EL PSOE I EL CANVI SOBRE L´AUTODETERMINACIÓ.

Quan el PSOE defensava el dret a l'autodeterminació de Catalunya (Nació Digital).

La ponència del congrés de refundació dels socialistes celebrat a Suresnes a l'any 1974 defensava a capa i espasa l'exercici del dret a decidir del poble català

Uma imatge del transcendental congrés de Surenes del PSOE. Foto: Arxiu ND

En el debat sobre la declaració sobiranista celebrat al Parlament dimecres passat, el PSC es va afegir al front del "No" posant en dubte la capacitat sobirana del poble català. Com deia Maurici Lucena, el sofert portaveu socialista ensenyat a Madrid, la sobirania s'escau en el poble espanyol i la resta és "cabrejar Espanya" . El vot contrari dels homes de Pere Navarro, menys els cinc insubmisos, va ser aplaudit amb fruïció pel partit germà, el PSOE, defensor a ultrança de l'unionisme. Però no sempre el PSOE i el PSC no només han estat tan agressius amb el dret a decidir sinó que n'han estat ferms defensors i sobretot per les "nacionalitats ibèriques".

De fet, el PSOE en la seva refundació per encarar la transició va incorporar en la seva estratègia política la defensa aferrissada del dret a l'autodeterminació. Així ho demostra la ponència política aprovada en el transcendental congrés que la formació va celebrar a Suresnes, l'octubre de 1974. Un conclave que va reorientar ideològicament el partit per transformar-lo en un aparell eficaç i operatiu de govern que va acreditar ser a partir de 1982.

El segon punt de la ponència política d'aquell congrés tan important es titulava "Sobre les nacionalitats ibèriques". Un apartat que encetava la seva explicació de manera concloent: "La definitiva solució del problema de las nacionalitats que integren l'Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d'autodeterminació de les mateixes, que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que vol mantenir amb la resta dels pobles que integren l'estat espanyol" .

Així mateix, en l'apartat de resolucions polítiques, el PSOE de 1974 establia com a requisit indispensable per considerar que la democràcia havia retornat a Espanya "el reconeixement del dret d'autodeterminació de tots els pobles ibèrics" . Així, sense embuts, ho declarava el partit cridat a governar Espanya durant 16 anys seguits. La història té aquestes coses: uns evolucionen i altres tornen més enrere del 1974.

EL GENERAL PRIM EN UN DISCURS AL CONGRÈS EL 1851

      Un amic ens envia aquest text i ens diu:  Mireu el que va dir el General Prim, que va arribar a ser President de Govern espanyol, fill de Reus, en un discurs al “Congreso de los Diputados" al 1851. Té una plena vigència malauradament.

General Prim, «Diario de sesiones del Congreso de los Diputados», 27 de novembre de 1851, pàg. 1765 Ciento cuarenta y tres son los catalanes arcabu- ceados como perros, sin sentencia legal, sin for- mación de causa siquiera, sin haberles dado tiem- po para despedirse de sus familias. (...) Pero tam- bién son muchos centenares los que juzgados por  la misma legislación han sido conducidos, unos a  Filipinas, otros a Islas Canarias, otros a provin- cias del interior. Cataluña pide que gobernéis con justicia, que go- bernéis con seguridad, que no saquéis al pueblo  más dinero que el que pueden dar buenamente  según el estado de su riqueza, para que no vea- mos infelices labradores abandonar sus tierras,  infelices artesanos cierran sus tiendas por no  poder pagar lo que pedís. Los catalanes, ¿Son o no son españoles? Son nues- tros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo  que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese  la agonía. El horizonte amenaza grandes tempestades; es  muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotaran por los aires;  cada una  endrá sus partidarios, y para entonces es  preciso que los catalanes sepa a cual de las dos  habrán de prestar  su brazo robusto. ¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles  las garantías que les habéis arrebatado, garantías  que son  suyas, que tienen derecho a usar de ellas,  porque las  han conquistado con su sangre. Igualad- los a los otros españoles. Si no los queréis como españoles, levantad de ahí  vuestros reales; dejadlos que para nada os necesitan. Pero, si siendo españoles los queréis esclavos; si  queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa  memoria, sea en buena hora, y sea por completo:  amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel  rey, encerradlos en un círculo de bronce; y si eso no es bastante, sea Catalunya talada y destruida y sembrada  de  sal como la ciudad maldita; por que así, y sólo así,  doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así,  venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis   nuestra fiereza.

HOMENATGE A JORDI BARRE, UN CATALÀ DEL NORD.

Us pengem el vídeo d´homenatge a Jordi Barre, un català del nord que ja no és entre nosaltres. Als seus 90 anys encara intervenia en alguns actes, tot un referent per la Catalunya del Nord i també per a nosaltres.

ESPANYA I CATALUNYA A "SINGULARS".

EL PAÍS MAPUTXE, MILITARITZAT.

Companys dels territoris maputxes de l´Amèrica ens envien aquesta informació. 

Cal que coneguem la repressió sobre aquest poble històric de l´Amèrica. 

 

NACION MAPUCHE

País mapuche militarizado

5 de enero 2013

 Miembros de la comunidad mapuche se manifestaron en Santiago, Chile, para conmemorar el asesinato de Matías Catrileo cometido en 2008. El joven de 22 años fue asesinado por policías durante una disputa por tierras. La manifestación concluyó con represión policial y acciones violentas. Cerca de una docena de personas fueron detenidas. En otros hechos, el empresario Werner Luchsinger y su esposa murieron en un atentado incendiario en la comuna de Vilcún. Dicho terriotrio se encuentra en Araucanía y es reivindicado por mapuches









La militarización no intimida, Wallmapu recordó a su mártir Catrileo
Ene 04, 2013
Wallmapu, nuestro país mapuche, por el que Catrileo dio su vida, y que actualmente se encuentra fuertemente militarizado, no escatimó en esfuerzos por recordarlo como se merece un mártir. Fueron varios los lugares en que se realizaron acciones de repudio a este crimen institucional, por que eso es a estas alturas, qué duda cabe.

Acciones de distinto tipo y calibre, sin coordinación alguna, unidas sólo por la rabia, el descontento y el rechazo a la presencia y accionar del estado chileno y sus instituciones en Wallmapu.
Mujeres, niños, abuelos y jóvenes salieron este tres de enero a decir basta, no más crímenes de estado, no más injusticia, no más agresión chilena, no más ocupación de nuestro territorio, no más Chile en Wallmapu.

Marchas mitines y cortes de ruta en Wallmapu
Temuco: Una de las actividades centrales se realizó en Temuco, donde familiares y amigos de Matías organizaron una marcha por el centro de la ciudad. La marcha congrego a más de 200 personas y fue encabezada por su familia los que señalaron su indignación por la impunidad que goza el asesino de Matias, el cabo de carabineros Walter Ramirez.

Concepción: Luego de realizar un mitín en el centro de la ciudad y entregar información de lo que esta pasando en Wallmapu, unas 150 personas marcharon el Jueves para rendir homenaje al weichafe asesinado, siendos reprimidos por FF.EE de carabineros deteniendo a 5 personas. En tanto el miércoles 02 se realizaron barricadas en la ciudad.

También se registraron cortes de rutas distintos sectores. La ruta S-16 que une Imperial con Chol Chol fue cortada la noche del miércoles. En tanto, el Jueves, la ruta que une Cañete con Tirua a la altura el sector de Huentelolen se bloqueo el camino con arboles y neumáticos. Ambas protestas fueron rápidamente reprimidas, esto por la fuerte militarización que existe en estas zonas. Aunque en estos cortes hubieron 2 detenidos (corte de ruta S-16), queda claro que la presencia militar no intimido al pueblo mapuche a recordar al hermano asesinado y a seguir demandando el retiro de la ocupación chilena de Wallmapu.
 
Otras ciudades
Santiago: También se realizaron marchas en Santiago; allí unas 300 personas caminaron por el centro de la ciudad cuminando con enfrentamientos con carabineros y ataques a dos bancos. Todo en homenaje al weichafe.

Las acciones de resistencia más fuertes, sin embargo se registraron en sectores rurales y afectaron a empresas forestales y latifundistas.
El panorama general da cuenta de una nueva conmemoración de carácter nacional Mapuche, un Wallmapu que no cesa de resistir y que avanza hacia su reconstrucción e independencia de forma inapelable.

 A la caza del mapuche en la araucanía

ELEMENTS PER A UNA VERITABLE HISTÒRIA CATALANA.

3r CICLE DE CONFERÈNCIES
SOBRE LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA:

ELEMENTS PER A UNA VERITABLE
HISTÒRIA DE LA NACIÓ CATALANA
Del 4 d'octubre fins al 21 de març a la seu de Plural 21

Tretzena conferència de les 24 que té tot el Cicle: FELIP RODRÍGUEZ "Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán", indicis bibliogràfics d'un Cardona Dijous, 3 de gener, a 2/4 de 8 del vespre Local de Plural-21: c/Cartagena, 230, 5è 1a Inscripcions: 934501300    info@plural-21.org "Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán", indicis bibliogràfics d'un Cardona per FELIP RODRÍGUEZ Segons la historiografia oficial, "Gonzalo Fernández de Córdoba y Aguilar (Montilla, Córdoba, 1 de setiembre de 1453; Loja, Granada, 2 de diciembre de 1515)", més conegut com el "Gran Capitán", va ser el militar més prestigiós del regnat dels Reis Catòlics, al llarg del qual la combinació de les seves operacions de combat i de les seves reformes successives de l'exèrcit en el transcurs de les guerres d'Itàlia, va desembocar en els "tercios viejos españoles". També és molt cèlebre gràcies a "Las cuentas del Gran Capitán", que el rei Ferran el Catòlic li va demanar per les seves despeses en la campanya de Nàpols, a finals de l'any 1506. Però diversos indicis bibliogràfics ens porten a reescriure la història d'aquest personatge, que amaga la pertinença a una de les famílies més importants de la història de Catalunya: els Cardona. La influència política i econòmica d'aquesta família i la seva implicació constant en els temes de la corona, els va fer passar en el segle XIV de vescomtes a comtes de  Cardona, privilegi atorgat per Alfons el Magnànim, i en el segle XV, tot just abans de la conquesta de Granada, de comtes a ducs de Cardona, privilegi concedit pels Reis Catòlics. Poc a poc aquests indicis ens guien pels diferents personatges que l'acompanyen, amagant també la seva pertinença a la família dels Cardona. Aquests són els casos de "Pedro Navarro", el militar i enginyer suposadament navarrès conegut per les seves actuacions a les guerres d'Itàlia i al nord d'Àfrica; Ramon Folch de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols entre 1509 i 1522, i el seu fill Ferran, tots dos desubicats dintre de la seva pròpia família; "Pedro Álvarez de Toledo", virrei de Nàpols entre 1532 i 1553, i la seva família, amb moltes similituds amb els Cardona; "Gonzalo Fernández de Córdoba", net del Gran Capità, i "Diego Fernández de Córdoba" juntament amb altres membres de la família, i finalment els dedicats respectivament a l'església i a la literatura, "Teresa de Jesús" i "Garcilaso de la Vega".