Coincidim en molts punts de l´anàlisi d´en Vicent Partal (Vilaweb). El Govern espanyol del PP ara es dedica a desenterrar projectes desestimats per absurds: corredor central, transvassaments de rius, allargament de vida de centrals nuclears obsoletes.
On volen anar a parar? Només volen deixar contents als seus finançadors?
Francament creiem, com diu el títol d´en Partal, que no saben on van:
El PP, i per tant el president del govern espanyol Mariano Rajoy, van
ressuscitar ahir l’anomenat corredor central ferroviari. O siga que volen
que els trens cap a Europa no passen per València i Barcelona sinó per
Madrid i Saragossa amunt, fent un túnel impossible sota els Pirineus. La
cosa té la seua gràcia. És la posició que defensava el PSOE també. És la
posició espanyola en definitiva, que segurament ja comença a assumir que
aviat el Principat serà independent. Però és una posició que la Unió Europea
va desaconsellar contundentment.
A ells, però, tant els fa, i ja tenim ací la resurrecció del corredor
impossible. Espanya ens ensenya així una cara que li ha eixit molt cara al
llarg dels anys. La d’enfrontar-se a la realitat com siga, per a construir
el seu model de país. Hi ha un exercici molt recomanable en aquest sentit.
En el moment de màxima extensió Espanya era un país que abastava quatre
continents. Milions i milions d’éssers humans han deixat de ser espanyols en
un moment o un altre. I quan ho han deixat de ser, llegint les constitucions
dels nous estats creats o les declaracions d’independència, hi ha una
tendència que emergeix sempre com explicació del pas fet. Des de la
declaració de les Províncies Unides (l’actual Països Baixos) fins la de la
Guinea Equatorial, sempre la raó esgrimida per haver-se fet independents té
a veure amb l’espoli, amb el menyspreu i amb la irracionalitat de les
decisions preses des de Madrid. El que és ben curiós és que no n’aprenen. I
continuen allà mateix. Insistir a fer el corredor ferroviari central és
insistir a prendre una decisió irracional, que menysprea no només el nostre
país sinó la més elemental lògica econòmica i que consolida l’espoli. Hi ha
una diferència, però, que fa que l’actitud espanyola siga avui més
surrealista encara: per primera vegada ells no manen. O, per a dir-ho de
forma exacta, no manen del tot. Integrats a Europa com som, hi ha decisions
que cap president del govern espanyol pot prendre ja per ell sol. I quan
Europa diu corredor mediterrani que ells diguen corredor central és
simplement una prova més que no saben on són ni on van.
director@vilaweb.cat
