THE GUARDIAN RECTIFICA L´ARTICLE DE MATTHEW TREE, DESPRÉS DE MANIPULAR-NE EL SENTIT.

Malauradament estem acostumats al partidisme d´alguns mitjans, però també a la manipulació en alguns altres. Per això ens alegra que el company Matthew Tree se n´hagi sortit amb la seva i la publicació The Guardian hagi rectificat. Malauradament no sempre acaba així, aquí a l´estat espanyol, per exemple, costa molt rectificar (fins i tot quan hi ha sentències judicials pel mig). The Guardian rectifica l'article de Matthew Tree després de manipular-ne el sentit Li demana disculpes, segons que explica l'escriptor a Twitter

The Guardian va publicar dissabte passat un article signat per Matthew Tree que, segons que va alertar el mateix escriptor, havia estat manipulat, canviant-ne completament el sentit. Tree va explicar a VilaWeb que estava enfurismat, que havia demanat explicacions i que posava punt i final a la relació amb el diari. Ara The Guardian ha rectificat, ha editat l'article i ha demanat disculpes a Matthew Tree. L'article, publicat dissabte dins la sèrie especial de The Guardian sobre Catalunya, anava titulat 'Catalonia: 'A country can exist quite happily without a state of its own' ('Catalunya: un país pot existir de manera prou feliç sense un estat propi'); i s'hi havien fet modificacions que feien que el sentit del text fos exactament el contrari. 'Mai no m'havia passat res igual', deia Tree a VilaWeb, i apuntava que segurament l'article havia 'anat a parar a mans d'algú contrari a la independència de Catalunya'. M'estranyaria --continuava-- que tot plegat hagués estat un accident, perquè el mateix titular que han triat ells és una frase fora de context que, a més, només tenia sentit si mantenien la part eliminada. Un desastre'. Ara l'article apareix amb el títol 'Celebrating Catalonia's independent spirit' ('Celebrant l'esperit independent de Catalunya'), i al final s'hi ha afegit una anotació que informa que l'article ha estat modificat perquè l'edició de l'original n'eliminava l'últim paràgraf, canviant el sentit i el sentiment de la posició de Matthew Tree respecte Catalunya. I afegeix: 'El títol també ha estat modificat per reflectir millor els seus punts de vista'.

SOLIDARITAT JA VA PRESENTAR LA PROPOSICIÓ DE DACIO EN PAGAMENT AL PARLAMENT, DAVANT LA INDIFERÈNCIA DE MOLTS DIPUTATS/ES QUE ARA ES MOSTREN "MOLT PREOCUPATS".

Normalment els nostres gestors ens diuen que quan hi ha eleccions, cada partit té un període de visibilitat d´acord amb la seva representació, i això evidentment afecta especialment als partits extraparlamentaris. Però aquests dies hem observat un fenòmen, que potser en algun moment s´haurà d´estudiar a les Facultats de periodisme, un partit minoritari (però parlamentari) també ha desaparegut de les informacions. Només està present en els debats. A aquest partit se l´acusa de que només parla de la independència, però buscant al youtube hem pogut escoltar una intervenció d´un dels seus diputats sobre la dació en pagament. Ara que tothom sembla que es posa les mans al cap pel tema hipotecari i que sembla que no hi podem fer res (no hi ha competències), doncs els de SI van trobar la manera (que no era anticonstitucional) de fer la dació en pagament que hauria estalviat molts patiments a moltes persones. Però la resposta de la majoria de diputats va ser ignorar-ho i marxar del Parlament quan es plantejava aquesta llei. Va bé repassar-ho i mirar l´actitut de molts diputats els primers minuts del video:

LA UE, L´EURO I CATALUNYA

Una de les coses més impressionants és la quantitat de mentides (fins i tot històriques) que diuen alguns candidats (especialment del PP, hem de dir-ho clar). Ara s´han entossudit en dir (dia sí i dia també) que sortirem de l´euro si catalunya es fa independent. Aquesta mentida l´han dit massa grossa. Cada país pot decidir la moneda que vol tenir, senyors del PP. L´altre punt de la campanya és si sortirem de la UE. I nosaltres ens preguntem: i si al final acabem sortint què? Entenem que serà una tragèdia pel PP, però no per a Catalunya: ------------------------------------------------------------------------------ Una Catalunya fora de la UE podria seguir a l'euro i sense aranzels, diuen 15 experts a 'La Vanguardia' ARA

DOS MESOS SEGUITS DE DECREIXEMENT, L'EURO EN RECESSIÓ Espanya ha moderat la seva caiguda durant el tercer trimestre d'enguany, però ha estat un dels països de l'eurozona que més ha empès els països de l'euro cap una caiguda del 0,1% del PIB. Alemanya ha anat a pitjor, mentre França ha millorat una mica la seva economia, igual que el Regne Unit, fora de l'euro, que ha sortit de la recessió. La seu del BCE a Frankfurt LISI NIESNER/REUTERS En el supòsit que Catalunya hagués d'abandonar la Unió Europea si s'independitza d'Espanya, no hauria d'abandonar l'euro ni tampoc imposar barreres comercials, segons 15 economistes de diverses sensibilitats polítiques. Els experts signen conjuntament un article d'opinió a 'La Vanguardia' d'aquest diumenge en què reclamen un "diàleg serè" i "allunyat de catastrofismes i improvisació". Els experts no es manifesten sobre si, en efecte, la declaració de la independència de Catalunya significaria una sortida de la UE, perquè, consideren "és una qüestió de l'àmbit polític i jurídic". Però afirmen que, encara que sigui així, els catalans podrien seguir pagant en euros: "Els països independents poden decidir emetre una moneda pròpia, [...] però es tracta d'una facultat, no d'una necessitat, [...] també poden decidir, de manera estrictament unilateral, que la moneda oficial sigui una emesa per un altre país". A més, afirmen, establir aranzels o barreres comercials i a la circulació de capitals seria també una opció, no d'una necessitat, i és un escenari "irreal". Segons els experts, "xocaria amb els interessos de totes les multinacionals –espanyoles o no– radicades a Catalunya". L'article el firmen Alícia Adserà, Oriol Amat, Enrique Aragonés, Germà Bel, Núria Bosch, Ramon Caminal, Xavier Cuadras, Marta Espasa, Francesc Granell, Modest Guinjoan, Elisenda Paluzie, Alfredo Pastor, Clara Ponsatí, Miquel Puig i Jacint Ros.

PER MILLORAR EL FUTUR ENERGÈTIC DE CATALUNYA: ESTALVI ENERGÈTIC, AUGMENT D´ENERGIES RENOVABLES I DESCENTRALITZACIÓ D´INFRAESTRUCTURES ELÈCTRIQUES.

Interessant article a Vilaweb sobre la energia en una Catalunya independent. Per una part tenim un tema a resoldre que és la generació d´energia distribució que no està a les nostres mans i també la dependència d´enrgies fòssils importades. Nosaltres, fa temps que diem (com molts altres) que cal plantejar-nos seriosament el creixement del sector d´energies renovables. Bé, un pengem un troç del text del citat article que parla de l´estalvi energètic, de la substitució de l´energia nuclear per renovables i de la descentralització d´infraestructures elèctriques. Menys cost i més eficiència En el càlcul del cost de l'energia, hi intervenen múltiples variables. Dues d'aquestes, prou importants, fan pensar que, amb l'estructura energètica actual, pagaríem menys que no pas amb Espanya. D'una banda, Catalunya paga ara unes primes destinades a les energies renovables que no reverteixen al territori, on el sector és molt menys desenvolupat que no a Espanya. I, d'una altra, també paguem més per les emissions de CO2 per kilowatt amb Espanya, perquè Catalunya té molta nuclear i generació elèctrica amb gas, molt menys contaminants (en CO2, no en altres contaminants). 'Del dia D -1 de la independència al dia D +1, doncs, ens sortiria més barat, si ho mantinguéssim tot igual', ho resumeix Corominas. Al full de ruta d'aquest doctor enginyer de la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en enginyeria elèctrica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, s'inclouen molts més aspectes. El primer parlament, per exemple, hauria d'establir una política que fes créixer la consciència social sobre els costos de l'energia i la cultura energètica. En definitiva, un futur estat propi hauria d'apostar decididament per l'eficiència, l'estalvi i la suficiència, i superar un model actual que malmet sense servei final la meitat o més del total de l'energia que es consumeix. En política energètica, afegeix Folch, tindríem un camp que amb Espanya no recorrerem, i que amb la Catalunya independent estaríem en condicions de fer: el de l'estalvi i l'eficiència com a troncs fonamentals. 'Si nosaltres realment reduíssim aquest 50% d'energia mal utilitzada, els nostres índexs de competitivitat es dispararien.' Una altra assignatura pendent actualment i que hauria d'encarar el primer parlament, segons tots els experts consultats, són les energies renovables. 'La UE s'ha marcat l'objectiu d'un 20% de producció d'energia renovable per al 2020 i a Catalunya ens trobem al 4%. El marge que tenim en aquest aspecte farà que la generació renovable augmenti de totes passades', creu Mata. Oimés si tenim en compte que les tres centrals nuclears actives, que produeixen ara mateix una part gens negligible de l'electricitat, s'envelleixen i no entra en els plans de futur de construir-ne de noves.

Cap a la fi de les nuclears Segons l'opinió de l'enginyer Marcel Coderch, basada en el que es pot veure en països com ara Alemanya, el Japó, el Regne Unit i fins i tot França, les centrals nuclears actuals no es podran substituir per nous reactors que siguin prou segurs i al mateix temps econòmicament rendibles. Per això pensa que abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució a deu o quinze anys vista, a base d'un desplegament important d'energies renovables, tan gran com sigui viable, juntament amb el de gas natural. De fet, si les centrals de cicle combinat de gas funcionessin a un rendiment més alt, i no al 20% de mitjana com ara, ja es podria prescindir d'una de les tres centrals atòmiques. Les nuclears, justament, donen peu a una altra qüestió que caldrà tenir en compte amb vista a un futur independent: la gran concentració de les infrastructures lligades a l'energia. Quan es va començar l'aprofitament energètic del Pirineu era per a proporcionar electricitat a Barcelona. El que hi havia pel mig, tant hi feia. Amb les nuclears, un segle després, va passar igual: el mercat és Barcelona. 'Hi ha unes parts del territori amb unes infrastructures elèctriques del tercer món, com Girona i una part de Lleida', explica Corominas, que advoca per una descentralització com a factor d'equilibiri territorial.

JULIA OTERO I LA HISTÒRIA DE CATALUNYA.

Va bé que alguna persona coneguda faci una referència a la història, però si a més a més l´explica sense les mentides del PP, doncs cal agrair-ho.

"Vamos a ver… todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos,tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin. También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas. Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?) Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé. Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación deestados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente. Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714. Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador. Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir. YA ESTÁ BIEN. Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles. Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden. Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y lasfronteras cambian, si no, no existiría la evolución. Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más que un idioma. JULIA OTERO

L´ESPAI MALLORCA HA DE CONTINUAR

El tancament de l´espai Mallorca suposa un desafiament a un espai de trobada cultural entre les terres de parla i cultura catalana (sempre s´ha impedit la relacio entre aquests territoris: nomes cal recordar la Constitucio espanyola, l´enllaç ferroviari amb el Pais Valencia o els problemes amb les TV "autonomiques"). Tambe hi ha un aspecte cultural (mes enlla de si es catala o no)que ens hauria de fer pensar: hem de continuar tancant locals culturals a la nostra ciutat? On anem? L´article d´avui a Vilaweb (V. Partal) en fa una bona radiografia:

Amb el tancament de l'Espai Mallorca les institucions del PP proven, una vegada més, d'assassinar els Països Catalans. La relació entre nosaltres. Resulta ben paradoxal que avui estiguem, en aquest aspecte, molt pitjor que mai. Cada volta és més difícil que els llibres dels uns i dels altres circulen per tot el territori, que les cançons dels uns i dels altres sonen per tot el territori o que les televisions dels uns i dels altres es puguen veure en tot el territori. La culpa, la tenen sobretot el PP balear i valencià, però la situació demanaria també més decisió de Barcelona com a capital de la catalanitat. L'Espai Mallorca no hauria de desaparèixer perquè és una promoció inapreciable de la cultura de les Illes a Barcelona. Però també perquè enriqueix Barcelona d'una manera superlativa. I és ací que hi ha el segon assassinat. L'Espai Mallorca va ser un dels primers centres que va reinventar el Raval de Barcelona com un barri del coneixement i de la cultura. Hi va arribar quan hi havia pocs espais decidits a endinsar-s'hi. I ha estat un pilar fonamental també de la cultura de la Ciutat Vella, del rovell de l'ou de Barcelona. La mort, el tancament, és en aquest sentit un mal precedent que caldria evitar de totes passades. L'Ajuntament de Barcelona, propietari del local, hi té molt a dir, en aquest punt. En fi, el tancament de l'Espai Mallorca representa també l'assassinat d'una manera d'entendre la cultura i la societat. L'Espai era admirable per l'eclecticisme, per l'amplitud de mires, per la generositat. No havia demanat mai cap carnet a ningú, i s'hi veien escenes difícils de veure enlloc més. Gent molt allunyada ideològicament i culturalment que es trobava còmoda en un espai bastit per les institucions, però gestionat amb plena llibertat i sense ni una ombra de partidisme. Els de Crits i Renou varen dir ahir que això no era un tancament perquè feien comptes de tornar-lo a obrir aviat. Esperem que siga així i que tots sapiguem fer-los costat. Pel bé de la cultura, de la llibertat creativa, del Raval, de Barcelona, de Mallorca, dels Països Catalans i de la llengua que parlem a Bétera, a la Pobla i a Arenys.

UN SUPOSAT DEUTE ENERGETIC DE 24.000 MILIONS D´ EUROS QUE PAGUEM ENTRE TOTS.

Anpier (associació de productors i inversors en energies renovable) estima, pel que fa a l'intricada qüestió del dèficit de tarifa, que un 32,36% és virtual, fent els càlculs sobre un augment del dèficit anual de 5.000 M€: 52,3 M € moratòria nuclear, 962,66 M € sistema pool nuclear, 602,4 M € sistema pool Hidroelèctric. Segons l'associació, aquest dèficit s'ha generat a través de dos mecanismes imperfectes: el " sistema de pool " i la " moratòria nuclear ", que només han afavorit els interessos de les grans companyies elèctriques. El primer mecanisme, " sistema de pool ", retribueix tots els megawatts consumits l'Estat espanyol al mateix preu, amb independència del seu origen i, per tant, dels seus costos reals de producció. L'any 2012 es va pagar el megawatt/hora a 57,564 €, quan la producció d'un megawatt/hora d'origen nuclear costa 44,37 € i el d'energia hidroelèctrica 39,00 €. Tenint en compte que el 29,6%≈30% de l'energia consumida al nostre país és nuclear o hidroelèctrica, resulta evident que s'està generant un enorme deute virtual. Per la seva banda, la " moratòria nuclear " ha suposat el desemborsament de 4.000 milions d'euros en els últims anys perquè les elèctriques no continuïn avançant en els seus programes nuclears que, d'altra banda, no compten amb el suport de la ciutadania que, sense això, si queda exposada als seus devastadors perills, com es va poder apreciar després del desastre de Fukushima, que, definitivament, qüestiona la viabilitat d'aquest tipus d'energia i ha suposat que potències com Alemanya decideixin abandonar definitivament la generació d'energia nuclear.

Aquests dos curiosos mecanismes han generat un suposat deute de més 24.000 milions d'euros, que ara han d'assumir els ciutadans. El president d'Anpier, Miguel Ángel Martínez-Aroca , ha declarat que "alguna cosa s'ha hagut de fer molt malament perquè Espanya sigui el país de la UE on els ciutadans hagin de pagar la factura de la llum més cara i, no obstant això, hagin acumulat un suposat deute amb les elèctriques que supera els 24.000 milions d'euros." Anpier considera urgent i essencial per al futur de l'Estat espanyol que es defineixi un model energètic sostenible i de llarg recorregut en el qual s'apreciïn amb absoluta transparència tots els costos del sistema que, en cap cas, no han de traslladar-se en cap mesura als pressupostos generals de l'Estat (PGE), com s'ha estudiat en l'esmena presentada pel PP a l'avantprojecte de llei de fiscalitat energètica, en la qual es proposa traslladar el 38,3% de les primes a les renovables als pressupostos generals de l'Estat (PGE), ja que traslladaria a la societat la sensació equivocada que les energies renovables són una càrrega i no una solució. La Comissió Europea estima [COM/2012/27 (pàg.1)], que "un creixement sòlid de les energies renovables fins al 2030 podria generar més de tres milions de llocs de treball, en particular en les petites i mitjanes empreses", i afegeix (pàg. 2) que "el 2050 la major part del subministrament energètic procedirà de les energies renovables, perquè un creixement important de les energies renovables és l'opció anomenada útil en tot cas".