LA DIGNITAT DE LA COMISSIÓ: NINGÚ HA DE DONAR-LOS LES GRÀCIES.

Josep Cruanyes: 'Ningú no ha de donar-los les gràcies, és el seu deure tornar-nos els papers'
El membre de la Comissió per la Dignitat ens explica la importància dels documents que encara són a Salamanca, el bloqueig per part del ministeri i què passa amb els papers del País Valencià

L'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, va acollir ahir a la tarda un acte en què els governs català i espanyol formalitzaven l'arribada de la penúltima remesa dels documents catalans espoliats que eren a Salamanca. Com va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el greuge no es tancarà fins que no arribi la darrera remesa. De tot plegat, en parlem amb Josep Cruanyes, membre de la Comissió per la Dignitat, l'associació que més ha lluitat pel retorn dels papers i que ahir no va assistir a l'acte en senyal de protesta.

Els documents que encara manquen són significatius?

A la Comissió de la Dignitat estem, valgui la redundància, indignats per la manipulació que fa el ministeri en fer creure que sols falten quatre banderes i que pràcticament el retorn ja s'ha materialitzat. La veritat és que falta una part substancial de la documentació: cartes, llibres d'actes d'entitats, correspondència diversa. Una quarta part del que falta són documents textuals importants. Entre els papers que falten, hi ha documentació dels sindicats CADCI, CGT i UGT i dels partits ERC, PSUC i POUM. També queda molta documentació de la Generalitat, entre la qual destaca la correspondència del president a l'exili, Josep Irla, i el conseller Antoni Maria Sbert. També resten informes dels serveis secrets d'informació de la Generalitat.

Què es va celebrar, doncs, ahir?

El que buscava el ministeri és un acte polític, fer creure que ja ha complert. Però ningú no hauria de donar-li gràcies en cas que compleixi perquè és el seu deure ratificat per una llei. El ministeri hauria de disculpar-se perquè, a més de trenta-cinc anys del restabliment de la democràcia i a cinc anys i mig de l'aprovació de la llei, encara no ho ha tornat tot.

Quina valoració fa del paper de la Generalitat en tot el procés?

Els tècnics de la Generalitat han fet, des del principi, una bona feina. En el moment en què es va aprovar la llei, ja tenien preparat un llistat de tota la documentació catalana que calia fer retornar. S'havia fet molta feina prèvia d'identificació de documents catalans.

I l'actitud del ministeri?

Sempre ha estat obstructiva. Des del primer retorn de documents, el 2006, ja hi hagué problemes. En la primera tramesa, l'estat va retenir set lligalls sense donar explicacions. A partir d'aquell moment va estar-se dos anys sense reunir-se amb la Generalitat. Això és inexplicable. Ara ja faria dos anys que s'hauria acabat el procés. L'única explicació d'aquest bloqueig és l'oportunisme polític. Fins al desembre passat no va arribar la primera tramesa important de documentació de particulars i ara sembla que es farà la segona transferència.

Com s'ha blocat el procés?

Els representants han anat posant inconvenients i problemes tècnics. Per exemple, per retornar la documentació catalana del fons Vinaròs, amb molts documents d'entitats i sindicats de La Ràpita i d'Amposta, es va obligar els tècnics catalans a fer informes que demostressin obvietats. Un altre exemple: la documentació que es transfereix ara ja estava disponible a final de l'any passat. Ningú no s'explica perquè no es va fer llavors.

Tenint en compte la posició del ministeri en contra del retorn, què passarà si guanya el PP?

Nosaltres tenim poca imaginació i no pensem en el futur. L'única cosa en què pensem ara és que el govern central actual, que ha assumit el retorn dels papers, faci la seva feina i que en les properes setmanes es reuneixi la comissió mixta, que s'aprovi el traspàs de tota aquesta documentació clarament identificada i que s'acabi el procés de retorn abans de final d'any. No contemplem la situació d'haver de trobar-nos amb una nova legislatura: seria una vergonya.

Què passa amb el retorn dels papers valencians?

L'estat ha mostrat sempre una gran insensibilitat, no comprèn el valor de la restitució d'aquests documents històrics. La llei del 2005 preveia també el retorn de la documentació del País Valencià, però el govern espanyol no ha fet res en aquest sentit, no ha mogut ni un dit. A la comissió posem sobre la taula aquest deure que tenen de retornar tota la documentació del País Valencià que centenars d'ajuntaments ja van reclamar en el seu moment; una documentació molt nombrosa, com la de Catalunya.

CAL QUE ES DEBATI AL PARLAMENT EL MODEL ENERGÈTIC QUE VOLEM ELS CATALANS I CATALANES.

Avui el diputat Toni Strubell (SI) ha presentat una moció al Parlament català sobre l'energia nuclear i sobre el futur d´Ascó I i II. Han votat a favor de la moció ICV, ERC i PSC i en contra CiU, PP, Ciudadanos i el diputat J. Laporta.

La noticia tal com ha sortit als mitjans del Parlament us la reproduïm. Des d´aquí saludem la iniciativa (encara que s´hagi perdut la votació).
Esperem que sigui l´inici d´una activitat parlamentària seriosa que centri el debat energètic a Catalunya com un tema prioritari.
També esperem que els grups parlamentaris més conscients de la importàcia d´aquest debat es donin suport entre ells, sense intents partidistes i sense intentar capitalitzar les actuacions, per tal que hi hagi un veritable debat, necessari perque no es va fer a la dita "transició" i tampoc es preveu fer ara.

Finalment ens sembla penós el paper de CiU i dels Ciudadanos en el debat d´aquest matí. Se´ls comença a veure el llautó als primers i ja fa temps que se´ls hi veu als segons.

Strubell demana responsabilitat envers l’energia nuclear i seguir la línia de països avançats

També demana que el Consejo Nacional de Seguridad Nuclear comparegui al Parlament de Catalunya per a determinar la situació d’Ascó I i II abans de renovar la seva llicència

El diputat de SI, Toni Strubell, ha presentat una moció subsegüent a la interpel·lació sobre l’energia nuclear presentada per SI per a demanar que al Parlament de Catalunya la compareixença del Consejo Nacional de Seguridad Nuclear sobre futur de l´energia nuclear abans de la decisió de renovar la llicència d’Ascó I i II aquesta tardor. Aquest debat s’hauria de centrar en analitzar les seves implicacions militars, econòmiques, financeres, de seguretat, de salut pública i de model socio-polític.

Strubell ha defensat que aquesta moció es basa “en el futur responsable de la nostra nació, del sentit comú”, tenint en compte, els fets ocorreguts a Japó i les iniciatives de canvi de model energètic que s’estan duent a terme, per exemple, a altres països avançats com Alemanya. Ha emfatitzat que cal responsabilitzar-se davant un fet “tan greu” i “tan vital pel nostre poble” per a decidir el model de societat que volem per a Catalunya.

El diputat independentista ha lamentat que en el cas de l’energia nuclear s’estan prenent decisions molt importants i “el nostre poble no té cap poder decisori” davant un sistema “summament perillós”.

A l'hemicicle hi han estat presents per a donar suport a la moció els líders d'Alternativa Verda, Santiago Vilanova i Pep Puig.

PRESENTACIÓ LLIBRE WHAT CATALANS WANT, AQUEST DIJOUS.

Aquest dijous 21 de juliol hi ha la presentació d´un llibre prou interessant a l´IEC,
Carrer del Carme, 47 de Barcelona. A la Sala Prat de la Riba de l´IEC.

El llibre es titula "What Catalans Want".

I l´enllaç és aquest, www.whatcatalanswant.cat i segurament aportarà més dades sobre la situació actual a Catalunya i el seu futur.

PACTE CIU-PP: MASSA CAR PER A CATALUNYA.

El pacte, diuen "puntual", pels pressupostos entre CiU i PP ha creat un nou referent polític a Catalunya. Però el que sí creiem greu, i això ho veurem passat el temps (amb perspectiva històrica) és que ha estat un preu car.
L´article de Vilaweb toca de ple l´assumpte.
Bona lectura:

11.07.2011

El govern d'Artur Mas intenta fer veure que el pacte amb el PP pels pressupostos no és res. Com si fos una espècie d'accident menor. 'Costa barat' han arribat a dir com a argument. Barat? El PP mentrestant treu pit i es posa al centre de la política catalana, el mateix PP que fa un any era fora de la manifestació i contra els que hi érem. I encara marca territori i nacionalisme (espanyol) acabant amb les 'ambaixades' catalanes.

Perquè el pacte sí que té preu i és d'un alt voltatge polític. No ha estat només cosa de com salvar la crisi, de debatre si d'aquesta manera o d'aquella n'eixirem millor. No. Els populars volien marcar territori de forma pública, amb trumfos, demostrar que els seus vots aturen el nacionalisme català. I ho han fet posant la proa contra les 'ambaixades', contra les representacions de la Generalitat de Catalunya a l'exterior, contra el que era l'embrió d'una necessària diplomàcia pròpia.

Que aquestes representacions eren una de les bèsties negres del PP ja ho sabíem, vista la quantitat de vegades que ells n'han parlat els darrers anys. Que per a CiU foren tan poc importants és una sorpresa. Cal reconèixer però que no és una novetat, car ja van començar ells sols a reorientar-les tot posant al capdavant funcionaris diplomàtics espanyols de llarga carrera i escàs sobiranisme. Aleshores van dir que era només una qüestió d'eficàcia. Que la diplomàcia és una mena de ciència i els que en saben ho poden fer més fàcil.

No ha calgut massa pressió, però, a l'hora de dinamitar-les del tot i sembla que l'executiu de Mas ha acceptat ràpid la proposta del PP de convertir-les en una coseta equiparable al que puga tenir La Rioja o Extremadura, si és que tenen alguna cosa. Han aconseguit el gest simbòlic de tancar-ne alguna, diuen que la de Buenos Aires, i el gest dur de convertir-les de delegacions polítiques en simples eines comercials que, a més, caldrà que es coordinen de manera obligatòria amb les delegacions (superiors, s'entén) que el govern espanyol tinga en el territori corresponent.

Un canvi radical i complet. Si els darrers anys tant el treball de l'Institut Ramon Llull com la feina dels ambaixadors, més o menys afortunada segons els casos, havien començat a posar en alguns mapes mentals l'existència d'un país que es diu Catalunya, ara com a conseqüència del pacte de CiU amb els més nacionalistes dels espanyols tocarà fer marxa enrere.

I això cal que quede clar que sí que és un preu, president. I dels grossos.


director@vilaweb.cat

EL DIPUTAT TONI STRUBELL DEMANA UN DEBAT AL PARLAMENT SOBRE EL FUTUR DE L´ENERGIA NUCLEAR.

Solidaritat Catalana per la Independència ha demanat que el Parlament de Catalunya celebri un debat “monogràfic” sobre el futur de l´energia nuclear abans que es realitzi abans de la decisió de renovar la llicència d’Ascó I i II aquesta tardor. Aquest debat s’hauria de centrar en analitzar les seves implicacions militars, econòmiques, financeres, de seguretat, de salut pública i de model socio-polític. El diputat de SI, Toni Strubell, ha instat a contemplar tots aquests aspectes, sense “autocensures polítiques” perquè “no podem quedar hipotecats a un model del què els països més avançats defugen”. D’altra banda, ha proposat la creació d´un grup de Treball per a convocar-hi la compareixença del Consejo de Seguridad Nuclear i a les companyies propietàries d´Ascó i Vandellòs relacionades amb els temes exposats.

També s’ha referit a les dificultats que suposarà el model energètic nuclear pel futur de la independència de Catalunya i la seva voluntat de ser un país energèticament autosuficient. Com que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria “ens trobem indefensos”, però, ha demanat, no seguir acceptant un sistema tant perillós quan existeixen altres fonts d’energia renovable que no s’estan explotant degudament.

Ha denunciat que el Govern no ha fet cap pronunciament després de Fukushima per a tranquil·litzar l´opinió pública catalana. Per aquest motiu, ha demanat al Conseller Mena, les raons que fan que el Govern, després del desastre al Japó, segueixi “enrocat” a favor de l´energia nuclear i en allargar la seva vida. Especialment, després de veure com la cancellera alemanya Angela Merkel, ha aprovat un programa de renuncia de l´energia nuclear a partir de l´any 2022. Àustria i Suïssa han iniciat el mateix camí, i el poble italià s’acaba de declarar favorable al tancament de les nuclears en un referèndum. “El govern no pot seguir dins l’autisme sobre aquest tema en un moment tan delicat com l’actual”.

Strubell ha mostrat la seva preocupació sobre el present i el futur de les centrals nuclears d´Ascó I i II sobretot, i també la de Vandellòs, en un moment en què és imminent la decisió estatal que es podria allargar la llicència de funcionament 10 anys més. “Tenim seriosos dubtes que els plans d´emergència funcionessin correctament en el cas d´un accident greu”. Ha explicat que la central d´Ascó va funcionar dos anys sense pla d´emergència i que actualment la carretera d´Ascó a Flix “és un coll d’ampolla” que, en cas d’emergència, es convertiria en una “ratonera” pels habitants de la zona. Alhora que ha explicat els “greus” problemes de basculació, aixecament del terreny i també ha confirmat que existeixen problemes de corrosió.

L’accident de la Central Nuclear de Fukushima Daiichi, del passat 11 de març, és un fet que marca un abans i un després en el concepte de seguretat de la industria nuclear del nostre temps que condicionarà el present i el futur de l´energia nuclear en el món. Els seus efectes ecològics, sanitaris i econòmics transcendiran, com el cas de Txernòbil, a diverses generacions. Pel diputat independentista, la víctima d’aquell accident ha estat, doncs, “la seguretat de la industria electronuclear”. Un accident greu es produeix una vegada per cada 2.000 reactors-any. Per tant, ha evidenciat que si s´incrementa el parc nuclear mundial i s´allarga la vida de les centrals actualment en funcionament a 40 o 60 anys, “com pretenen alguns irresponsables”, aquesta probabilitat s´incrementarà. I, en aquesta "ruleta-russa nuclear" Catalunya “hi pot tenir molts números per sortir-hi mal parada ja que no debades és una de les nacions més densament nuclearitzades del planeta i amb més freqüència d’incidències de tot el parc nuclear espanyol”, ha sentenciat.

NOU VESSAMENT DAVANT DE TARRAGONA I L´EMPRESA NO HA COMUNICAT L´ACCIDENT.

Un gran abocament d'hidrocarbur inunda la desembocadura del Francolí, deixant en l'aigua, ribes i roques un espès mantell negre que està afectant directament l'ecosistema. El Francolí (Tulcis per als romans) desaigua al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Segons l'observació directa dels tècnics de l'ONG Mediterrània , la quantitat de litres que s'han abocat supera els 100.000. Per aquest motiu l'abocament el consideren d'extrema gravetat. Tenint en compte l'època de l'any en què ens trobem, l'afectació sobre l'avifauna pot ser molt important ja que ara és el moment en què les aus limícoles tenen les seves cries que són nidífugues, no poden volar i sempre es troben en les ribes dels rius, l'espai afectat per l'abocament.

A l'aigua ja s’hi poden observar peixos morts i l'olor s'ha pogut detectar a uns quants quilòmetres de distància. L'origen de l'abocament és desconegut, però tot fa pensar que es podria localitzar dins del port de Tarragona o en els treballs que s'estan realitzant actualment al rack de transport d'hidrocarburs que va des del port i fins al polígon Nord.

Mediterrània ha presentat la corresponent denúncia davant el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Ajuntament de Tarragona, Guàrdia Civil SEPRONA, i al Port de Tarragona.

Per ara es desconeixen més dades i pel que sembla cap administració havia detectat l'abocament, cosa que ens sembla vergonyós, ja que existeixen mecanismes i personal que vetlla per aquests ambients. En aquest sentit veiem la irresponsabilitat de l'empresa que ha provocat l'abocament ja que, pel que nosaltres sabem, no ha comunicat l'accident.