EL REI D´ ESPANYA OBSERVAT INTERNACIONALMENT.

Joan Carles, al punt de mira de la premsa nord-americana El monarca acapara la portada d'aquest dissabte de l'International Herald Tribune

La premsa nord-americana posa el focus aquest dissabte en la figura del rei Joan Carles i la crisi per la que passa la institució que representa. El rei Joan Carles ocupa aquest dissabte la portada del diari nord-americà International Herald Tribune -edició global del The New York Times- amb un ampli reportatge titulat 'Mostres d'una crisi reial'. En pàgines interiors, el reportatge descriu, sota l'encapçalament 'Un rei castigat busca la redempció, per a Espanya i la seva monarquia', com enmig de la situació de crisi la figura del rei està més questionada que mai, especialment "pel seu estil de vida luxós i la opacitat de la seva fortuna". Després de recordar l'accident de Joan Carles a Botswana, mentre participava en una cacera d'elefants, que va portar Joan Carles a "unes desacostumades disculpes reals", el rotatiu recorda que tota l'Europa monàrquica "sospesa obertament els costos de mantenir la reialesa" però apunta el paper del monarca en les relacions empresarials, on té el rol "d'ambaixador econòmic". Aquest paper és qüestionat per l'oposició, de tal manera que el diari dóna veu al diputat d'ERC Joan Tardà, que assegura que "no hi ha cap mena de control sobre les activitats del rei i la seva família". El rotatiu assenyalar que ERC promou "un referèndum a Espanya sobre la monarquia".

EL GOVERN ESPANYOL HA FET MASSA TARD.

No podem passar per alt l´allau de noticies referents a Catalunya, podriem parlar de l´avançament d´eleccions, del posicionament de cada partit politic, com ho veu la ciutadania, posicions del Govern espanyol, etc. etc. Hem agafat aquest darrer punt perque marca perfectament el pas historic que es va donant. Un pengem un extracte d´un article d´en Carod-Rovira a N. Digital. Coinicidim amb ell: els dirigents espanyols es van fer un tip de riure abans de l´11 de setembre, despres van dir que tot era impossible i no hi cap a la Constitucio. Ara comencen a canviar el discurs (i es diuen federalistes, quan no ho van ser ni amb la 1ª Republica espanyola, ni quan tenien majoria absoluta a Madrid el PSOE). Han fet tard, massa tard...

...D’entrada és evident que l’afirmació segons la qual, per la via pacífica, totes les opcions tenen cabuda a la constitució espanyola, és una mentida de l’alçada d’un campanar. A la constitució espanyola hi cap tot, excepte la llibertat, perquè és una constitució pensada per a impedir que la voluntat sobirana dels diferents pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, pugui manifestar-se democràticament. Per damunt i abans de la constitució hi ha la democràcia i la gent, els ciutadans i ciutadanes lliures. Però avui la constitució és l’escut rere el qual s’arrecera la mateixa concepció de sempre, sense cap model engrescador de convivència plural: un estat, una bandera, una nació, una cultura, una llengua, una religió, una selecció esportiva, un sol sistema educatiu... I aquest model d’estat, a la majoria de catalans i catalanes ha deixat d’interessar-nos perquè, tal i com som, nosaltres no hi cabem. Sort en tenim que la Inquisició ja fa un segle i mig que va ser abolida, que si no... Després del rebuig frontal al desig d’independència nacional expressat als carrers de la nostra capital, hi ha símptomes de reacció un xic més intel·ligents. El cantant Julio Iglesias ha estat el primer a parlar de federalisme, com a possibilitat d’articular la diversitat a l’Estat espanyol. L’expresident J. M. Aznar ja diu per Mèxic, amb tota naturalitat, que un “un país pot ser federal” i el mag Felipe González ara canta les excel·lències del federalisme “asimètric”. El mateix Rubalcaba assegura optar pel federalisme i, fins i tot, està disposat a modificar la constitució. Patètic, tot plegat... De fet, tots ells havien defensat sempre el model unitari i blasmat amb contundència la via federal a la qual ara s’aferren, a la desesperada, com van demostrar amb el ribot passar a l’Estatut nacional del 2005, el més ambiciós aprovat mai pel Parlament. I ho fan, cedint en les seves fins ara fèrries conviccions, pensant que potser així podran retenir Catalunya. El mateix Rajoy afirma ara que està disposat a escoltar i a dialogar. Idò, què va fer el 20 de setembre, amb el president de la Generalitat? Ara, però ja fan tard, han fet salat i fan bona aquella dita que assegura que “quan ja era mort, el combregaven”...

KO TAZAWA: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A L´ATENEU BARCELONÈS.

Presentació, 25 de SETEMBRE (dimarts) del llibre d'en Ko Tazawa sobre Fukushima a l'Ateneu Barcelonès. L'Ateneu Barcelonès i Lapislàtzuli Editorial Us convidem a «Fukushima: l'estat actual de la tragèdia nuclear», on també presentarem el llibre «Dietari d'un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva» (Lapislàtzuli, 2012), de Ko Tazawa. Hi intervindran Ko Tazawa (Creu de Sant Jordi, 2003), Santiago Vilanova (president de l'associació «Una Sola Terra») i Xavier Garcia, periodista. Tindrà lloc dimarts dia 25 de setembre a les 19 hores 30 minuts a la sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6). Ko Tazawa (Yokohama, Japó, 1953) és escriptor i traductor japonès. Es va doctorar en estudis hispànics per la Universitat d'Osaka l'any 1986 i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona l'any 1999. És Catedràtic del Departament d'Estudis Interculturals de la Universitat Hosei, Tòquio. Durant l'any 2006-2007 treballa com a investigador visitant a la Dublin City University a Dublín, Irlanda. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2003, i amb el Premi del Ministeri d'Afers Estrangers del Govern Japonès el 2009. Tazawa és autor del llibre «Dietari d'un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva». Un relat sobre l'angoixa de la vida quotidiana al país nipó durant els primers dies posteriors a la catàstrofe. Conté un epíleg de com està la situació un any després, on critica la ineficàcia del Govern japonès i la dependència de l'energia nuclear. Pàgina de l'acte dins del lloc web de l'Ateneu Barcelonès: http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/apartats/menudeines/ateneu_al_dia/noticies/201209/20120925.html

MANUEL DELGADO: L´ESQUERRA CATALANA I LA INDEPENDÈNCIA.

Ahir va sortir aquest resum de proposta, a diferents mitjans digitals, on exposa tres raons perquè els partits d´esquerra no es quedin al marge d´un procès d´independència catalana. En tractar-se d´una persona molt coneguda i d´un discurs clar, us el pengem: Manuel Delgado: Tres raons per la independència des de l'esquerra transformadora L'antropòleg creu que seria una irresponsabilitat quedar-se al marge de l'anhel independentista

L'antropòleg i professor universitari Manuel Delgado exposa al seu bloc tres raons per les quals creu que l'esquerra transformadora hauria de donar suport a la independència. D'una banda, perquè els comunistes catalans tinguin presència en aquest 'anhel col·lectiu' de cara a 'convertir-lo en potència per al canvi polític i social' i evitar que CiU 'parasiti a favor de l'oligarquia financera'. D'una altra, perquè poden haver eleccions avançades aviat i creu que és imprescindible que hi hagi una opció política que aplegui els moviments d'esquerra i independentistes. I finalment, per una 'urgència clarificadora': aconseguida la independència, l'esquerra podria centrar-se en la lluita social i l'enderrocament del capitalisme. El text penjat al bloc és l'esborrany per a un discurs de la reunió del comitè central del Partit dels Comunistes de Catalunya, integrat a EUiA. En aquest article, Delgado --un dels referents intel·lectuals dels moviments socials catalans-- insta el partit a debatre sobre la independència i admet que l'augment de l'independentisme i del nacionalisme espanyol 'fa que, de totes, la nostra opció actual, la federalista, sigui la més improbable de realitzar en aquest moment'. I considera que 'en un xoc de trens com el que es preveu, la pitjor de les sorts és la de qui tingui la fatalitat de quedar-se enmig'. Des del seu punt de vist, hi ha tres motius que justificarien 'la renúncia, per insostenibles, a les posicions federalistes a favor de les independentistes en el PCC i EUiA'. En primer lloc, veu necessari impedir que CiU 'parasiti a favor de l'oligarquia financera que representa l'energia d'una majoria social que és, precisament, la seva víctima'. I considera que, com ja va passar amb el moviment del 15-M, 'la tasca de l'esquerra revolucionària és mirar de donar un sentit crític i transformador a les forces socials que les circumstàncies han posat en moviment'. Quedar-se'n al marge, diu, és 'una insensatesa i una irresponsabilitat imperdonables'. En segon lloc, i de cara a unes probables eleccions avançades, Delgado avisa que CiU ho plantejarà com un plebiscit al seu favor, i que 'l'opció política que s'enfronti electoralment a la dreta nacionalista haurà d'assumir la feina de formalitzar políticament l'estat d'ànim independentista i també la lluita contra les retallades'. Per Delgado, cal que la lluita social vagi de la mà de la reivindicació independentista i diu que això només serà possible amb una aliança de forces polítiques on el patriotisme d'esquerres tingui un paper estratègic. En aquest sentit, considera indispensable que 'les expressions polítiques de la classe obrera i les de la joventut independentista ofereixin una alternativa electoral a les pretencions del nacionalisme català de dretes.' En tercer i últim lloc, defensa que és urgent alliberar-se de la 'qüestió nacional' per tal de retornar a l'escenari natural per a l'acció política de l'esquerra, 'la lluita de classes i la pugna per posar l'aparell de poder al servei de les necessitats de la majoria i no d'una minoria privilegiada'. I aquesta situació, diu, 'avui només és possible en un context d'independència total de la nació catalana'.

DURES CRÍTIQUES A L´IMPOST DEL 6% A LES ENERGIES RENOVABLES.

Dures crítiques a l'impost del 6% a les renovables Els ecologistes no estan d'acord que les primes a les renovables s'incloguin a la base imposable, ja que augmenta el gravamen que correspon a les renovables i les deixa en desavantatge econòmic. Davant l'aprovació del Consell de Ministres d'aquest divendres del Projecte de Llei de Mesures Fiscals per a la Sostenibilitat Energètica, Greenpeace considera que no se les pot posar al mateix sac que les energies brutes i els empresaris eòlics de l'AEE diuen que tindrà un impacte de 241 milions d'euros el 2013 + informació a EcoDiari.

VIDEO DE LA MANIFESTACIÓ DE L´11 DE SETEMBRE.

Alguns mitjans digitals han fet videos demostratius de les ganes amb que la població catalana va fer aquesta manifestació de l´11 de setembre. No podem qualificar-la d´altra manera que de "manifestació històrica". El video de Vilaweb en deixa constància d´allò que vam veure tots menys alguns mitjans concrets. Que no s´equivoqui el Sr. Mas, la manifestació no era de suport a la seva reunió ni un xec en blanc al seu Govern, però que tampoc s´equivoquin els dirigents del PSC-PSOE, quedar-se fora no vol dir intentar liderar tot el contrari.

PER DIGNITAT, COHERÈNCIA I JUSTICIA SOCIAL, ADÉU !

Davant la manifestació històrica que es prepara per dimarts vinent, no ens podiem estar de fer un comentari. Però avui hem vist aquesta entrevista amb en Jaume Barberà i la veritat és que la pengem perquè parla clar: Jaume Barberà: 'Per dignitat, coherència i justícia social, adéu!' La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per 'un nou estat d'Europa'. Per conèixer quin és l'estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes el periodista Jaume Barberà, que és director i presentador del programa 'Singulars' a TV3. −En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent? −Mira, si fos per mi, la independència la tindríem demà. Des del 2008 que demano, com altres i com a últim intent, un govern de concentració a Madrid i uns pactes de la Moncloa, amb dos objectius molt clars: economia i regeneració democràtica. No tinc ara prou espai per desenvolupar aquests grans objectius, però, en forma de resum, seria nou model productiu espanyol i confederació. I una vegada més es pot constatar que l'oligarquia i la partitocràcia espanyola no pacta, imposa. Doncs, per dignitat, coherència i justícia social, adéu! −Com s'aconseguirà la independència? −No podrem aconseguir la independència si no hi ha una majoria de catalans que la vulguin. El que cal és que hi hagi aquesta majoria. El que ve després és secundari. Per saber si hi ha aquesta majoria s'han de convocar eleccions amb programes electorals inequívocs. −Qui ho farà? −Ho faran les forces polítiques que sàpiguen que el país és sempre més important que el partit. Si el president Mas no aconsegueix el que majoritàriament es va acordar al Parlament, ha de convocar eleccions. Aquesta vegada no hi pot haver rebaixes. Hem de superar la condició psicològica coneguda com 'indefensió apresa'. Personalment, voldria que la independència del meu país la declarés el Parlament.

TVE TORNA A TRANSMETRE "TOROS" EN HORARI INFANTIL

Després de 6 anys de no retransmetre curses de braus, TVE aplica la línia ideològica PP i torna els braus a la televisió i a més amés en horari infantil. Tot i això l´audiència va punxar: només un 9,3% d´audiència. Recordem que alguns han dit aquests dies que la manifestació per la independència de l´11 de setembre serà molt minoritària perquè no arribarà al 10 %. Què haurien de dir de l´audiència de "corridas de toros" a Catalunya sifossin coherents? Aquesta era la noticia: La corrida de toros que la televisió pública espanyola va emetre dimecres en horari infantil en contra del desig del consell assessor regional de l'ens, que havia demanat al centre de Sant Cugat que desconnectés l'emissió , va tenir un 9,3% de quota de pantalla a Catalunya, segons dades facilitades per la cadena, tres punts per sota de la xifra al conjunt de l'Estat, que va ser del 12,7%. Traduït a espectadors, a Catalunya 126.000 persones van mirar el retorn de la 'fiesta' a la televisió pública espanyola mentre que al conjunt de l'Estat la xifra va ser d'1.157.000 persones. Feia sis anys que TVE no retransmetia toros, un termini que va acabar quan la nova direcció escollida pel PP va decidir difondre la corrida de braus de la Fira de Valladolid que ha tingut lloc aquest dimecres. TVE defensava en un comunicat que "un festeig d'aquesta categoria s'ha de posar a disposició de tots els aficionats espanyols", amb un "cartell de luxe" els protagonistes dels qual van renunciar a cobrar drets d'imatge per fer possible la retransmissió.

ARCADI OLIVERES: "LES CIRCUMSTÀNCIES ACTUALS EXIGEIXEN LA PETICIÓ D´INDEPENDÈNCIA".

No volem entrar en polèmiques sense arguments, com la que es va fer ahir des de Madrid. Però voliem fer un petit recorregut històric per la marxa de 1975-76 i la marxa que es fa aquest 11 de setembre. Hem vist que l´Arcadi Oliveres ha fet un article-resum (a Vilaweb)i ens va bé afegir-lo:

Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència' El 1976 es va convocar per al juliol la Marxa de la Llibertat amb la idea que en aquell moment, pocs mesos després de la mort de Francisco Franco, calia recuperar les idees i l'esperit de cinc anys abans, amb la constitució de l'Assemblea de Catalunya (1971), on s'unien forces sindicals, associacions de veiïns, les ara anomenades ONG i els partits polítics, amb el lema 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'. L'organització, a càrrec de Pax Christi, va considerar en una trobada el Nadal de 1975, un mes després de la mort de Franco, que potser la idea i el lema popularitzats per l'Asemblea de Catalunya, un moviment de caràcter molt barceloní, s'estenguessin a tot el territori. Una bona manera era convocant una marxa, com les moltes que històricament i per tot el món s'havien fet, reivindicant aquests tres punts de l'Assemblea. La marxa es va pensar amb sortides en uns quants punts de Catalunya, que havien de caminar des del 4 de juliol de 1976 fins a convergir, l'Onze de Setembre, al monestir de Poblet, cor simbòlic de Catalunya. La marxa, convocada el març d'aquell any, va ésser prohibida el mes de maig pel ministre d'Interior espanyol d'aleshores, Manuel Fraga. Tot i això, es va mantenir la convocatòria, secundada per Lluís Maria Xirinacs (que aleshores feia la protesta davant la presó Model de Barcelona), i es va decidir començar-la. El 4 de juliol van sortir les marxes dels diferents punts de Catalunya, amb moltes detencions perquè l'acte era prohibit. Jo, de fet, vaig ser tres dies al calabós com a responsable de la marxa del sud. Però tots els pobles van mantenir els actes, malgrat la presència de la guàrdia civil. Hi va haver detencions i multes, però a empentes i rodolons va continuar fins l'Onze de Setembre. La concentració final era prevista a Montblanc, per recórrer el tram final fins a Poblet plegats. Però a Montblanc hi havia les forces d'ordre públic per prohibir l'acte i recordo que en el moment que les marxes volien sortir a Poblet, van pegar de debò. Això va impedir que la marxa arribés a Poblet, excepte alguns que van aconseguir arribar-hi. La marxa es va trencar a Montblanc, però es va aconseguir estendre l'espertit de llibertat per Catalunya, que és el que es volia. La marxa d'avui, doncs, respon a la voluntat d'enllestir la marxa inacabada, però molt treballada, del 1976. És veritat que els organitzadors d'ara no són els que vam organitzar la d'aleshores, però els companys de l'ANC que la promouen van considerar que es podia enllaçar amb la Marxa per la Indepencència que es fa aquests dies, com una de les etapes. Ara, hi veig diferències substancials, entre la situació d'ara i la de 1976. En aquell moment era una marxa fruit de la il·lusió i unitària. S'hi havia afegit tothom i hi havia il·lusió de canvi. Ara a Catalunya, en canvi, hi ha frustració i no s'hi troba la unitat d'aquell moment. Amb tot, veig molt correcte que hi hagi manifestacions multitudinàries com la de l'Onze de Setembre, perquè les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència, que sempre ha estat justificada. Per mi la reivindicació de la independència és important, però sempre dic que no ha de ser una paraula buida de contingut, sinó que ha d'anar acompanyada d'un programa social i polític, amb el lligam amb el tema del malestar social. Estic d'acord en la reclamació de la independència de Catalunya, però també que es declari republicana, solidària amb els altres territoris, protectora del medi, desmilitaritzada… Arcadi Oliveres és economista i president de Justícia i Pau