dilluns, 31 de desembre del 2012

QUIN MORRO !!!: ANY NOU I PREUS MÉS ALTS.

Bona nit: Us desitgem
 BON ANY 2013.
 Malgrat l´apujada de preus que ens espera.
Any nou, preus nous i més alts

L'any 2013 arriba amb increments en el preu de la llum, l'aigua, el transport públic i els peatges i rebaixes de fins el 70% a l'AVE L'any 2013 obligarà els catalans a gratar-se la butxaca. A partir d'aquest primer de gener tant els serveis bàsics, com el transport públic, els peatges o els carburants s'encariran. Així, per exemple, el preu de la llum s'apuja un 3%, l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona un 18%, els peatges de la Generalitat un 3,5%, els de l'Estat un 2,6%, els bitllets de Renfe no associats a cap tarifa integrada un 3,5%, i la T-10 un 3,7%. També podrien pujar el preu dels carburants, especialment el gasoil, o la quota d'abonament a Telefònica. Per la seva banda i pel que fa als serveis bàsics, només el gas i el gas butà, que costarà 16,1 euros la bombona, mantenen les tarifes congelades. Totes aquestes pujades contrasten amb rebaixes del bitllets dels trens d'alta velocitat de fins el 70 per cent.

 La llum s'encareix un 3% La tarifa elèctrica d'últim recurs (TUR) s'incrementa en un 3% i el gas liquat derivat del petroli i la bombona de butà mantindran el seu preu. L'augment del 3% en el preu de la factura de la llum s'explica per l'augment del preu de l'energia en un 6,9% (variant que suposa un 45% en el preu final de la factura) i pel fet que el govern espanyol va decidir congelar els peatges d'accés. De la seva banda, la bombona de butà es manté en els 16,1 euros en què es va fixar el juny passat.


 Peatges més cars El Govern ha aprovat l'actualització de les tarifes dels peatges de les autopistes de titularitat de la Generalitat per a l'any 2013 i que entraran el primer de gener. Els preus s'incrementaran un 3,5%, el percentatge corresponent a la variació interanual de l'IPC del mes d'octubre. Aquesta modificació s'aplicarà a tots els peatges de les autopistes de la Generalitat com són la C-32, C-33 i C-16, a excepció dels que s'han d'ajustar al que establia la licitació del contracte de gestió de Tabasa. Són els peatges dels Túnels de Vallvidrera a la C-16, que augmenten un 3,15% (90% de l'IPC), i el Túnel del Cadí i accessos també a la C-16, amb una reducció del 7,16% (-10% + increment 90% IPC). Per la seva banda, els peatges que depenen de l'Estat, els de l'AP-7 i l'AP-2, s'incrementen un 2,6%, segons la mitjana de l'IPC anual.

Aigua un 16% més cara a l'àrea metropolitana de Barcelona L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat un augment del preu de l'aigua del 18% de mitjana. L'increment final que percebran els usuaris dependrà de l'estructura tarifària de cada ajuntament. Segons l'AMB, la companyia Aigües Ter-Llobregat (ATLL) ha aprovat un augment extraordinari del preu de venda de l'aigua del 70%, en el marc de privatització de l'empresa pública, fins ara gestionada per la Generalitat de Catalunya. Aquest augment no estava recollit en les tarifes actualment vigents. La T-10 s'apuja un 3,7% El títol més utilitzat, la T-10, que suposa el 70% dels abonaments venuts, costa a partir d'avui 9,80 euros, 35 cèntims més, un 3,7% més que el 2012. Mentre que la T-10 augmenta el preu per sobre de la inflació espanyola del novembre, la mitjana d'increment que s'ha acordat ha estat del 2,7% per el conjunt de tiquets del transport, dues dècimes per sota de la inflació. El bitllet senzill no ha alterat el seu preu i es manté en 2 euros. La tarifa que s'incrementa més és la targeta T50/30 que augmenta un 4% i queda fixada en 39,20 euros. Pugen les tarifes de Rodalies-Renfe i baixen les de l'AVE El Consell d'Administració de l'ATM va aprovar el passat 20 de desembre les noves tarifes del servei de rodalia de Barcelona. Així, el bitllet senzill continua aquest 2013 amb un preu de 2 euros, metre que el Bonotren s'encareix un 4,24% fins els 8,60 euros, l'abonament mensual queda fixat en 33,70 euros, un 3,53% més car que l'any 2012, i l'abonament trimestral s'apuja un 3,63% per quedar amb un preu de 121,40 euros. Pel que fa al Bonotren, a partir d'avui serà vàlid durant 90 dies i es podrà adquirir fins deu dies abans a la seva data d'inici de validesa.

Quant a l'alta velocitat, Renfe baixarà els preus de l'AVE fins un 70% en funció de diferents variables que fins ara no s'han concretat. Quota d'abonament a Telefónica més cara Telefónica podrà apujar la quota d'abonament (fixada des de fa cinc anys en 13,97 euros) en un màxim de l'IPC del 2012, després que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, la CMT, hagi liberalitzat aquest servei. El gasoil es podria encarir fins a 3 cèntims per litre Els carburants tornaran a pujar aquest mes de gener per la desaparició de les exenciones fiscals als biocarburants que repercutiran en els consumidors. Fonts del sector estimen que gravar aquest tipus de carburants com la resta de combustibles d'automoció podria encarir en uns tres cèntims d'euro el litre de biodièsel i en 2,35 cèntims el de bioetanol.

dissabte, 29 de desembre del 2012

EL DISCURS DEL REI LLOANT FRANCO S´ENFILA AL CANAL DE YOUTUBE DE LA CASA REIAL.

Així ho comentava avui Vilaweb: El discurs del rei lloant Franco s'enfila al canal de YouTube de la casa reial (es pot veure el discurs a You Tube). La memòria històrica és bàsica, com sempre. Publica a la xarxa tots els discursos de Juan Carlos, inclòs el del 1975 en què lloava el dictador
La setmana passada la casa reial espanyola va activar el seu canal de YouTube, on publica tots els discursos de Nadal de Juan Carlos I d’ençà del 1975. Per un motiu d'actualitat, el més vist és el del 24 de desembre passat, però el més vist dels de l'arxiu és el primer que va fer, aquell en què lamentava la mort, un mes abans, del dictador Francisco Franco. En una setmana ja ha tingut més de 25.000 visualitzacions. El discurs és també a la web de la casa reial, i es pot consultar en text i en vídeo. Juan Carlos lloava el dictador amb aquestes paraules: 'L'any que s’acaba ens ha deixat un segell de tristesa, que ha tingut com a centre la malaltia i la pèrdua de qui fou durant tants anys el nostre generalíssim. El testament deixat al poble espanyol és sens dubte un document històric que reflecteix les enormes qualitats humanes i els sentiments plens de patriotisme sobre els quals va voler assentar tota l'actuació al capdavant de la nostra nació.'

dilluns, 24 de desembre del 2012

VIDAL- QUADRAS, EL GRAN ANIMADOR D´INTERECONOMIA.

Algú ens pot explicar com personatges com aquest poden arribar a ser vicepresidents del Parlament Europeu i al mateix temps ser el gran animador de la TV ultraespanyolista?
Vidal-Quadras demana presó per a Artur Mas i Oriol Junqueras L'exlíder del PP de Catalunya, eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal-Quadras es mostra profundament alarmat pel pacte que CiU i ERC van subscriure la setmana passada, i que contempla la celebració d'un referèndum d'independència el 2014. Des del seu punt de vista, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hauria de reformar ja el Codi Penal espanyol perquè "la secessió es reintrodueix al delicte de traïció, i la ruptura de la unitat nacional al de rebel·lió, encara que la ruptura es faci sense violència", i hauria d'implementar el fet que "la desobediència d'una autoritat a una sentència judicial tingui presó, no com ara, que té multa o inhabilitació". Però, segons que va confessar en una tertúlia a Intereconomía, "no em preocupa tant el que facin Mas i Junqueras, que són dos personajillos que la història enterrarà aviat, sinó l'actitud del govern central. Estic esperant que el president del govern central aparegui en una ocasió solemne i digui el que s'ha de dir en aquests moments: que aquest referèndum no se celebrarà." Considera que Rajoy hauria de transmetre el missatge "que l'Estat espanyol complirà amb el seu deure", i que el destí de Mas i Junqueras "és el descrèdit, el deshonor i, en últim terme, la presó". Si aquest paquet legalista s'acabés aprovant, creu que tot plegat "donaria injecció de moral a Espanya" i els independentistes "s'arrugarien". Vidal-Quadras està esparverat perquè "el desafiament està plantejat de manera oberta", en tant que, "en seu parlamentària autonòmica, el representant ordinari de l'Estat a Catalunya anuncia a l'Estat que el seu programa polític per a aquesta legislatura vulnera flagrantment la Constitució".

dissabte, 22 de desembre del 2012

TROBEN RESTES DE MURALLA VISIGÒTICA A RODA DE TER.

Ben a prop de Roda de Ter hi ha una altra Roda, una fortalesa citada en documents antics però que fins ara no s'havia pogut localitzar. Doncs bé, investigadors de la Universitat de Barcelona han trobat restes d'una gran muralla al jaciment arqueològic de l'Esquerda. La muralla la van construir els visigots entre els segles V i VIII, i els carolingis la van ampliar entre el VIII i el IX. Una descoberta que fa noves aportacions a una època poc coneguda de la història de Catalunya. Aquests espadats sobre el riu, a tocar de Roda de Ter, garanteixen una situació estratègica privilegiada. Per això, l'enclavament ha estat habitat des d'èpoques ben antigues. El jaciment rep el nom de l'Esquerda, des de finals dels anys 70 que s'hi investiga i, fins ara, s'hi havien trobat restes ibèriques i medievals. Les últimes excavacions, que s'han pogut fer gràcies a la inversió de l'Obra Social de la Caixa, han posat al descobert un gran secret. Segons Imma Ollich, professora d'història medieval de la UB, "és una muralla molt gran que de fet sabíem que existia però no teníem ni idea de les dimensions. El que hem vist és que fa més de cent metres, continua cap al riu, fa uns tres metres d'amplada i hi ha unes quantes torres, cosa que ens dóna la pauta que era una fortificació bastant important Igual d'important que les implicacions històriques que comporta. Fins ara es pensava que l'ofensiva contra els àrabs havia començat a Barcelona, però ara el protagonisme es trasllada a les fortaleses sobre el Ter, encapçalades per la de Roda. Ollich ens situa la descoberta en el seu temps: "Correspon a l'època visisgòtica i carolíngia, el moment en què francs i carolingis, amb Carlemany i sobretot Lluís el Pietós, avancen sobre Catalunya i creen la Marca Hispànica i abans que la frontera fos el Llobregat, probablement hi hauria una primera frontera al llarg del Ter." Ara, als investigadors els agradaria tenir fons per continuar excavant, destapar tota la muralla i fer visitables les troballes en aquest punt que consideren clau per a la història de Catalunya.

dissabte, 15 de desembre del 2012

ASCÓ I ATURAT PER UN INCIDENT A L´ALTERNADOR.

Ascó I s'atura per un incident a l'alternador El reactor I de la central nuclear d'Ascó no s'ha pogut connectar al 100% a la xarxa per un problema imprevist a l'alternador. Dos dies després que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), propietaria de la central nuclear d'Ascó (Endesa i Iberdrola), anunciés a bombo i platerets que aquest dimecres el reactor I havia començat la connexió a la xarxa elèctrica –un cop finalitzats els treballs de la 22a recàrrega de combustible, iniciada el passat 27 d'octubre–, el Consejo de Seguridad Nuclear ha anunciat avui divendres que el reactor ha hagut de fer una parada no programada per un problema a l'alternador quan el procés de connexió ja es trobava al 75% de potència.

dijous, 13 de desembre del 2012

EL CATALÀ ERA LLENGUA UTILITZADA FINS I TOT PER LES REINES I PRINCESES CATALANES DEL S.XV

CONFERÈNCIA: La llengua que parlaven Caterina d'Aragó (Reina d'Anglaterra), Beatriu d'Aragó (Reina d'Hongria) i Isabel de Requesens (Virreina de Nàpols) Dijous, 13 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre Local de Plural-21: c/Cartagena, 230, 5è 1a Inscripcions: 934501300 info@plural-21.org
per CESC GARRIDO He llegit més d'una vegada que durant el segle XV, quan va tenir lloc el Compromís de Casp (1412) i es va triar com a rei a Ferran d'Antequera (1380-1416) i es va introduir a Catalunya la dinastia dels Trastàmara, la llengua de la cort va passar a ser la castellana. No pot ser així perquè sabem que Alfons el Magnànim (1396-1458), fill de Ferran d'Antequera, escrivia en llengua catalana els seus documents. També sabem que a Nàpols fins l'any 1480 es va escriure en català a la cèdula de la Tresoreria Aragonesa d'aquest regne. Està documentat que Beatriu d'Aragó (1457-1508), Reina d'Hongria, filla del rei Ferran de Nàpols (1423-1494) i néta del Magnànim, va utilitzar el català en la cèdula de la Tresoreria Aragonesa de Nàpols. A Anglaterra, d'altra banda, Joan Lluís Vives (1493-1540) ens informa que Caterina d'Aragó (1485-1536) parlava la seva mateixa llengua, i que ell era compatriota d'ella. Podria ser que la primera llengua de les filles de Ferran II el Catòlic (1452-1516) fos el català? Quina explicació té que els centenars de cartes que es van enviar la Reina d'Anglaterra i la Reina de Castella (la seva germana "Juana I de Castilla" coneguda com "Juana la Loca") hagin desaparegut? En quina llengua parlava Isabel de Requesens i Enríquez (1468-1535), Virreina de Nàpols i propietària del Palau Requesens de Barcelona? Acabaré amb una reflexió sobre quin havia de ser el pes de la Nació Catalana en aquells temps perquè regnes com els d'Anglaterra i d'Hongria busquessin casar els seus reis amb princeses catalanes. FRANCESC GARRIDO COSTA Aficionat a la història, té tres aficions més: l'enginyeria (que és del que viu), la música (ex membre del grup de Rock Hernàndez i Fernàndez, actualment toca en un grup de Rock anomenat MADS) i la muntanya (cada diumenge s'escapa a fer una excursió). Quant a la història, va estar matriculat a la Universitat Autònoma i algun dia acabarà la carrera. Ja en contacte amb Jordi Bilbeny, ha publicat articles a la web http://inh.cat com "Les Pallamos Islands", "La relació entre Caterina d'Aragó i Joana de Castella", "La llengua que parlaven els princeses d'Aragó a Itàlia" i d'altres. Veure programa complet: 1210-1303-III Cicle Falsificació Història Catalunya-PANORAMICA Veure Conferencia Inaugural d'En Jordi Bilbeny a http://vimeo.com/50914236 http://www.inh.cat/ - http://www.plural-21.org Xerra

divendres, 7 de desembre del 2012

FA 80 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ D´UN PARLAMENT DE CATALUNYA AMB UNA EXIGÈNCIA ESPECIAL DE RESPONSABILITAT COL.LECTIVA.

Avui Nació Digital ha fet un bon recordatori històric: I Macià digué: «Som en l’autèntic camí de les llibertats de Catalunya» El discurs del president de la Generalitat, Francesc Macià, per la constitució del primer Parlament de Catalunya el 6 de desembre de fa 80 anys, plenament vigent Macià, amb els diputats per Lleida, el dia de la constitució del Parlament, el sis de desembre de 1932.
Una obertura que l'ajudava a fer memòria als diputats quina era la seva escomesa: "Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!" Unes declaracions que recorden a l'actual legislatura marcada per la històrica manifestació de l'11S i el creixent sobiranisme electoral mostrat en la representació parlamentària. Per reblar el clau, la part final del discurs de Macià sembla reivindicar el plantejament del dret a decidir i l'assoliment de la gran majoria per assolir la independència: "Som, per l’unànime voler del poble, en I’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem- nos en começar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrera. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya" . La història sinó es repeteix, vuitanta anys després es recorda a ella mateixa.

dimecres, 5 de desembre del 2012

WERT I EL PROJECTE D´ESPANYA IMPERIAL

Bon article d´en Partal a Vilaweb:
Hi havia qui conjecturava que el PP alleujaria la tensió després de les eleccions catalanes. Però això requeria intel·ligència i saber fer. I implicava respecte. La intel·ligència i el saber fer es fan visibles en algun racó d'aquell partit molt de temps en temps, però el respecte hi és improbable. De manera que Wert ha dinamitat tota possibilitat de reconduir la situació i ha fet esclatar un conflicte tan i tan gros que ha mogut a protestar fins i tot la Generalitat... valenciana! Wert, que s’ha de recordar que és un amic personal i molt íntim de Rajoy, mira d’endarrerir els rellotges fins al final del franquisme. Eludir les normatives de normalització lingüística que --primer el Principat, després el País Valencià amb la Llei d'ús i Ensenyament i finalment les Illes-- s’havien aprovat els primers anys vuitanta. Com si no existissen les lleis, com si no existís l'autonomia, com si no existís res de res, llevat de la seua voluntat d'espanyolització, de politització de l'ensenyament. Òbviament, tot ho presenten amb criteris ‘tècnics’. Però una sola pregunta val per a fer la prova del cotó. Més de cent mil famílies valencianes no van poder portar els fills a classe en català perquè el govern no va proveir-ne prou places. Si Wert diu que les famílies descontentes de rebre l'educació en català tenen dret a fer-se pagar, amb càrrec als pressupostos, un ensenyament privat en castellà, seria raonable que amb càrrec als pressupostos també l'estat pagàs a totes les famílies valencianes que ho volguessen l'educació en català que reclamen i no tenen. Però això no passarà mai perquè a Wert tant se li’n donen els drets dels pares, i el projecte educatiu, i l'escola, per més que gesticule quan en parla. A Wert només li importa Espanya i el seu projecte polític. Imperial. D'això es tracta i a això, inevitablement, ens enfrontem tots plegats, de la Jonquera a Guardamar i de Fraga a Maó.

dimarts, 4 de desembre del 2012

BALLESTER FINALMENT TINDRÀ EL NOM D´UNA PLAÇA TAMBÉ A LA SEVA CIUTAT (BARCELONA)

Aquests dies de pre-campanya electoral i campanya electoral, potser ha passat desapercebuda una noticia que té molta importància històrica, ja que reconcilia finalment la capital catalana amb un dels seus fills il.lustres: Vicenç Albert Ballester i Camps, president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada. Aquesta era la noticia (del 24 de novembre):
La comissió de la ponència del nomenclàtor de Barcelona proposa dedicar una plaça al creador de l'estelada La plaça que haurà d'homenatjar Ballester estarà situada entre els districtes de Ciutat Vella i l'Eixample Segons la comissió del centenari de l'estelada, l'aprovació definitiva de la proposta "suposa el final d'un llarg procés" i "la definitiva reconciliació de la capital catalana amb un dels seus fills més il·lustres". Un procés per homenatjar el creador de l'estelada que va començar l'any de la mort de Ballester, el 1938, quan el llavors alcalde de Barcelona va aprovar concedir-li el nom d'un solar creat al carrer Canuda per un bombardeig feixissta. Amb tot, l'emplaçament va rebre el nom de Madrid, patint així "una doble humiliació", assenyala l'entitat. La demanda no es va tornar a fer fins el 1985, coincidint amb la publicació del llibre 'Origen de la bandera independentista', de Joan Crexell. Aquell mateix any, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va aprovar informalment recuperar la petició, però no es va acabar fent efectiva. En aquest sentit, amb la celebració del centenari de l'estelada, el 2008, la comissió organitzadora va tornar a elevar la proposta a la ponència del nomenclàtor de Barcelona, que ho va aprovar formalment aquell mateix any. Ara, quatre anys més tard, la plaça en record a Ballester supera els últims esculls, fet que per la comissió suposa "la definitiva reconciliació de la capital catalana amb un dels seus fills més il·lustres". Vicenç Albert Ballester i Camps (1872-1938) va ser president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada, la senyera amb el triangle blau i l'estel blanc, com a símbol de la lluita per la independència de Catalunya.

dimecres, 28 de novembre del 2012

THE GUARDIAN RECTIFICA L´ARTICLE DE MATTHEW TREE, DESPRÉS DE MANIPULAR-NE EL SENTIT.

Malauradament estem acostumats al partidisme d´alguns mitjans, però també a la manipulació en alguns altres. Per això ens alegra que el company Matthew Tree se n´hagi sortit amb la seva i la publicació The Guardian hagi rectificat. Malauradament no sempre acaba així, aquí a l´estat espanyol, per exemple, costa molt rectificar (fins i tot quan hi ha sentències judicials pel mig). The Guardian rectifica l'article de Matthew Tree després de manipular-ne el sentit Li demana disculpes, segons que explica l'escriptor a Twitter
The Guardian va publicar dissabte passat un article signat per Matthew Tree que, segons que va alertar el mateix escriptor, havia estat manipulat, canviant-ne completament el sentit. Tree va explicar a VilaWeb que estava enfurismat, que havia demanat explicacions i que posava punt i final a la relació amb el diari. Ara The Guardian ha rectificat, ha editat l'article i ha demanat disculpes a Matthew Tree. L'article, publicat dissabte dins la sèrie especial de The Guardian sobre Catalunya, anava titulat 'Catalonia: 'A country can exist quite happily without a state of its own' ('Catalunya: un país pot existir de manera prou feliç sense un estat propi'); i s'hi havien fet modificacions que feien que el sentit del text fos exactament el contrari. 'Mai no m'havia passat res igual', deia Tree a VilaWeb, i apuntava que segurament l'article havia 'anat a parar a mans d'algú contrari a la independència de Catalunya'. M'estranyaria --continuava-- que tot plegat hagués estat un accident, perquè el mateix titular que han triat ells és una frase fora de context que, a més, només tenia sentit si mantenien la part eliminada. Un desastre'. Ara l'article apareix amb el títol 'Celebrating Catalonia's independent spirit' ('Celebrant l'esperit independent de Catalunya'), i al final s'hi ha afegit una anotació que informa que l'article ha estat modificat perquè l'edició de l'original n'eliminava l'últim paràgraf, canviant el sentit i el sentiment de la posició de Matthew Tree respecte Catalunya. I afegeix: 'El títol també ha estat modificat per reflectir millor els seus punts de vista'.

divendres, 23 de novembre del 2012

SOLIDARITAT JA VA PRESENTAR LA PROPOSICIÓ DE DACIO EN PAGAMENT AL PARLAMENT, DAVANT LA INDIFERÈNCIA DE MOLTS DIPUTATS/ES QUE ARA ES MOSTREN "MOLT PREOCUPATS".

Normalment els nostres gestors ens diuen que quan hi ha eleccions, cada partit té un període de visibilitat d´acord amb la seva representació, i això evidentment afecta especialment als partits extraparlamentaris. Però aquests dies hem observat un fenòmen, que potser en algun moment s´haurà d´estudiar a les Facultats de periodisme, un partit minoritari (però parlamentari) també ha desaparegut de les informacions. Només està present en els debats. A aquest partit se l´acusa de que només parla de la independència, però buscant al youtube hem pogut escoltar una intervenció d´un dels seus diputats sobre la dació en pagament. Ara que tothom sembla que es posa les mans al cap pel tema hipotecari i que sembla que no hi podem fer res (no hi ha competències), doncs els de SI van trobar la manera (que no era anticonstitucional) de fer la dació en pagament que hauria estalviat molts patiments a moltes persones. Però la resposta de la majoria de diputats va ser ignorar-ho i marxar del Parlament quan es plantejava aquesta llei. Va bé repassar-ho i mirar l´actitut de molts diputats els primers minuts del video:

dimarts, 20 de novembre del 2012

LA UE, L´EURO I CATALUNYA

Una de les coses més impressionants és la quantitat de mentides (fins i tot històriques) que diuen alguns candidats (especialment del PP, hem de dir-ho clar). Ara s´han entossudit en dir (dia sí i dia també) que sortirem de l´euro si catalunya es fa independent. Aquesta mentida l´han dit massa grossa. Cada país pot decidir la moneda que vol tenir, senyors del PP. L´altre punt de la campanya és si sortirem de la UE. I nosaltres ens preguntem: i si al final acabem sortint què? Entenem que serà una tragèdia pel PP, però no per a Catalunya: ------------------------------------------------------------------------------ Una Catalunya fora de la UE podria seguir a l'euro i sense aranzels, diuen 15 experts a 'La Vanguardia' ARA
DOS MESOS SEGUITS DE DECREIXEMENT, L'EURO EN RECESSIÓ Espanya ha moderat la seva caiguda durant el tercer trimestre d'enguany, però ha estat un dels països de l'eurozona que més ha empès els països de l'euro cap una caiguda del 0,1% del PIB. Alemanya ha anat a pitjor, mentre França ha millorat una mica la seva economia, igual que el Regne Unit, fora de l'euro, que ha sortit de la recessió. La seu del BCE a Frankfurt LISI NIESNER/REUTERS En el supòsit que Catalunya hagués d'abandonar la Unió Europea si s'independitza d'Espanya, no hauria d'abandonar l'euro ni tampoc imposar barreres comercials, segons 15 economistes de diverses sensibilitats polítiques. Els experts signen conjuntament un article d'opinió a 'La Vanguardia' d'aquest diumenge en què reclamen un "diàleg serè" i "allunyat de catastrofismes i improvisació". Els experts no es manifesten sobre si, en efecte, la declaració de la independència de Catalunya significaria una sortida de la UE, perquè, consideren "és una qüestió de l'àmbit polític i jurídic". Però afirmen que, encara que sigui així, els catalans podrien seguir pagant en euros: "Els països independents poden decidir emetre una moneda pròpia, [...] però es tracta d'una facultat, no d'una necessitat, [...] també poden decidir, de manera estrictament unilateral, que la moneda oficial sigui una emesa per un altre país". A més, afirmen, establir aranzels o barreres comercials i a la circulació de capitals seria també una opció, no d'una necessitat, i és un escenari "irreal". Segons els experts, "xocaria amb els interessos de totes les multinacionals –espanyoles o no– radicades a Catalunya". L'article el firmen Alícia Adserà, Oriol Amat, Enrique Aragonés, Germà Bel, Núria Bosch, Ramon Caminal, Xavier Cuadras, Marta Espasa, Francesc Granell, Modest Guinjoan, Elisenda Paluzie, Alfredo Pastor, Clara Ponsatí, Miquel Puig i Jacint Ros.

dissabte, 17 de novembre del 2012

PER MILLORAR EL FUTUR ENERGÈTIC DE CATALUNYA: ESTALVI ENERGÈTIC, AUGMENT D´ENERGIES RENOVABLES I DESCENTRALITZACIÓ D´INFRAESTRUCTURES ELÈCTRIQUES.

Interessant article a Vilaweb sobre la energia en una Catalunya independent. Per una part tenim un tema a resoldre que és la generació d´energia distribució que no està a les nostres mans i també la dependència d´enrgies fòssils importades. Nosaltres, fa temps que diem (com molts altres) que cal plantejar-nos seriosament el creixement del sector d´energies renovables. Bé, un pengem un troç del text del citat article que parla de l´estalvi energètic, de la substitució de l´energia nuclear per renovables i de la descentralització d´infraestructures elèctriques. Menys cost i més eficiència En el càlcul del cost de l'energia, hi intervenen múltiples variables. Dues d'aquestes, prou importants, fan pensar que, amb l'estructura energètica actual, pagaríem menys que no pas amb Espanya. D'una banda, Catalunya paga ara unes primes destinades a les energies renovables que no reverteixen al territori, on el sector és molt menys desenvolupat que no a Espanya. I, d'una altra, també paguem més per les emissions de CO2 per kilowatt amb Espanya, perquè Catalunya té molta nuclear i generació elèctrica amb gas, molt menys contaminants (en CO2, no en altres contaminants). 'Del dia D -1 de la independència al dia D +1, doncs, ens sortiria més barat, si ho mantinguéssim tot igual', ho resumeix Corominas. Al full de ruta d'aquest doctor enginyer de la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en enginyeria elèctrica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, s'inclouen molts més aspectes. El primer parlament, per exemple, hauria d'establir una política que fes créixer la consciència social sobre els costos de l'energia i la cultura energètica. En definitiva, un futur estat propi hauria d'apostar decididament per l'eficiència, l'estalvi i la suficiència, i superar un model actual que malmet sense servei final la meitat o més del total de l'energia que es consumeix. En política energètica, afegeix Folch, tindríem un camp que amb Espanya no recorrerem, i que amb la Catalunya independent estaríem en condicions de fer: el de l'estalvi i l'eficiència com a troncs fonamentals. 'Si nosaltres realment reduíssim aquest 50% d'energia mal utilitzada, els nostres índexs de competitivitat es dispararien.' Una altra assignatura pendent actualment i que hauria d'encarar el primer parlament, segons tots els experts consultats, són les energies renovables. 'La UE s'ha marcat l'objectiu d'un 20% de producció d'energia renovable per al 2020 i a Catalunya ens trobem al 4%. El marge que tenim en aquest aspecte farà que la generació renovable augmenti de totes passades', creu Mata. Oimés si tenim en compte que les tres centrals nuclears actives, que produeixen ara mateix una part gens negligible de l'electricitat, s'envelleixen i no entra en els plans de futur de construir-ne de noves.
Cap a la fi de les nuclears Segons l'opinió de l'enginyer Marcel Coderch, basada en el que es pot veure en països com ara Alemanya, el Japó, el Regne Unit i fins i tot França, les centrals nuclears actuals no es podran substituir per nous reactors que siguin prou segurs i al mateix temps econòmicament rendibles. Per això pensa que abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució a deu o quinze anys vista, a base d'un desplegament important d'energies renovables, tan gran com sigui viable, juntament amb el de gas natural. De fet, si les centrals de cicle combinat de gas funcionessin a un rendiment més alt, i no al 20% de mitjana com ara, ja es podria prescindir d'una de les tres centrals atòmiques. Les nuclears, justament, donen peu a una altra qüestió que caldrà tenir en compte amb vista a un futur independent: la gran concentració de les infrastructures lligades a l'energia. Quan es va començar l'aprofitament energètic del Pirineu era per a proporcionar electricitat a Barcelona. El que hi havia pel mig, tant hi feia. Amb les nuclears, un segle després, va passar igual: el mercat és Barcelona. 'Hi ha unes parts del territori amb unes infrastructures elèctriques del tercer món, com Girona i una part de Lleida', explica Corominas, que advoca per una descentralització com a factor d'equilibiri territorial.

dijous, 15 de novembre del 2012

JULIA OTERO I LA HISTÒRIA DE CATALUNYA.

Va bé que alguna persona coneguda faci una referència a la història, però si a més a més l´explica sense les mentides del PP, doncs cal agrair-ho.
"Vamos a ver… todos los que me conocéis bien, sabéis que me siento gallega hasta la médula pese a haber nacido en Catalunya. El sentirme gallega nada tiene que ver con la región delimitada en un mapa. Tiene que ver con una lengua, una música, unas costumbres, una historia, etc. En definitiva una IDENTIDAD. Galicia amigos,tiene una historia y no siempre estuvo gobernada por Franco o Fraga. Pero nací y vivo en Catalunya, tierra donde he crecido, aprendido, amado, reído, llorado, trabajado… Y una parte de mi corazoncito se siente catalán. Por eso cada vez que leo o escucho comentarios como que en la escuela se nos “CATALANIZA” o se nos educa en la “SEPARACIÓN”, la sangre me hierve. Pero más me hierve aún como estudiante y amante de la Historia (en general, no solo de Catalunya cuando oigo a altos cargos del PP dar patadas a cientos de años de historia. Alfonso Alonso, portavoz del PP en el Congreso de los Diputados (fundado en 1834, un pelín más tarde que las Cortes Catalanas en 1192… os voy dando datos por eso del rigor histórico) nos dice que hay que “abrir los libros de historia y mirarlos sin prejuicios” para esta vena que les ha dado a los catalanes de querer ser como Escocia… en fin. También Miguel Ángel Rodríguez, ex portavoz del Gobierno de Aznar, nos dice que los catalanistas son o somos una secta y unos lloricas. Nos comenta González Pons, Vicesecretario de Estudios y programas del PP, que “CATALUNYA HA SIDO SIEMPRE PARTE DE ESPAÑA” (el primer monarca de ESPAÑA fue Amadeo I de Saboya en 1870, los anteriores lo fueron de Castilla… ¿Catalunya hemos dicho que tenia cortes desde?) Pero como casi siempre, la guinda al pastel la pone nuestra queridísima Esperanza Aguirre (como la echábamos de menos) que va y nos dice que “ESPAÑA ES UNA GRAN NACIÓN CON 3.000 AÑOS DE HISTORIA Y QUE ESO ES TODO LO QUE TIENEN QUE SABER LOS NIÑOS”. Vamos a ver Espe… Hace 3000 años ni existía Catalunya, ni existía España pero juraría que era la época en que moría David y Salomón se convertía en Rey de Israel… no sé. Para los que no lo sepan, los condados catalanes fueron oficialmente formados en el año 987 cuando el conde Borrell II de Barcelona de deshace del vasallaje que unía a Catalunya con Francia (fruto de la protección que ofreció Carlos Martel a Catalunya antes las incursiones musulmanas en la península a partir del 718) y se mantuvieron totalmente independientes hasta 1162, fecha en que se anexaron al Reino de Aragón formando la Corona de Aragón, y organizándose como una federación deestados medievales posteriormente (desde 1139 hasta 1479) respetando las singularidades de cada territorio y desarrollando una estructura política equivalente y similar entre sí: Cortes, Generalidades y Constituciones, coordinando la política exterior conjuntamente. Allá por el 1516 se unen las Coronas de Castilla y Aragón por problemas sucesorios en la segunda. Entendería que llegados a este punto, muchos piensen que aquí nace España, pero se equivoca. Se da una unión entre dos Coronas, pero se siguen manteniendo cortes, instituciones políticas, administración pública, lenguas y moneda. Tanto es el sentimiento de NACIÓN de CATALUNYA que en 1640 estalla la Guerra dels Segadors y Pau Clarís proclama la República Independiente de Catalunya en 1641 (no es algo nuevo de ahora señores). ESPAÑA tal y como se conoce (políticamente) nace con Felipe V y sus DECRETOS DE NUEVA PLANTA allá por el 1716 que ya antes había llenado de sangre Barcelona un 11 de Septiembre de 1714. Así pues, resumiendo, CATALUNYA SI HA SIDO INDEPENDIENTE. Lo fue 145 años por completo y después aliada con el Reino de Aragón otros 350 años aproximadamente. Conquistó territorios, lucho contra Castilla en varias ocasiones, escribió sus leyes, ganó y perdió guerras, creo su música, sus tradiciones y su carácter luchador. Ya está bien de REINVENTAR HISTORIA, esta es la que hay y hay que conocerla. Hay que entender el clamor de un pueblo, su sentimiento de nación y su ansia de libertad. Puede o no compartirse el concepto de independencia, pero JAMAS debe menospreciarse una cultura, pisotearla y manipularla para conseguir votantes o para dividir. YA ESTÁ BIEN. Y entiendo a los que defienden su nacionalidad catalana porque sé que ellos sienten lo mismo al escuchar una gralla que yo al escuchar una gaita. Tengo dos patrias, dos naciones: la gallega y la catalana y me siento orgullosa de mis dos lenguas y mis dos banderas. La diversidad es cultura, a ver si se enteran ya los ministros españoles. Por si no ha quedado claro, en las votaciones de Noviembre me decantaré por alguno de los partidos que apoyen el referéndum sobre la independencia. Porque por encima de todo, en política, está la libertad, que no se olviden. Preguntar al pueblo “que quiere” no es ilegal, debiera ser de obligado cumplimento. Las constituciones y lasfronteras cambian, si no, no existiría la evolución. Y dicho esto… BONA NIT, BOAS NOITES. Y lo he escrito en castellano porque me da la gana, porque en Catalunya sabemos hablar más que un idioma. JULIA OTERO

dimarts, 6 de novembre del 2012

L´ESPAI MALLORCA HA DE CONTINUAR

El tancament de l´espai Mallorca suposa un desafiament a un espai de trobada cultural entre les terres de parla i cultura catalana (sempre s´ha impedit la relacio entre aquests territoris: nomes cal recordar la Constitucio espanyola, l´enllaç ferroviari amb el Pais Valencia o els problemes amb les TV "autonomiques"). Tambe hi ha un aspecte cultural (mes enlla de si es catala o no)que ens hauria de fer pensar: hem de continuar tancant locals culturals a la nostra ciutat? On anem? L´article d´avui a Vilaweb (V. Partal) en fa una bona radiografia:
Amb el tancament de l'Espai Mallorca les institucions del PP proven, una vegada més, d'assassinar els Països Catalans. La relació entre nosaltres. Resulta ben paradoxal que avui estiguem, en aquest aspecte, molt pitjor que mai. Cada volta és més difícil que els llibres dels uns i dels altres circulen per tot el territori, que les cançons dels uns i dels altres sonen per tot el territori o que les televisions dels uns i dels altres es puguen veure en tot el territori. La culpa, la tenen sobretot el PP balear i valencià, però la situació demanaria també més decisió de Barcelona com a capital de la catalanitat. L'Espai Mallorca no hauria de desaparèixer perquè és una promoció inapreciable de la cultura de les Illes a Barcelona. Però també perquè enriqueix Barcelona d'una manera superlativa. I és ací que hi ha el segon assassinat. L'Espai Mallorca va ser un dels primers centres que va reinventar el Raval de Barcelona com un barri del coneixement i de la cultura. Hi va arribar quan hi havia pocs espais decidits a endinsar-s'hi. I ha estat un pilar fonamental també de la cultura de la Ciutat Vella, del rovell de l'ou de Barcelona. La mort, el tancament, és en aquest sentit un mal precedent que caldria evitar de totes passades. L'Ajuntament de Barcelona, propietari del local, hi té molt a dir, en aquest punt. En fi, el tancament de l'Espai Mallorca representa també l'assassinat d'una manera d'entendre la cultura i la societat. L'Espai era admirable per l'eclecticisme, per l'amplitud de mires, per la generositat. No havia demanat mai cap carnet a ningú, i s'hi veien escenes difícils de veure enlloc més. Gent molt allunyada ideològicament i culturalment que es trobava còmoda en un espai bastit per les institucions, però gestionat amb plena llibertat i sense ni una ombra de partidisme. Els de Crits i Renou varen dir ahir que això no era un tancament perquè feien comptes de tornar-lo a obrir aviat. Esperem que siga així i que tots sapiguem fer-los costat. Pel bé de la cultura, de la llibertat creativa, del Raval, de Barcelona, de Mallorca, dels Països Catalans i de la llengua que parlem a Bétera, a la Pobla i a Arenys.

divendres, 2 de novembre del 2012

UN SUPOSAT DEUTE ENERGETIC DE 24.000 MILIONS D´ EUROS QUE PAGUEM ENTRE TOTS.

Anpier (associació de productors i inversors en energies renovable) estima, pel que fa a l'intricada qüestió del dèficit de tarifa, que un 32,36% és virtual, fent els càlculs sobre un augment del dèficit anual de 5.000 M€: 52,3 M € moratòria nuclear, 962,66 M € sistema pool nuclear, 602,4 M € sistema pool Hidroelèctric. Segons l'associació, aquest dèficit s'ha generat a través de dos mecanismes imperfectes: el " sistema de pool " i la " moratòria nuclear ", que només han afavorit els interessos de les grans companyies elèctriques. El primer mecanisme, " sistema de pool ", retribueix tots els megawatts consumits l'Estat espanyol al mateix preu, amb independència del seu origen i, per tant, dels seus costos reals de producció. L'any 2012 es va pagar el megawatt/hora a 57,564 €, quan la producció d'un megawatt/hora d'origen nuclear costa 44,37 € i el d'energia hidroelèctrica 39,00 €. Tenint en compte que el 29,6%≈30% de l'energia consumida al nostre país és nuclear o hidroelèctrica, resulta evident que s'està generant un enorme deute virtual. Per la seva banda, la " moratòria nuclear " ha suposat el desemborsament de 4.000 milions d'euros en els últims anys perquè les elèctriques no continuïn avançant en els seus programes nuclears que, d'altra banda, no compten amb el suport de la ciutadania que, sense això, si queda exposada als seus devastadors perills, com es va poder apreciar després del desastre de Fukushima, que, definitivament, qüestiona la viabilitat d'aquest tipus d'energia i ha suposat que potències com Alemanya decideixin abandonar definitivament la generació d'energia nuclear.
Aquests dos curiosos mecanismes han generat un suposat deute de més 24.000 milions d'euros, que ara han d'assumir els ciutadans. El president d'Anpier, Miguel Ángel Martínez-Aroca , ha declarat que "alguna cosa s'ha hagut de fer molt malament perquè Espanya sigui el país de la UE on els ciutadans hagin de pagar la factura de la llum més cara i, no obstant això, hagin acumulat un suposat deute amb les elèctriques que supera els 24.000 milions d'euros." Anpier considera urgent i essencial per al futur de l'Estat espanyol que es defineixi un model energètic sostenible i de llarg recorregut en el qual s'apreciïn amb absoluta transparència tots els costos del sistema que, en cap cas, no han de traslladar-se en cap mesura als pressupostos generals de l'Estat (PGE), com s'ha estudiat en l'esmena presentada pel PP a l'avantprojecte de llei de fiscalitat energètica, en la qual es proposa traslladar el 38,3% de les primes a les renovables als pressupostos generals de l'Estat (PGE), ja que traslladaria a la societat la sensació equivocada que les energies renovables són una càrrega i no una solució. La Comissió Europea estima [COM/2012/27 (pàg.1)], que "un creixement sòlid de les energies renovables fins al 2030 podria generar més de tres milions de llocs de treball, en particular en les petites i mitjanes empreses", i afegeix (pàg. 2) que "el 2050 la major part del subministrament energètic procedirà de les energies renovables, perquè un creixement important de les energies renovables és l'opció anomenada útil en tot cas".

diumenge, 28 d’octubre del 2012

EL GRAN WYOMING A FONS.

Sempre ens han interessat les persones que fan una analisi de l´actualitat, amb realisme i amb un toc d´ironia. Aquests darrers anys d´historia no han estat un oasi. Podeu veure l´entrevista completa a la revista digital "Jot Down", on aplica una critica certa contra sectors com la sanitat, els politics, els mitjans de comunicacio, etc. etc. Entretant, us passem l´extracte de Vilaweb (referit a Catalunya)perque cal recordar el cas "Monzo" a la TV espanyola. Un sistema de pressio-censura que no s´ha acabat, podem veure casos recents fa poc temps (en diferents versions) com el cas "Bestiari" o com el cas "Cafe amb llet"...
El Gran Wyoming: 'Realment, Catalunya no és Espanya' El popular presentador espanyol defensa que els catalans puguin votar sobre la independència en una consulta vinculant El presentador de televisió José Miguel Monzón Navarro, conegut com el Gran Wyoming, s'ha expressat sobre la independència de Catalunya amb contundència. En una entrevista a la revista digital Jot Down, ha dit: 'Si el poble català vol l'autodeterminació, a mi la constitució tant me fa. No demanen la independència de forma unilateral, demanen fer una consulta per veure què es pensa. Qui té por de la veritat? Perquè llavors hauríem de parlar d'un país que està amb nosaltres o que és captiu'. I afegeix: 'Perquè si diem que hi vagi l'exèrcit, com diu La Razón, per exemple, no diríem que estan aquí per gust gust. Llavors, el fet que es faci una consulta no vinculant ... coi, això no es pot preguntar en una democràcia? Hauria de ser obligatori, almenys per saber què pensen. Potser sortiria el no i s'acabava tot aquest merder. Però és que em sembla ridícul. Això es pot fer en qualsevol país del món. Menys a Espanya'. A més, cita el cas d'Eslovàquia com 'un cas de secessió sense problemes'. 'Uns demanen la independència i la hi donen, uns altres demanen la independència i els envien els tancs. I a més no els donen la benvinguda a la Comunitat Europea, sinó que els diuen que no hi entraran. Si parlem de raó i justícia parlem d'una cosa, i si parlem de política parlem del que parlem'. 'Catalunya no és Espanya' En l'entrevista, el Gran Wyoming parla d'un programa que tenia preparat de fer a La 2 de Televisió Espanyola, anomenat 'El pitjor programa de las setmana', i que li van prohibir perquè volia portar Quim Monzó. L'argument per la suspensió va ser que Monzó havia participat anteriorment en el 'Persones humanes' de TV3, en què hi havia hagut sàtira de la monarquia. I diu això: 'A Quim Monzó li donen el Premi de les Lletres Catalanes, treballa en un programa de televisió, treballa en un programa de ràdio i escriu en dos mitjans escrits. I és un personatge públic on governa la dreta d'allà, que és CiU. És un senyor que pot dir el que li dóna la gana. El porto una vegada, la primera vegada en la seva vida que sortirà a Televisió Espanyola, a un programa de La 2, ni tan sols parlem del 'prime time' de La 1, i treuen el programa. Llavors, quan parlem de Catalunya mentim tota l'estona. Realment Catalunya no és Espanya.

dijous, 25 d’octubre del 2012

EL PSOE A LA DERIVA: MARIA BADIA HA DIMITIT, TOT UN SIMPTOMA.

La deriva del PSOE es va notant, no tant perque Badia hagi dimitit sino per la causa de la dimissio: la carta (criticant les amenaces militars i la d´Alejo Vidal Quadras.
L'eurodiputada Maria Badia ha dimitit aquest dimecres com a secretària general dels socialistes espanyols a l'Eurocambra, després de les pressions rebudes per haver denunciat a Brussel·les les amenaces militars contra Catalunya. Badia mantindrà el seu escó i continuarà sent eurodiputada del PSC, però deixarà de fer de número dos de Juan Fernando López Aguilar, president de la delegació i que acceptarà la seva renúncia, segons fonts del partit. Badia, de l'ala catalanista del PSC, va signar aquest dilluns una carta conjunta amb CiU, ICV i ERC demanant a la Comissió Europea que "intervingui de forma preventiva per garantir que la resolució del conflicte català sigui pacífica i democràtica". Precisament avui, la líder d'UPyD, Rosa Díez, havia demanat explícitament el seu cap al PSOE, assegurant que la carta era "un insult a tots els espanyols" i una "falsedat". Díez també vol que el govern espanyol reprovi la resta d'eurodiputats catalans. En canvi, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va qualificar ahir "sensata" la missiva que Maria Badia (PSC), Ramon Tremosa (CDC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG, en representació d'ERC) van enviar a l'eurocomissària de Justícia, Viviane Reding, per reclamar-li que freni les amenaces militars espanyoles a procés polític que viu Catalunya. Concretament, citaven expressament les amenaces formulades pel coronel Alamán, pel vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal Quadras i pel president de l'Associació de Militars Espanyols (AME), el coronel Leopoldo Muñoz Sánchez. Així mateix, també feien èmfasi en "el to que fan servir el PP i el govern espanyol".

dimarts, 23 d’octubre del 2012

LA CATALUNYA DEL NORD I LA NACIONALITAT CATALANA

Una possible consulta a Catalunya, ha obert el debat sobre els territoris de cultura i llengua catalana. A la Catalunya del Nord, potser podria obrir el debat de l´ activitat i relacio "transfronterera" (com diuen a Europa), pero tambe de la inconsistencia del "Tractat dels Pirineus". Els catalans del nord poden demanar la nacionalitat catalana? Obviament son catalans (si es vol del nord, pero catalans). Ara, el mateix debat s´obre al Pais Valencia i les Illes.
Mobilització a Catalunya Nord per a tenir la nacionalitat d'un possible estat català. (Vilaweb): L'avenç de Catalunya cap a l'estat propi és observat amb interès i expectació pels sobiranistes de la resta dels Països Catalans. Una de les qüestions que comença a debatre's a molts fòrums de Catalunya Nord, del País Valencià i de les Illes és la possibilitat de reivindicar el reconeixement de la nacionalitat catalana, si Catalunya esdevé estat. Per exemple, Catalunya Nord per la Independència (secció nord-catalana de l'ANC) reivindica que el futur estat català reconegui la nacionalitat catalana als habitants del nord que la sol·licitin. El president de la secció nord-catalana de l'ANC, Hervé Pi, manifesta que volen participar en la creació de l'estat propi i que s'hi preparen. De totes maneres, conscient que això no agradarà gens a França, recorda que l'estat francès reconeix la doble nacionalitat als exiliats i fills d'exiliats espanyols de la guerra del 36-39. A més, diu Hervé Pi, Catalunya Nord per la Independència farà una consulta el mateix dia que es faci el referèndum al Principat. D'aquesta manera es podrà reivindicar ben tangiblement la pertinença a la nació catalana.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

ESPERANZA AGUIRRE "NO SUPERARIA CAP EXAMEN DE LA ESO".

Cada vegada les diuen mes grosses. Aquesta vegada l´Esperanza Aguirre intenta donar una lliçó d'història intentant superar a l´"animador" Wert. Com diu l´article no superaria un examen d´ESO.
3.000 anys. Aquesta és l'antiguitat que segons Esperanza Aguirre té la "gran nació espanyola", per afegir tot seguit que aquesta discutible visió històrica "és el que han d'aprendre els nens". Així, sempre segons Aguirre, l'any 988 abans de Crist Espanya ja era una nació habitada per espanyols i amb consciència de ser-ho, tot i que aleshores, segons els historiadors, la península era habitada per tribus íberes i celtes mentre que els fenicis amb prou feines s'havien instal·lat a les colònies de les actuals Cadis i Almuñecar i encara quedaven per endavant molts i molts segles per a que existís alguna entitat política que es considerés a ella mateixa com a espanyola. Però l'expresidenta de la Comunitat de Madrid no n'ha tingut prou amb divulgar la seva peculiar visió històrica, sinó que ha afegit que a més a més, aquesta és "la història vertadera, no la que inventen els nacionalistes", al temps que ha demostrat la seva capacitat per a la història comparada assegurant que no es poden establir paral·lelismes amb Escòcia perquè aquest territori va ser "durant molts anys" un regne independent, situació que no s'hauria esdevingut a Catalunya i que al seu parer inhabilita qualsevol demanda independentista catalana. Amb aquestes declaracions, a més d'impartir una lliçó d'història que difícilment superaria cap examen de la ESO, Aguirre s'ha posat del costat del ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, amb qui està "totalment d'acord amb el que fa i el que diu", en relació a la seva intenció d'espanyolitzar els nens catalans. Finalment, Aguirre ha reblat el clau de la seva particular explicació històrica assegurant que la educació serveix "per a instruir, no per a manipular".

divendres, 12 d’octubre del 2012

WERT I "LA ESPAÑOLIZACION DE LA ENSEÑANZA" DEL 1936.

Uns amics coneguts ens envien aquesta nota. Pensem que es molt actual (encara que llegint, veiem que es del 1936), sembla que no passa el temps per a alguns. El Sr. Wert encara sembla que agafi el vocabulari que ja semblava oblidat per la historia: ---------------------------------------------------------------------------------- Mireu l'Ordre de 28 d'agost de 1936, a la pàg. 3, del Boletín Oficial de la JUNTA DE DEFENSA NACIONAL DE ESPAÑA.-Burgos 29 agosto 1936 —Número 13: ------------------------------------------------------------------------------ La aplicación de la Orden de 19 de agosto sobre apertura de Escuelas nacionales de instrucción primaria, dentro de su carácter circunstancial, exige aclaraciones y detalles complementarios para que desde el primer momento se cumplan los propósitos perseguidos por la Junta de Defensa Nacional: ESPAÑOLIZAR la enseñanza y evitar quebrantos innecesarios en el Tesoro público.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Jornades sobre la falsificació de la història ( 6 i 7 D´ OCTUBRE de 2012)

Jornades sobre la falsificació de la història L'Institut Nova Història es plau convidar-vos a aquest cicle de cinema dedicat a la falsificació de la història que tindrà lloc els dies 6 i 7 d'octubre als Cinemes Girona de Barcelona (C/ Girona, 173-175) Aquest viatge, resseguint la falsificació de la història, ha estat tota una lliçó. Castella va creure que si podia eliminar els rastres dels orígens nacionals de grans personatges històrics, on Colom seria la punta de l'iceberg, podria assimilar com a pròpia aquesta altra manera de concebre la política i, al cap i a la fi, la vida. Així va poder consolidar la llegenda de la seva història nacional que mai no es va correspondre amb la realitat, perquè va separar Espanya en dues parts enfrontades. Aquest va ser el detonant i origen de múltiples guerres des d'aquella època. Carme Sansa JORNADES SOBRE LA FALSIFICACIÓ DE LA HISTÒRIA 6 i 7 d'octubre del 2012 Preu de les entrades: 6€ (5€ socis del TRESC i Socis de CINEMES GIRONA) - Abonament per als 2 dies: 18€. Us hi esperem! PROGRAMACIÓ / PROJECCIONS: Enigma Cervantes. La transcripció del documental (1/3) Dia 6 a les 5 de la tarda "ENIGMA CERVANTES" Jordi Bilbeny Frances Luttikhuizen Patrícia Gabancho Colom i la casa Reial Catalana Dia 6 a 2/4 de 8 de la tarda "COLOM I LA CASA REIAL CATALANA" + Debat amb: Jordi Bilbeny Albert Fortuny Lluís M. Mandado Pep Mayolas Per ampliar informacio, es pot mirar la web de l´Institut Nova Historia.

dissabte, 29 de setembre del 2012

EL REI D´ ESPANYA OBSERVAT INTERNACIONALMENT.

Joan Carles, al punt de mira de la premsa nord-americana El monarca acapara la portada d'aquest dissabte de l'International Herald Tribune
La premsa nord-americana posa el focus aquest dissabte en la figura del rei Joan Carles i la crisi per la que passa la institució que representa. El rei Joan Carles ocupa aquest dissabte la portada del diari nord-americà International Herald Tribune -edició global del The New York Times- amb un ampli reportatge titulat 'Mostres d'una crisi reial'. En pàgines interiors, el reportatge descriu, sota l'encapçalament 'Un rei castigat busca la redempció, per a Espanya i la seva monarquia', com enmig de la situació de crisi la figura del rei està més questionada que mai, especialment "pel seu estil de vida luxós i la opacitat de la seva fortuna". Després de recordar l'accident de Joan Carles a Botswana, mentre participava en una cacera d'elefants, que va portar Joan Carles a "unes desacostumades disculpes reals", el rotatiu recorda que tota l'Europa monàrquica "sospesa obertament els costos de mantenir la reialesa" però apunta el paper del monarca en les relacions empresarials, on té el rol "d'ambaixador econòmic". Aquest paper és qüestionat per l'oposició, de tal manera que el diari dóna veu al diputat d'ERC Joan Tardà, que assegura que "no hi ha cap mena de control sobre les activitats del rei i la seva família". El rotatiu assenyalar que ERC promou "un referèndum a Espanya sobre la monarquia".

dijous, 27 de setembre del 2012

EL GOVERN ESPANYOL HA FET MASSA TARD.

No podem passar per alt l´allau de noticies referents a Catalunya, podriem parlar de l´avançament d´eleccions, del posicionament de cada partit politic, com ho veu la ciutadania, posicions del Govern espanyol, etc. etc. Hem agafat aquest darrer punt perque marca perfectament el pas historic que es va donant. Un pengem un extracte d´un article d´en Carod-Rovira a N. Digital. Coinicidim amb ell: els dirigents espanyols es van fer un tip de riure abans de l´11 de setembre, despres van dir que tot era impossible i no hi cap a la Constitucio. Ara comencen a canviar el discurs (i es diuen federalistes, quan no ho van ser ni amb la 1ª Republica espanyola, ni quan tenien majoria absoluta a Madrid el PSOE). Han fet tard, massa tard...
...D’entrada és evident que l’afirmació segons la qual, per la via pacífica, totes les opcions tenen cabuda a la constitució espanyola, és una mentida de l’alçada d’un campanar. A la constitució espanyola hi cap tot, excepte la llibertat, perquè és una constitució pensada per a impedir que la voluntat sobirana dels diferents pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, pugui manifestar-se democràticament. Per damunt i abans de la constitució hi ha la democràcia i la gent, els ciutadans i ciutadanes lliures. Però avui la constitució és l’escut rere el qual s’arrecera la mateixa concepció de sempre, sense cap model engrescador de convivència plural: un estat, una bandera, una nació, una cultura, una llengua, una religió, una selecció esportiva, un sol sistema educatiu... I aquest model d’estat, a la majoria de catalans i catalanes ha deixat d’interessar-nos perquè, tal i com som, nosaltres no hi cabem. Sort en tenim que la Inquisició ja fa un segle i mig que va ser abolida, que si no... Després del rebuig frontal al desig d’independència nacional expressat als carrers de la nostra capital, hi ha símptomes de reacció un xic més intel·ligents. El cantant Julio Iglesias ha estat el primer a parlar de federalisme, com a possibilitat d’articular la diversitat a l’Estat espanyol. L’expresident J. M. Aznar ja diu per Mèxic, amb tota naturalitat, que un “un país pot ser federal” i el mag Felipe González ara canta les excel·lències del federalisme “asimètric”. El mateix Rubalcaba assegura optar pel federalisme i, fins i tot, està disposat a modificar la constitució. Patètic, tot plegat... De fet, tots ells havien defensat sempre el model unitari i blasmat amb contundència la via federal a la qual ara s’aferren, a la desesperada, com van demostrar amb el ribot passar a l’Estatut nacional del 2005, el més ambiciós aprovat mai pel Parlament. I ho fan, cedint en les seves fins ara fèrries conviccions, pensant que potser així podran retenir Catalunya. El mateix Rajoy afirma ara que està disposat a escoltar i a dialogar. Idò, què va fer el 20 de setembre, amb el president de la Generalitat? Ara, però ja fan tard, han fet salat i fan bona aquella dita que assegura que “quan ja era mort, el combregaven”...

divendres, 21 de setembre del 2012

KO TAZAWA: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A L´ATENEU BARCELONÈS.

Presentació, 25 de SETEMBRE (dimarts) del llibre d'en Ko Tazawa sobre Fukushima a l'Ateneu Barcelonès. L'Ateneu Barcelonès i Lapislàtzuli Editorial Us convidem a «Fukushima: l'estat actual de la tragèdia nuclear», on també presentarem el llibre «Dietari d'un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva» (Lapislàtzuli, 2012), de Ko Tazawa. Hi intervindran Ko Tazawa (Creu de Sant Jordi, 2003), Santiago Vilanova (president de l'associació «Una Sola Terra») i Xavier Garcia, periodista. Tindrà lloc dimarts dia 25 de setembre a les 19 hores 30 minuts a la sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6). Ko Tazawa (Yokohama, Japó, 1953) és escriptor i traductor japonès. Es va doctorar en estudis hispànics per la Universitat d'Osaka l'any 1986 i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona l'any 1999. És Catedràtic del Departament d'Estudis Interculturals de la Universitat Hosei, Tòquio. Durant l'any 2006-2007 treballa com a investigador visitant a la Dublin City University a Dublín, Irlanda. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2003, i amb el Premi del Ministeri d'Afers Estrangers del Govern Japonès el 2009. Tazawa és autor del llibre «Dietari d'un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva». Un relat sobre l'angoixa de la vida quotidiana al país nipó durant els primers dies posteriors a la catàstrofe. Conté un epíleg de com està la situació un any després, on critica la ineficàcia del Govern japonès i la dependència de l'energia nuclear. Pàgina de l'acte dins del lloc web de l'Ateneu Barcelonès: http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/apartats/menudeines/ateneu_al_dia/noticies/201209/20120925.html

dimecres, 19 de setembre del 2012

MANUEL DELGADO: L´ESQUERRA CATALANA I LA INDEPENDÈNCIA.

Ahir va sortir aquest resum de proposta, a diferents mitjans digitals, on exposa tres raons perquè els partits d´esquerra no es quedin al marge d´un procès d´independència catalana. En tractar-se d´una persona molt coneguda i d´un discurs clar, us el pengem: Manuel Delgado: Tres raons per la independència des de l'esquerra transformadora L'antropòleg creu que seria una irresponsabilitat quedar-se al marge de l'anhel independentista
L'antropòleg i professor universitari Manuel Delgado exposa al seu bloc tres raons per les quals creu que l'esquerra transformadora hauria de donar suport a la independència. D'una banda, perquè els comunistes catalans tinguin presència en aquest 'anhel col·lectiu' de cara a 'convertir-lo en potència per al canvi polític i social' i evitar que CiU 'parasiti a favor de l'oligarquia financera'. D'una altra, perquè poden haver eleccions avançades aviat i creu que és imprescindible que hi hagi una opció política que aplegui els moviments d'esquerra i independentistes. I finalment, per una 'urgència clarificadora': aconseguida la independència, l'esquerra podria centrar-se en la lluita social i l'enderrocament del capitalisme. El text penjat al bloc és l'esborrany per a un discurs de la reunió del comitè central del Partit dels Comunistes de Catalunya, integrat a EUiA. En aquest article, Delgado --un dels referents intel·lectuals dels moviments socials catalans-- insta el partit a debatre sobre la independència i admet que l'augment de l'independentisme i del nacionalisme espanyol 'fa que, de totes, la nostra opció actual, la federalista, sigui la més improbable de realitzar en aquest moment'. I considera que 'en un xoc de trens com el que es preveu, la pitjor de les sorts és la de qui tingui la fatalitat de quedar-se enmig'. Des del seu punt de vist, hi ha tres motius que justificarien 'la renúncia, per insostenibles, a les posicions federalistes a favor de les independentistes en el PCC i EUiA'. En primer lloc, veu necessari impedir que CiU 'parasiti a favor de l'oligarquia financera que representa l'energia d'una majoria social que és, precisament, la seva víctima'. I considera que, com ja va passar amb el moviment del 15-M, 'la tasca de l'esquerra revolucionària és mirar de donar un sentit crític i transformador a les forces socials que les circumstàncies han posat en moviment'. Quedar-se'n al marge, diu, és 'una insensatesa i una irresponsabilitat imperdonables'. En segon lloc, i de cara a unes probables eleccions avançades, Delgado avisa que CiU ho plantejarà com un plebiscit al seu favor, i que 'l'opció política que s'enfronti electoralment a la dreta nacionalista haurà d'assumir la feina de formalitzar políticament l'estat d'ànim independentista i també la lluita contra les retallades'. Per Delgado, cal que la lluita social vagi de la mà de la reivindicació independentista i diu que això només serà possible amb una aliança de forces polítiques on el patriotisme d'esquerres tingui un paper estratègic. En aquest sentit, considera indispensable que 'les expressions polítiques de la classe obrera i les de la joventut independentista ofereixin una alternativa electoral a les pretencions del nacionalisme català de dretes.' En tercer i últim lloc, defensa que és urgent alliberar-se de la 'qüestió nacional' per tal de retornar a l'escenari natural per a l'acció política de l'esquerra, 'la lluita de classes i la pugna per posar l'aparell de poder al servei de les necessitats de la majoria i no d'una minoria privilegiada'. I aquesta situació, diu, 'avui només és possible en un context d'independència total de la nació catalana'.

dissabte, 15 de setembre del 2012

DURES CRÍTIQUES A L´IMPOST DEL 6% A LES ENERGIES RENOVABLES.

Dures crítiques a l'impost del 6% a les renovables Els ecologistes no estan d'acord que les primes a les renovables s'incloguin a la base imposable, ja que augmenta el gravamen que correspon a les renovables i les deixa en desavantatge econòmic. Davant l'aprovació del Consell de Ministres d'aquest divendres del Projecte de Llei de Mesures Fiscals per a la Sostenibilitat Energètica, Greenpeace considera que no se les pot posar al mateix sac que les energies brutes i els empresaris eòlics de l'AEE diuen que tindrà un impacte de 241 milions d'euros el 2013 + informació a EcoDiari.

dijous, 13 de setembre del 2012

VIDEO DE LA MANIFESTACIÓ DE L´11 DE SETEMBRE.

Alguns mitjans digitals han fet videos demostratius de les ganes amb que la població catalana va fer aquesta manifestació de l´11 de setembre. No podem qualificar-la d´altra manera que de "manifestació històrica". El video de Vilaweb en deixa constància d´allò que vam veure tots menys alguns mitjans concrets. Que no s´equivoqui el Sr. Mas, la manifestació no era de suport a la seva reunió ni un xec en blanc al seu Govern, però que tampoc s´equivoquin els dirigents del PSC-PSOE, quedar-se fora no vol dir intentar liderar tot el contrari.

dilluns, 10 de setembre del 2012

PER DIGNITAT, COHERÈNCIA I JUSTICIA SOCIAL, ADÉU !

Davant la manifestació històrica que es prepara per dimarts vinent, no ens podiem estar de fer un comentari. Però avui hem vist aquesta entrevista amb en Jaume Barberà i la veritat és que la pengem perquè parla clar: Jaume Barberà: 'Per dignitat, coherència i justícia social, adéu!' La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per 'un nou estat d'Europa'. Per conèixer quin és l'estat de maduració i els camins de la independència, hem parlat amb una desena de personalitats de referència perquè ens exposin el seu parer sobre el quan, el com i el qui del procés. Avui respon les tres preguntes el periodista Jaume Barberà, que és director i presentador del programa 'Singulars' a TV3. −En quin termini és raonable que Catalunya sigui independent? −Mira, si fos per mi, la independència la tindríem demà. Des del 2008 que demano, com altres i com a últim intent, un govern de concentració a Madrid i uns pactes de la Moncloa, amb dos objectius molt clars: economia i regeneració democràtica. No tinc ara prou espai per desenvolupar aquests grans objectius, però, en forma de resum, seria nou model productiu espanyol i confederació. I una vegada més es pot constatar que l'oligarquia i la partitocràcia espanyola no pacta, imposa. Doncs, per dignitat, coherència i justícia social, adéu! −Com s'aconseguirà la independència? −No podrem aconseguir la independència si no hi ha una majoria de catalans que la vulguin. El que cal és que hi hagi aquesta majoria. El que ve després és secundari. Per saber si hi ha aquesta majoria s'han de convocar eleccions amb programes electorals inequívocs. −Qui ho farà? −Ho faran les forces polítiques que sàpiguen que el país és sempre més important que el partit. Si el president Mas no aconsegueix el que majoritàriament es va acordar al Parlament, ha de convocar eleccions. Aquesta vegada no hi pot haver rebaixes. Hem de superar la condició psicològica coneguda com 'indefensió apresa'. Personalment, voldria que la independència del meu país la declarés el Parlament.

divendres, 7 de setembre del 2012

TVE TORNA A TRANSMETRE "TOROS" EN HORARI INFANTIL

Després de 6 anys de no retransmetre curses de braus, TVE aplica la línia ideològica PP i torna els braus a la televisió i a més amés en horari infantil. Tot i això l´audiència va punxar: només un 9,3% d´audiència. Recordem que alguns han dit aquests dies que la manifestació per la independència de l´11 de setembre serà molt minoritària perquè no arribarà al 10 %. Què haurien de dir de l´audiència de "corridas de toros" a Catalunya sifossin coherents? Aquesta era la noticia: La corrida de toros que la televisió pública espanyola va emetre dimecres en horari infantil en contra del desig del consell assessor regional de l'ens, que havia demanat al centre de Sant Cugat que desconnectés l'emissió , va tenir un 9,3% de quota de pantalla a Catalunya, segons dades facilitades per la cadena, tres punts per sota de la xifra al conjunt de l'Estat, que va ser del 12,7%. Traduït a espectadors, a Catalunya 126.000 persones van mirar el retorn de la 'fiesta' a la televisió pública espanyola mentre que al conjunt de l'Estat la xifra va ser d'1.157.000 persones. Feia sis anys que TVE no retransmetia toros, un termini que va acabar quan la nova direcció escollida pel PP va decidir difondre la corrida de braus de la Fira de Valladolid que ha tingut lloc aquest dimecres. TVE defensava en un comunicat que "un festeig d'aquesta categoria s'ha de posar a disposició de tots els aficionats espanyols", amb un "cartell de luxe" els protagonistes dels qual van renunciar a cobrar drets d'imatge per fer possible la retransmissió.

dissabte, 1 de setembre del 2012

ARCADI OLIVERES: "LES CIRCUMSTÀNCIES ACTUALS EXIGEIXEN LA PETICIÓ D´INDEPENDÈNCIA".

No volem entrar en polèmiques sense arguments, com la que es va fer ahir des de Madrid. Però voliem fer un petit recorregut històric per la marxa de 1975-76 i la marxa que es fa aquest 11 de setembre. Hem vist que l´Arcadi Oliveres ha fet un article-resum (a Vilaweb)i ens va bé afegir-lo:
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència' El 1976 es va convocar per al juliol la Marxa de la Llibertat amb la idea que en aquell moment, pocs mesos després de la mort de Francisco Franco, calia recuperar les idees i l'esperit de cinc anys abans, amb la constitució de l'Assemblea de Catalunya (1971), on s'unien forces sindicals, associacions de veiïns, les ara anomenades ONG i els partits polítics, amb el lema 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'. L'organització, a càrrec de Pax Christi, va considerar en una trobada el Nadal de 1975, un mes després de la mort de Franco, que potser la idea i el lema popularitzats per l'Asemblea de Catalunya, un moviment de caràcter molt barceloní, s'estenguessin a tot el territori. Una bona manera era convocant una marxa, com les moltes que històricament i per tot el món s'havien fet, reivindicant aquests tres punts de l'Assemblea. La marxa es va pensar amb sortides en uns quants punts de Catalunya, que havien de caminar des del 4 de juliol de 1976 fins a convergir, l'Onze de Setembre, al monestir de Poblet, cor simbòlic de Catalunya. La marxa, convocada el març d'aquell any, va ésser prohibida el mes de maig pel ministre d'Interior espanyol d'aleshores, Manuel Fraga. Tot i això, es va mantenir la convocatòria, secundada per Lluís Maria Xirinacs (que aleshores feia la protesta davant la presó Model de Barcelona), i es va decidir començar-la. El 4 de juliol van sortir les marxes dels diferents punts de Catalunya, amb moltes detencions perquè l'acte era prohibit. Jo, de fet, vaig ser tres dies al calabós com a responsable de la marxa del sud. Però tots els pobles van mantenir els actes, malgrat la presència de la guàrdia civil. Hi va haver detencions i multes, però a empentes i rodolons va continuar fins l'Onze de Setembre. La concentració final era prevista a Montblanc, per recórrer el tram final fins a Poblet plegats. Però a Montblanc hi havia les forces d'ordre públic per prohibir l'acte i recordo que en el moment que les marxes volien sortir a Poblet, van pegar de debò. Això va impedir que la marxa arribés a Poblet, excepte alguns que van aconseguir arribar-hi. La marxa es va trencar a Montblanc, però es va aconseguir estendre l'espertit de llibertat per Catalunya, que és el que es volia. La marxa d'avui, doncs, respon a la voluntat d'enllestir la marxa inacabada, però molt treballada, del 1976. És veritat que els organitzadors d'ara no són els que vam organitzar la d'aleshores, però els companys de l'ANC que la promouen van considerar que es podia enllaçar amb la Marxa per la Indepencència que es fa aquests dies, com una de les etapes. Ara, hi veig diferències substancials, entre la situació d'ara i la de 1976. En aquell moment era una marxa fruit de la il·lusió i unitària. S'hi havia afegit tothom i hi havia il·lusió de canvi. Ara a Catalunya, en canvi, hi ha frustració i no s'hi troba la unitat d'aquell moment. Amb tot, veig molt correcte que hi hagi manifestacions multitudinàries com la de l'Onze de Setembre, perquè les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència, que sempre ha estat justificada. Per mi la reivindicació de la independència és important, però sempre dic que no ha de ser una paraula buida de contingut, sinó que ha d'anar acompanyada d'un programa social i polític, amb el lligam amb el tema del malestar social. Estic d'acord en la reclamació de la independència de Catalunya, però també que es declari republicana, solidària amb els altres territoris, protectora del medi, desmilitaritzada… Arcadi Oliveres és economista i president de Justícia i Pau

dijous, 30 d’agost del 2012

LES CONDICIONS DEL RESCAT CATALÀ PODEN SER DEMOLIDORES.

La petició del "rescat" per part del Govern de la Generalitat és molt greu. Francament, és un fet d´una trascendència històrica (la premsa internacional n´anava plena ahir). El govern de CiU ha anat a la deriva (igual que l´espanyol), però ara demanen un "rescat" a uns altres que seran "rescatats" dintre de poc. Aquests diners de l´anomenat "rescat" espanyol no els veurà el ciutadà català, aniran directament a pagar venciments. Però les contrapartides seràn draconianes (i el que és més greu: ideològiques), què dirà CiU quan els demanaran retallar més a TV3 perquè té massa despeses? O a l´Institut d´Estudis Catalans o a les Universitats públiques catalanes o a la inversió en Industria o en petites i mitjanes empreses, transports, etc. etc. ? Sap greu dir-ho, però s´han posat la corda al coll i deixen Catalunya totalment en mans d´Espanya, de l´Espanya més ideològicament anticatalana. Acabem amb una opinió de l´Elisenda Paluzie (Degana de la Facultat d´Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona):
Elisenda Paluzie: 'Les condicions del rescat són demolidores' El govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que demanarà el rescat a través del fons de liquiditat autonòmica del govern espanyol per 5.023 milions d'euros. El portaveu del govern, Francesc Homs, ha afirmat que el rescat no tindrà condicions econòmiques i que no n'acceptaran de polítiques. Però l'economista i degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, explica tot el contrari en aquesta entrevista. 'El rescat és molt pervers perquè demanem un préstec que ens el dóna algú que té els diners dels impostos que hem pagat els catalans', diu Paluzie. –Què pot passar ara que la Generalitat demana el rescat? El fons de liquiditat autonòmica ja està regulat per un decret llei que posa unes condicions a qui demani el rescat que són demolidores. És un encadenat. Al principi, el primer dia, no t'envien els inspectors, però s'entra en una lògica de rescat amb condicions. D'entrada, exigeixen que es presentin modificacions al pla d'ajustament que es va aprovar al Consell de Política Fiscal i Financera. Aquestes modificacions han de garantir el compliment dels nous compromisos adquirits en el préstec del rescat. –Un préstec amb mesures coercitives? Ens acollim a un préstec amb interés i, si no compleixes el pla d'ajustament o no remets la informació que ells et demanen, se t'apliquen les mesures coercitives dels articles 25 i 26 de la llei d'estabilitat pressupostària espanyola, que es va aprovar amb el vot favorable de Convergència i Unió al congrés. Aquests articles expliquen què passa davant de qualsevol incompliment. –Ens envien els homes de negre espanyols? El primer pas és, justament, que l'estat envia un equip de tècnics o inspectors del ministeri d'Hisenda. I poden demanar qualsevol dada de les partides d'ingressos i despeses i exigir mesures en una setmana. Si no s'implementen aquestes mesures (per exemple, la reducció de 100 milions d'euros al pressupost de TV3 o del Departament d'Indústria), el govern de l'estat amb l'aprovació del senat espanyol les pot fer executar de manera directa i immediata. –Una intervenció total de l'autonomia. Exacte. El govern de l'estat passa a donar directament les instruccions a qualsevol autoritat de la comunitat autònoma. És cert que això és el cas extrem, però ja hem entrat i ens hem lligat a un fons que està regulat d'aquesta manera pel reial decret llei i la llei d'estabilitat pressupostària. Per això, quedem en mans del govern de l'estat, que vigilarà que complim les condicions pactades per acollir-nos al préstec. Perquè no és més que un préstec que s'ha de tornar amb interessos. –Pèrdua de sobirania. Totalment. Bé, no és una pèrdua de sobirania perquè mai n'hem tingut des de fa molts segles, però sí que comporta la pèrdua de l'autonomia o de la mica d'autogovern que tenim. –Però el govern diu que no acceptarà condicions polítiques perquè ja compleix el pla d'ajustament... És que no el complim. No complirem amb l'objectiu de dèficit. És impossible perquè gairebé tot, també el pressupost de l'estat, s'ha fet amb una previsió d'ingressos impositius que no es compleixen en aquest moment. Es preveuen unes desviacions molt grans d'aquests càlculs del pressupost. –Els 5 mil milions no hi ajudaran? No, perquè aquests diners no són un ingrés addicional per a la Generalitat, són un deute que en el balanç computarà com un deute. No és un ingrés que et permeti retallar menys perquè és un préstec i prou. I tot plegat és doblement pervers, perquè la Generalitat pagarà interessos per un préstec que li fa algú que té els diners dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya.

dimarts, 28 d’agost del 2012

INFORME SOBRE L´ESTAT DE LES CENTRALS NUCLEARS A CATALUNYA.

L'informe sobre l'estat de les centrals nuclears a Catalunya és part de la resposta de TLN-100%EER a la política informativa de les empreses nuclears i del que hauria de ser l'organisme regulador, el Consell de Seguretat Nuclear.
Es pot veure l´informe a http://www.tanquemlesnuclears.org/nuccivil/nuclearscatalunya082012.pdf Una política que es caracteritza per la fragmentació de la informació, l'ús d'un llenguatge tècnic innecessàriament elevat, i un volum considerable de dades que fa difícil establir criteris que discriminin entre informacions significatives, informacions secundàries i dades irrellevants, a la qual cal sumar l'absència de controladors veritablement independents al capdavant del CSN, l'organisme que hauria de vigilar la indústria.

dimarts, 21 d’agost del 2012

PETICIÓ DE TANCAMENT DE LES CENTRALS DE COFRENTS I GAROÑA.

Bon article d´en X. Borràs a l´Ecodiari. A Brussel.les ens han de recordar que quan una central té fisures i el constructor del vas del reactor és Rotterdam Droogdok Maatschappij hauria de tancar. És bo que ho diguin des d´Europa, potser el Govern espanyol arriba a assabentar-se´n i reflexiona sobre la moratoria d´explotació a Garoña i Cofrents. Decissió molt perillosa la del PP, tant per la edad de la primera central com per les fisures de les dues. EN LES MESURES A LES CENTRALS NUCLEARS: POCA BROMA ¡¡¡
Xavier Borràs | Bèlgica demana que es tanquin les nuclears de Cofrents i Garoña Contenen el mateix tipus de vas del reactor que al complex belga de Doel, on s'ha descobert importants fissures La central nuclear de Cofrents. El director general de l'Agència Federal de Control Nuclear belga ( AFCN ), Willy De Roovere, s'ha mostrat aquest dissabte a favor del tancament "permanent" dels vint reactors nuclears a tot el món el vas del reactor dels quals ha estat construït pel mateix fabricant holandès, Rotterdam Droogdok Maatschappij, si es descobreixen fissures serioses tal com s'han detectat en el tercer reactor de la central belga de Doel, al nord del país, i com ocorre a les centrals nuclears de Cofrents i Garoña, a l'Estat espanyol. Tanquem Cofrents denuncia que s'ha reduït la vigilància sobre les soldadures del vas del reactor de Cofrents, justament les mateixes on han aparegut les esquerdes a la central de Doel. La direcció de la central ha realitzat un canvi, emparant-se en càlculs probabilístics, les seves normes de funcionament, pel que ha reduït les inspeccions d'aquestes soldadures. Concretament, s'ha passat d'haver de realitzar una inspecció volumètrica del 100% de la totalitat de les soldadures del vas del reactor cada 10 anys, a deixar de revisar les soldadures circumferencials, ja inspeccionar les soldadures axials "el raonablement possible". Per la seva banda, Greenpeace ja ha advertit diverses vegades dels problemes d'esquerdes a les penetracions del vas de la central nuclear de Garoña i el progressiu agreujament del generalitzat problema d'esquerdament múltiple que pateixen ja un 70% d'aquests tubs del vas, posen en evidència el fracàs de les mesures adoptades per el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i Nuclenor davant aquest problema, que afecta la seguretat de la central. L'argumentació que estan manifestant les empreses nuclears i l'administració autonòmica que aquí no pot passar el que va passar en Doel-3, perquè a Cofrents o a Garoña la pressió de treball de la central és menor, per als ecologistes no és més que una fal·làcia. La causa de la corrosió que ha produït les esquerdes és, a més dels defectes de fabricació, sobretot la radiació neutrònica, concretament la seva intensitat i el seu temps d'exposició, i Cofrents té una potència superior a Doel-3, i porta funcionant dos anys més, mentre que Garoña és 11 anys més vella, encara que la potència és menor. També val la pena recordar que en l'historial de Cofrents ja es compta amb l'aparició de fissures per corrosió en altres parts de la central, com en els accionadors hidràulics de les barres de control, que van haver de ser canviats en la seva totalitat, i realitzar les corresponents soldadures dues vegades, per no quedar bé a la primera. I, també, que ja durant la construcció de la central va haver un escàndol per la falsificació en les proves de qualitat de les soldadures que van desembocar en l'acomiadament del supervisor que ho va denunciar. Le centrals han de tancar si s'hi troben fissures serioses "Aquestes centrals han de tancar de manera permanent si trobem fissures serioses. Esperem que tots aquests països duguin a terme inspeccions, especialment si descobrim que també hi ha fissures en Tihange", ha explicat De Roovere en una entrevista publicada aquest dissabte al diari De Morgen. De Roovere, que aquest dijous va informar experts nuclears de diversos països, inclòs Espanya, sobre els problemes detectats en Doel III, va posar en dubte la continuïtat del reactor belga a partir del 31 de setembre per les fissures descobertes 8000 de dos centímetres - al vas del reactor, que romandrà tancat fins llavors per concloure les anàlisis tècniques definitius. D'Roovere reconèixer aquesta setmana que serà "molt difícil" provar la seguretat total del reactor després de recordar que mai abans s'ha canviat un vas d'un reactor nuclear enlloc del món i va confirmar que a Bèlgica revisarà la seguretat de tots els reactors sense excepció. L'agència nuclear belga considera en tot cas que la reparació del vas és "gairebé impossible" i no seria l'opció adequada pels riscos de radiació i pel risc de provocar més fissures en les parets del vas. Els errors detectats en Doel III, a priori atribuïts a una fallada de fabricació del vas, van ser descoberts en el marc d'una inspecció de seguretat rutinària a la central, que van portar al seu tancament provisional a principis de juny. Problemes també a Tihange De Roovere ha reconegut al diari De Morgen que estaria "sorprès" si no es detecten problemes similars a Doel III en el segon reactor de la central belga de Tihange, les inspeccions es duran ara a terme. "Hi ha més del 50% de probabilitats que trobem errors de fabricació similars", ha admès, encara que fins a "mitjans de setembre" no es coneixeran els resultats dels controls. Encara que les primeres proves en Doel III apunten a una fallada de fabricació al vas, el director de l'agència nuclear belga no descarta que les fissures detectades puguin ser un problema de qualitat de l'acer emprat en la seva fabricació, cosa que podria donar lloc " a un problema a nivell mundial "perquè afectaria tots els reactors de la mateixa generació que Doel i Tihange, és a dir, al voltant de 350 del total de 450 que hi ha a tot el món. De Roovere ha reconegut que el tancament de dos reactors a Bèlgica provocaria problemes de subministrament elèctric al país a l'hivern, ja que es perdria una producció d'uns 2.000 megawatts. La Comissió Europea espera que els diferents països realitzin inspeccions en els seus reactors i ha promès "extreure les lliçons" arran dels problemes detectats en Doel III. En aquest sentit, aposta perquè la legislació europea i nacional que cobreix aspectes com la qualitat dels materials de les centrals nuclears i les normes sobre la protecció dels empleats de les mateixes "han de ser revisades i controlades per les autoritats i els reguladors nacionals ".

dijous, 16 d’agost del 2012

LA CULTURA CATALANA ÉS LA CULTURA EN CATALÀ.

Doncs sí que anem bé amb el CONCA ¡¡ Tothom entèn, si més no fins avui mateix, que la literatura espanyola acull tot un seguit d´autors i obres escrites en castellà (hagin nascut on hagin nascut, molts d´ells de l´Amèrica Llatina), igual passa amb la literatura anglesa, alemanya, etc. etc. I tothom entèn que la literatura catalana, si més no fins avui mateix, és la produïda en català sigui l´autor del lloc que sigui. Resumint la cultura catalana és la cultura en català i no té res a veure amb el lloc de neixement del seu autor. Ara ens vé el Sr. Duarte del CONCA a dir-nos que també s´ha de premiar autors que escriuen en castellà, com si no tinguin prou llocs on premiar la seva producció. Ens sembla que és una manera d´enredar la troca, francament. Us afegim una noticia on SI (Solidaritat Catalana) han estat prou clars, no perquè siguin independentistes sinó perquè ni el Sr. Duarte ni el Sr. Mascarell no sembla que tinguin clar que és la cultura catalana.
López Tena afirma que “la cultura catalana és la cultura en català” i troba la mesura discriminatòria amb escriptors com Paul Auster, que viu a Catalunya i escriu en anglès El portaveu de Solidaritat (SI), Alfons López Tena, ha rebutjat que es pugui donar el Premi Nacional de Cultura a un escriptor català que escriu en castellà en declaracions fetes avui al Parlament. El president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), Carles Duarte, va manifestar ahir que “hauria de ser possible” que un escriptor català en llengua castellana pugui obtenir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, mentre admet que aquests autors “no són tractats justament ni aquí ni fora d'aquí”. Per contra, el diputat independentista ha rebutjat que es pugui donar el Premi Nacional de Cultura a un escriptor català que escriu en castellà, perquè “els premis nacionals de Catalunya són per a la cultura catalana, i la cultura catalana és la cultura en català”. De fet, ha opinat que si es vol premiar obres en castellà, primer s'hauria de reconèixer escriptors com Paul Auster, que viuen a Catalunya i escriuen en anglès. En aquesta línia López Tena troba “absolutament discriminatori que es vulguin premiar els escriptors que viuen a Catalunya i escriuen en castellà i no aquells que escriuen en altres llengues com l'àrab, l'anglès, el xinès o l'urdu” ha conclòs.

dilluns, 6 d’agost del 2012

67 ANYS D´HIROSHIMA, EN PLE DEBAT NUCLEAR.

Pocs mitjans s´han fet ressò d´aquesta noticia del mes d´agost:
Imatge d'Hiroshima després del bombardeig. Foro:Hiroshima Memorial,(Noticia a Nació Digital). Record d'Hiroshima a les víctimes de la bomba atòmica que avui fa 67 anys va arrasar la ciutat amb un tràgic balanç de 140.000 morts i que va determinar el final de la segona guerra mundial. Una efemèride que coincideix quan en el debat que viu el japó sobre el futur de l'energia nuclear, un debat molt crispat sobretot després de l'accident nuclear de Fukushima. La cerimònia de la commemoració va congregar unes 50.000 persones al Parc de la Pau d'Hiroshima a la mateixa hora que "Little Boy" -nom amb que va ser batejada la bomba-i amb l'assistència de representants de 71 estats. El missatge de la cerimònia concloent: que la tragèdia no caigui en l'oblit.

divendres, 3 d’agost del 2012

L´HISTORIADOR JORDI BILBENY, CADA DIVENDRES A LA COM RÀDIO.

Institut Nova Història Aquest estiu, Jordi Bilbeny a COMRàdio Tots els divendres a les 12:05 (91.0 FM) El programa L'Apartament de COMRàdio enceta el nou espai "Història a l'Estiu" on s'hi entrevistarà cada divendres des del 3 de juliol fins el 31 d'agost, en Jordi Bilbeny. PROPER PROGRAMA: La sortida de Pals ( 3 d'agost ) Durada de l'espai: 12-15 minuts Podeu sentir el programa en directe a través de l'adreça web : http://www.comradio.com/  facebook: www.facebook.com/apartamentcom bloc: http://comradioblocs.com/apartament/  Fundació Institut Nova Història www.inh.cat

dimarts, 31 de juliol del 2012

SÀHARA: ELS COOPERANTS, EL GOVERN ESPANYOL I EL REFERÈNDUM PER L´AUTODETERMINACIÓ.

El Govern espanyol continua amb la seva política exterior provocadora de sempre: problemes amb l´Iran, problemes a Cuba, ara problemes al Sàhara... Com si no tinguin ells prou problemes a casa per resoldre. El cas de la "repatriació" dels cooperants als camps de refugiats saharauis ratlla el surrealisme: diuen que tenen "indicis" d´un possible segrestament "d´espanyols". És estrany que no l´hagin tingut a Siria, a Mauritaria, al Mali, al Marroc, a Egipte, al Iemen o altres països amb un index altíssim de conflictivitat. Això obre dues explicacions: els Governs espanyols no han tractat mai bé als sahrauis (ex-colònia)i l´altra que molts cooperants son en el fons depenents del AECID (Oficina Española de Coperación Internacional para el Desarrollo), aquests són els veritables amos del tema i els que diuen amb qui i com s´ha de cooperar (i els saharauis no toquen). I seria ben fàcil: donar el vist-i-plau al referèndum per l´autodeterminació plantejat des de fa 35 anys i encallat gràcies al rei del Marroc, les monàrquies àrabs i la miopia espanyola.
Las asociaciones prosaharauis manifiestan su rechazo a retirar a los cooperantes de los campos de refugiados Las principales asociaciones españolas con presencia en los campamentos de refugiados saharauis de Tinduf (Argelia) han manifestado su rechazo a retirar a los cooperantes, lo que supondría "ceder al chantaje" de los grupos violentos. Fuente: Agencias Los grupos prosaharauis responden así a la decisión del Gobierno español de enviar un avión militar a Argelia para repatriar a doce cooperantes españoles, dos franceses y un italiano ante los "indicios" de posibles acciones terroristas contra ciudadanos extranjeros. "La inseguridad que pueda existir en estas regiones del mundo, por muy real que sea, no puede ser la justificante para ceder al chantaje y dejar abandonadas a sus suerte a decenas de miles de refugiados que sus vidas dependen totalmente de la presencia y el sacrificado trabajo de los cooperantes y gente solidaria con y para ellos", indican las asociaciones firmantes en el comunicado. Entre los grupos que suscriben la declaración está la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara (CEAS-Sáhara), Mundubat, Médicos del Mundo o la Federación de Instituciones Solidarias con el Sahara (FEDISA). Precisamente el presidente de CEAS-Sáhara, José Taboada, ha explicado que otras organizaciones se irán sumando a la declaración en las próximas horas. "Nosotros seguimos adelante. Ese es el mensaje. Seguimos en los campamentos", ha afirmado Taboada, en declaraciones a Europa Press. La evacuación ha sido voluntaria, ya que España no tiene jurisdicción en Argelia ni en las zonas administradas por el Frente Polisario, pero Taboada ha recordado que la mayoría de los cooperantes presentes en los campamentos de refugiados saharauis trabajan en proyectos financiados por la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), dependiente del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, por lo que "la recomendación de abandonar la zona es prácticamente un imperativo". En la declaración, los grupos prosaharauis destacan que tras el secuestro de Ainhoa Fernández, Enric Gonyalons y Rosella Urru, recientemente liberados, "se han fortalecido las condiciones de seguridad (...) minimizando los posibles riesgos". "Reiteramos nuestra confianza absoluta en las medidas y medios que las autoridades de la República Árabe Saharaui Democrática han adoptado para la protección y seguridad de los cooperantes", indican. Además, las asociaciones advierten de que "cualquier retirada de los cooperantes no justificada tendría repercusiones muy negativas sobre la situación de los refugiados saharauis". Por último, los firmantes sostienen que "lo sucedido no hace sino reiterar la necesidad de una acción política y diplomática más decidida para poner fin a la situación de injusticia que padece el pueblo saharaui desde hace más de 35 años". "Esta solución pasa inexorablemente por el fin de la ocupación de su país por Marruecos y por el libre ejercicio del derecho de autodeterminación", sostienen.