LA VERITAT AL FINAL DEL CAMÍ (1972, NORD D´IRLANDA)

Les conclusions del dossier Saville, que confirma que va ser l'exèrcit qui va disparar el primer tret, en una de les jornades més sagnants i controvertides dels anys de violència al nord d'Irlanda. El 30 de gener de 1972 l'exèrcit britànic va matar a Derry (Irlanda) catorze manifestants innocents del moviment pels drets civils. Els familiars de les víctimes van dir que feia dècades que esperaven sentir la veritat i han demanat un procés judicial als responsables de la matança.

Tony Doherty, fill d'una de les víctimes del Bloody Sunday va dir a SkyNews que aquest dossier era una rehabilitació de les víctimes: 'S'ha proclamat a tot el món que els morts i ferits d'aquell dia, manifestants pels drets civils, eren tots innocents.'

'Els fets ocorreguts durant el Bloody Sunday són ara prou clars... Els paracaigudistes britànics van anar a Derry i van matar catorze manifestants pels drets civils i en van ferir tretze més. Anaven desarmats, no eren una amenaça, sinó completament innocents', diu el Sinn Féin en un comunicat a la seva pàgina web. Segons aquest mateix comunicat, 'el dossier Saville ha llençat a les escombraries de la història les mentides del dictamen Widgery' (investigació oficial redactada poc després dels fets).

Cinc mil manifestants es van concentrar ahir a la tarda a Derry per celebrar la publicació del dossier. Davant la casa gran de Derry el vice-primer ministre del nord d'Irlanda i dirigent del Sinn Féin, Martin McGuinness, va dir que el seu país havia viscut el procés de pau 'més reeixit del planeta', però que una de les principals dificultats havia estat, precisament, la incapacitat de revisar el passat i de demanar perdó.

I el president del Sinn Féin, Gerry Adams, va recordar que 'les famílies dels morts i dels ferits havien lluitat trenta-vuit anys per la veritat i per la justícia, perquè el govern britànic posés fi a la seva política d'encobriment i d'ocultació'.

El primer ministre britànic, David Cameron, demana perdó

El primer ministre britànic, David Cameron, va demanar perdó ahir pels fets del Bloody Sunday, després de fer-se públic el dossier Saville, que exposa els resultats i les conclusions de la investigació dirigida pel l'ex-jutge de l'Alt Tribunal, Lord Saville. La investigació, començada fa dotze anys, va ser encarregada pel primer ministre d'aleshores, Tony Blair

David Cameron va subratllar que l'actuació 'injustificada i injustificable de l'exèrcit no es podia mitigar de cap manera'; que no es podia defensar la feina de l'exèrcit britànic al nord d'Irlanda defensant allò que era indefensable. I és que la investigació constata que els soldats de l'exèrcit britànic van perdre el control de la situació amb el primer tret: 'Hi va haver una pèrdua general, i greu, de la disciplina dels soldats.'

Segons el dossier, cap dels morts 'no era una amenaça de mort o de ferides greus' per a l'exèrcit; i l'actuació dels soldats britànics va tesar encara més les difícils relacions entre republicans i unionistes. 'Els fets del Bloody Sunday van enfortir l'IRA, van acréixer el ressentiment nacionalista i l'hostilitat contra l'exèrcit i van agreujar el conflicte violent dels anys següents. Tamb&eacut! e; diu que alguns soldats implicats en el Bloody Sunday del 1972 'van testimoniar deliberadament en fals per justificar el foc'.

D'acord amb la investigació, tot i que hi havia armes de foc entre els manifestants, cap de les víctimes no en portava, i totes eren innocents. A més, considera provat que l'exèrcit va disparar conta alguns dels manifestants quan assistien un altre ferit o quan ja eren a terra. També fa esment del rol de l'actual vice-primer ministre del nord d'Irlanda, aleshores membre actiu de l'IRA, Martin McGuiness, que anava 'probablement armat amb una pistola', però que no es pot provar que disparés. En tot cas, McGuiness, 'no va fer cap acció que donés peu a cap dels soldats a obrir foc'.

"ADÉU ESPANYA ?" I EL PERIÓDICO (DE CATALUNYA ?)

A El Periódico un diputat socialista parlava dissabte, arran de 'Adéu Espanya?' de TV3, de la 'inflexió neoliberal' de l'independentisme. Per mirar de desacreditar-lo, és clar. Però ja té gràcia que ho diga el fidel diputat d'un partit que parla fins i tot d'implantar la desocupació lliure.

A El Periódico un diputat socialista parlava dissabte, arran de 'Adéu Espanya?' de TV3, de la 'inflexió neoliberal' de l'independentisme. Per mirar de desacreditar-lo, és clar. Però ja té gràcia que ho diga el fidel diputat d'un partit que parla fins i tot d'implantar la desocupació lliure. Diu Daniel Fernández en el seu article, que signa amb Joaquim Coll: com que l'independentisme no pot superar, segons ell, el fet que la majoria del país se sent també espanyola, s'inventa una via secessionista basada en els diners, que apunta a una ideologia neoliberal –terrible, per tant, segons el seu diccionari. És obvi que l'augment de l'independentisme descol·loca el PSC. Especialment des que hi ha enquestes en què un percentatge dels seus votants es declara obertament independentista. No és una qüestió de xifres i prou. Destacats intel·lectuals acostats al PSC ja parlen obertament del fracàs de la via autonomista, de la impossibilitat de federar-nos amb qui no vol cap mena de federació i de l'obvietat, per tant, que la via independentista s'obri pas, vist que no resta cap més alternativa. El canvi de posició dels batlles del PSC respecte de les consultes sobiranistes és molt notable i significatiu, en aquest sentit. A tot això, el senyor Fernández hi respon amb un eslògan tronat. Que ell fa veure que és ideologia, però que és poc creïble venint del PSOE del senyor Zapatero, un partit que difícilment pot acusar ningú de neoliberal, en vist de les mesures que anuncia per a contrarestar la crisi. A mi, em sembla que allò que el senyor Fernández expressa és més aviat desesperació. (Per cert, El Periódico ja ha eliminat el .cat de la seua web i quan lliges la versió catalana passes a ser es_ca o siga 'espanyol en català'. Cap dubte?)

MORELLA ES MOBILITZA CONTRA LES ACTITUTS DICTATORIALS DEL PP

És impresentable que en ple segle XXI un president amenaci a un Ajuntament i impedeixi rebre informació d´una TV.

Morella es mobilitza contra el tancament del senyal de TV3.

La societat morellana ha començat a mobilitzar-se contra l'obligació de desconnectar el repetidor que permet les emissions de TV3, que la Generalitat Valenciana ha fet arribar per carta a l'Ajuntament de Morella. L'associació Centre d'Estudis dels Ports ha fet públic un comunicat en què expressa 'la més enèrgica condemna, repulsa i fàstic per l’ordre de la Generalitat' i anuncia suport incondicional a l'ajuntament i mobilitzacions, si acaba consumant-se el tancament.

El batlle de Morella, Ximo Puig, en unes declaracions a VilaWeb, considera l'ordre del Consell 'insòlita, autoritària i incomprensible en temps de globalització de la informació'. Més encara: 'Estudiarem solucions de caràcter legal i, si no podem fer-hi res, haurem d'acatar eixa ordre impresentable.' De fet, si l'ajuntament no tanca el repetidor abans de dilluns, el consistori haurà de pagar una multa que pot ser de mig milió d'euros a un milió. Puig ho considera 'un atemptat molt greu', però entén que l'ajuntament no pot arriscar-se a haver de pagar la multa.
Puig també va recordar ahir que el ple municipal de Morella havia aprovat per unanimitat el mes d'octubre passat una moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), 'perquè volem que hi haja reciprocitat entre canals autonòmics i que siga el ciutadà qui trie'.
Finalment, va recordar que els dies 12 i 13 de juny es feia la festa de la Taula del Sènia, que esdevindrà també un espai de reivindicació contra aquesta decisió del govern de Camps i en la qual espera que encara es pugui continuar veient TV3 a Morella.
Per tot plegat moltes entitats i associacions han començat a fer crides a mobilitzacions aquest cap de setmana per a impedir el tancament del repetidor.
.