AGRESSIONS CONTRA ACTIVISTES DELS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL. CONTINUEN LES ACTUACIONS MAFIOSES DEL GOVERN MARROQUí

Balance de las agresiones a la vuelta a El Aaiun de los 12 activistas saharauis de derechos humanos

En la tarde del martes 06 de abril de 2010 sobre las 17h, hora local, regresaban a El Aaiun el grupo de los 12 defensores saharauis de derechos humanos, que se encontraban de visita humanitaria en los campos de refugiados saharauis en el sur de Argelia desde el pasado marzo.

A su llegada al aeropuerto de la ciudad de El Aiaun hacia las 17 horas, se encontraron con un número de unos 700 colonos marroquíes esperándoles; se organizaron, dirigidos por las autoridades marroquíes, y comenzaron a propinarles insultos, escupitajos, fuertes agresiones verbales, hasta llegar a la agresión contra el grupo de defensores saharauis de derechos humanos en el vestíbulo del aeropuerto ante las fuerzas marroquíes de seguridad, que no reaccionaron con el menor de los gestos para garantizar la integridad de los activistas. Por el contrario, animaban a los colonos a persistir sus agresiones contra los activistas.

Los miembros de la delegación han informad que desde su llegada al aeropuerto, fueron atacados por una masa de colonos con la bendición de las fuerzas marroquíes de seguridad, que intervinieron para frenar el ataque de estos centenares de colonos, un ataque que en absoluto fue espontáneo, y que estaba dirigido por los tristemente conocidos torturadores marroquíes: los oficiales Aziz Anouche, y Khaled Baraka. Hay que señalar que el aeropuerto de El Aiun es conocido internacionalmente por las fuertes medidas de seguridad que lo rodean. Según testigos presenciales los activistas fueron brutalmente agredidos y desprovistos de sus ropas por la hora de colonos marroquíes.

Por otra parte los defensores saharauis de humanos, Sra Elgalia Djimi, Sra Fatimetu Ismaili, Sr Bachir Jfaoni, Sr Hmaida Rahmuni y Sra Yehdiha Balali, fueron víctimas de agresiones por una muchedumbre de colonos, simplemente por recibir a sus compañeros. También rompieron el parabrisas del coche de Elgalia Djimi, así como el Sr. Rahmoni fue herido en un ojo.

Tras zafarse de sus agresores con la ayuda de ciudadanos saharauis, los activistas trataron de introducirse en sus domicilios, que se encontraban bajo un férreo control policial, con el fin de que no se produjera ningún signo de alegría y bienvenida a los activistas por parte de la población saharaui. Las fuerzas policiales intervinieron brutalmente ante la casa del Sr Sidi Mohamed Dadach en el barrio Irak, todavía se ignora el número y estado de las víctimas de esta represión.

Según el defensor saharaui de los derechos humanos Sr Naama Asfari, que se encontraba entre la delegación que recibía a los activistas, a los observadores internacionales que se encontraban allí para velar por la llegada del grupo se les obstaculizó con el fin de separarlos del mismo. Los observadores internacionales viajan para presenciar in situ la realidad en la ciudad de El Aaiun, y para que todo el mundo conozca las violaciones de los derechos humanos en la zona bajo control marroquí del territorio del Sáhara Occidental, como prueba de una política sistemática de agresión y de violación marroquí de los derechos humanos en el Sáhara Occidental, algo que ya es indiscutible.

Esta es la lista Y he aquí una lista preliminar de las víctimas de este ataque feroz:

-Nguiya Daddach (4 años, hija de Sidi Mohamed Daddach): heridas en la mano.
-Sultana Jaya, activista DDHH: heridas en la cabeza y la cara.
-Fakka Abdadi, activista DDHH: heridas en los dos hombros.
-Mariam Borhimi: heridas en el pie.
-Marmada Mohamed Salem Bujari: heridas en el antebrazo.

Otros heridos fueron:

Hayat Knibila, Ayub Jatari (niño de 4 años de edad), los activistas Elgalia Djimi, Bachir Khfaoni, Dafa Sidi Moulod, Mahyub Ualad Cheikh, Hassana Luali, Mailimnin Swayeh, y los ciudadanos saharauis Hmaida Rahmuni, Yehdiha Haimuda, Fatimetu Ismaili.



Fuente: CODAPSO (Comité de Defensa del Derecho de Autodeterminación del Pueblo del Sahara Occidental) y UPES (Traducción no oficial de Poemario por un Sahara Libre)


COMITÈ CATALÀ PER LA DEFENSA
DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL

CARA A CARA ELECTORAL A BALAGUER SOBRE LA CONSULTA INDEPENDENTISTA.

Cara a Cara electoral : Nebrera pel NO, Paluzie pel SI.

El proper dimecres 14 d’Abril a 2/4 de 9 del vespre l'Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, i la Montserrat Nebrera, catedràtica de dret constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, debatran sobre la independència de Catalunya a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Balaguer.
Paluzie defensarà el Sí a la independència, i Nebrera el No. Postures oposades però una cosa en comú: donar arguments perquè el 25 d’abril a Balaguer es pugui votar en llibertat.
La Plataforma Balaguer Decideix ha organitzat aquest acte amb la finalitat que puguem conèixer tots els arguments necessaris abans de decidir el sentit del vot, ja sigui a favor de la independència de Catalunya, en contra, o bé en blanc.

EMISSIONS CATALANES A LA CATALUNYA DEL NORD.

Hervé Pi: ' Volem veure totes les emissions en català a la Catalunya del Nord'.

Una part de Catalunya Nord ja pot veure els canals de TV3, 33, 3/24 i Súper 3/300 per la TDT, gràcies a un acord de la Generalitat de Catalunya amb les institucions nord-catalanes. Tanmateix, en alguns indrets, les emissions no hi arriben. Per aquest motiu els impulsors de la campanya en favor de la recepció de la TDT, presidits per Hervé Pi, compten continuar treballant fins que la TDT no arribi a tots els racons. Això ho va explicar Hervé Pi, president de la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalana, en una entrevista amb VilaWeb, on aplaudeix la feina de la Generalitat i reclam! a quatre canals més: els d'IB3, Barça TV, Televisió de Girona i Televisió de Figueres.

Els canals digitals de TVC arriben a tot Catalunya Nord?
No. Hi ha llocs d'ombra, encara que no sabem exactament on. La setmana entrant hem de reunir-nos amb els tècnics per saber-ho. Sí que puc dir que la TDT arriba a la plana del Rosselló, a una part de la Cerdanya i a tota la costa, en aquest cas gràcies a la voluntat dels veïns, que han pagat un repetidor de TDT. En canvi, no arriba ni al Capcir, ni al Conflent ni a una part del Vallespir.

Com és que hi ha llocs d'ombra?
Per la configuració del país: el repetidor de les Salines no té prou potència per a fer arribar el senyal a les valls. Però això ja no és feina de la Generalitat de Catalunya, sinó de les institucions nord-catalanes, que ara han de fer un esforç econòmic perquè els canals digitals de TVC arribin a tot el territori.

I creieu que el farà?
Nosaltres lluitarem perquè així sigui, i no cedirem fins que la TDT no hagi arribat a tot Catalunya Nord. De fet, semblen disposades a posar-se a treballar, però encara no hi hem parlat perquè els tècnics ens van dir que fins que no comencessin les emissions de TDT no es podien determinar els llocs d'ombra. Després caldrà esbrinar quants repetidors necessitarem i on s'hauran de col•locar.

Com valoreu el pas que ha fet la Generalitat de Catalunya?
Ha fet una bona feina i n'estem satisfets, encara que ens hauria agradat que hagués estat més ràpida. Ha anat al límit: les emissions han començat tot just el dia abans del final de l'apagada analògica! Però allò que tenim ja no ens ho poden prendre. Ara la nostra feina és de demanar a les institucions d'aquí que acabin d'omplir les zones fosques. A més, volem ampliar l'oferta de televisió.

Amb quins canals?
Volem rebre IB3 i Barça TV, per la importància que tenen, i també, per raons de proximitat, les televisions de Girona i de Figueres. Ja hem demanat a Obra Cultural Balear que ens ajudi, i a Barça TV també. Hi ha un canal que ara ha quedat lliure i hi podríem fer passar aquestes quatre freqüències. Per tant, abans que no hi passin canals en francès, que ja en tenim molts, volem que hi passin aquests quatre; seria un pas més per a normalitzar el país.
Heu cregut mai que el govern francès respondria a la vostra campanya?
No ens ha sorprès gens que no fes res. Mai no ha volgut signar cap acord amb el govern espanyol per a permetre la recepció legal de TVC. És la manera de fer de França: qui no és francès, no els interessa.

Abans d'aquesta campanya per rebre la TDT heu treballat molts anys per permetre la recepció analògica de TVC, oi?
Sí, a Catalunya Nord sempre hi ha hagut sensibilitat per a rebre la Televisió de Catalunya, i algunes associacions van instal•lar repetidors per aconseguir-ho. Més d'un cop ens havien dit que els tancarien, però mai no ho han arribat a fer. Sempre hem estat al peu del canó per evitar-ho.