15è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D' AMÈRICA.

PROGRAMA:

15è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D’AMÈRICA

ARENYS DE MUNT

Sala Municipal

27 i 28 de novembre del 2015

DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE

7 del vespre

Presentació del Simposi

Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història

Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador

Joan Rabasseda, Batlle d’Arenys de Munt

Estanis Fors, Batlle d’Arenys de Mar

Conferència inaugural

Damià del Clot, advocat, escriptor i batlle de Vilassar de Mar: Història, processos polítics i canvi social

Brindis d’honor amb CAVES CUSCÓ BERGA

2/4 de 9

Projecció d’imatges del documental: «Fèlix Cardona i l’exploració del Superb Orinoco». Presentació a càrrec d’Òskar Gómez

10 nit: Sopar 15è Aniversari

DISSABTE, 28 DE NOVEMBRE

9 matí: Acreditacions

2/4 de 10 matí

Tònia Vila, Regidora de Cultura: Benvinguda

Esther Sardans, El paper dels periodistes en la recuperació del nostre passat esborrat

Paolo Pellegrino: Un diàleg d’Erasme reescrit per Cervantes sobre els plets colombins

10 matí

Sergi Lara: La Costa Rica catalana

David Vilasís: Els ocells en els quadres d’En Jeroni Bosch

Lluís Botinas: Necessitat de conèixer i recuperar el dret i les institucions catalanes d’abans del 1714

David Prendergast: La ciutat de Buda i els seus símbols

Andreu Marfull-Pujadas: La Nova Cronologia d’Anatoly Fomenko

11 matí

Pere Alzina: Els cognoms catalans a la Malta actual

Marcel Mañé: La difusió del símbols catalans a Amèrica

Pere Baladron: El Pare Marcillo i algunes perles de la seva «Crisi de Cataluña»
Cesc Garrido: Les «Relaciones Topográficas» de Felip II i el canvi de la història

Josep M. Orteu: Era valencià el pare del pintor Albrecht Dürer?

12 migdia

Mercè Pijoan: Indicis per a la recerca del llinatge de Joana Agnès de la Creu

Albert Fortuny: La física i les matemàtiques aplicades a la investigació de la història

Miquel Llauradó: Catalans a Lousiana-Mississipi als segles XVII-XIX

Felip Rodríguez: Magalhães, Magallanes, Magellan, Magallón

Elba Sequera: Influència catalana en paraules, expressions i balls de Veneçuela

1 migdia

Josep Segarra: Santa Teresa, abadessa, segons un quadre català del segle XVII

Joaquim Pont: La descendència manipulada de la princesa Isabel de Moctezuma

Lluís Batlle: Testimonis controvertits de la història de la llengua castellana

Gemma Bufias: La introducció de la xocolata a Catalunya

Agustí Soler: De la negació de l’esclavisme a la negació de la història

2 tarda: DINAR

5 tarda

Francesc Jutglar: Les descobertes d’ultramar i els arbres introduïts a la Península Ibèrica

Lluís Maria Mandado: El Cid de València era català

Manel Capdevila: Catalans a Califòrnia als segles XVII-XIX

Joan Canadell: Amèrica, una baula més del comerç català

Jordi Indiano: La descoberta d’Amèrica i els llibres de text escolars a Catalunya

6 tarda

Montse Camps: La llengua materna de Lucrècia Borja segons alguns dels seus escrits

Marc Adell: Petges catalanes a la biografia d’En Garcilasso de la Vega

Francesc Magrinyà: «Euado fuga sibi salutem quaritans». La prova literària que Erasme va fugir de Catalunya

Joan Cassola: El sostre de Montserrat i el sostre de la Mona Lisa

Pep Mayolas: La fantasmagòrica Casa de la Contractació de Barcelona per anar a les Índies (1493-1503)

7 vespre

Ivan Giménez: De Barcelona a Borgonya: 200 anys de paral·lelismes

Jordi Pagès i Puig: Giulia Farnese, els Farners i el Montseny

Joan-Marc Passada: Banderes catalanes sepultades dins la història dels vencedors

Joanjo Albinyana: Pedro Albarado amaga Pere d’Albalat, de la Ribera

Montse Montesinos: Els Serrats dels Moros, al Solsonès: uns espais religiosos oblidats

8 vespre

Roger Mallola: Veritat i poder: la història, l’estat i l’INH

Jordi Bilbeny: La rebuda inventada dels Reis Catòlics a En Colom a Castella al 1493, a la tornada del primer viatge transoceànic

2/4 de 9 vespre

Lliurament del «7è Guardó Nova Història» a En Caius Parellada, in memòriam, que recollirà la seva filla Roser Parellada

Conferència de clausura:

Muriel Casals, diputada: Del passat esborrat a la independència política

10 del vespre

Sopar de comiat

ALLOTJAMENTS A ARENYS DE MUNT:

- Art Print Residence: 937938397

- Pensió Garrido: 937951224

- Habitatges turístics a Arenys de Munt: http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=6734
ALLOTJAMENTS A ARENYS DE MAR:
-Hostal La Lluna: 937959788
-Pensió La Premsa: 937921808
-Sa Voga: 937959293

LA SITUACIÓ DEL CADCI.

La situació del CADCI, sindicat catalanista històric i referent dels anys 30, ha obert una altra vegada un debat.
Potser cal recordar la situació d' aquest sindicat:

La convulsa història de Barcelona al llarg del segle XX inclou ferides obertes com el cas de la seu del CADCI, un immoble situat a la Rambla que encara viu immers en un litigi per la seva propietat després de ser testimoni de fets cabdals de la història barcelonina. Va ser l'any 1903, en un ambient d'efervescència de l'obrerisme i el catalanisme, que va ser creat el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera, conegut popularment per les seves sigles, CADCI. El seu objectiu era el d'agrupar en un mateix sindicat els dependents del comerç i de la indústria per aconseguir el millorament moral, cultural, físic i material dels associats d'acord amb principis autonomistes i catalanistes. Deu anys més tard instal•là la seu a l'edifici de la Rambla de Santa Mònica, 10, després de comprar l'immoble a l'anterior propietari, el Real Circulo Ecuestre.

El sindicat estava estructurat en cinc seccions: Organització i Treball; Educació i Instrucció; Socors Mutus; Esports i Excursions; i Propaganda Autonomista. Fidel als principis de millorament dels coneixements, l'ensenyament es va convertir en un dels eixos de l'entitat, de manera que la secció d'Educació i Instrucció mantenia les Escoles Mercantils Catalanes, on es donaven classes de Comptabilitat, Taquigrafia, Llengua i d’altres assignatures, amb el català com a llengua vehicular. Per la seva banda, la secció d'Esports i Excursions facilitava la pràctica de gimnàstica, tenis, futbol, patinatge, rem i natació entre d'altres. La seva influència política va ser desenvolupada per la secció de Propaganda, que a partir del 1914 va prendre clarament partit per la independència de Catalunya.

La nova seu va viure la seva història en paral•lel a les vicissituds de la capital catalana. Adquirida pel sindicat el 16 de novembre del 1913, el CADCI s'hi traslladà efectivament el 19 d’abril de 1914, coincidint amb la inauguració del Club de Mar del CADCI, celebrant-se l’acte d’inauguració l’11 de maig d’aquell any. En aquell moment el centre comptava amb més de 3.000 socis i 966 alumnes matriculats a les Escoles Mercantils.

Testimoni dels fets del 6 d'octubre

L'edifici va viure en primera persona els fets del 6 d'octubre del 1934, quan poc després que el president Companys proclamés l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, l'exèrcit espanyol es va desplegar per la ciutat per sufocar l'acció del govern català. Un dels pocs punts de resistència va ser precisament la seu del CADCI, on es va penjar la consigna "Visca la República Catalana" i diversos afiliats van provar de fer-se forts a l'interior del recinte. Cap a les deu de la nit del mateix dia 6, els militars, pujant per la Rambla, canonejaren l'edifici, provocant la mort de tres dels seus defensors, Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, a més de la destrucció parcial de l'edifici i la clausura de l'entitat. Actualment una placa recorda els morts d'aquell dia.

El febrer del 1936, amb l'arribada del Front Popular al govern de la Segona República Espanyola, el CADCI va ser novament legalitzat –al mateix temps que la Generalitat va ser restituïda i Lluís Companys va poder recuperar la presidència- i el 19 de juliol els afiliats es van mobilitzar en contra de l'aixecament feixista. Uns 5.000 membres van combatre amb l'Exèrcit Popular, al temps que la seva seu –situada ara en la rebatejada Rambla de Jaume Compte, en honor d'un dels caiguts el 6 d'octubre-, esdevenia nucli d'activitat a la rereguarda i acollia una oficina del Socors Roig Internacional i es creava un punt d’allistament de voluntaris al front. Durant la guerra l'entitat va coordinar tot tipus d'accions, com ara l'establiment de la colònia infantil Ferrer Álvarez, i alhora mantenia l'activitat ordinària de les seccions.

Escorcoll feixista

El 26 de gener, l'entrada de les tropes feixistes interromp tota activitat del CADCI i aquell mateix dia la seu es ocupada per Falange Tradicionalista y de la JONS. Entre els dies 17 i el 23 de febrer de 1939 l'edifici és minuciosament escorcollat per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD), organisme de l'aparell repressiu franquista, que va dur a terme un important espoli documental amb destí a la seva central a Salamanca. La documentació del CADCI formaria part de l'immens fitxer d'antecedents polític-socials que incloïa més de tres milions de fitxes personals. Part d'aquells documents espoliats van ser retornats recentment i estan dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Altres documents de l'entitat continuen a Salamanca.

Després de cinc anys funcionant com a seu falangista, el 31 de gener de 1944 la propietat de l'edifici es transfereix al Ministeri de l'Exèrcit, per passar posteriorment al Ministeri d'Obres Públiques, és a dir, l'actual Ministeri de Treball. L'any 1985, en el marc dels acords entre aquest ministeri i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, per restablir el patrimoni sindical acumulat durant el franquisme, la seu del CADCI va passar a mans de l'UGT en règim de cessió d'ús, una decisió no compartida per un renovat CADCI, que després de passar anys en la clandestinitat i l'exili va ser reconstituït durant la transició amb la voluntat de reclamar els seus drets històrics i també els seus béns materials, entre els quals, precisament, l'immoble de la Rambla.

Així les coses, l'entitat interposa una demanda judicial contra l’Estat i l’UGT per ocupació dels seus espais que culmina el 1991 amb una sentència on es rebutgen les pretensions del CADCI i es reconeixen les lleis franquistes que justifiquen la liquidació de l'entitat i l'espoli del seu patrimoni. Així i tot, el 1997 el CADCI aconsegueix que l'UGT, que té la cessió d'ús de l'edifici, en cedeixi una part per instal•lar-hi les oficines de la històrica entitat.

El 2007 però, la Llei de memòria històrica del govern Zapatero del PSOE torna a obrir una escletxa per a la recuperació del patrimoni del CADCI, en reconèixer la legitimitat de la personalitat jurídica del centre i de les seves reivindicacions, tant pel que fa a la restitució de tota la documentació confiscada el 1939 com pel que fa a la demanda de recuperar la propietat de la seu.

HOMENATGE FEIXISTA A L' AMBAIXADA ITALIANA A MADRID.

La història dels italians els anys 30 és més aviat penosa i el feixisme no és cap tema del qual se' n puguin enorgullir. Però sembla que fora de les fronteres italianes ho volen fer i convoquen demà un homenatge feixista a Madrid (però a l' ambaixada italiana).

(Vilaweb). L’ambaixada italiana a Madrid demà farà un homenatge als feixistes italians que es van aliar amb el dictador espanyol, Francisco Franco, segons ha publicat La Directa. L’acte tindrà lloc a la seu de l’ambaixada i comptarà amb la presència de representants de la Falange i de la Associazione Nazionale Combattenti in Spagna (ANCIS).

Per impedir la celebració d’aquest homenatge als combatents feixistes associacions d’italians residents a l’estat espanyol han començat una campanya a la plataforma Change.org, demanant a l’ambaixador italià que respecti la legislació italiana, que prohibeix organitzar manifestacions feixistes en tot el territori italià, incloses les seves seus diplomàtiques.