26 de gener: Dia de victòria catalana el 1641 i entrada feixista a Barcelona el 1939.

26 DE GENER, UN MATEIX DIA I DOS FETS  HISTÒRICS: MONTJUÏC (1641), OCUPACIÓ FRANQUISTA (1939).

Un dia com avui, 26 de gener, del 1641 l’ exèrcit de Catalunya derrotava les tropes espanyoles del rei Felip IV a Montjuïc dins la guerra dels Segadors (1640-1652). Les tropes espanyoles havien iniciat una ofensiva a Tortosa i van assaltar i cremar Xerta (Baix Ebre) i van perseguir als que ells anomenaven “sediciosos” acusats de “traïdoria i rebel·lió”, per això podien ser condemnats a mort.

Poc després van assaltar i cremar El Perelló (Baix Ebre) el 8 de desembre  i Cambrils (Baix Camp) el 14 de desembre, allí van executar prop de 700 presoners de guerra i van degollar 400 homes, l’ofensiva va continuar a Vila-seca, Salou i Tarragona i unes altres columnes van anar a Lleida i a Horta de Sant Joan (Terra Alta). La defensa catalana va pensar que els aturarien a Martorell, però no va ser així i es van plantar a les portes de Sants i Hostafrancs esperant  l’assalt final a Barcelona. Però allí, les tropes espanyoles, es van refiar de la seva superioritat: 24.000 atacants contra 6.000 defensors. I no van calcular la rapidesa de la infanteria i cavalleria catalanes comandades pels coronels Tamarit i Cabanyes que els van derrotar de manera clara en la batalla de Montjuïc.

Un altre dia com avui, 26 de gener del 1939, les tropes franquistes entraven a Barcelona. Poc abans, el 16 de novembre, havia caigut el front de l' Ebre i la caiguda de la Catalunya Republicana era només qüestió de setmanes. També cauria la feina del catalanisme i la Mancomunitat, l’ aposta per la cultura i l’ escola catalana, les reformes polítiques, la normalització, l’ IEC, la xarxa de biblioteques, etc. etc.

Però no podem oblidar els símbols i la càrrega històrica dels fets. Les tropes franquistes entren per Castelldefels i per Esplugues de Llobregat, comandades pel General Yagüe, conegut pel “carnisser de Badajoz”.

Poc abans havien entrat el dia de reis del mateix mes a les Borges Blanques i el diari Heraldo de Aragón comentava: ...en Borjas, el feudo de Macià, y en su propia plaza central, quedaba clavada la bandera de España... (publicat avui per “Nació Digital”). Els simbolismes eren importants.

Tampoc ens pot estranyar que esperessin uns dies, un altre 26 de gener, per a entrar per la Diagonal, i destrossar tot el que quedava com a signes de catalanitat: arxius d’ entitats i personals, institucions, nomenclàtor, mitjans de comunicació, llibres, escoles...Tot canviat per una estètica i unes formes feixistes que van mantenir una forta repressió, no exempta de judicis sumaríssims i afusellaments, durant vint anys fins que els tecnòcrates van compartir amb els feixistes el poder i van obrir una etapa marcada per les grans obres i l’ especulació urbanística posterior.

Cal dir que després d’ aquell 26 de gener de 1939, molts militants sindicals i de partits polítics van patir detencions i afusellaments entre els seus militants, la majoria afusellats al Camp de la Bota, amb uns judicis que els acusaven de “rebel·lió militar i separatisme”.

Aquest és el llistat, al que hem tingut accès del partit Estat Català, publicat a la seu bloc::

Nom i Cognoms               Nascut                          Lloc d'execució Data

Miquel Eroles i Sorribes   El Prat de Llob.             Camp de la Bota 29-07-40

Antoni Sedó i Ana            Badalona                       Camp de la Bota 02-03-39

Carme Claramunt i Boret  Roda de Berà               Camp de la Bota 18-04-39

Lluís Escaler i Espuñes    Oliana                           Camp de la Bota 23-04-39

Joaquim Borell i Deulofeu Monistrol                      Camp de la Bota 04-05-39

Agustí Bassols i Castany   Barcelona                    Camp de la Bota 17-05-39

Pere Monpart i Estadella   Caldes de Montbui       Camp de la Bota 23-05-39

J.M. Aymamí i Margalef     Tarragona                    Camp de la Bota 25-05-39

Joan Terrades i Gatius      Ripoll                            Camp de la Bota 20-10-39

Joan Bonamusa i Busquets Mataró                        Camp de la Bota 11-11-39

Enric Ferrer i Baugés         Barcelona                    Camp de la Bota 20-11-39

Miquel Arenas i Pons         Barcelona                    Camp de la Bota 11-02-44

Octavi Tàpias i Cuspineda Granollers                    Camp de la Bota 07-07-39

Pere Valls i Bosch              St. Feliu de Codines    Camp de la Bota 29-05-41

Josep Tauler i Perals         St. Feliu de Guixols      Girona 25-04-39

Enric Ramírez i Hort           Barcelona                     Camp de la Bota 10-11-39

Agustí Miró i Corral             S. Quintí de Mediona   Camp de la Bota 01-08-39

Joan Tomàs i Beltrán         Reus                             Tarragona 15-11-39

Lluís Bori i Orriols               Campdevànol                Camp de la Bota 29-11-44

Jaume Canadell i Mas        La Farga de Bebiè        Camp de la Bota 04-07-39

Joan Castellana i Planas    Castellnou de Bages    Camp de la Bota 27-12-41

Sebastià González i Bofarull Esparreguera             Camp de la Bota 14-07-43

Melitó Farriol i Domènech   Sant Joan                     Camp de la Bota 04-03-39

Joan Urgell i Bes                 Juneda                          Lleida         

CONDECORACIÓ ALS MILITARS QUE VAN ASSALTAR LA GENERALITAT, AVUI FA 84 ANYS.

Uns mesos després dels coneguts històricament com Fet del 6 d' octubre, els militars i civils paramilitars eren condecorats o rebien un homenatge, i el Govern de Catalunya i membres de partits i sindicats eren oblidats (si eren morts) i condemnats per rebelió i sedició ( si eren vius).
És molt adient que ho recordi Marc Pons a "El Nacional" avui. 

20 DE GENER DE 1935

Condecoren i premien els militars que van assaltar la Generalitat

Marc Pons 

Un dia com avui de l’any 1935, fa 84 anys, es feia una desfilada militar al passeig de Gràcia de Barcelona: “homenaje al Ejército [...] tributo obligado de la ciudad a los que sin otro anhelo ni ambición que el cumplimiento del deber”; és a dir, als que el 6 d’octubre de 1934 (fets del Sis d’Octubre) havien pres els carrers de Barcelona i, després d’un intens bombardeig, havien assaltat el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament i diverses seus de partits polítics i associacions sindicals. Aquella intervenció militar, que se saldaria amb 74 morts, 252 ferits i la detenció i empresonament del govern de Catalunya i de 2.500 persones més, va arribar poc després que el president Companysproclamés la República catalana dins la República federal espanyola.

En aquell acte militar al passeig de Gràcia, es van fer també donatius per valor de 790.000 pessetes (l’equivalent actual aproximat a cinc milions d’euros) a les famílies dels 28 militars i paramilitars morts o ferits durant l’ocupació dels carrers de Barcelona el 6 d’octubre de 1934. Segons la premsa de l’època, aquells donatius procedien d’una recaptació que havien organitzat les autoritats militars de Catalunya. Van ser el general Federico de Miquel y Lacour, nomenat president de la comissió de donatius, i el ministre de Marina de la República, Juan José Rocha (del PRR lerrouxista i més endavant implicant en l’escàndol de l’estraperlo), els qui, micròfon en mà, van repartir el donatiu.

Al mateix acte es van condecorar 101 oficials, suboficials, soldats de lleva, guàrdies civils i paramilitars que, segons la nota facilitada pel govern civil i el govern militar de Barcelona, havien tingut una participació destacada en aquella operació. En canvi, no es va fer cap esment a les 46 persones (mossos d’esquadra, guàrdies d’assalt i persones afiliades a partits polítics i sindicats) que havien perdut la vida en els mateixos fets. Tampoc a les més de 2.500 persones empresonades (el president i els consellers del govern de Catalunya, funcionaris, comerciants i obrers), acusades de rebel·lió i sedició i, en la gran majoria dels casos, pendents de judici. Segons la premsa, l'acte es va haver d’acabar precipitadament a causa d’una forta tempesta.