dissabte, 21 de setembre del 2013

ELS MITJANS DE MADRID RECORDEN EL "DECRETO CONTRA EL SEPARATISMO".

A vegades els que ens agrada la història oblidem que mentre estiguem a Espanya, la direcció que s' ha de donar a l' opinió pública la marquen els mitjans de comunicació establerts a Madrid.

La seva orientació moltes vegades és totalment contrària a la que tenim els catalans i catalanes. Això ho podem veure en casos com l' enfocament de la Guerra de Successió o la guera del 1936-39 (com exemples més evidents). però n' hi ha molts més com aquest recordatori del "Decreto contra el separatismo".
Alfons XIII va ser un "personatge" com tots els borbons (però no recordarem la seva vida privada, no és el lloc), el que sí volem recordar són els afers polítics, on va demostrar obertament una manca de respecte total envers els catalans i catalanes (d' exemples n´hi va haver molts) i el lligam estret amb els militars colpistes i amb dos cops d' estat.
No ens estranya que molts espanyols vulguin recordar aquests reis i les seves "hazañas" com la lluita contra el catalanisme. Però aquesta història és la seva història, aquests personatges ens son aliens.   


Recorden els 90 anys del «Decreto contra el separatismo»

Espanya insisteix a recordar el decret de Primo de Rivera del 17 de setembre de 1923 que instaurava un règim penal per lluitar contra el catalanisme (Nació Digital).

 
Primo de Rivera i Alfons XIII de Borbó. Foto: Museu Història Catalunya

«Señor: De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías, que no por serlo quitan gravedad al daño, y que precisamente por serlo ofenden el sentimiento de la mayoría de los españoles, especialmente de los que viven en las regiones donde tan grave mal se ha manifestado".

Aquesta és la minsa exposició de motius del Decret titulat "La Represión del Separatismo" signat pel dictador Miguel Primo de Rivera el 18 de setembre de 1923, ara fa 90 anys i que la premsa de Madrid s'ha preocupat de commemorar i recordar. Una legislació que volia eradicar l'independentisme català i que l'arxiu històric del BOE no permet veure interactivament.

El Decret promulgat just després del cop d'estat que va instaurar la Junta Militar com a govern a Espanya, estava pensat per "purgar antes del virus que representan la menor confusión, el más pequeño equívoco en sentimientos en que no cabe permitirlos, y que ningún pueblo ni Estado conscientes de su seguridad y dignidad admiten ni toleran ".

Per fer-ho, el decret establia la pena de mort per la "resistència pública" separatista, penes de presó correccional i multes elevadíssimes, de fins a 5.000 pessetes de l'època, per "la difusión de ideas separatistas por medio de la enseñanza, o la predicación de doctrinas" així com hissar banderes que no fossin la "nacional" o prohibir enraonar en català. Al capdavall, el Decret establia judicis militars "contra la unidad de la patria, cuando tiendan a disgregarla, restarle fortaleza y rebajar su concepto, ya sea por la palabra, por escrito, por la imprenta o por otro medio mecánico o gráfico de publicidad y difusión, o por cualquier otro acto o manifestación".

dijous, 12 de setembre del 2013

11 DE SETEMBRE PER IMAGINAR EL FUTUR.

Ahir va ser una Diada molt representativa del sentiment majoritari de la gent d' aquest país, la de l' any passat també.
Qui no ho vulgui veure, té un veritable problema. Ja se sap; el pijor cec és el que no hi vol veure.
Nosaltres no afegirem cap comenatri més, les imatges parlen soles.

Afegim només un article de l' escriptora Isabel-Clara Simó:

 Imagineu

Isabel-Clara Simó
Imagineu... Imagineu que mai més hem de justificar la supervivència o l'ús de la nostra llengua. Imagineu que la política energètica és cosa nostra. Imagineu que la política immigratòria la decidim nosaltres. Imagineu que els nostres impostos es dediquen només a nosaltres mateixos. Imagineu que les carreteres, els trens, els peatges els controlem nosaltres i hi aboquem, no els interessos dels nostres veïns, sinó els nostres. Imagineu que els nostres ports només els regim nosaltres. Imagineu que nosaltres decidim les pensions dels nostres vells, l'atenció a la infància i la protecció dels febles. Imagineu que la nostra agricultura la podem negociar directament amb la Unió Europea. Imagineu que les universitats, les beques i la recerca depenen de nosaltres, sense ingerències. Imagineu que la sanitat, la famosa sanitat catalana, ja no ha de retre comptes a ningú. Imagineu que podem dedicar tots els esforços a salvar la nostra moribunda llengua i que mai més els analfabets hi ficaran el nas. Imagineu que les dones catalanes no estaran mai més sotmeses a les creences religioses del ministre espanyol de torn. Imagineu que no hi ha –mai més, mai més– un delegado/a del gobierno aixecant banderes i presidint actes feixistes. Imagineu que tindrem prou recursos per sortir d'una crisi que no hem creat. Imagineu que podrem construir més hospitals, més escoles, i tenir pensions més dignes i evitar que ni un sol nen català, sigui quin sigui el seu origen, passi mai més gana. I imagineu que tenim una Constitució Catalana. I la bandera a les Nacions Unides i a la Unió Europea.
No, no serà l'arcàdia feliç. Potser votarem governs que ens decebran. Potser hi haurà mesures que trobarem desencertades i contra les quals protestarem. Potser hi haurà interessos espuris que malmetin el nostre paisatge o bancs malalts d'ambició desbordada. Però ara imagineu que els nostres esportistes no es desgastaran per seleccions alienes. O que l'estalvi català, les caixes, no serviran les pretensions faraòniques de Florentino. No serà l'arcàdia feliç. Però serem lliures. I ningú mai s'ha penedit d'aconseguir la seva llibertat.

* Article publicat al diari El Punt Avui

diumenge, 1 de setembre del 2013

UN CARRER PER A SAMARANCH A BARCELONA ?

Ja se sap. Els que governen sempre fan una passa en una direcció i una altra en direcció contrària. Suposem que ho fan per això que en diuen "acontentar tothom".
Ara ens proposen dedicar un carrer al reconegut feixista (ell mateix sempre ho va dir) J.A. Samaranch a Barcelona.
Fa uns dies es va dedicar una plaça a V.A. Ballester a Barcelona (cosa que ens va alegrar i ho vam dir en aquest bloc), però si el carrer a Samaranch és "per compensar" o fer la balança no hi estem gens d' acord.
No es pot comparar als dos personatges en cap moment:
Ballester va servir Barcelona i Catalunya en el Foment Autonomista Català, el la creació de la revista "La Reixa", en l' Associació Protectora de l' Ensenyament Catalana, va fundar la revista "La Tralla", membre de l' Associació Nacionalista Catalana, membre del sindicat CADCI, de la Unió Catalanista, va participar en la Fundació de l' Escola Mossèn Cinto (de la qual va ser president), membre del Comitè Pro Catalunya i darrer President de la Unió Catalanista (associació on es podien trobar diverses maneres de pensar, fins i tot socialistes), a més va ser el creador de l' estelada i va participar com articulista a les revistes "Ressorgiment" de Buenos Aires i "Nova Catalunya" de l' Havana.

Recordem els "mèrits històrics" d' en Ballester perquè la gran majoria der catalans/es desconeixem la nostra pròpia història.
Els merits d' en Samaranch ja els coneixeu (les olimpiades a Barcelona i el servei al "Caudillo" des de l' esport). El PP és el seu valedor.  

 Un carrer per a Samaranch?

Samaranch (al centre) saludant als cabdills del règim amb el gest del feixisme a Barcelona

Mentre molts ajuntaments de Catalunya eliminen del seu nomenclàtor els noms de notoris col·laboradors del regim feixista del general Franco, l'Ajuntament de Barcelona és a punt de fer el camí invers: dedicar l'actual avinguda de l'Estadi, a Montjuïc, al reconegut falangista Juan Antonio Samaranch.

Barceloní de naixement, Samaranch va fer carrera política a l'ombra del general Franco, arribant a ser procurador en Corts i delegat nacional d'Educació Física i Esports. Posteriorment i sense renunciar mai a la seva vinculació amb la dictadura, Samaranch va ser president del Comitè Olímpic Internacional. Durant aquella presidència es van celebrar els Jocs Olímpics de Catalunya.

Segons ha avançat La Vanguardia, l'ajuntament ha engegat el procés per incloure'l al nomenclàtor a partir d'una petició del grup municipal del Partit Popular, feta a finals del 2012. Actualment, el Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona ja porta el nom de Samaranch en record per la seva actuació en l'àmbit esportiu.

Oposició d'ICV-EUiA

El president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha alertat aquest mateix divendres que farà “tot el possible per impedir” el canvi de nom de l'avinguda de l'Estadi, ja que es tracta d'un "destacat franquista" i ha assegurat que, en cas que la iniciativa prosperi “el compromís ferm d’ICV-EUiA" serà "suprimir-ho de forma immediata quan tornem a governar”.