A vegades els que ens agrada la història oblidem que mentre estiguem a Espanya, la direcció que s' ha de donar a l' opinió pública la marquen els mitjans de comunicació establerts a Madrid.
La seva orientació moltes vegades és totalment contrària a la que tenim els catalans i catalanes. Això ho podem veure en casos com l' enfocament de la Guerra de Successió o la guera del 1936-39 (com exemples més evidents). però n' hi ha molts més com aquest recordatori del "Decreto contra el separatismo".
Alfons XIII va ser un "personatge" com tots els borbons (però no recordarem la seva vida privada, no és el lloc), el que sí volem recordar són els afers polítics, on va demostrar obertament una manca de respecte total envers els catalans i catalanes (d' exemples n´hi va haver molts) i el lligam estret amb els militars colpistes i amb dos cops d' estat.
No ens estranya que molts espanyols vulguin recordar aquests reis i les seves "hazañas" com la lluita contra el catalanisme. Però aquesta història és la seva història, aquests personatges ens son aliens.
Recorden els 90 anys del «Decreto contra el separatismo»
Espanya insisteix a recordar el decret de Primo de Rivera del 17 de setembre de 1923 que instaurava un règim penal per lluitar contra el catalanisme (Nació Digital).
Quico Sallés.
Primo de Rivera i Alfons XIII de Borbó. Foto: Museu Història Catalunya«Señor: De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías, que no por serlo quitan gravedad al daño, y que precisamente por serlo ofenden el sentimiento de la mayoría de los españoles, especialmente de los que viven en las regiones donde tan grave mal se ha manifestado".
Aquesta és la minsa exposició de motius del Decret titulat "La Represión del Separatismo" signat pel dictador Miguel Primo de Rivera el 18 de setembre de 1923, ara fa 90 anys i que la premsa de Madrid s'ha preocupat de commemorar i recordar. Una legislació que volia eradicar l'independentisme català i que l'arxiu històric del BOE no permet veure interactivament.
El Decret promulgat just després del cop d'estat que va instaurar la Junta Militar com a govern a Espanya, estava pensat per "purgar antes del virus que representan la menor confusión, el más pequeño equívoco en sentimientos en que no cabe permitirlos, y que ningún pueblo ni Estado conscientes de su seguridad y dignidad admiten ni toleran ".
Per fer-ho, el decret establia la pena de mort per la "resistència pública" separatista, penes de presó correccional i multes elevadíssimes, de fins a 5.000 pessetes de l'època, per "la difusión de ideas separatistas por medio de la enseñanza, o la predicación de doctrinas" així com hissar banderes que no fossin la "nacional" o prohibir enraonar en català. Al capdavall, el Decret establia judicis militars "contra la unidad de la patria, cuando tiendan a disgregarla, restarle fortaleza y rebajar su concepto, ya sea por la palabra, por escrito, por la imprenta o por otro medio mecánico o gráfico de publicidad y difusión, o por cualquier otro acto o manifestación".
