2 BONES NOTICIES: ELS AVIADORS DE LA REPÚBLICA I LES TERRES DE L´EBRE.

Dues noticies importants aquesta setmana:
1- En relació al "show" de la sra. Llanos de Luna, sembla que encara queda gent honesta i conseqüent (Aviadors de la República) davant tanta xerrameca populista (i "popular"), la noticia és prou interessant (copiem el resum de Vilaweb).

2- També ha estat important la declaració de reserva de la biosfera per a les Terres de l´Ebre, per part de l' UNESCO. Això té un aspecte important: dóna una altra visió (més real) d´aquestes comarques, les quals fins ara només eren conegudes com a productores d' energia. Felicitats a tots ells i elles ¡¡¡

Els Aviadors de la República retornen el diploma de Llanos de Luna

L'Associació d'Aviadors de la República (ADAR) va retornar ahir el diploma que els va lliurar la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, en l'homenatge que es va fer també a l'associació de combatents de la División Azul nazi. Ho fa perquè vol denunciar la instrumentalització de que ha estat víctima pel govern espanyol per a justificar el reconeixement als soldats espanyols a l'exèrcit nazi.

'L'Associació d'Aviadors de la República vol expressar el seu malestar per la instrumentalització que es fa del seu nom en relació al desgraciat i mediàtic tema del lliurament d'un diploma a la Hermandad de Combatientes de la Divisió Azul', diu un comunicat de l'associació.

'ADAR és una associació apolítica que defensa la memòria d'aquells pilots que van lluitar per la llibertat i la democràcia d'aquest país, però no pot permetre que s'utilitzi el seu nom per excusar el reconeixement a una organització de les característiques de la División Azul.'

'Per això que hem dit, i després de reunir-se la junta directiva de l'associació i associats, es decideix per majoria dels vots retornar el diploma lliurat a la nostra associació a la Federació d'Associacions Cívico-Militars de Catalunya.'

SI ENS RETALLEU, DESAPAREIXEM.

Ja se sap, en això que en diuen "temps de crisi" alguns sectors no la noten, altres no se n´assabenten de les retallades (només cal veure les xifres d' alguns Ministeris) i els sectors més febles de la cadena els toca el rebre.
Sembla que pocs (dirigents) es plantegin que les retallades als sectors d' ensenyament post-obligatori, d' inserció laboral, de nadons i de gent gran afecten molt especialment a les persones amb discapacitats. Tampoc sembla que se n´adonin que podem anar enrera amb tota la feina que s' ha fet i que ha costat tant els darrers anys.

És un aspecte important, i que és important per a tota la nostra societat, no en som aliens si volem fer una societat diferent i millor.

  

LA HISTÒRIA RECENT I UNA TRANSICIÓ DE FAÇANA.

Aquests dies les acusacions de nazisme des d'alguns llocs de l´Estat contra Catalunya, ens han fet pensar el mal que es fa a aquest país i la manipulació, pura i  dura, de la nostra història.
Ara, també sabem que de tant en tant es fan homenatges als antics membre de la División Azul (no cal recordar que van lluitar al costat dels nazis) i que els actes són presidits per la Delegada del PP i per un alcalde dels PSC-PSOE. I a més a més reben subvencions anuals del Ministerio de Sanidad...
No ens pot sorprendre res, recordem com es va fer això que en diuen "transició", recordem com es va amnistiar tota l´etapa de la darrera dictadura i recordem com la ideologia i simbologia feixista va perviure.
A qualsevol país d´Europa homenatjar el nazisme fa aixecar un toc d' alerta, fa repensar algunes coses i es considerat anti-democràtic. Però sembla que a Espanya està ben vist per un sector i entra del tot dintre la "normalitat" (normalitat que espantaria qualsevol altre país europeu).

Siguem rigurosos amb la història i potser va bé recordar les coses tal qual, l´article que us proposem de Nació Digital ens recorda els termes en què es va desenvolpar la "transició" i que el debat no és només si Llanos de Luna sí o no. El debat és més a fons: no és només la persona, és el pensament de tot un sector.


        

Ella no és el pro

blema

Atenció, que el problema no és Llanos de Luna.
L’acte de l’altre dia a la caserna de la Guàrdia Civil
de Sant Andreu de la Barca, amb entrega de diploma
a a la Hermandad de Combatientes de la División Azul,
 era un acte oficial, no una festa privada al domicili de
la delegada. Un acte dins del protocol més estricte,
un protocol que havia passat tots els filtres i on amb
tota seguretat hi constava, amb un detall minuciós com
 sempre en aquest casos, que a tal hora es procediria
al lliurament de diplomes, i que entre els receptors del
reconeixement hi hauria la citada Hermandad. És més,
 m’atreviria a jurar que escenes com aquesta s’han
repetit centenars de vegades des de 1977 dins de caser-
nes arreu d’Espanya. Perquè la Transició no va derrotar
 el franquisme: el va amnistiar.

Els militars revoltats. Els policies torturadors. Els
 jutges del TOP. Els ministres i alts càrrecs. A tots els
va sortir gratis la participació en el règim criminal. La
 majoria, de fet, van continuar fent la seva feina en de-
mocràcia, i molts van prosperar a la vista de tothom
(fem llistes? No cal, oi?). La Falange no va ser prohibida.
 Saludar amb el braç en alt o enaltir la dictadura no va ser
 inclòs en cap codi penal. Les avingudes del Generalísimo
 i les places de los Caídos es van mantenir en el nomenclà-
tor. I l’Estat va subvencionar, any rere any, la Fundación
 Francisco Franco. En aquestes circumstàncies, algú em pot
explicar per què a Llanos de Luna, al seu cap de protocol o
al comandant de la caserna de Sant Andreu de la Barca els
havia de semblar estranya l’entrega d’un simple diploma a
 la Hermandad de Combatientes de la División Azul? Què
 va ser la División Azul? Una expressió més del règim que
 al 1977 vam amnistiar. O és que són pitjors aquells voluntaris
 fanàtics que van anar a combatre el comunisme amb els nazis
que el jutge que va condemnar Puig Antich i que si tingués edat
per exercir encara estaria exercint?

Potser era el preu que calia pagar, o almenys això és el que
se’ns ha dit fins ara. Però sigui com sigui, la democràcia que
hem tingut és un edifici que s’alça sobre una gran, una immensa,
 una fosca immoralitat. Aquest és el problema, i no Llanos de
 Luna. No ho perdem de vista.

"NO DEIXEM QUE SIGUIN GENOCIDES CULTURALS"

Després del llarg procès que porta el Govern espanyol per tal de manipular la història, ara torna a prendre el número a tots els ciutadans inventant-se dues noves llengues per tal de continuar manipulant i per tal de no dir les llengües pel seu nom (tan fàcil com aragonès i català).

Pengem l´article de l´editor del diari aragonès Arredol, en original aragonès (i després en català) tal com el va publicar Vilaweb:

Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro

 Fa bells anyos, en un acto d’homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d’o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d’Aragón, Gustavo Alcalde, d’o PP, preguntaba  a qui recibiba l’homenache “si el dialecto en qué había hablado era de la zona”. L’homenacheau heba feito parti d’a suya charrada en aragonés, en l’aragonés d’a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.

A realidat plurilingüe d’un país como Aragón trepuza con o desconoiximiento absoluto d’ista realidat por muitos atros aragoneses, mesmo d’os politicos que se suposa que han de gubernar. Allora en 2007 Alcalde no ganó as eleccions, y que estió trigau como presidente, Marcelino Iglesias, catalanofablant, aproveitó os zaguers anyos d’a suya zaguera lechislatura t’aprebar una lei de luengas de menimos que reconoixeba a unidat de cadaguna d’as tres luengas fabladas en o país y os dreitos alazetals d’os suyos fablants. Dreito a l’amostranza en catalán, en aragonés en as suyas zonas historicas y en bellas capitals de redolada, dreito a charrar con as administracions en a suya luenga, dreito a retular os toponimos en a luenga tradicional, dreito a la presencia en os meyos de comunicación publicos. Una lei de menimos pero que a lo menos ubriba un espacio d’asperanza a os catalanofablants y os aragonesofablants, una d’as luengas con más periglo de morir, sin un organismo oficial que aduye a a os criterios de normalización, sin presencia dillá d’a aqueferada y activa sociedat civil que l’ha feito pervivir contra l’odio, o disprecio y as prebatinas t’amagar-la d’as politicas publicas.

Manimenos qui desconoixe y quiere continar desconoixendo a realidat d’os 45000 fablants d’o catalán y d’os 20.000 de l’aragonés, qui se piensa que Aragón ye un país monolingüe en castellán, qui encara fa mofla quan siente charrar aragonés, ha plegau en o gubierno y ha decidiu amortar y enterrar a lei encara sin desembolicar ta fer una mofla más. Qui demanda igualdat de dreitos a os castellanofablants en atros territorios (que ya en tienen), niega iste mesmo tractamient a os aragonesofablants. Por negar, negan o nombre d’as luengas. Un nombre que no fa guaire encara acceptaban y que agora han decidiu amagar en un circunloquio ridiculo y absurdo, un espantallo. Agora qui charramos aragonés charraremos LAPAPYP, achiquindo a luenga a un espacio y lo que ye más grieu encara, esbafando cualsiquier minima posibilidat de normalizar y legalizar y amostrar a luenga que ubriba a lei d’antis.

Pero os aragoneses, os aragoneses que fablamos aragonés (y os que fablan catalán tamién) hemos feito pervivir ista luenga sin de leis. Hemos feito diarios, videos, revistas, comics, teatro, hemos aprendiu y amostrau a luenga en asociacions, en escuelas...Mesmo hemos creyau tres grafias diferents ta escribir-la, pero iste ye un atro tema. L’aragonés pervivirá encara que os antiaragoneses que mos gubiernan preben d’acotolar-la. Como dica agora. Que una buena lei guarancia millor a pervivencia d’una luenga ye más que platero. Prou que a Unesco creye que o refirme publico ye alazetal ta o desembolique d’una luenga. Pero que con o sin lei l’aragonés pervivirá ye cosa nomás que d’os suyos fablants. Lis empentaremos atra vegada a fer una lei millor que reconoixa as luengas y os dreitos d’os suyos fablants. Mos carranyaremos con qui no ha feito posible por desembolicar una lei que ya yera aprebada. Continaremos demandando os nuestros dreitos, prou que sí. Pero, sobre tot, hemos de fer posible que l’aragonés siga fablau, leyiu, conoixiu, normalizau y viviu. Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye a-saber-lo d’important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t’o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.

Jorge Romance és periodista i editor del diari aragonès Arredol.
 Podeu trobar la traducció en català ací.

DESTRALADA A LA DEPENDÈNCIA.

Destralada a la dependència

El govern espanyol retalla les ajudes a la dependència en 1.108 milions d'euros

Una persona amb mobilitat reduïda utilitzant l'ascensor del CAP Vic Nord. Foto: Adrià Costa.

El govern espanyol reduirà 1.108 milions d'euros les ajudes al Sistema d'Atenció a la Dependència, segons el document titulat Programa Nacional de Reformas 2013 (pdf), que ahir va enviar a la Unió Europea i va publicar al web del ministeri d'Economia. Segons aquest document, els usuaris del pla de la dependència hauran d'aportar un 5% més per rebre els serveis. El document argumenta que es tracta d'una profunda reforma per "racionalitzar i modernitzar els serveis prestats, garantint la sostenibilitat".

Segons el text, des del juliol del 2012, s'han fet diferents canvis en el sistema de dependència, que han aconseguit un estalvi de 599 milions d'euro el 2012. I s'espera que la reducció sigui de 1.108 milions aquest 2013 i 571 milions d'euros el 2014. Entre les mesures, s'està fent un decret perquè l'aportació del beneficiari dels serveis pugi un 5%, en una implantació progressiva de tres anys.

El mateix document explica que, en l'àmbit del sistema de salut, es continuaran amb les reformes iniciades el 2012, per estalviar 7000 milions d'euros, que representen l'1% del total del pressupost sanitari. Per aconseguir-ho, es preveu una reordenació de la cartera de serveis assistencials i l'optimització de 13 serveis d'especialitats mèdiques i un nou catàleg d'implants quirúrgics.(Extret de Nació Digital).