Estem en un moment històric per la situació que es va donant a Catalunya, Espanya i Europa. Cal votar per totes aquelles coses que ens fan tenir il.lusions noves i ganes de canviar coses.
Hem de votar per nosaltres, pels nostres fills i per les persones que ja no poden votar. Per ells, cal seguir endavant.
Cal un vot ple d' il.lusió en el nostre futur, la por no vota.
dissabte, 26 de setembre del 2015
dijous, 17 de setembre del 2015
PP: MENTIDES HISTÒRIQUES.
Ahir vam sentir dos disbarats històrics, un d' ells modificant lleugerament més tard.
És evident que en aquesta campanya electoral es poden dir disbarats històrics i no passa absolutament res.
El sr. Margallo va dir que Espanya era la nació més antiga del planeta. Disbarat històric més gran només li haviem sentit a la sra. Esperanza Aguirre (també del seu mateix partit).
No hem entès mai quina necessitat tenen de dir mentides i d' interpretar la història manipulada segons els seus desitjos, suposem que és la força de la inèrcia. Ho han fet des de fa molts segles.
Per a ser la nació més antiga del planeta hauria d' haver existit abans de la colonització grega a Empúries i Roses, abans de l' arribada dels celtes a Galicia, per exemple. És a dir que hauria de tenir uns 2.500 anys.
Cal recordar, i cal perquè les mentides continuades es poden convertir en veritats, que Espanya és una creació nova a partir d' una unitat de corones diferents (Castella-Lleó i Aragó- Catalunya) però d' això fa només 500 anys. I si som rigurosos tampoc van crear cap nació, sinó que van crear un imperi que va incloure diferents nacions. L' imperi es va acabar fa molts anys (1898) i la nació no la van saber crear mai.
Poc després el sr. Rajoy va rectificar històricament al sr. Margallo i va dir que era de les nacions més antigues d' Europa (ja no era de tot el planeta).
Potser haurien d' anar a classes d' història.
És evident que en aquesta campanya electoral es poden dir disbarats històrics i no passa absolutament res.
El sr. Margallo va dir que Espanya era la nació més antiga del planeta. Disbarat històric més gran només li haviem sentit a la sra. Esperanza Aguirre (també del seu mateix partit).
No hem entès mai quina necessitat tenen de dir mentides i d' interpretar la història manipulada segons els seus desitjos, suposem que és la força de la inèrcia. Ho han fet des de fa molts segles.
Per a ser la nació més antiga del planeta hauria d' haver existit abans de la colonització grega a Empúries i Roses, abans de l' arribada dels celtes a Galicia, per exemple. És a dir que hauria de tenir uns 2.500 anys.
Cal recordar, i cal perquè les mentides continuades es poden convertir en veritats, que Espanya és una creació nova a partir d' una unitat de corones diferents (Castella-Lleó i Aragó- Catalunya) però d' això fa només 500 anys. I si som rigurosos tampoc van crear cap nació, sinó que van crear un imperi que va incloure diferents nacions. L' imperi es va acabar fa molts anys (1898) i la nació no la van saber crear mai.
Poc després el sr. Rajoy va rectificar històricament al sr. Margallo i va dir que era de les nacions més antigues d' Europa (ja no era de tot el planeta).
Potser haurien d' anar a classes d' història.
diumenge, 13 de setembre del 2015
UN ETNICISME QUE NO TÉ CAP SENTIT.
No entenem gaire el desembarcament constant de líders de primera fila espanyols en la campanya electoral catalana, en continuo degoteig.
No perquè no puguin venir o no volem que vinguin, entenem que han d' ajudar als seus partits "petits"`.
No, el que no entenem és que no els avisin els seus amfitrions de que estan fent campanya a Catalunya i aquí (per sort) ho tenim molt superat això de veure l' altre per l' orígen geogràfic dels seus avis i pares.
Avui el sr. Pablo Iglesias ha rebut un toc per les seves paraules a Rubí.
A Catalunya ja no té lloc el discurs basat en l' etnicisme.
La Història és també aquest moviment constant de persones d' un lloc a un altre. Generalment un moviment no volgut, sinó imposat
No perquè no puguin venir o no volem que vinguin, entenem que han d' ajudar als seus partits "petits"`.
No, el que no entenem és que no els avisin els seus amfitrions de que estan fent campanya a Catalunya i aquí (per sort) ho tenim molt superat això de veure l' altre per l' orígen geogràfic dels seus avis i pares.
Avui el sr. Pablo Iglesias ha rebut un toc per les seves paraules a Rubí.
A Catalunya ja no té lloc el discurs basat en l' etnicisme.
La Història és també aquest moviment constant de persones d' un lloc a un altre. Generalment un moviment no volgut, sinó imposat
diumenge, 6 de setembre del 2015
RECOMANACIÓ LLIBRE D' HISTORIA: PERE CURTIADA.
El nostre amic Agustí Barrera comenta la publicació d' un llibre d' historia local i general dels anys 30 i exili, agafant la figura de Pere Curtiada (alcalde se Sitges de l' època):
De la fàbrica a la revolta. Trajectòria política de Pere Curtiada i Ferrer, dirigent obrer sitgetà
Article d'Agustí Barrera i Puigví, historiador i militant de Poble Lliure
04/09/2015 Memòria històrica
El llibre de 311 pàgines ha estat editat per edicions del 1979, dins la seva col·lecció Escalaborn. El seu autor, Marc Santasusana i Corzan, és doctor en història, el tema de la seva tesi doctoral, sobre Pere Curtiada, és exposat en aquest text.
Volem destacar del llibre la seva precisió, pel detall aclaridor, un seguiment cronològic minuciós, resultat de la consulta exhaustiva a les fonts primàries, locals, nacionals i estatals, que permet l’estructuració d’un relat rigorós. Una llista dels arxius, fundacions i biblioteques consultades, les fonts orals, la correspondència personal i institucional, la premsa periòdica, i la bibliografia estudiada, ens permeten fer-nos una idea del rigor metodològic del treball. Un redactat entenedor ens permet seguir amb comoditat el fil conductor del relat, alhora que un notable luxe de detalls ens facilita d’entendre el context històric.
Pensem que l’originalitat del text rau en la capacitat de l’autor de posar de relleu la connexió entre l’independentisme del militant d’Estat Català, Pere Curtiada (1898-1968) i el seu compromís amb les lluites dels obrers sitgetans per a la millora de les seves condicions de vida, i en la construcció d’una societat al servei de la majoria.. Aquest és un model que trobaríem en força militants d’ERC, que alhora estaven afiliats a la CNT, el cas de P.Curtiada és un exemple paradigmàtic, de la lluita per a l’emancipació nacional i social, com fa constar el professor de la Universitat de Barcelona, Pelai Pagès, al pròleg del llibre.
Al llarg de les pàgines del text veiem l’evolució de P. Curtiada, des de la seva militància a la Unió Socialista de Catalunya (USC) i la UGT, a regidor pel sector d’Estat Català dins ERC. President local i sotsdelegat comarcal d’Estat Català, batlle de Sitges durant la guerra del 1936. Membre del Comitè Central d’Estat Català, on era responsable del Departament Políticsocial. L’autor posa de relleu que fou el primer regidor independentista i socialista, de qui es té esment, abans de la síntesi política del PSAN el 1968.
L’autor ens endinsa en el coneixement del Sis d’Octubre del 1934, amb la proclamació de l’Estat català a Sitges amb la presència de les dues banderes, la roja i l’estelada, la detenció al vaixell Uruguay, l’esclat de la guerra i la revolució el juliol del 1936, els Fets de Maig del 1937, els efectes de la guerra en la societat sitgetana.
L’autor recull el Congrés de refundació d’Estat Català al local del CADCI, els dies 24 i 25 de maig del 1936, on es reuniren 1.550 delegats que representaven 5.873 militants de les JEREC. El dia 14 d’agost del 1936 i dies següents, 63 joves de diferents organitzacions polítiques partiren amb l’expedició del capità Alberto Bayo per a reconquerir Mallorca. El dia 19 de juliol, unes desenes de militants s’incorporen al Front d’Aragó. Pere Curtiada és el representant d’Estat Català al Consell de Defensa de Sitges (CDS), el dia de Nadal és nomenat President del Consell Municipal.
Com a conseqüència de l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit feixista es produeix, l’exili, els camps de concentració, la separació de la família i amics, la col·laboració amb la resistència. Algun dia s’haurà de fer un balanç de l’esforç dels catalans en la resistència antinazi. M. Santasusana, ens parla de dos militants d’Estat Català, Estanislau Pedrola, que provenia del Foment Nacionalista Republicà de Reus, Comissari del Batalló de Muntanya d’Estat Català, s’evadeix del Camp d’Agde per unir-se a la resistència, detingut per la Gestapo, mor al Camp de Flossenburg el 07/12/1944. Joaquim Casamitjana i Riqué, elegit membre del Comitè Central d’Estat Català (11/03/1937), articulista al Diari de Catalunya, i al setmanari Estat Català ( EC) de Reus. J Casamitjana entrà a formar part del reseau Maurice el febrer del 1943, aquesta xarxa passava informació militar, aviadors i fugitius de l’Europa ocupada. A finals del 1943 J.Casamitjana fou detingut per la Gestapo a Tolosa de Llenguadoc, i assassinat poques hores després.
A l’exili P. Curtiada ingressat dins els rengles del Front Nacional de Catalunya (FNC), com ho feren la majoria de militants d’Estat Català, s’arrenglera en el sector “ cornudellista”. S’afinca al poblet de Vilanova de la Raó, i el 1948, quan es va descartar la possibilitat de la intervenció dels Aliats per foragitar el deixeble de B.Mussolini i A.Hitler de la Península, va decidir tornat a la seva ciutat Sitges, retrobar la família i treballar fent de sabater.
El llibre, un didàctic treball de microhistòria, està escrit en un català planer que fa de bon llegir i entendre.
Volem destacar del llibre la seva precisió, pel detall aclaridor, un seguiment cronològic minuciós, resultat de la consulta exhaustiva a les fonts primàries, locals, nacionals i estatals, que permet l’estructuració d’un relat rigorós. Una llista dels arxius, fundacions i biblioteques consultades, les fonts orals, la correspondència personal i institucional, la premsa periòdica, i la bibliografia estudiada, ens permeten fer-nos una idea del rigor metodològic del treball. Un redactat entenedor ens permet seguir amb comoditat el fil conductor del relat, alhora que un notable luxe de detalls ens facilita d’entendre el context històric.
Pensem que l’originalitat del text rau en la capacitat de l’autor de posar de relleu la connexió entre l’independentisme del militant d’Estat Català, Pere Curtiada (1898-1968) i el seu compromís amb les lluites dels obrers sitgetans per a la millora de les seves condicions de vida, i en la construcció d’una societat al servei de la majoria.. Aquest és un model que trobaríem en força militants d’ERC, que alhora estaven afiliats a la CNT, el cas de P.Curtiada és un exemple paradigmàtic, de la lluita per a l’emancipació nacional i social, com fa constar el professor de la Universitat de Barcelona, Pelai Pagès, al pròleg del llibre.
Al llarg de les pàgines del text veiem l’evolució de P. Curtiada, des de la seva militància a la Unió Socialista de Catalunya (USC) i la UGT, a regidor pel sector d’Estat Català dins ERC. President local i sotsdelegat comarcal d’Estat Català, batlle de Sitges durant la guerra del 1936. Membre del Comitè Central d’Estat Català, on era responsable del Departament Políticsocial. L’autor posa de relleu que fou el primer regidor independentista i socialista, de qui es té esment, abans de la síntesi política del PSAN el 1968.
L’autor ens endinsa en el coneixement del Sis d’Octubre del 1934, amb la proclamació de l’Estat català a Sitges amb la presència de les dues banderes, la roja i l’estelada, la detenció al vaixell Uruguay, l’esclat de la guerra i la revolució el juliol del 1936, els Fets de Maig del 1937, els efectes de la guerra en la societat sitgetana.
L’autor recull el Congrés de refundació d’Estat Català al local del CADCI, els dies 24 i 25 de maig del 1936, on es reuniren 1.550 delegats que representaven 5.873 militants de les JEREC. El dia 14 d’agost del 1936 i dies següents, 63 joves de diferents organitzacions polítiques partiren amb l’expedició del capità Alberto Bayo per a reconquerir Mallorca. El dia 19 de juliol, unes desenes de militants s’incorporen al Front d’Aragó. Pere Curtiada és el representant d’Estat Català al Consell de Defensa de Sitges (CDS), el dia de Nadal és nomenat President del Consell Municipal.
Com a conseqüència de l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit feixista es produeix, l’exili, els camps de concentració, la separació de la família i amics, la col·laboració amb la resistència. Algun dia s’haurà de fer un balanç de l’esforç dels catalans en la resistència antinazi. M. Santasusana, ens parla de dos militants d’Estat Català, Estanislau Pedrola, que provenia del Foment Nacionalista Republicà de Reus, Comissari del Batalló de Muntanya d’Estat Català, s’evadeix del Camp d’Agde per unir-se a la resistència, detingut per la Gestapo, mor al Camp de Flossenburg el 07/12/1944. Joaquim Casamitjana i Riqué, elegit membre del Comitè Central d’Estat Català (11/03/1937), articulista al Diari de Catalunya, i al setmanari Estat Català ( EC) de Reus. J Casamitjana entrà a formar part del reseau Maurice el febrer del 1943, aquesta xarxa passava informació militar, aviadors i fugitius de l’Europa ocupada. A finals del 1943 J.Casamitjana fou detingut per la Gestapo a Tolosa de Llenguadoc, i assassinat poques hores després.
A l’exili P. Curtiada ingressat dins els rengles del Front Nacional de Catalunya (FNC), com ho feren la majoria de militants d’Estat Català, s’arrenglera en el sector “ cornudellista”. S’afinca al poblet de Vilanova de la Raó, i el 1948, quan es va descartar la possibilitat de la intervenció dels Aliats per foragitar el deixeble de B.Mussolini i A.Hitler de la Península, va decidir tornat a la seva ciutat Sitges, retrobar la família i treballar fent de sabater.
El llibre, un didàctic treball de microhistòria, està escrit en un català planer que fa de bon llegir i entendre.
divendres, 4 de setembre del 2015
LA BANDERA NEGRA, BANDERA HISTÒRICA ACTUALITZADA.
Torna la Bandera negra als ajuntaments catalans l' 11 de setembre. Bandera històrica, totalment actualitzada.
Així ens ho fa saber la Fundació Reeixida i alguns mitjans digitals.
Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)
Tona (Osona)
Torelló (Osona)
Pardines (Ripollès)
Sant Pau de Seguries (Ripollès)
Riells i Viabrea (La Selva)
Riudellots de la Selva (La Selva)
Sant Hilari de Sacalm (La Selva)
Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)
Verdú (Urgell)
Així ens ho fa saber la Fundació Reeixida i alguns mitjans digitals.
L’any passat com a part de la celebració
del Tricentenari es va presentar al Museu d’Història de Catalunya el redisseny
de la Bandera Negra.
Trenta-cinc ajuntaments
van hissar la Nova Bandera Negra als seus consistoris, en senyal de record en
la lluita sense quarter que van
mostrar les defenses de
Barcelona i Cardona, darrers baluards de les nostres llibertats nacionals
durant la Guerra de Successió i alhora en senyal de no rendició tampoc avui. A
dia d’avui 10 Ajuntaments ja s’han sumat a la iniciativa.
Ens complauria que
enguany us suméssiu de nou a la iniciativa, que des de la fundació Reeixida
tornem a impulsar donades les circumstàncies excepcionals de la Diada
d'enguany.
Us invitem, o bé a
hissar-la de nou al balcó del consistori junt amb la bandera nacional o
l’estelada, o bé a dur-la en un lloc destacat als actes de commemoració locals
de l'Onze de Setembre, com ara la Marxa de Torxes per la Independència o actes
similars.
En cas que així fos, ens
faria molt de goig de saber-ho per part vostra i de poder-ho comunicar als
nostres patrons, amics i seguidors.
Cordialment,
Oficina de premsa de la
Fundació Reeixida
Telf.690 14 38 46
Dades i antecedents:
> El redisseny
vexil.lològic de la Bandera Negra fou presentat al Museu d’Història de
Catalunya el 30 de juliol de 2014 amb l'expert Josep Porter-Moix i el dibuixant
historiador Francesc Riart.
> La difusió oficial
es fa des del portal www.estelada.cat responsable de l'acció que va portat a
cent-quaranta ajuntaments catalans a penjar la bandera estelada l’any 2008 en
record del seu centenari.
> El projecte que impulsa la Fundació Reeixida (antiga Comissió del Centenari de l’Estelada) pretén seguir la tasca de recuperació de la memòria històrica que va començar l’any 2008 amb la popularització de la bandera estelada i els personatges que l’han impulsada al llarg de la seva història, en especial el seu creador, Vicenç Albert Ballester que ja compta amb tres places dedicades a nom seu a Vic, Girona i Barcelona.
> La nova Bandera Negra beu, en essència, de l'antic senyal popular de lluita sense quarter, present entre la defensa catalana des dels temps dels almogàvers. El redisseny actual però, s'ha fet pensant sobretot en la defensa de Barcelona de 1714 ja que incorpora sobre camp negre i centrada al mig, una creu en aspa en record al mateix senyal històric de la capital catalana, la bandera de santa Eulàlia. A més a més, com a símbol de la reivindicació moderna de l'estat, s'hi ha afegit un l’estel de cinc puntes, a la banda del pal, al costat de l’aspa i a l’alçada del vértex que recorda per la posició, al de l'estelada.
> El projecte que impulsa la Fundació Reeixida (antiga Comissió del Centenari de l’Estelada) pretén seguir la tasca de recuperació de la memòria històrica que va començar l’any 2008 amb la popularització de la bandera estelada i els personatges que l’han impulsada al llarg de la seva història, en especial el seu creador, Vicenç Albert Ballester que ja compta amb tres places dedicades a nom seu a Vic, Girona i Barcelona.
> La nova Bandera Negra beu, en essència, de l'antic senyal popular de lluita sense quarter, present entre la defensa catalana des dels temps dels almogàvers. El redisseny actual però, s'ha fet pensant sobretot en la defensa de Barcelona de 1714 ja que incorpora sobre camp negre i centrada al mig, una creu en aspa en record al mateix senyal històric de la capital catalana, la bandera de santa Eulàlia. A més a més, com a símbol de la reivindicació moderna de l'estat, s'hi ha afegit un l’estel de cinc puntes, a la banda del pal, al costat de l’aspa i a l’alçada del vértex que recorda per la posició, al de l'estelada.
A més de la significació
vexil.lològica la creu de la bandera conforma casualment dues Vs simètriques
que en la lluita democràtica i pacífica de la Catalunya d'avui mostren el desig
de V...otar i el de V...ictòria.
> El llistat de poblacions que el 2014 van acceptar de participar d'aquesta iniciativa varen ser:
Igualada (capital de l´Anoia)
Sant Martí de Tous (Anoia)
Carme (Anoia)
Jorba (Anoia)
Llançà(Alt Empordà)
Viladamat(Alt Empordà)
Vilajuïga(Alt Empordà)
Selva del Camp(Baix Camp)
Corbera (Baix Llobregat)
Olesa (Baix Llobregat)
Deltebre (Baix Ebre)
Sallent (Bages)
Gironella (Berguedà)
Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Tarrés (Les Garrigues)
Balenyà (Osona)
Calldetenes (Osona)
Folgueroles (Osona)
Hostalets de Balenyà (Osona)
Les Masies de Roda (Osona)
Malla (Osona)
Sant Boi de Lluçanès (Lluçanès)
Sant Julià de Vilatorta (Osona)
Sant Martí de Centelles (Osona)
Sant Pere de Torelló (Osona)> El llistat de poblacions que el 2014 van acceptar de participar d'aquesta iniciativa varen ser:
Igualada (capital de l´Anoia)
Sant Martí de Tous (Anoia)
Carme (Anoia)
Jorba (Anoia)
Llançà(Alt Empordà)
Viladamat(Alt Empordà)
Vilajuïga(Alt Empordà)
Selva del Camp(Baix Camp)
Corbera (Baix Llobregat)
Olesa (Baix Llobregat)
Deltebre (Baix Ebre)
Sallent (Bages)
Gironella (Berguedà)
Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Tarrés (Les Garrigues)
Balenyà (Osona)
Calldetenes (Osona)
Folgueroles (Osona)
Hostalets de Balenyà (Osona)
Les Masies de Roda (Osona)
Malla (Osona)
Sant Boi de Lluçanès (Lluçanès)
Sant Julià de Vilatorta (Osona)
Sant Martí de Centelles (Osona)
Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)
Tona (Osona)
Torelló (Osona)
Pardines (Ripollès)
Sant Pau de Seguries (Ripollès)
Riells i Viabrea (La Selva)
Riudellots de la Selva (La Selva)
Sant Hilari de Sacalm (La Selva)
Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)
Verdú (Urgell)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)