dilluns, 22 de novembre del 2010

CAMPANYA ELECTORAL I DEBAT INCOMPLET.


Coincidim en bastants arguments d´en Vicent Partal (Vilaweb)en que ahir vam veure un debat incomplet, en la campanya electoral.

Finalment, ahir es féu a TV3 el que haurà estat l'únic debat de campanya (si no és que encara prospere el cara a cara Mas-Montilla). Però fou un debat incomplet en una campanya, una més, marcada per una exagerada pressió contra els partits extraparlamentaris, insòlita a Europa.

Ningú no posa en dubte avui que els sis diputats presents ahir als estudis de TV3 representen, de moment, els principals partits polítics catalans. Però cal tenir molt poc sentit comú per a negar que hi ha formacions que aquests darrers mesos han tingut molta incidència en el debat polític del país i que ahir eren totalment absents, com ho han estat durant la campanya sencera.

No és, tan sols, el cas evident de Solidaritat o de Reagrupament. Montserrat Nebrera, per exemple, obria informatius, dia sí, dia també, quan disputava la presidència del PP a Alicia Sánchez Camacho. I el candidat d'UDyP era fins l'altre dia diputat de Ciutadans i tenia un seguiment notable. És innegable la presència pública de sectors polítics com el representat per Des de Baix. O és impossible de negar, per desgràcia, que les idees racistes de Plataforma per Catalunya tenen un eco visible en incidents passats aquests darrers anys.

Però cap d'aquestes opcions no es va veure ahir. Ni Solidaritat, per molt que la majoria de les enquestes indiquen la seua possible entrada al parlament. I encara menys els altres. Ciutadans, que fa quatre anys n'era absent, podria haver-ho recordat, però no ho va fer. Quan ets a dins, sembla que els de fora fan nosa.

La maquinària és en aquest sentit implacable. I molt nociva per a la democràcia. No és el debat i prou. És l'absurd i pervers sistema de blocs que els partits no solament promouen als mitjans públics, sinó que ara volen imposar també als privats.

És sabut que enlloc d'Europa no hi ha una regulació que es puga comparar a la legislació espanyola, que és en definitiva la que s'aplica en les eleccions catalanes. Enlloc d'Europa no s'informa sobre la base del nombre d'escons d'un partit o d'un altre, ni s'amaguen els partits que no tenen representació al parlament. Entre més raons, perquè enlloc d'Europa no hi ha qui pense que en quatre anys no canvia res. Solament la situació italiana (ai!) podria acostar-s'hi, però és just en el moment de les eleccions que més se n'allunya. A Itàlia els partits es reparteixen més o menys el temps dels informatius, però és precisament en eleccions quan se'l poden repartir menys.

Les conseqüències d'aquesta política no sempre tenen èxit. Hi ha el cas de Ciutadans, en la passada legislatura, i diumenge veurem què passa en aquesta. Però és simplement immoral de sotmetre les opcions extraparlamentàries a un enorme esforç extra per a entrar a l'hemicicle. Perquè això perverteix el valor del vot.

(I no oblide que, a sobre, hi ha les enquestes. Alguna de les publicades ahir portarà molta cua, si els resultats de diumenge no són els que el director del diari hauria volgut.)

dijous, 18 de novembre del 2010

SÀHARA OCC. EL DESCRÈDIT DEL CONSELL DE SEGURETAT DE L´ONU.


Ahir dimecres l´Agència ARGENPRESS difonia aquest article que posa el dit sobre el punt més calent del tema del Sàhara: Dues mesures per les condemnes internacionals, dues mesures per la "defensa dels Drets Humans", dues mesures pel veto al Consel de seguretat ...

Consejo de Seguridad: el desierto también resta crédito
Víctor Carriba (PL)
Justo después de una nueva cadena de reclamos por una reforma del Consejo de Seguridad, ese restringido órgano laceró una vez más su propia credibilidad con su actuación frente a la crisis en el Sahara Occidental.
Los pasados jueves y viernes la Asamblea General volvió a escuchar las insistentes demandas de numerosos países a favor de concretar la dilatada y necesaria transformación del cuerpo de 15 miembros, cinco de ellos permanentes y con el privilegio del veto.
Y cuatro días más tarde, las presiones de algunas de las más importantes potencias instaladas en el Consejo impidieron avanzar ayer en el esclarecimiento de los hechos de violencia protagonizados por Marruecos en el Sahara Occidental.
El 8 de noviembre fuerzas de Rabat atacaron el campamento saharaui de Gdeim Izik, levantado por civiles que protestaban contra la situación existente en la región y el dominio de Marruecos frente a los reclamos de autodeterminación del Sahara Occidental.
En la operación murieron alrededor de 35 pobladores, según cifras del Frente Polisario, organización que en 1976 proclamó la República Árabe Democrática Saharaui y que lucha por la autodeterminación de ese territorio frente a la ocupación marroquí.
Tras una semana de silencio sobre el tema en la ONU y a solicitud de México, el Consejo de Seguridad convocó una sesión para tratar la crisis, en medio de una ola internacional de condenas a Rabat y de la máxima atención de la opinión pública internacional.
La reunión, celebrada ayer, escuchó informes del subsecretario general de la ONU para Operaciones de Paz, Atul Kharé, y del enviado especial de la organización para el Sahara Occidental, Christopher Ross.
Sin embargo, solo emitió una declaración que se limitó a deplorar la violencia registrada en Gdeim Izik, sin mencionar a los responsables, y a expresar las condolencias a los familiares de las víctimas.
Una conclusión que ignoró el respaldo de un buen número de miembros del órgano al pedido del Polisario para enviar una misión de la ONU a investigar sobre lo sucedido en el campamento asaltado por Marruecos. En ese sentido, el embajador de Uganda en la ONU, Ruhakana Rugunda, cuyo país ocupa un asiento en el Consejo, dijo al terminar la sesión que Marruecos debe permitir el acceso de organismos independientes al Sahara Occidental para constatar la realidad de lo sucedido.
Al hablar también en representación de la Unión Africana, el diplomático subrayó la necesidad de establecer un monitoreo de los derechos humanos en ese territorio ocupado por fuerzas marroquíes desde hace 35 años.
El problema en el Sahara Occidental solo avanzará hacia una solución cuando el Consejo de Seguridad y la comunidad internacional presten atención especial al asunto y lo asuman con seriedad, declaró.
El mundo quiere saber lo que sucedió en Gdeim Izik, dijo el embajador ugandés al reiterar el respaldo de su país y del continente africano al derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.
Por su parte, el representante del Polisario ante la ONU, Ahmed Bujari, llamó la atención sobre el hecho de que el Consejo deploró la violencia registrada en el campamento saharaui y sin embargo no autorizó una investigación.
Reveló que desde octubre pasado el Polisario advirtió a ese órgano que Marruecos preparaba una tragedia y se preguntó por qué se pueden enviar misiones de investigación a Líbano o a Bosnia y no al Sahara Occidental.
Asimismo, consideró que la Misión de la ONU en ese territorio (Minurso) depende del Consejo de Seguridad y no ha podido cumplir su encomienda "por culpa de Marruecos que le tiene atadas las manos".
Para Bujari, el resultado de la sesión no es suficiente y constituye un nuevo golpe a la credibilidad de un órgano cada vez más cuestionado por la abrumadora mayoría de los 192 Estados miembros de la organización mundial.

Por eso crece el clamor a favor de un Consejo de Seguridad que tenga verdaderamente en cuenta las opiniones de todos los países antes de adoptar decisiones y que garantice un acceso real a los Estados que no integran ese reducido cuerpo.

dilluns, 15 de novembre del 2010

CIBER-ACCIÓ PEL SÀHARA


URGENT: CIBER-ACCIÓ PEL SÀHARA A:
http://www.sahararights.net/

Com ja sabeu, la població sahrauí està sent perseguida per quadrilles de colons armats i agitats pel govern marroquí i l'exèrcit d'ocupació.

Des de la Coordinadora estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara i des d'ACAPS, us proposem una acció de pressió al Parlament Europeu perquè es faci càrrec de la responsabilitat que li correspon i es posicioni, intentant d'aquesta manera que s'aturi la violació dels drets humans al Sàhara Occidental.

L'acció consisteix en l'enviament d'una carta als/les europarlamentàris mitjançant la difusió d'un formulari molt senzill, que es pot integrar fàcilment en qualsevol web o bloc, i que permet l'enviament d'un correu per persona. Podeu seleccionar la vostra llengua materna:

http://www.sahararights.net

Per participar en l'acció cal fer 2 coses:
1.) Enviar un correu personal demanant als / les representants del teu país a l'Europarlament per que actuïn.
2.) Difondre el formulari a la premsa i en altres blogs i pàgines web. Com més es ho feu, més gent podrà veure'l i participar.

L'objectiu de l'acció és que cada persona enviï un correu personal, no "copiant i enganxant" textos, sinó amb les seves pròpies paraules (molt més efectiu de rebre el mateix text 100 vegades). Si multipliquem això pel nombre de europarlamentaris / es de cada país seran centenars de milers els correus que rebin. Entenem que davant d'aquesta pressió popular i mediàtica, l'Europarlament haurà d'actuar i contribuir a aturar la repressió.

Ajuda'ns a aturar aquesta barbàrie. Omple el formulari, posa-ho a la teva web, en el teu blog i difon-ho!

dissabte, 13 de novembre del 2010

SAHARA OCCIDENTAL: COMUNICAT A LA PÀGINA WEB DE "RESISTÈNCIA SAHARAUI"



COMUNICADO URGENTE DE RESISTENCIA SAHARAUI

El Aaiún, Territorios Ocupados por Marruecos, Sahara Occidental 11 de noviembre de 2010

Dos de los Activistas extranjeros en defensa de los Derechos Humanos, que estamos en el Aaiún en este momento, denunciamos de « muy grave » la situación que se está viviendo ahora mismo en esta ciudad. Creemos que es un « insulto » hablar de «calma» o «tranquilidad» en el Aaiún, cuando el régimen marroquí está exterminando indiscriminadamente a la población civil saharaui. Estamos hablando de un auténtico genocidio, de una masacre que no se esclarecerá sin la intervención del Consejo de Seguridad de la ONU y el apoyo de la Comunidad Internacional, ya que ahora mismo el Aaiún es una ciudad tomada por las fuerzas de seguridad del régimen de Mohamed VI, rey de Marruecos.

Durante el día de ayer ya no se han producido manifestaciones con enfrentamientos pero ha de quedar bien claro que esto es debido a que la población saharaui está en estos momentos detenidos, desaparecidos, escondidos, heridos o muertos. Por lo tanto, es necesario que tanto los medios de comunicación, la Organización de las Naciones Unidas, los Gobiernos tengan conciencia de la magnitud del conflicto que está ocurriendo en el Sahara Occidental Ocupado.

EL RÉGIMEN MARROQUÍ ESTÁ EXTERMINANDO AL PUEBLO SAHARAUI BAJO LA INDIFERENCIA DEL GOBIERNO ESPAÑOL Y FRANCÉS, RESPONSABLES HISTÓRICAMENTE EN EL BLOQUEO PARA LA RESOLUCIÓN DE ESTE CONFLICTO.

dijous, 4 de novembre del 2010

VARGAS LLOSA, UN PREMI NÒBEL ANTI-CATALÀ ?


Aquests dies Vargas Llosa està de màxima actualitat per la concessió d´un Premi Nòbel, com escriptor no hi objectarem res, però com a persona (que és un altre tema)cal deixar les coses al seu lloc.
Fa un temps, a nosaltres com historiadors ens van semblar patètiques les seves declaracions sobre Catalunya i els catalans i catalanes, sobre l´Aznar i sobre les cultures superiors. Patètic.
Afegim a continuació un article de Victor Alexandre que ens sembla el més adient per deixar les coses al seu lloc.


Vargas Llosa, un Nobel catalanofòbic

Vargas LlosaÉs molt interessant comprovar la concordança que hi ha en el discurs de Mario Vargas Llosa sobre Catalunya amb el dels dirigents del Partit Popular i del Partit Socialista. L'única diferència és que Vargas Llosa es troba a la seva dreta. No pot ser de cap altra manera, atès que es tracta d'un ultranacionalista espanyol i catalanofòbic de la caverna més repulsiva que, si visqués a Catalunya o al País Basc, militaria a Ciudadanos o al costat de Rosa Díez, respectivament. L'any 2006, a Madrid, va arribar a dir que "els historiadors del futur reconeixeran José María Aznar com un dels grans estadistes de la història". I les seves recents declaracions, dividint el món en "cultures superiors" i "cultures inferiors" i dient que l'espanyol "és una llengua discriminada a Catalunya", s'assemblen molt a les que va fer l'any 1994 arran del seu nomenament com a membre de la Real Academia Española, així com a la rebequeria que va tenir contra la revista Ajoblanco per haver-li concedit el premi "Jeta". Aleshores va dir: "Els nacionalismes són un problema que Espanya viu amb diverses cares: una cara violenta, que és la més terrible, d'immediat, però la menys perillosa a la llarga, i una altra més subtil, més efectiva, que és la del nacionalisme català. Crec que allà hi ha un procés perillós, perquè és un nacionalisme de gent molt hàbil, que no utilitza la pistola, que té una presència molt tolerant i democràtica, però que, en realitat, està creant unes estructures tancades".

És a dir, que, segons Vargas Llosa, el conflicte polític entre Espanya i el País Basc es redueix a un seguit d'accions armades amb un nombre lamentable, però perfectament sostenible de morts, i, per tant, gens preocupant. L'autèntic perill per a Espanya és la intel·ligència i la subtilesa catalanes, que són un llop amb pell de xai que cal tenir ben controlat per no caure en el parany de les seves múrries estratègies. Aquesta línia de pensament, per mitjà de la qual l'autor peruà agraeix amb fervor de llepacrestes els afalacs que Espanya li dispensa, revela una mentalitat profundament reaccionària, no hi ha dubte, però no deixa de ser reconfortant des d'un punt de vista català, ja que ens esperona a continuar avançant pel mateix camí. Ves per on, aquest escriptor que els ciutadans del Perú, amb molt bon criteri, van rebutjar l'any 1990, quan es va presentar com a candidat de la dreta a la presidència del país, s'estimaria més que els catalans empréssim la violència per defensar el dret de decidir. Això justificaria la intervenció de les forces de seguretat espanyoles i l'independentisme català podria ser criminalitzat i mostrat al món com a sinònim de violència i mort. Però l'independentisme català no cau en aquest parany i els nacionalistes espanyols com Vargas Llosa es desesperen. Es desesperen tant que fins i tot necessiten recórrer a mentides com la de la suposada discriminació de la llengua espanyola a Catalunya. Una falòrnia que la Comissió Europea, a través del seu comissari de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, ja va desmentir dràsticament.

Hauríem de tenir més confiança en nosaltres mateixos i ser més conscients de la nostra força quan estem units. L'independentisme no para de créixer, i això té molt amoïnada Espanya. Especialment després de conèixer l'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya segons el qual entre un 52% i un 62% de catalans votarien sí en un referèndum d'autodeterminació. És un bon senyal. Significa que Catalunya és una nació que comença a tenir clar que el seu lloc en el món no té res a veure amb el que Espanya li imposa.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat