El passat cap de setmana l'associació Altra Itàlia va organitzar unes jornades
de memòria històrica sobre la intervenció italiana a la guerra civil.
Aquesta associació ha denunciat a l'estat italià per crims de guerra i
contra la humanitat durant la guerra civil. Aquesta denúncia ha estat admesa
a tràmit per l'Audiència Nacional. Dintre d'aquestes jornades es va fer la
presentació del llibre "Marzo de 1938, bombardeos italianos en el Bajo
Aragón", un episodi que va quedar totalment amagat pels feixistes i pel
règim republicà, que practicava la desinformació per tal de no desmoralitzar
la reraguarda. L'abast d'aquests bombardejos va ser de la mateixa magnitud
que el bombardeig de Guernika.
Els autors del llibre són historiadors locals d'Alcorisa (el poble més
castigat per aquest bombardejos). L'ajuntament d'Alcorisa ha estat l'editor del llibre.
S'ha fet una gran feina de reconstrucció de seqüències
fotogràfiques i tractament digitalitzat de la foto resultant i així s'ha
aconseguit crear una exposició que divulga aquesta història, que es recolza
també en la recollida de testimonis orals.
dilluns, 28 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
AQUEST CAP DE SETMANA ES FA l´11è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D´AMÈRICA.
11è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA.
SALA MUNICIPAL, ARENYS DE MUNT, 25 i 26 DE NOVEMBRE DEL 2011.
Programa:
DIVENDRES, 25.
7 de la tarda:
Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història, Presentació.
Josep Manel Ximenis, Batlle d’Arenys de Munt: Obertura.
Taula rodona: «Periodisme, història, futur».
Fabià Rúbio, Fundador de SOM Ràdio.
Gemma Lleixà, Ara.
David Morgades, Diari Gran del Sobiranisme.
Andreu Mas (El Punt/Avui).
8 del vespre:
Projecció del documental: «Cristòfor Colom i la Casa Reial Catalana» de David Grau i Dani de la Orden.
Presentació a càrrec d’en Pep Mayolas.
DISSABTE, 26.
2/4 de 10 del matí:
Jèssica Flores, Regidora de Cultura: Benvinguda.
Roger Mallola: «L’enfortiment de l’estat en la modernitat i la qüestió de la descoberta del Nou Món».
Enric Guillot: «Lepant: la batalla catalana pel control d’Amèrica».
Josep Segarra: «Presència catalana a Cartagena d’Índies».
2/4 d’11 del matí:
Marcel Pallejà: «Almiralls i capitans de més de 80 anys als segles XV i XVI».
Francesc Magrinyà: «L’expressió in senectute bona i l’edat d’En Colom».
Jordi Vila: «La mort civil com a figura jurídica».
2/4 de 12 del matí:
Cesc Garrido: «L’Orde de la Mercè i la descoberta d’Amèrica».
Dolors Marín: «Seguint el rastre del tabac entre Catalunya i Amèrica».
Jordi Prenafeta: «Traces lingüístiques de l’original català perdut de la Lletra d’En Colom».
2/4 d’1 del migdia:
Ramon Serrano: «La relació entre el Plus Ultra, la Corona Catalana i el Nou Món».
Leandre Martí: «Una pintura d’En Colom a Palos de la Frontera».
Xavi Mir: «Sobre la genealogia d’Abraham Ortelius».
2/4 de 2 del migdia:
Felip Rodríguez: «El Gran Capità: indicis bibliogràfics d’un Cardona».
Albert Gispert: «La creu de Borgonya: estendard de l’Imperi d'Espanya».
A les 2: DINAR
5 de la tarda:
Jordi Miravet: «La universitat catalana i el canvi d’actitud respecte a l’origen d’En Cristòfor Colom».
Albert Fortuny: «L’organització del primer viatge: una qüestió tècnica».
Jordi Indiano: «L’humanista valencià Joan Baptista Anyes i els Anyes o Ianyes Pinçon».
6 de la tarda:
Pere Baladron: «Algunes proves sobre la possible catalanitat de Juan Sebastián Elkano».
Lluís Maria Mandado: «Joana d’Aragó, dita la Boja, i els Colom».
Francesc Jutglar: «Fauna americana: l’origen català del mot zarigüeya».
7 de la tarda:
Manel Capdevila: «El genocidi inca i els escacs valencians».
Joanjo Albinyana: «La substitució de la vila de Cullera per la de Cuéllar en els textos de la Història d’Espanya i de la descoberta d’Amèrica».
Pep Mayolas: «La primera audiència reial d’En Colom i el comte de Tendilla».
8 del vespre:
Àlex Sendra: «El castellà d’En Bartolomé de las Casas: ortodòxia, la RAE i la realitat».
Jordi Bilbeny: «El primer govern de les Índies era català».
2/4 de 9 del vespre:
Lliurament del 3r Guardó Nova Història a en David Grau, guionista i director de cinema.
Conferència de clausura: «La recerca de la història: present i futur».
Josep M. Pasqual, periodista i escriptor.
Organitza:
Institut Nova Història
i
Ajuntament d'Arenys de Munt
Col•labora:
Triclinium, Menjars cuinats.
Si vols, també el trobaràs a les Notícies de la web d'en Jordi Bilbeny:
http://www.jordibilbeny.com/gestiona-t/upload/noticies/21112011195836.pdf
Cordialment
http://www.novahistoria.org
SALA MUNICIPAL, ARENYS DE MUNT, 25 i 26 DE NOVEMBRE DEL 2011.
Programa:
DIVENDRES, 25.
7 de la tarda:
Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història, Presentació.
Josep Manel Ximenis, Batlle d’Arenys de Munt: Obertura.
Taula rodona: «Periodisme, història, futur».
Fabià Rúbio, Fundador de SOM Ràdio.
Gemma Lleixà, Ara.
David Morgades, Diari Gran del Sobiranisme.
Andreu Mas (El Punt/Avui).
8 del vespre:
Projecció del documental: «Cristòfor Colom i la Casa Reial Catalana» de David Grau i Dani de la Orden.
Presentació a càrrec d’en Pep Mayolas.
DISSABTE, 26.
2/4 de 10 del matí:
Jèssica Flores, Regidora de Cultura: Benvinguda.
Roger Mallola: «L’enfortiment de l’estat en la modernitat i la qüestió de la descoberta del Nou Món».
Enric Guillot: «Lepant: la batalla catalana pel control d’Amèrica».
Josep Segarra: «Presència catalana a Cartagena d’Índies».
2/4 d’11 del matí:
Marcel Pallejà: «Almiralls i capitans de més de 80 anys als segles XV i XVI».
Francesc Magrinyà: «L’expressió in senectute bona i l’edat d’En Colom».
Jordi Vila: «La mort civil com a figura jurídica».
2/4 de 12 del matí:
Cesc Garrido: «L’Orde de la Mercè i la descoberta d’Amèrica».
Dolors Marín: «Seguint el rastre del tabac entre Catalunya i Amèrica».
Jordi Prenafeta: «Traces lingüístiques de l’original català perdut de la Lletra d’En Colom».
2/4 d’1 del migdia:
Ramon Serrano: «La relació entre el Plus Ultra, la Corona Catalana i el Nou Món».
Leandre Martí: «Una pintura d’En Colom a Palos de la Frontera».
Xavi Mir: «Sobre la genealogia d’Abraham Ortelius».
2/4 de 2 del migdia:
Felip Rodríguez: «El Gran Capità: indicis bibliogràfics d’un Cardona».
Albert Gispert: «La creu de Borgonya: estendard de l’Imperi d'Espanya».
A les 2: DINAR
5 de la tarda:
Jordi Miravet: «La universitat catalana i el canvi d’actitud respecte a l’origen d’En Cristòfor Colom».
Albert Fortuny: «L’organització del primer viatge: una qüestió tècnica».
Jordi Indiano: «L’humanista valencià Joan Baptista Anyes i els Anyes o Ianyes Pinçon».
6 de la tarda:
Pere Baladron: «Algunes proves sobre la possible catalanitat de Juan Sebastián Elkano».
Lluís Maria Mandado: «Joana d’Aragó, dita la Boja, i els Colom».
Francesc Jutglar: «Fauna americana: l’origen català del mot zarigüeya».
7 de la tarda:
Manel Capdevila: «El genocidi inca i els escacs valencians».
Joanjo Albinyana: «La substitució de la vila de Cullera per la de Cuéllar en els textos de la Història d’Espanya i de la descoberta d’Amèrica».
Pep Mayolas: «La primera audiència reial d’En Colom i el comte de Tendilla».
8 del vespre:
Àlex Sendra: «El castellà d’En Bartolomé de las Casas: ortodòxia, la RAE i la realitat».
Jordi Bilbeny: «El primer govern de les Índies era català».
2/4 de 9 del vespre:
Lliurament del 3r Guardó Nova Història a en David Grau, guionista i director de cinema.
Conferència de clausura: «La recerca de la història: present i futur».
Josep M. Pasqual, periodista i escriptor.
Organitza:
Institut Nova Història
i
Ajuntament d'Arenys de Munt
Col•labora:
Triclinium, Menjars cuinats.
Si vols, també el trobaràs a les Notícies de la web d'en Jordi Bilbeny:
http://www.jordibilbeny.com/gestiona-t/upload/noticies/21112011195836.pdf
Cordialment
http://www.novahistoria.org
dissabte, 19 de novembre del 2011
ELS DUBTES DEMOCRÀTICS I LES LLIÇONS DE LA HISTÒRIA
El periodista Xavier Montanyà fa una reflexió a internet sobre les eleccions i les lliçons de la història (en aquest cas d´Espanya)recent. Una història enterbolida.
Us pengem un extracte de la darrera part de l´article.
" ...La gravetat i els efectes de la crisi han il·luminat el panorama. Sembla que molts ara s’adonen del frau. Han sorgit noves formes de crítica i de protesta. És trist, però, que la crítica i la dissidència o, fins i tot, la denúncia en veu alta de les perversions del sistema, aparegui quan se’n resenteix la butxaca o el lloc de treball. Hi ha bona part de responsabilitat ciutadana en l’acceptació d’aquest sistema. Ja sigui com a mal menor, per submissió i conformisme, o per que mentre els anessin bé les coses a ells, els importava un rave la resta. L’herència ideològica i sentimental del franquisme és encara molt present. El 20-N és l’aniversari de la mort de Durruti. Què ha passat en tots aquest anys per a què bona part de la classe treballadora voti partits que van contra els seus interessos?
Recomano la lectura de “La Transición en Cuadernos de Ruedo Ibérico” (Blaklist), en una excel·lent edició crítica de l’historiador Xavier Díez. Un recull de les veus silenciades i marginades de la transició. L’estat actual de fracàs democràtic ja s’intuïa en aquest textos, publicats entre 1970 i 1979. La revista i l’editorial van ser fonamentals durant al franquisme, però la seva heterodoxia, independència i lllibertat d’opinió van començar a ser molestes en consolidar-se el pacte de transició entre franquistes i antifranquistes. I se’ls va marginar fins a l’ofec. Molts dels autors, avui, han connectat amb els indignats.
Són escrits rigorosos i coherents d’una gran vigència avui pel retorn del PP, i la desafecció a un sistema que ha generat un 46’2% d’atur jovenil. Un exemple: “Quien amnistiará al amnistiador?” (1975) de Joan Martínez Alier, crítica al que quallaria en la llei d’amnistia del 1977, una llei d’impunitat pels franquistes amb el vistiplau de PSOE, PCE, CiU i PNB. La base per la política d’oblit i desmemòria, queavui impossibilita investigar què ha passat amb els 140.000 desapareguts. Al marge del relat oficial elaborat per Victòria Prego i altres, aquests textos aporten dades interessants sobre l’aristocràcia bancària o els grups de pressió economica, entre altres coses.
Xavier Díez ho sintetitza molt bé: “El franquisme va funcionar com un estat autoritari que permetia mantenir un statu quo invariable en els equilibris de poder tradicionals. La transició va fracassar estrepitosament, com ho va fer en el seu moment la Segona República, a l’hora de resoldre els tres grans problemes espanyols: cultura democràtica feble, desigualtats socials insuportables, incapacitat de resoldre les contradiccions nacionals internes. El desequilibri del poder a l’hora de construir el règim actual, va servir per ajornar la resolució dels tres reptes fins a les calendes gregues”.
Us pengem un extracte de la darrera part de l´article.
" ...La gravetat i els efectes de la crisi han il·luminat el panorama. Sembla que molts ara s’adonen del frau. Han sorgit noves formes de crítica i de protesta. És trist, però, que la crítica i la dissidència o, fins i tot, la denúncia en veu alta de les perversions del sistema, aparegui quan se’n resenteix la butxaca o el lloc de treball. Hi ha bona part de responsabilitat ciutadana en l’acceptació d’aquest sistema. Ja sigui com a mal menor, per submissió i conformisme, o per que mentre els anessin bé les coses a ells, els importava un rave la resta. L’herència ideològica i sentimental del franquisme és encara molt present. El 20-N és l’aniversari de la mort de Durruti. Què ha passat en tots aquest anys per a què bona part de la classe treballadora voti partits que van contra els seus interessos?
Recomano la lectura de “La Transición en Cuadernos de Ruedo Ibérico” (Blaklist), en una excel·lent edició crítica de l’historiador Xavier Díez. Un recull de les veus silenciades i marginades de la transició. L’estat actual de fracàs democràtic ja s’intuïa en aquest textos, publicats entre 1970 i 1979. La revista i l’editorial van ser fonamentals durant al franquisme, però la seva heterodoxia, independència i lllibertat d’opinió van començar a ser molestes en consolidar-se el pacte de transició entre franquistes i antifranquistes. I se’ls va marginar fins a l’ofec. Molts dels autors, avui, han connectat amb els indignats.
Són escrits rigorosos i coherents d’una gran vigència avui pel retorn del PP, i la desafecció a un sistema que ha generat un 46’2% d’atur jovenil. Un exemple: “Quien amnistiará al amnistiador?” (1975) de Joan Martínez Alier, crítica al que quallaria en la llei d’amnistia del 1977, una llei d’impunitat pels franquistes amb el vistiplau de PSOE, PCE, CiU i PNB. La base per la política d’oblit i desmemòria, queavui impossibilita investigar què ha passat amb els 140.000 desapareguts. Al marge del relat oficial elaborat per Victòria Prego i altres, aquests textos aporten dades interessants sobre l’aristocràcia bancària o els grups de pressió economica, entre altres coses.
Xavier Díez ho sintetitza molt bé: “El franquisme va funcionar com un estat autoritari que permetia mantenir un statu quo invariable en els equilibris de poder tradicionals. La transició va fracassar estrepitosament, com ho va fer en el seu moment la Segona República, a l’hora de resoldre els tres grans problemes espanyols: cultura democràtica feble, desigualtats socials insuportables, incapacitat de resoldre les contradiccions nacionals internes. El desequilibri del poder a l’hora de construir el règim actual, va servir per ajornar la resolució dels tres reptes fins a les calendes gregues”.
diumenge, 6 de novembre del 2011
EL NEW YORK TIMES OPINA SOBRE LES ELECCIONS ESPANYOLES.
Article del New York Times sobre la "democràcia" i el "bipartidisme". Article penjat a Vilaweb.
La democràcia espanyola és recent però ja s'ha fet vella. Aquesta és la tesi que defensa Jonathan Blitzer, periodista del New York Times a Madrid. En aquest article, publicat en l'edició d'ahir del diari nord-americà, Blitzer analitza la situació que viu la democràcia espanyola, que considera de qualitat dubtosa i marcada per un bipartidisme efectiu, amb una creixent desconfiança significativa vers el sistema polític, especialment per part de les noves generacions, però no només.
El periodista lamenta que la democràcia espanyola no hagi aprofitat l'oportunitat de renovar-se i continuï potenciant un sistema que afavoreix només els dos partits grans. I destaca, no en va, que en les eleccions del 20 de novembre --data que, com recorda el periodista, coincideix amb el 36è aniversari de la mort de Franco-- per primera vegada els dos candidats favorits voregen els seixanta anys. 'Per a una democràcia tan jove són massa vells, senyal que els seus partits no han sabut envellir', diu, donant a entendre que ambdós candidats, per la seva edat, han viscut bona part de la seva vida encara sota la dictadura.
Per una altra banda, recorda que, en algunes circumscripcions, un terç dels noms que figuren a les llistes socialistes, i la meitat dels que figuren a les dels populars, són investigats per corrupció.
Per tot plegat, i manllevant paraules de l'escriptor Javier Cercas i de l'historiador Santos Juliá, parla de partitocràcia i no de democràcia, alerta del descontentament general de la societat i, al mateix temps, constata les simpaties que desperten els indignats. I rebla: 'Si la Transició espanyola va portar les institucions democràtiques, el moment actual mostra els límits de les promeses fetes aleshores. Molts espanyols encara estan orgullosos d'aquella transició, però en aquest moment de fragilitat democràtica, una nova generació més jove topa amb el seu propi govern'.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)