Òmnium Cultural. Cal recordar, també, que el 12 d'octubre la passivitat del govern va fer possible una concentració feixista a Montjuïc i un concert neonazi al Poblenou, i pocs dies abans un acte de Plataforma per Catalunya a la plaça de Sant Jaume.'

EL FILL DE L´AGENT QUE VA DETENIR COMPANYS, CEDEIX EL FONS DEL SEU PARE A L´ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA.

El fill de l'agent que va detenir Companys cedeix el fons del seu pare a l'Arxiu Nacional

El fill de Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys, ha cedit el fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fet ha estat possible després d'un treball d'investigació de la periodista d''El Temps' Gemma Aguilera, que fa uns mesos va tenir accés a un fons de 15 dietaris (escrits entre 1922 i 1948, amb una pàgina dedicada al president), 40 fotos (inclosa la que Urraca va fer a Companys a la frontera d'Hendaia), fitxes policíaques del seu pas per Brussel·les i documents personals. Segons Aguilera, Juan Luís Urraca cedeix el fons com un 'gest de generositat i en bona part com a reparació moral a Catalunya, i per l'alt valor històric'.

Juan Luís Urraca va conservar durant molts anys una caixa plena de papers que havia recollit del pis de la seva mare, a Madrid, quan ella va morir. No la va obrir mai fins el juny passat, quan la periodista d''El Temps' Gemma Aguilera va aconseguir trobar-s'hi i li va demanar si conservava algun tipus de documentació sobre el seu pare, Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys.

Juan Luís Urraca va creure que el seu pare era un simple diplomàtic de carrera fins que, un cop mort, va trobar entre els seus objectes personals el llibre 'La trágica muerte de Companys', de Joan Llarch, amb la foto d'un home com a punt de llibre. La instantània l'havia presa el seu pare al president Companys en el pas fronterer d'Hendaia després de detenir-lo, l'any 1940.

Aguilera portava temps darrere el cas, la primera pista del qual havia estat una esquela de Pedro Urraca en el diari 'ABC'. La data de la mort de l'agent -14 de setembre del 1989- era una de les dades més importants de la investigació ja que "les lleis espanyoles d'arxius impedeixen consultar l'activitat dels funcionaris fins que no han passat 25 anys de la seva mort o, si no se sap, 50 anys des que es té l'última referència en un document oficial", ha explicat la periodista.

Aquella caixa conservada durant anys pel fill de l'agent va resultar ser un valuós tresor històric: incloïa 15 dietaris personals de Pedro Urraca escrits entre el 1922 i el 1948; 40 fotografies de l'agent "d'un alt valor, perquè per primera vegada es pot posar cara a aquest home", ha matisat Aguilera; fitxes policials de l'època durant la qual va estar a Brussel·les, i documentació personal de Pedro Urraca i la seva dona, Elena Cornette.

Una caixa que, després del procés d'investigació d'aquests mesos, Juan Luís Urraca ha decidit cedir a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Segons la periodista, Urraca ha volgut donar la documentació a l'ANC i cedir els drets de tots els documents a la Generalitat amb un doble intenció: "Per fer un gest de reparació moral a Catalunya pel que va fer el seu pare i perquè considera important que els historiadors tinguin accés a aquesta documentació per l'alt valor que pot tenir en estudis posteriors".

D'entre les moltes pàgines escrites per Urraca, n'hi ha una de prou rellevant per a la història de Catalunya: la pàgina que l'agent va dedicar a Companys, l'única persona de totes les que va detenir a qui fa una referència directa: "Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caido por tierra. (...) Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera", escriu al dietari.

"En aquesta pàgina, el policia mostra una certa incomoditat pel que acaba de fer, detenir-lo i portar-lo a la frontera francesa, i reconeix que aquesta persona ha lluitat pels seus ideals fins a l'últim moment, tot i saber que a Madrid no hi haurà pietat, reconeix que aquesta persona està disposada al sacrifici per Catalunya". "D'alguna manera, Companys el va marcar, no sabem fins a quin punt, però algun remordiment li va causar", ha interpretat la periodista.

Segons ha explicat Aguilera, Pedro Urraca Rendueles era "només un policia de baixa categoria, però la seva ambició li va permetre arribar a les altes esferes de l'estat franquista". De la mà del ministre d'Afers Estrangers espanyol, Ramon Serrano Súñer, i de l'ambaixador a París, José Félix de Lequerica, Urraca va arribar a "dirigir el control policial de la repressió als exiliats fins al 1945" i, posteriorment, el van traslladar a Brussel·les, "on va continuar la repressió fins que tenia 75 anys", ha assegurat Aguilera.

El 14 de setembre del 2014 es compliran 25 anys de la mort de Pedro Urraca i serà aleshores quan es tindrà accés als arxius professionals de l'agent. Aguilera ha afirmat que llavors "es podran saber moltes més coses i es podrà resoldre la incògnita de si aquesta persona té delictes de sang o no, ja que fins ara no ha estat demostrat".

Fins aquell moment, la documentació estarà disponible per a consulta a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on també s'ha digitalitzat. Avui dissabte, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, han lliurat una còpia en digital de tota la documentació a Juan Luís Urraca.

RETALLADES TAMBÉ EN L´ATENCIÓ ALS ALUMNES DISCAPACITATS.

Les "retallades" al final les patim tots, però s´hauria de ser més flexible amb un col.lectiu com el dels alumnes discapacitats. Un sector molt sensible en el qual hem posat moltes esperances totes les persones amb un mínim de criteri educatiu.
No podem pensar en una societat on hi ha alumnes en escoles "especials". Estem per l´Escola Inclusiva on tots i totes puguin gaudir d´una escola ordinària.
I en aquest sector tant desprotegit i sensible no es poden establir retallades com si parlesim de Governació, Interior, o qualsevol Conselleria de la Generalitat i menys quan les "injeccions" als sectors bancaris han servit només per col.locar els diners "injectats" en deute públic i no per concedir més crèdit.

No ens podem carregar un sector tant desprotegit com aquest d´aquesta manera. Us pengem una queixa d´un sindicat al Síndic de Greuges, que ens ha arribat avui.



Barcelona (ACN).- La Federació d'Ensenyament de CCOO presentarà una queixa davant del Síndic de Greuges per les "retallades" en l'atenció a l'alumnat amb discapacitat. El sindicat ha informat que el curs passat es va reduir el personal de suport a la docència d'aquest col•lectiu, situació que aquest curs s'ha "agreujat". Això fa que, segons CCOO, no es garanteixi el dret a rebre l'atenció necessària per al desenvolupament correcte de les seves aptituds, el de no ser discriminat a l'escola i a accedir en condicions d'igualtat, el d'assegurar el suport necessari per assolir els mateixos objectius que els seus companys i el dret a no ser escolaritzat en un centre d'educació especial, "si no és com a últim recurs".

A ANDALUSIA TROBEN EL SEGON FOSSAR MÉS GRAN DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA.

Ens envien aquest correu des del sud d´Espanya. Dades interessants tant pel contingut històric com de recerca de la memòria històrica dels andalusos.

España: Hallan la segunda fosa común más grande de la represión franquista

“Una fosa común que podría contener centenares de víctimas de la represión franquista fue descubierta en Jerez de la Frontera y podría convertirse en la segunda fosa mayor hallada hasta el momento en España”, anunciaron el 28 de septiembre los defensores de la recuperación de la memoria histórica.

Edurne Rubio, portavoz del Foro por la Memoria, una de las asociaciones dedicadas a descubrir las fosas donde yacen miles de víctimas de la Guerra Civil (1936-1939) y la posterior represión franquista, señaló: “se calcula que hay centenares, se estima que podría haber unos 600 cuerpos”.

La fosa podría ser la segunda mayor descubierta en España, después que en 2008, según datos oficiales, se descubriera una fosa con 2.840 cuerpos en San Rafael, en la provincia de Málaga.

La fosa ahora descubierta se encontraría en un lugar conocido como el Cortijo del Marrufo, en el término municipal de Jerez de la Frontera, en la provincia de Cádiz, y los cuerpos pertenecerían, según los investigadores, a ejecutados durante la Guerra Civil.

“Se han hecho catas (prospecciones) y se han descubierto cuerpos a una profundidad pequeña, de 30 o 40 cm”, añadió Rubio, antes de agregar que también se pasó un detector de metales por la zona, que permitió la recuperación de restos de proyectiles.

El descubrimiento de esta fosa es fruto de diez años de “investigaciones, recogidas de testimonios orales”, concluyó la portavoz.

El gobierno español publicó en mayo pasado un mapa con más de 2.000 fosas comunes con víctimas de la Guerra Civil (1936-1939) y de la represión franquista, en el marco de la denominada Ley de Memoria Histórica, aprobada en 2007, destinada a rehabilitar a las víctimas de la dictadura franquista (1939-1975) y que incluye ayudas para la localización y apertura de fosas.

En la Guerra Civil y los primeros años del franquismo desaparecieron unas 114.000 personas, según datos de la investigación iniciada por el juez español Baltasar Garzón en 2008.
Gracias a las redes sociales se conocía esta noticia en España, publicada en el diario argentino Los Andes, Le Point, Publico de Portugal o el ABC estadounidense. Ni siquiera el diario Público dio urgencia en conocer este tema. Y solo pasado este tiempo, se publicada en El País.

En el diario El País, se publicaban otras declaraciones:
Andrés Rebolledo, presidente del Foro por la Memoria del Campo de Gibraltar y nieto y sobrino de dos fusilados en la zona. “Creemos que aquí puede estar una de las mayores fosas comunes de España en campo abierto, fuera de un cementerio: entre 300 y 600 personas”.

José María Pedreño, presidente de la Federación Estatal de Foros por la Memoria. “El cortijo de El Marrufo fue, entre noviembre de 1936 y marzo de 1937, un centro de detención, tortura y ejecución equivalente a la Escuela de Mecánica de la Armada (ESMA) en Argentina”. “Durante esos meses fueron detenidas una media de entre ocho y diez personas al día”.

Fernando Sigler, coordinador de la investigación, que ha tenido una subvención de 55.900 euros del Ministerio de la Presidencia. “En todo el valle del Sauceda vivían por aquel entonces unas 2.000 personas”.

Rubén G. Herrera / Tercera Información

RECERQUES DE RESTES HUMANES DE LA BATALLA DE L´EBRE.

Avui us pengem una noticia d´història, sobre les recerques fetes a la zona de la batalla de l´Ebre.
És una noticia puntual, però a més a més del seu aspecte històric, esperem que, algún dia tots els familiars dels soldats morts en aquella batalla puguin saber on van restar els cossos dels seus familiars morts. És el mínim que es pot oferir als familiars d´aquelles persones mortes: la identificació, el reconeixement, l´enterrament definitiu en l´àmbit familiar i el tancament del dol per unes persones que (després de 37 anys de franquisme i 36 de democràcia) continuen una gran part constant com "desapareguts".

Investigadors de l'Institut de Patrimoni del CSIC, del grup d'investigació Didpatri de la Universitat de Barcelona (UB), han desenterrat les restes de l'últim "soldat republicà" de la Batalla de l'Ebre, sepultat en la mateixa trinxera en la qual va combatre fins a l'últim segon.
La troballa és fruit dels treballs arqueològics que es desenvolupen en la línia fortificada de La Fatarella (Tarragona), l'objectiu dels quals és la preservació del patrimoni històric que representen els búnkeres de formigó i les trinxeres de la zona, l'última en poder dels republicans després d'una batalla que es va perllongar entre juliol i novembre de 1938 i va costar 15.000 vides.

En un comunicat, l'Associació Lo Riu ha explicat que la troballa ha posat "la pell de gallina" als investigadors, en entendre que el soldat caigut era probablement conscient de la seva situació i va combatre per assegurar el replegament dels soldats en retirada davant l'avanç de les tropes franquistes.

L'home, que calçava un 44 i mesurava 1,80 metres d'altura, va morir pels efectes de la metralla -possiblement una magrana que li va explotar a curta distància-, i els arqueòlegs han documentat que l'impacte li va partir el fèmur dret i li va incrustar fins a nou fragments en la caixa toràcica, a més de possiblement arrencar-li la mà dreta.

El soldat va caure d'esquena damunt del seu sarró, per la qual cosa ha estat possible recuperar els utensilis amb els quals s'afaitava, una ampolla de cristall verd i el plat d'alumini amb el qual menjava, juntament amb les restes d'unes botes amb sola de cautxú i capdavanteres de ferro.

Encara tenia en el seu poder dues magranes de fabricació polonesa i diversos paquets de munició del seu fusell, si bé els arqueòlegs creuen que algú el va despullar del seu casc i de la seva arma després de morir i el van deixar allà, enterrat en la seva pròpia trinxera i envoltat de nombrosos casquets de bala.

"Va romandre disparant frenèticament contra els enemics que atacaven la posició i es va quedar en el seu lloc de combat, fins a la mort, protegint la retirada dels seus companys", precisa el comunicat, que celebra el resultat d'una excavació que recupera la història d'aquest soldat fins al moment anònim.

A mitjants de novembre, i després que al juliol l'exèrcit republicà aconseguís travessar el riu Ebre i fes retrocedir als franquistes, l'avanç dels revoltats va tornar a expulsar als republicans cap al nord, per la qual cosa el XV Cos d'Exèrcit va ser encarregat de defensar les últimes posicions que asseguressin el replegament.

En un dels vèrtexs de la línia defensiva de búnkeres i trinxeres que discorria entre Riba-roja, La Fatarella i Ascó, concretament a la zona de Raimats, és on els investigadors han trobat el cadàver, en uns treballs que dirigeixen Alberto González-Rubial per part del CSIC i Mayca Rojo per part de la UB.

CATALUNYA I ESCÒCIA : PROPOSTES PER UNA ENERGIA VERDA.

Davant del debat que es presenta sobre el futur energètic dels diferents països i davant dels partidaris de les energies renovables i no renovables, tenim un debat històric que marcarà el nostre futur col.lectiu.
L´exemple més clar és una de les primeres decisions que haurà de prendre el Govern espanyol que guanyi les eleccions de novembre: ubicació del cementiri nuclear.

En aquesta situació, ens ha agradat la posició de partits de països que ara no tenen estat propi, potser ells començaran obrint la nova via.Un exemple el cas d´Escòcia i un bon posicionament d´Alternativa Verda al nostre país.

ELS VERDS-ALTERNATIVA VERDA, CELEBRA LES DECLARACIONS DE JIM MATHER (EX-MINISTRE ESCOCÈS) CONTRA L'ENERGIA NUCLEAR

Catalunya com Escòcia, per una energia verda
El partit ecologista Alternativa Verda, formació política integrada dins la coalició independentista SI, celebra les declaracions fetes per Jim Mather, ex ministre d´Empresa, Energia i Turisme del govern d´Alex Salmond contra l'energia nuclear realizadeses en una roda de premsa celebrada el dia 21 de setembre al Parlament. Hi eren presents els diputats de SI, Alfons López Tena, Uriel Beltran i Toni Strubell, i el president d´Alternativa Verda, Santiago Vilanova.

Jim Mather, alt càrrec del Scottish National Party (SNP), va manifestar el rebuig del seu partit a l'energia nuclear, tal i com va quedar acordat en el Parlament escocès el 10 de gener de 2008 per 63 a 58 vots.

Actualment a Escòcia funcionen les centrals nuclears de Hunterston B i Torness, propietat el 100% de British Energy i del tipus AGR (Advanced gas-cooled reactor) que han de deixar de produir electricitat el 2016 i el 2023, respectivament.

Jim Mather va defensar per Escòcia un model energètic desnuclearitzat. "Volem convertir-nos en l'Aràbia Saudita de l'energia verda mitjançant fortes inversions previstes en la eòlica, la maremotriu i la solar", va dir.

L'objectiu polític de SI i d'Alternativa Verda per Catalunya, com Escòcia, és lograr un Estat lliure que gestioni un model energètic desnuclearitzat i totalment autosuficient amb les energies renovables.

- 24/9/2011: El Scottish National Party (SNP) es reafirma en la seva política de no nuclears a Escòcia i es felicita de la decisió presa per l'empresa elèctrica SSE d'abandonar els plans de participar en la construcció de nous reactors a Sellafield, Cumbria, UK.

La història i la seva interpretació no poden estar sempre subjectes a criteris econòmics ni economicistes. La recuperació del patrimoni, també l´històric evidentment, és important per a qualsevol poble.
És per això que donem suport a l´actuació del Centre de Documentació de La Sagrera.

"El Centre de Documentació de la Sagrera, en conèixer la noticia de la trobada de les restes d’una vil·la romana a les obres que s’estan fent a l’entorn de la futura estació de l’AVE, considera:

Que s’hauria de valorar de manera adient un fet tan singular i transcendent, que dóna projecció, importància i perspectiva al nostre passat.

Que un patrimoni cultural com aquest no hauria de marxar del lloc on s’ha trobat, restaurant allò que calgui per, si és possible, retornar-ho a la seva ubicació original, per tal de convertir-lo en un punt emblemàtic i de referència, en estreta i compatible combinació amb la futura estació de la Sagrera.

Si estàs d’acord amb aquesta proposta, t’agrairíem que t’hi adherissis, facilitant-nos el teu nom i cognoms a aquesta adreça de correu: qterre@gmail.com, que lliurarem a l’Associació de Veïns de la Sagrera perquè faci arribar a les institucions o organismes que calguin l’opinió dels sagrerencs i les sagrerenques sobre aquest tema, per tal que sigui coneguda i tinguda en compte.

Gràcies.
Quim Terré
Centre de Documentacio de la Sagrera"

EL PP VALENCIÀ INSISTEIX EN ELS TRANSVASAMENTS.

Joan Antoni Panisello: 'Fer transvasaments va en contra de tot model de desenvolupament sostenible per a tot el país'

El portaveu de la PDE (Plataforma en Defensa de l´Ebre)alerta dels riscos socials i econòmics del transvasament

Era previsible que la Diputació de Castelló votés aquesta moció. Simplement el que fan és pressionar el govern espanyol, que té l'obligació de pronunciar-se sobre el transvasament. Nosaltres també volem que es pronunciï al més aviat possible. I esperem que s'oposi del tot al transvasament.

El que no poden fer és utilitzar l'argument de què demanen un 15% de l'aigua inutilitzada, perquè qui tingui un poc de coneixements en aigua, sap que l'aigua del riu no es perd al mar. No és aigua inutilitzada. Aquesta aigua arriba al Delta i el manté viu i aporta nutrients al mar pels peixos, el marisc, etc.

L'estratègia del PP

D'altra banda, nosaltres estem convençuts que això només és el principi. Al programa del Partit Popular per les eleccions no hi figura cap gran transvasament, perquè ja els va sortir malament una vegada. Però el que sí que té previst el Partit Popular és fer transferències d'aigua entre conques a petita escala. I ho volen fer, si poden, fent peticions d'accedents d'aigua concedida per a regadiu, com en aquest cas. Per això servirà el canal Xerta-Sènia, que és un canal que sospitosament ja es va fer molt sobredimensionat per a les necessitats que té el territori. De ben segur que servirà per fer arribar l'aigua a Castelló si s'acaba fent el transvasament.

Atac al model de desenvolupament


I no ens cansarem de dir que un transvasament és un atac al país sencer. Els noranta hectòmetres cúbics no són en realitat el més important. El més important és tot el que hi ha al darrere. Fer transvasaments va en contra de tot model de desenvolupament sostenible per a tot el país. I, a més a més, a sobre, perjudica de manera clara l'economia de les terres de l'Ebre. Hem d'aprofitar el riu. I no ho fem.

En vint anys, Tarragona ha canviat, les terres de l'Ebre no

Un exemple: fa vint anys que es va fer el transvasament a Tarragona. La qualitat del benestar i la indústria a Tarragona han crescut molt en aquests vint anys. A les terres de l'Ebre pràcticament no ha canviat res. Al contrari, ens hem convertit en un abocador i en una font d'energia per a Catalunya. A sobre, ara ens volen encolomar el magatzem nuclear. I el riu, mentrestant, s'empobreix cada dia que passa. Tenim dues opcions: construïm territori i vida al voltant del riu, o deprimim el territori que hi ha al voltant del riu.

No tenim res en contra els pagesos de Castelló. En absolut. Però hem de fer entendre tothom que aquest no és el camí. Un transvasament mai no vertebrarà un país. Per entendre'ns, ens fa el mateix mal un transvasament de l'Ebre a Castelló com un transvasament del Segre a Barcelona, que també està contemplat. I el que és evident és que el futur de les terres de l'Ebre, que també són país, no passarà mai per la venda de l'aigua.

Joan Antoni Panisello, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

JOSEP TERMES, L´HISTORIADOR DEL MOVIMENT OBRER CATALÀ.

Mor Josep Termes, historiador a contracorrent
L'enterrament es farà demà dissabte a les 13.30 al tanatori de les Corts de Barcelona

L'historiador Josep Termes i Ardèvol. S'ha mort aquesta matinada als setanta-cinc anys d'un càncer. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, va ser destacat amb la Creu Sant Jordi el 1990 i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2006. Termes era el gran especialista en la història del moviment obrer català dels segles XIX i XX i de l'anarquisme. El darrer volum que es va publicar l'historiador, aquest juny del 2011 a l'Avenç, fou la 'Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980)'. També va escriure: 'Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)' (1972), 'El nacionalisme català. Problemes d'interpretació' (1974), 'Les arrels populars del catalanisme' (1999), 'Històries de la Catalunya treballadora' (2000) i al 2009, 'Resum de la història del catalanisme'…

Josep Termes, fill de pagesos pobres emigrats a Barcelona, va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se'n de baixa en constatar 'que deixava de ser un partit obrer portat per obrers' i hi entraven els 'nois de casa bona a manar'. L'any 1966 la Universitat de Barcelona el va expulsar per motius polítics i el 1968 es va integrar a l'equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1982 i 1991 va ser catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. També va ser membre de l'Institut Universitari Jaume Vicens Vives.

Josep M. Muñoz: 'La seva és una trajectòria a contracorrent'

L'historiador Josep Maria Muñoz, director de la revista d'història L'Avenç, que li va fer la darrera llarga entrevista, recorda que era un home molt vital, que li agradava molt la vida i que de la malaltia no en volia parlar gens, encara que no la defugia. 'Recordo fa molts anys que quan va tenir el tercer fill el vaig trucar per felicitar-lo i li vaig dir, 'bé ara potser que paris', i ell em va respondre: 'És la vida la que t'ha de parar'.

Continua Muñoz: 'La seva és una trajectòria a contracorrent, i en aquest sentit és la seva gran aportació i va jugar un paper molt important: malgrat participar de la tradició d'historiadors progressistes en l'antifranquisme (va ser militant del PSUC i fundador de la revista Recerques), una tradició que venia de Vicens Vives i després de Pierre Vilar, ell se'n va separar per reivindicar les arrels populars del catalanisme polític. Aquesta actitud anava molt lligada a la seva vida, perquè era un home completament vinculat al món popular, a les seves arrels pageses, a la seva vida de barri.'

Mascarell: 'Amb Termes vam aprendre a llegir la història del nostre país'

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha parlat de Termes com a un referent per a molts historiadors i molts ciutadans de Catalunya. 'Amb Josep Termes varem aprendre a llegir la història del nostre país des del moviment obrer, en clau nacionalista, amb el rigor i l'estima pel passat que sempre va mantenir en la seva feina', ha dit el conseller, que també ha agraït les col·laboracions de l'historiador a la revista 'Avenç', publicació que Mascarell i el promotor cultural Oriol Regàs van fundar l'any 1977.

Historiador de la societat

En motiu del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes Termes va parlar de la seva concepció de la història i de la seva trajectòria. Va dir que sempre havia intentat fer història de la societat. Per ell la història no era determinista: 'La història és indeterminada, depèn de molts factors, és una esfera multidireccional. Així ha estat la meva recerca i ho he fet a contracor dels deterministes que tan han abundat en aquest país. En la interpretació de la història he tendit a no minusvalorar la literatura, els costum, la cultura popular... Per exemple, tinc una biografia política de Samitier, el jugador de futbol del Barça. Perquè jo crec que no es pot entendre la història de Catalunya sense l'església catòlica (i ho diu un no creient), però tampoc sense l'anticlericalisme i la maçoneria'.

En el context del Premi d'Honor, l'historiador va resumir els temes de recerca que va treballar al llarg de la seva trajectòria: 'la vertebració del moviment obrer del 1840 al 1939; l'aparició del moviment federal com una de les primeres manifestacions del particularisme català; la història del catalanisme vist com un moviment múltiple i on hi conflueixen sensibilitats diferents; i en certa manera dos períodes curts però intensos i apassionants que han suposat dos fracassos del catalanisme: el sexenni revolucionari (1868-1874) i la Segona República (1931-1936).'

Una biblioteca única

Josep Termes va bastir una biblioteca amb 30.000 volums única al món, amb peces úniques i tan simbòliques com un disc que narra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, l'any 1909, volums signats per Pi i Maragall, fulletons anarquistes dels anys vint… Aquesta biblioteca és única, entre més coses, pels cent títols i escaig sobre estudis de la premsa; pels llibres dedicats als moviments polítics i socials propis del país o que hi han tingut presència; per molts llibres publicats a l'exili des del 1939; per la col·lecció de revistes d'època i la de làmines, cartells, auques, postals, cromos… A més, conté les traduccions d'autors russos i soviètics d'Andreu Nin, publicades per l'editorial Proa els anys trenta. A princips d'aquest any, 25.000 volums es van traslladar al Museu d'Història de Catalunya.

NUCLEAR DE COFRENTS: MODIFICACIÓ DE CONDICIONS I MENYS SEGURETAT.

Us afegim la noticia que ja ens havia arribat sobre la modificació de condicions de funcionament de la Central Nuclear de Cofrents (País Valencià).
Us pengem la noticia tal com la va difondre una agència no gens antinuclear, no volem convéncer a ningú, aquests son els fets:

Tanquem Cofrents assegura que s'han modificat condicions de funcionament en la nuclear que "degraden" la seguretat
La central assegura que té uns "alts marges de seguretat" i creu una "irresponsabilitat" que es creu "incertesa"

VALÈNCIA, 02 (EUROPA PRESS)
La plataforma 'Tanquem Cofrents' ha assegurat este divendres que s'han modificat algunes condicions de funcionament de la central de Cofrents (València), que suposen una "degradació" de la seguretat d'esta planta i ha afirmat que se'n van a deixar de fer inspeccions de les soldadures circumferencials del vas del reactor, que conté les barres d'urani i està plena d'aigua altament radioactiva, el que sotmet els metalls a una fatiga de material "extrema".

Segons ha afirmat en un comunicat, en el cas que es donaren esquerdes en estes soldadures "es produiria una perduda de l'aigua de refrigeració, el pitjor que li pot ocórrer a una central atòmica, semblant al que ha ocorregut en els reactors de Fukushima".

L'entitat ha recalcat que el "bon estat" d'estes soldadures és "particularment important en cas d'una situació de LTOP (sobrepresurització en fred) del vas, que pot ocórrer durant el funcionament normal de la central, i que es pot per tant minimitzar, però també pot ocórrer per avaries, com de fet ha estat a punt d'ocórrer en centrals similars a la de Cofrents".

En segon lloc, ha assenyalat que se'n va augmentar el grau de cremat de part de les barres d'urani des de 40 MWd/kg U, --que és el màxim que s'aconseguia fins ara, fins a 70 MWd/kg U--, que dóna com a resultat un "augment de l'oxidació i corrosió d'estes barres, que augmenta la probabilitat de fugues i contaminació de l'aigua del reactor, així com una disminució de la seua conductivitat tèrmica, el que en cas d'incidents de sobrepotència tèrmica o de perduda d'aigua refrigerant agreujaria les conseqüències de l'accident".

Tanquem Cofrents ha indicat que esta situació es produïx "en el moment en què s'hauria de fer tot al contrari, és a dir, quan s'acaba d'autoritzar el funcionament durant deu anys més, fins a 2021, d'una central vella i deteriorada, que ja té 27 anys, dos més que la vida útil que li van donar els seus fabricants".

L'entitat ha afegit que estes modificacions en el funcionament de la planta han estat autoritzades pel Consell de Seguretat Nuclear al ple del 20 de juliol passat, "d'acord amb l'extrapolació de dades experimentals i a càlculs probabilístics, considerant que la probabilitat que estes modificacions produïsquen problemes és prou baixa com per a permetre-les".

Tanquem Cofrents sosté que el motiu pel qual la central nuclear, amb la "complicitat" del CSN, ha realitzat estes modificacions "ha estat, com sempre, augmentar encara més els enormes beneficis que té, tot i que siga a costa, com és el cas, de disminuir la seguretat, i de posar-nos a la població fins i tot més en perill".

Tot i això, fonts de Cofrents han apuntat a Europa Press que la central "complix amb tots els requisits i requeriments de seguretat", ja que esta és la "màxima preocupació" de la central, de la qual ha destacat les fites que ha complit fa poc, com el temps ininterromput que ha estat en funcionament. Per esta raó, ha lamentat que s'intente "crear incertesa", una cosa que ha qualificat d'"irresponsabilitat" i ha subratllat els "alts marges de seguretat" de la instal·lació.

SANTS: LA DHARMA EN HOMENATGE A ESTEVE FORTUNY.

ELS SÍMBOLS FEIXISTES MAI HAN DESAPAREGUT DEL TOT DEL TERRITORI

Bones vacances als que en feu. I bon estiu als que no en feu o esteu per aquí.

Avui ens permetem posar un article publicat a les Illes Balears (també relacionat amb la història recent del nostre país).

L'any 1934, al puig de Sant Salvador de Felanitx, amb l'entusiasme de la recent nascuda Falange i de l'aleshores comandant militar de les Balears, Francisco Franco, es va inaugurar un monument que demostra la desvergonyida utilització política de la religió, amb la participació activa de l'Església.
Un minúscul sabotatge contra aquell acte d'enaltiment feixista seria utilitzat, dos anys després, per a una sàdica i despietada venjança.
Ara, 77 anys després, la provocació persisteix. Mai cap partit polític, cap col·lectiu religiós, cap associació de víctimes, cap organització democràtica (Sos Racisme, Drets Humans...) ha denunciat (criticat ni tan sols) l'aberrant imatge ni reclamat enderrocar-la.

Publicat avui a http://dbalears.cat/actualitat/opinio/rei.html

LA DIGNITAT DE LA COMISSIÓ: NINGÚ HA DE DONAR-LOS LES GRÀCIES.

Josep Cruanyes: 'Ningú no ha de donar-los les gràcies, és el seu deure tornar-nos els papers'
El membre de la Comissió per la Dignitat ens explica la importància dels documents que encara són a Salamanca, el bloqueig per part del ministeri i què passa amb els papers del País Valencià

L'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, va acollir ahir a la tarda un acte en què els governs català i espanyol formalitzaven l'arribada de la penúltima remesa dels documents catalans espoliats que eren a Salamanca. Com va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el greuge no es tancarà fins que no arribi la darrera remesa. De tot plegat, en parlem amb Josep Cruanyes, membre de la Comissió per la Dignitat, l'associació que més ha lluitat pel retorn dels papers i que ahir no va assistir a l'acte en senyal de protesta.

Els documents que encara manquen són significatius?

A la Comissió de la Dignitat estem, valgui la redundància, indignats per la manipulació que fa el ministeri en fer creure que sols falten quatre banderes i que pràcticament el retorn ja s'ha materialitzat. La veritat és que falta una part substancial de la documentació: cartes, llibres d'actes d'entitats, correspondència diversa. Una quarta part del que falta són documents textuals importants. Entre els papers que falten, hi ha documentació dels sindicats CADCI, CGT i UGT i dels partits ERC, PSUC i POUM. També queda molta documentació de la Generalitat, entre la qual destaca la correspondència del president a l'exili, Josep Irla, i el conseller Antoni Maria Sbert. També resten informes dels serveis secrets d'informació de la Generalitat.

Què es va celebrar, doncs, ahir?

El que buscava el ministeri és un acte polític, fer creure que ja ha complert. Però ningú no hauria de donar-li gràcies en cas que compleixi perquè és el seu deure ratificat per una llei. El ministeri hauria de disculpar-se perquè, a més de trenta-cinc anys del restabliment de la democràcia i a cinc anys i mig de l'aprovació de la llei, encara no ho ha tornat tot.

Quina valoració fa del paper de la Generalitat en tot el procés?

Els tècnics de la Generalitat han fet, des del principi, una bona feina. En el moment en què es va aprovar la llei, ja tenien preparat un llistat de tota la documentació catalana que calia fer retornar. S'havia fet molta feina prèvia d'identificació de documents catalans.

I l'actitud del ministeri?

Sempre ha estat obstructiva. Des del primer retorn de documents, el 2006, ja hi hagué problemes. En la primera tramesa, l'estat va retenir set lligalls sense donar explicacions. A partir d'aquell moment va estar-se dos anys sense reunir-se amb la Generalitat. Això és inexplicable. Ara ja faria dos anys que s'hauria acabat el procés. L'única explicació d'aquest bloqueig és l'oportunisme polític. Fins al desembre passat no va arribar la primera tramesa important de documentació de particulars i ara sembla que es farà la segona transferència.

Com s'ha blocat el procés?

Els representants han anat posant inconvenients i problemes tècnics. Per exemple, per retornar la documentació catalana del fons Vinaròs, amb molts documents d'entitats i sindicats de La Ràpita i d'Amposta, es va obligar els tècnics catalans a fer informes que demostressin obvietats. Un altre exemple: la documentació que es transfereix ara ja estava disponible a final de l'any passat. Ningú no s'explica perquè no es va fer llavors.

Tenint en compte la posició del ministeri en contra del retorn, què passarà si guanya el PP?

Nosaltres tenim poca imaginació i no pensem en el futur. L'única cosa en què pensem ara és que el govern central actual, que ha assumit el retorn dels papers, faci la seva feina i que en les properes setmanes es reuneixi la comissió mixta, que s'aprovi el traspàs de tota aquesta documentació clarament identificada i que s'acabi el procés de retorn abans de final d'any. No contemplem la situació d'haver de trobar-nos amb una nova legislatura: seria una vergonya.

Què passa amb el retorn dels papers valencians?

L'estat ha mostrat sempre una gran insensibilitat, no comprèn el valor de la restitució d'aquests documents històrics. La llei del 2005 preveia també el retorn de la documentació del País Valencià, però el govern espanyol no ha fet res en aquest sentit, no ha mogut ni un dit. A la comissió posem sobre la taula aquest deure que tenen de retornar tota la documentació del País Valencià que centenars d'ajuntaments ja van reclamar en el seu moment; una documentació molt nombrosa, com la de Catalunya.

CAL QUE ES DEBATI AL PARLAMENT EL MODEL ENERGÈTIC QUE VOLEM ELS CATALANS I CATALANES.

Avui el diputat Toni Strubell (SI) ha presentat una moció al Parlament català sobre l'energia nuclear i sobre el futur d´Ascó I i II. Han votat a favor de la moció ICV, ERC i PSC i en contra CiU, PP, Ciudadanos i el diputat J. Laporta.

La noticia tal com ha sortit als mitjans del Parlament us la reproduïm. Des d´aquí saludem la iniciativa (encara que s´hagi perdut la votació).
Esperem que sigui l´inici d´una activitat parlamentària seriosa que centri el debat energètic a Catalunya com un tema prioritari.
També esperem que els grups parlamentaris més conscients de la importàcia d´aquest debat es donin suport entre ells, sense intents partidistes i sense intentar capitalitzar les actuacions, per tal que hi hagi un veritable debat, necessari perque no es va fer a la dita "transició" i tampoc es preveu fer ara.

Finalment ens sembla penós el paper de CiU i dels Ciudadanos en el debat d´aquest matí. Se´ls comença a veure el llautó als primers i ja fa temps que se´ls hi veu als segons.

Strubell demana responsabilitat envers l’energia nuclear i seguir la línia de països avançats

També demana que el Consejo Nacional de Seguridad Nuclear comparegui al Parlament de Catalunya per a determinar la situació d’Ascó I i II abans de renovar la seva llicència

El diputat de SI, Toni Strubell, ha presentat una moció subsegüent a la interpel·lació sobre l’energia nuclear presentada per SI per a demanar que al Parlament de Catalunya la compareixença del Consejo Nacional de Seguridad Nuclear sobre futur de l´energia nuclear abans de la decisió de renovar la llicència d’Ascó I i II aquesta tardor. Aquest debat s’hauria de centrar en analitzar les seves implicacions militars, econòmiques, financeres, de seguretat, de salut pública i de model socio-polític.

Strubell ha defensat que aquesta moció es basa “en el futur responsable de la nostra nació, del sentit comú”, tenint en compte, els fets ocorreguts a Japó i les iniciatives de canvi de model energètic que s’estan duent a terme, per exemple, a altres països avançats com Alemanya. Ha emfatitzat que cal responsabilitzar-se davant un fet “tan greu” i “tan vital pel nostre poble” per a decidir el model de societat que volem per a Catalunya.

El diputat independentista ha lamentat que en el cas de l’energia nuclear s’estan prenent decisions molt importants i “el nostre poble no té cap poder decisori” davant un sistema “summament perillós”.

A l'hemicicle hi han estat presents per a donar suport a la moció els líders d'Alternativa Verda, Santiago Vilanova i Pep Puig.

PRESENTACIÓ LLIBRE WHAT CATALANS WANT, AQUEST DIJOUS.

Aquest dijous 21 de juliol hi ha la presentació d´un llibre prou interessant a l´IEC,
Carrer del Carme, 47 de Barcelona. A la Sala Prat de la Riba de l´IEC.

El llibre es titula "What Catalans Want".

I l´enllaç és aquest, www.whatcatalanswant.cat i segurament aportarà més dades sobre la situació actual a Catalunya i el seu futur.

PACTE CIU-PP: MASSA CAR PER A CATALUNYA.

El pacte, diuen "puntual", pels pressupostos entre CiU i PP ha creat un nou referent polític a Catalunya. Però el que sí creiem greu, i això ho veurem passat el temps (amb perspectiva històrica) és que ha estat un preu car.
L´article de Vilaweb toca de ple l´assumpte.
Bona lectura:

11.07.2011

El govern d'Artur Mas intenta fer veure que el pacte amb el PP pels pressupostos no és res. Com si fos una espècie d'accident menor. 'Costa barat' han arribat a dir com a argument. Barat? El PP mentrestant treu pit i es posa al centre de la política catalana, el mateix PP que fa un any era fora de la manifestació i contra els que hi érem. I encara marca territori i nacionalisme (espanyol) acabant amb les 'ambaixades' catalanes.

Perquè el pacte sí que té preu i és d'un alt voltatge polític. No ha estat només cosa de com salvar la crisi, de debatre si d'aquesta manera o d'aquella n'eixirem millor. No. Els populars volien marcar territori de forma pública, amb trumfos, demostrar que els seus vots aturen el nacionalisme català. I ho han fet posant la proa contra les 'ambaixades', contra les representacions de la Generalitat de Catalunya a l'exterior, contra el que era l'embrió d'una necessària diplomàcia pròpia.

Que aquestes representacions eren una de les bèsties negres del PP ja ho sabíem, vista la quantitat de vegades que ells n'han parlat els darrers anys. Que per a CiU foren tan poc importants és una sorpresa. Cal reconèixer però que no és una novetat, car ja van començar ells sols a reorientar-les tot posant al capdavant funcionaris diplomàtics espanyols de llarga carrera i escàs sobiranisme. Aleshores van dir que era només una qüestió d'eficàcia. Que la diplomàcia és una mena de ciència i els que en saben ho poden fer més fàcil.

No ha calgut massa pressió, però, a l'hora de dinamitar-les del tot i sembla que l'executiu de Mas ha acceptat ràpid la proposta del PP de convertir-les en una coseta equiparable al que puga tenir La Rioja o Extremadura, si és que tenen alguna cosa. Han aconseguit el gest simbòlic de tancar-ne alguna, diuen que la de Buenos Aires, i el gest dur de convertir-les de delegacions polítiques en simples eines comercials que, a més, caldrà que es coordinen de manera obligatòria amb les delegacions (superiors, s'entén) que el govern espanyol tinga en el territori corresponent.

Un canvi radical i complet. Si els darrers anys tant el treball de l'Institut Ramon Llull com la feina dels ambaixadors, més o menys afortunada segons els casos, havien començat a posar en alguns mapes mentals l'existència d'un país que es diu Catalunya, ara com a conseqüència del pacte de CiU amb els més nacionalistes dels espanyols tocarà fer marxa enrere.

I això cal que quede clar que sí que és un preu, president. I dels grossos.


director@vilaweb.cat

EL DIPUTAT TONI STRUBELL DEMANA UN DEBAT AL PARLAMENT SOBRE EL FUTUR DE L´ENERGIA NUCLEAR.

Solidaritat Catalana per la Independència ha demanat que el Parlament de Catalunya celebri un debat “monogràfic” sobre el futur de l´energia nuclear abans que es realitzi abans de la decisió de renovar la llicència d’Ascó I i II aquesta tardor. Aquest debat s’hauria de centrar en analitzar les seves implicacions militars, econòmiques, financeres, de seguretat, de salut pública i de model socio-polític. El diputat de SI, Toni Strubell, ha instat a contemplar tots aquests aspectes, sense “autocensures polítiques” perquè “no podem quedar hipotecats a un model del què els països més avançats defugen”. D’altra banda, ha proposat la creació d´un grup de Treball per a convocar-hi la compareixença del Consejo de Seguridad Nuclear i a les companyies propietàries d´Ascó i Vandellòs relacionades amb els temes exposats.

També s’ha referit a les dificultats que suposarà el model energètic nuclear pel futur de la independència de Catalunya i la seva voluntat de ser un país energèticament autosuficient. Com que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria “ens trobem indefensos”, però, ha demanat, no seguir acceptant un sistema tant perillós quan existeixen altres fonts d’energia renovable que no s’estan explotant degudament.

Ha denunciat que el Govern no ha fet cap pronunciament després de Fukushima per a tranquil·litzar l´opinió pública catalana. Per aquest motiu, ha demanat al Conseller Mena, les raons que fan que el Govern, després del desastre al Japó, segueixi “enrocat” a favor de l´energia nuclear i en allargar la seva vida. Especialment, després de veure com la cancellera alemanya Angela Merkel, ha aprovat un programa de renuncia de l´energia nuclear a partir de l´any 2022. Àustria i Suïssa han iniciat el mateix camí, i el poble italià s’acaba de declarar favorable al tancament de les nuclears en un referèndum. “El govern no pot seguir dins l’autisme sobre aquest tema en un moment tan delicat com l’actual”.

Strubell ha mostrat la seva preocupació sobre el present i el futur de les centrals nuclears d´Ascó I i II sobretot, i també la de Vandellòs, en un moment en què és imminent la decisió estatal que es podria allargar la llicència de funcionament 10 anys més. “Tenim seriosos dubtes que els plans d´emergència funcionessin correctament en el cas d´un accident greu”. Ha explicat que la central d´Ascó va funcionar dos anys sense pla d´emergència i que actualment la carretera d´Ascó a Flix “és un coll d’ampolla” que, en cas d’emergència, es convertiria en una “ratonera” pels habitants de la zona. Alhora que ha explicat els “greus” problemes de basculació, aixecament del terreny i també ha confirmat que existeixen problemes de corrosió.

L’accident de la Central Nuclear de Fukushima Daiichi, del passat 11 de març, és un fet que marca un abans i un després en el concepte de seguretat de la industria nuclear del nostre temps que condicionarà el present i el futur de l´energia nuclear en el món. Els seus efectes ecològics, sanitaris i econòmics transcendiran, com el cas de Txernòbil, a diverses generacions. Pel diputat independentista, la víctima d’aquell accident ha estat, doncs, “la seguretat de la industria electronuclear”. Un accident greu es produeix una vegada per cada 2.000 reactors-any. Per tant, ha evidenciat que si s´incrementa el parc nuclear mundial i s´allarga la vida de les centrals actualment en funcionament a 40 o 60 anys, “com pretenen alguns irresponsables”, aquesta probabilitat s´incrementarà. I, en aquesta "ruleta-russa nuclear" Catalunya “hi pot tenir molts números per sortir-hi mal parada ja que no debades és una de les nacions més densament nuclearitzades del planeta i amb més freqüència d’incidències de tot el parc nuclear espanyol”, ha sentenciat.

NOU VESSAMENT DAVANT DE TARRAGONA I L´EMPRESA NO HA COMUNICAT L´ACCIDENT.

Un gran abocament d'hidrocarbur inunda la desembocadura del Francolí, deixant en l'aigua, ribes i roques un espès mantell negre que està afectant directament l'ecosistema. El Francolí (Tulcis per als romans) desaigua al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Segons l'observació directa dels tècnics de l'ONG Mediterrània , la quantitat de litres que s'han abocat supera els 100.000. Per aquest motiu l'abocament el consideren d'extrema gravetat. Tenint en compte l'època de l'any en què ens trobem, l'afectació sobre l'avifauna pot ser molt important ja que ara és el moment en què les aus limícoles tenen les seves cries que són nidífugues, no poden volar i sempre es troben en les ribes dels rius, l'espai afectat per l'abocament.

A l'aigua ja s’hi poden observar peixos morts i l'olor s'ha pogut detectar a uns quants quilòmetres de distància. L'origen de l'abocament és desconegut, però tot fa pensar que es podria localitzar dins del port de Tarragona o en els treballs que s'estan realitzant actualment al rack de transport d'hidrocarburs que va des del port i fins al polígon Nord.

Mediterrània ha presentat la corresponent denúncia davant el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Ajuntament de Tarragona, Guàrdia Civil SEPRONA, i al Port de Tarragona.

Per ara es desconeixen més dades i pel que sembla cap administració havia detectat l'abocament, cosa que ens sembla vergonyós, ja que existeixen mecanismes i personal que vetlla per aquests ambients. En aquest sentit veiem la irresponsabilitat de l'empresa que ha provocat l'abocament ja que, pel que nosaltres sabem, no ha comunicat l'accident.

MATTHEW TREE OPTIMISTA AMB CATALUNYA.

Us passem unes preguntes- entrevista que li van fer a l´amic i escriptor Matthew Tree des de la pàgina que convoca la manifestació del proper 9 de juliol.

Com sempre, molt d´acord amb en Matthew i recomanar la lectura dels seus llibres.

-Després de les consultes, creus que és necessari tornar a sortir al carrer?


Sí, sembla que els que aparentment ens representen s'han oblidat de les consultes, de la manifestació de l'any passat: de tot.


2- Què et suggereix el lema: Pel nostre futur, Independència

Entenc que vol dir: sense la independència política, cap de nosaltres no tindrà cap futur que valgui la pena. Que més aviat, dic jo, és una constatació d'un fet inevitable, que no pas una declaració de principis.

3- Què creus que ens aportarà la independència?
La proliferació de tot de mitjans en català ara inexistents (incloent-hi els vídeojocs violents etc.); un descans permanent dels insults i amenaces que ens arriben puntualment de l'Espanya monolingüe estant (o una part d'ella); una pau mental que ens permetrà parlar, llegir, escriure, cantar i blasfemar en català - els que ho vulguem fer - sense la por de ser qualificats de nacionalistes; l'absència de la Renfe; l'eclosió internacional de la literatura escrita en llengua catalana; i la seguretat que, la propera vegada que assetgem el Parlament de Catalunya, serà perquè els que hi ha dins tallen si més no una mica de bacallà propi en comptes de servir-nos el que ja s'ha tallat a una certa ciutat que es vanta de ser un zero al centre.

4- Aniràs a la manifestació del 9 de juliol?

Curiosament, seré a Euskadi aquell dia: vet aquí un altre país que té tots els números per fugir, amb èxit, de l'abraçada castellana.

Salut i molta sort!

Matthew

PROBLEMES EN UNA CENTRAL NUCLEAR DELS ESTATS UNITS.

Sembla que els perills de l´energia nuclear també arriben als Estats Units.
Exactament a Fort-Calhoun (Nebraska), entre Nebraska i Iowa, al centre dels Estats Units.

Us aconsellem la lectura d´aquesta pàgina:

http://www.cartoradiations.fr/Fort_Calhoun.php

ARCADI OLIVERES I LA POLÈMICA DE LA POLICIA INFILTRADA.

Oliveres no creu que la querella tiri endavant i es disculpa si va equivocar-se

Oliveres creu que el conseller d'Interior, Felip Puig, no tirarà endavant la querella en contra seu per les declaracions, i ahir es va mostrar tranquil. Va dir havia estat malinterpretat i que les seves paraules no calumniaven els mossos d'esquadra sinó que feien referència a actuacions de la policia espanyola dels anys 2000 i 2002.

Oliveres va condemnar amb rotunditat la violència de dimecres al parlament i va recordar que en ocasions anteriors, la policia infiltrada entre manifestants, havia causat aldarulls. El conseller Puig va veure en aquestes declaracions un possible delicte per calúmnies als mossos d'esquadra, però Oliveres ho ha negat i ha insistit que les seves paraules feien referència a manifestacions contra el Banc Mundial i una cimera de la UE els anys 2000 i 2002. Per això ha afirmat: 'Estic tranquil, aquesta querella no pot tirar endavant'.

Avui Oliveres ha matisat que potser es va equivocar en les seves declaracions, i que si era així, es disculpava. Concretament, en declaracions a Rac1, ha dit: 'Potser vaig equivocar-me; si és així, em disculpo', i ha recordat que sempre havia condemnat tota mena de violència.

Pel que fa al vídeo que ha circulat per internet on es veuen policies de paisà entre els manifestants, Oliveres va dir que no provava pas que haguessin començat els atacs i que mentre no hi haguessin proves no acusaria els mossos de promoure els aldarulls, tot i que va recordar que aquesta és una vella estratègia emprada per molts cossos de seguretat i exèrcits, segons que recull l'ACN. 

El suport d'Oliveres al moviment dels 'indignats' continua intacte i va demanar que no es confongués la violència d'uns quants amb les reivindicacions pacífiques del col·lectiu.

Segons els seus càlculs, unes 30.000 persones s'han adherit al moviment del 15-M a Catalunya i, a hores d'ara, les autoritats polítiques encara no els han fet cap cas. Tot i això, Oliveres confia en què suposa un "alè d'esperança" davant d'una situació econòmica, política i social que no pot continuar inamovible.

DEMANEN INVESTIGAR LES 659 FORTUNES SENSE DECLARAR QUE TENEN COMPTES A SUÏSSA.

ICV exigeix al govern espanyol accions judicials contra 659 fortunes sense declarar en comptes a Suïssa

Barcelona (ACN).- La portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Núria Buenaventura, defensarà aquesta setmana una moció amb una bateria de propostes que contribueixen "a redistribuir els costos de la crisi, a generar llocs de feina i a posar fi a l'especulació com a estratègia". En el text de la moció, Buenaventura exigirà accions judicials i especial "contundència" amb els casos de frau fiscal i, en particular, amb les 659 grans fortunes sense declarar titulars de comptes bancaris a Suïssa. Per a aquest cas concret, la portaveu d'ICV al Congrés demanarà que s'iniciïn "immediatament" les inspeccions necessàries i es posi en coneixement dels jutges tots el supòsits de presumpte delicte fiscal "sense excepcions".

S´HA MORT L´ESCRIPTOR JORGE SEMPRÚN.

S´ha mort un bon escriptor i intel.lectual (la major part de la seva obra la va fer a França), encara que amb poc reconeixement fora de França a la seva tasca literària.
A l´estat espanyol el coneixen més per la seva vessant política, però potser el més important va ser la seva coherència personal i una vida viscuda intensament que ens fa repassar gran part de la història europea del segle XX, amb les seves coses positives, negatives i també les contradiccions d´una etapa molt viva de la nostra història col.lectiva.

S'ha mort l'escriptor Jorge Semprún

Jorge Semprún, escriptor, guionista, intel·lectual, sempre compromès, fou deportat al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya) durant la Segona Guerra mundial; després va viure en la clandestinitat i el 1964 va plantar cara a Santiago Carrillo, que el va expulsar del Partit Comunista. La seva obra literària s'ha mogut sempre entre l'autobiografia i les memòries, i les novel·les marcades pels esdeveniments tràgics de la seva vida. Va escriure en francès una bona part de la seva obra: 'Le grand voyage', 'La deuxième mort de Ramon Mercader', 'L'écriture ou la vie', 'Veinte años y un día'.

Nat a Madrid el 1923, va residir a París des dels catorze anys. Va lluitar a la Resistència francesa durant l'ocupació nazi. La Gestapo el va detenir i el va deportar al camp de concentració de Buchenwald, on va estar internat dos anys, fet que va marcar per sempre més la seva vida i la seva obra. Tenia vint-i-dos anys quan fou alliberat del camp.

Semprún va tornar una última vegada a Buchenwald l'any passat. Tenia vuitanta-sis anys i, si bé no li mancava vitalitat, ja era malalt. Hi va fer un discurs emotiu: era el seu darrer homenatge a les víctimes de l'Holocaust i un acte contra la barbàrie inhumana. De l'experiència de deportat, després d'una dècada o més de la tragèdia, va escriure 'Le grand voyage'. Hi explicava que durant anys s'havia negat a escriure res, perquè oblidar era l'única manera d'evitar el suïcidi. A l'autobiografia literària 'L'écriture ou la vie' (Tusquets, 1995) ho explicava així: 'Havia de triar entre l'escriptura i la vida i vaig triar la vida.'

A París, acabada la guerra, va treballar de traductor a la UNESCO fins el 1952, i va col·laborar en publicacions com 'Les Temps Modernes' dirigida per Jean-Paul Sartre. El 1953 va entrar a l'estat espanyol, en la clandestinitat, amb el nom de guerra de Federico Sánchez. Va militar al Partit Comunista durant vint anys, fins el 1964, quan es va encarar a Santiago Carrillo, que el va expulsar, en un episodi que també el marcà i que havia de marcar la història del Patit Comunista espanyol.

Les dècades dels setanta i vuitanta foren de creació literària. El 1969 va publicar la novel·la 'La deuxième mort de Ramon Mercader', amb la qual va obtenir el Premi Femina. També va escriure 'Autobiografia de Federico Sánchez' (Premi Planeta, 1977) i 'Vingt ans et un jour' (2003), una novel·la també carregada d'elements autobiogràfics. Va fer de guionista de films com 'Z' (1969) i 'L'aveu' (1970), i va ser còmplice del cinema d'Yves Montand i de Costa Gavras.

Fou ministre de cultura sense carnet del govern socialista de Felipe González (1988-1991), però va abandonar el ministeri abans d'acabar la legislatura per desavinences amb l'executiva del partit. El va substituir un altre ex-comunista, Jordi Solé Tura. El 1993 va publicar 'Federico Sanchez vous salue bien', un altre volum de memòries i de reflexió política. L'any 2006 el CCCB li va publicar el volum 'Pensar Europa', a partir d'una conferència dictada al centre, on va dir una frase plena de sentit i d'enigma: 'Avui Europa necessita ponderar, sobre la base mateixa de l'ampliació, els nous problemes de l'objectiu actual, que ja no és el de la seguretat ni el de la pau, com abans, sinó el de l'expansió de la idea d'Europa.'

Jorge Semprún comentava ja fa anys en una entrevista que li agradava de canviar el rumb de les coses. I explicava: 'Per això dic que no sóc espanyol ni francès de veritat, que sóc ambdues coses o cap, ni escriptor de veritat, perquè sóc capaç de deixar la pàgina de la novel·la que més m'agrada per anar a xerrar amb un amic, i un escriptor professional no ho fa mai això. L'única cosa que sóc de veritat és un deportat.'

DIUMENGE 5 DE JUNY MOLTES ENTITATS ES MANIFESTARAN A BARCELONA PER UN PROJECTE ENERGÈTIC DESLLIGAT DE L´ENERGIA NUCLEAR.

5 DE JUNY MANIFESTACIÓ TANQUEM LES NUCLEARS

Diumenge 5 de juny a les 12h a Pla de Palau de Barcelona, manifestació pel tancament de les nuclear.

http://www.tanquemlesnuclears.org/

SOBRE LA POLÈMICA DE LA CÀRREGA DE PL. CATALUNYA.

Us posem un extracte d´un article d´en David Fernandez, penjat fa uns dies a Vilaweb, que ens pot donar més dades de reflexió en un tema tan actual com les acampades a Pl. Catalunya dels indignats.

... 'S'han comès delictes a la plaça de Catalunya', etziba un conseller
ventríloc a mitja tarda. Confon neuròticament desig i realitat, fracàs i
ridícul, violència gratuïta i desobediència pacífica. Felip Puig sua i beu
aigua alhora. Guanya temps. Sense escrúpols, inventa un relat kafkià,
fals, pre-fabricat. On totes les imatges desmenteixen cada paraula dita:
versió oficial, versió d'oficials. Amb llenguatge bèl•lic, balcànic,
quirúrgic: neteja i higiene. I un descampat a la Zona Franca, cortesia de
la Guàrdia Urbana i BCNeta, on s'amunteguen ordinadors, pancartes i
perillosíssims materials. Silenci i propaganda a parts iguals.

'S'han comès delictes a la plaça de Catalunya', insisteix. I hi estem
d'acord. Molts. Massa. Impunement. Els vailets de Puig s'hi han esmerçat a
fons, per assolir-ho. Una violència taxativa, organitzada i cega (ni un
sol número de placa visible) s'acarnissa contra centenars de manifestants
estomacats i abonyegats que havien optat des del primer minut per la
desobediència civil, pacífica i resistent que tanta falta fa. Però el
ventríloc continua: 'Esperàvem una resistència menys pacífica.' Violència
despullada: la seva. I encara rebla: 'Seny, cautela, prudència i, quan ha
calgut, contundència.' Dosis de democràcia policíaca per a esmozar:
porres, garrotades i la darrera joguina de guerra de les noves pilotes
antiavalots que des d'ahir ja comptabilitzen noves víctimes. I sostracció
de material sense ordre judicial. I vulneració de drets i llibertats
fonamentals. I agressions intimidiatòries a periodistes. Ben de pressa ha
igualat el seu antecessor. Celèric ha emulat Valdecasas, que tot just ara
fa deu anys repartia idèntic xarop de canya al mateix lloc amb les
protestes antimundialització. A cops amb la pastanaga.

Resum: l'operatiu repressiu sense sentit més absurd, més desastrós i més
inexplicable de la història recent dels Mossos, que ha acabat amb allò que
més temen: una nova polèmica on les medalles són per mèrit propi. I com si
res no passés, en aquest país on el verb 'dimitir' sempre se substitueix
pel de 'ascendir'. Cent vint-i-un ferit no demanen responsabilitats? Oi
tant. Davant una violència repressiva, violència estràbica de persecució
indiscriminada, que exigeix avui dimissions, depuracions i investigacions.
O més indignacions. O no anirem pas bé.

I això que el pitjor és que no ens hauria d'estranyar. Puig ho va anunciar
maldestrament fa vint-i-cinc dies. I molts vam tremolar aleshores. Sense
despentinar-se, fins i tot fent conyeta, el 2 de maig passat Felip Puig,
conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, va anunciar 'que
aniria una mica més enllà de la llei' en el combat contra la dissidència.
Prou per exigir la dimissió. Qui ha de garantir les llibertats anunciant a
micro obert que les vulnerarà. En Terricabras ho té escrit des que Aznar
va visitar l'Autònoma el 1999, enmig de càrregues i cops de porra: la
policia existeix formalment per defensar la llibertat, la integritat i els
drets de les persones. I en Terricabras reblava: 'Si no ho fan
delinqueixen; ells i els qui els manen...

LES DADES DELS ARXIUS I LA RETALLADA SANITÀRIA.

Per sort, els arxius i les hemeroteques serveixen per alguna cosa.

Bona intervenció de SI (Solidaritat Catalana per la Independència) amb unes dades prou clares: es demanen retallades a la Sanitat quan Catalunya és la tretzena "comunitat" de l´estat en despesa per habitant. I només n´hi ha 17 d´autonomies, és a dir estem a la cua, però encara cal retallar més.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha consultat l'arxiu del ministeri de Sanitat per reivindicar que l'any que Catalunya va pressupostar el topall de despesa en sanitat, el 2009, la mitjana per habitant situava l'autonomia en tretzena posició de les 17 comunitats de l'Estat. "Si Catalunya fos un estat independent, amb el PIB que té i sense espoli fiscal, destinaria 2.460 euros per a cada persona en sanitat, una quantitat equiparable a Suècia o Àustria, en comptes dels 1.282 de mitjana del 2009", ha reclamat el diputat independentista Uriel Bertran, aquest dijous en roda de premsa davant la conselleria de Salut.
imatge

lamalla.cat

El 2009, el País Basc gastava 1.607 euros de mitjana anual per habitant mentre que Catalunya, en tretzena posició, en dedicava 1.283, per sota de la mitjana espanyola, que era de 1.358 euros de despesa per ciutadà.

Bertran s'ha queixat que les retallades que programa Salut "són injustificables" si es compara amb la resta de comunitats i amb la mitjana de la UE. L'argument "es gasta massa en salut" de la conselleria per justificar la contenció pressupostària "no s'aguanta", segons el diputat independentista, qui responsabilitza el Govern de les retallades "per la seva incapacitat per posar fi a l'espoli fiscal".

SI presentarà una moció que es votarà en el proper Ple parlamentari que insti el Govern a no retallar en Salut i presentar un pla per equiparar la despesa sanitària autonòmica a la dels països de la UE amb una riquesa similar.

REFERÈNDUM SOBRE L´ENERGIA NUCLEAR A SARDENYA .

Sardenya es mostra contrària a l'energia atòmica en un referèndum oficial.

Quan les persones que viuen en un país son preguntades sobre temes realment importants, no defugen la seva implicació política. I ho han demostrat la setmana passada a Sardenya

Els habitants de l'illa van votar el cap de setmana passat sobre la possibilitat d'instal•lar infraestructures nuclears a l'illa • Amb el 75% dels vots escrutats, els contraris a les nuclears són el 97,64%
Un 97,64% de sards es van pronunciar en contra de l'energia nuclear en el referèndum consultiu d'aquest cap de setmana, segons les dades oficials de l'escrutini, que ja ha comptat el 75% dels vots. La Regió va organitzar un referèndum que preguntava als illencs si 'són contraris a la instal•lació a Sardenya de centrals nuclears i de magatzems de residus radioactius'. Excepcionalment, quasi totes les formacions de l'espectre polític i institucions van fer campanya pel sí a la prohibició d'infraestructures atòmiques, amb el president sard, Ugo Cappellacci, al capdavant. Amb la crisi nuclear al Japó ben present, el no a les nuclears s'imposa amb rotunditat. Amb tot, els partidaris de la prohibició es van mobilitzar perquè no s'imposés l'abstenció: el referèndum consultiu, com tots els regionals, necessitava un 33% de participació perquè ser vàlid.
Sardenya no té cap instal•lació nuclear. Amb tot, ja fa temps que és esmentada com una de les zones on el govern italià veuria amb bons ulls la implantació de centrals o de magatzems de residus, atesa la naturalesa geològica del sòl: sòlid i sense gran risc sísmic. De fet, ja hi ha possibles emplaçaments en una àrea al sud d'Oristà i a Teulada, a la costa sud.

Eleccions municipals
La data del referèndum s'ha fet coincidir amb les eleccions municipals parcials a Sardenya, on es renova el govern de gairebé un centenar (pdf) de ciutats i pobles. Els més importants són la capital, Càller, i Òlbia.
Referèndum italià
El referèndum sard és previ a un altre d'estatal, que és previst inicialment per d'aquí a un mes. El 12 i 13 de juny, Itàlia convocarà una jornada de referèndums sobre unes quantes qüestions, com la privatització de l'aigua, la possibilitat d'encausar el president del consell de ministres i també sobre la possibilitat d'obrir noves centrals de producció d'energia nuclear. El govern italià, amb tot, ha intentat frenar aquesta última consulta. Arran de l'accident de la central japonesa de Fukushima, el govern de Silvio Berlusconi va declarar una moratòria d'un any a Itàlia respecte a l'energia nuclear i, per tant, considera que no té lloc incloure aquesta pregunta específica al referèndum d'enguany. La decisió final d'incloure-la o no és ara en mans de Tribunal Suprem.

ACTES D´ " ANTINUCLEARS DE BARCELONA"

TV3:OFERTA TELEVISIVA NORMALITZADA AL PAÍS VALENCIÀ.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col•laborar a fer front col•lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Nova reedició del llibre "Sang, dolor i esperança"

Nova reedició del llibre d´Octavi Viladrosa, sobre el Front Nacional de Catalunya, un repàs per la història recent de Catalunya i el moviment independentista clandestí durant el franquisme.
Edita l´editorial Dux i és una bona ocasió per fer memòria del nostre passat polític recent.

CENTRALS NUCLEARS: NI BARATES, NI SEGURES...

L´Agencia de noticies Internacional A.P., constatava una altra vegada (per si cal recordar-ho)que l´energia nuclear no és barata. Aquesta vegada expliquen que funcionen SENSE ASSEGURANCES, en cas contrari no son RENDIBLES.

Como el proyecto de ley Fukushima , las plantas nucleares sólo son viables sin seguro
By Associated Press, Por The Associated Press, Published: April 21
BERLIN - desde los EE.UU. a Japón, es ilegal conducir un coche sin seguro suficiente, sin embargo, los gobiernos de todo el mundo eligen para ejecutar más de 440 plantas de energía nuclear sin apenas cobertura de ningún tipo de desastres, como el de Japón Fukushima, lo que dejará a los contribuyentes que con un proyecto de ley masivo, trae a la delantera de las principales debilidades de la industria - que la energía nuclear es una fuente viable de energía barata sólo si se va sin seguro.

Los gobiernos que utilizan la energía nuclear se debaten entre el beneficio de electricidad a bajo costo y el riesgo de una catástrofe nuclear, que podría ascender a billones de dólares e incluso la bancarrota de un país.
. La conclusión es que es un juego de azar: los gobiernos tienen la esperanza de esquivar una catástrofe única que se acumulan pequeñas ganancias en el largo plazo.
El costo de la peor de los caso de accidente nuclear en una planta en Alemania, por ejemplo, se ha estimado que hasta un total de € 7600000000000 ($ 11 billones de dólares), mientras que el seguro obligatorio del reactor es sólo € 2,5 mil millones.
"El € 2500000000 será lo suficiente para comprar los sellos de las cartas de condolencia", dijo Olav Hohmeyer, economista de la Universidad de Flensburg, que también es miembro del cuerpo asesor ambiental del gobierno alemán.
La situación en los EE.UU., Japón, China, Francia y otros países es similar.
Como los desastres de Japón en la planta de Fukushima Dai-ichi se desarrolla a raíz del 11 de marzo del terremoto y el tsunami, todavía no está claro cuál será el costo final podría ser.
Las. acciones del operador Tepco han ido a la baja, y los analistas dicen que Japón - que ya cuenta con el mayor nivel de deuda entre los países industrializados del mundo - con el tiempo podría tener que nacionalizar la empresa, y asumir sus responsabilidades masiva.
Tepco no tenía seguro contra desastres.
"En todo el mundo, los riesgos nucleares - ya sea daños a las plantas de energía o el riesgo de responsabilidad civil derivada de accidentes de radiación - están cubiertos por el Estado. La industria del seguro privado es apenas responsable ", dijo Torsten Jeworrek, miembro de la junta de Munich Re, una de las compañías más grandes del mundo de reaseguros.
En Suiza, el seguro obligatorio se está levantando 1 a 1,8 millones de francos suizos ($ 2 millones de dólares), pero una estimación agencia del gobierno que un desastre de Chernobyl de estilo podría costar más de 4 billones de francos - o cerca de ocho veces el país de la producción económica anual.
Un accidente nuclear importante es estadísticamente muy improbable cuando los errores humanos, desastres naturales o ataques terroristas se excluyen, pero el mundo ya ha sufrido tres en tan sólo unos treinta años - Three Mile Island, Chernobyl y ahora Fukushima.
En términos financieros, los incidentes nucleares pueden ser tan devastadores que el costo del seguro a todo riesgo sería tan alto como para que la energía nuclear más caros que los combustibles fósiles.
Los gobiernos podrían optar por un camino intermedio, teniendo más seguros para proteger a los contribuyentes de las facturas masiva, pero eso haría que el costo de la energía más. En última instancia, la decisión de mantener el seguro de las centrales nucleares a un mínimo es una forma de apoyar a la industria.
"Nivelación del seguro fue una decisión clara para proporcionar una subvención no despreciable a la tecnología", dijo Klaus Toepfer, ex ministro de Medio Ambiente alemán y la cabeza desde hace mucho tiempo de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA).