Escola de Rebel·lia
Història d’un sindicalista
Salvador Seguí
Edicions el Jonc.- Lleida. 2007
El llibre té 124 pàgines. Està dividit en un pròleg escrit per Emili Cortavitarte, historiador i sindicalista de la Confederació General del Treball CGT, una petita novel·leta escrita per l’autor que és una autobiografia, que ajuda a entendre les condicions de vida de l’època i la mentalitat d’un moviment obrer anarcosindicalista, sotmès a unes duríssimes condicions d’explotació laboral. Tres discursos de Salvador Seguí, que defineixen la seva línia ideològica, i una entrevista on se li pregunta per la tàctica de la CNT i es vol fer una aproximació al lluitador obrer. Un índex per capítols clou el text.
Salvador Seguí (1887-1923) conegut també amb el sobrenom del “Noi del Sucre”, des del 1910 data de la constitució de la Confederació Nacional del Treball CNT, s’incorpora a les tasques organitzatives i de propaganda, i esdevé un dels seus dirigents amb més capacitat d’anàlisi política i d’elaboració teòrica.
El 1916 és nomenat Secretari General de la CNT, tingué un paper cabdal en la Vaga de la Canadenca ( Riegos y Fuerzas del Ebro) que durarà els mesos de febrer i març de 1919, amb 15.000 sindicalistes detinguts i el triomf de les reivindicacions obreres.
Durant el període del pistolerisme de la patronal 1917-1923 fou empresonat i patí un primer atemptat el 1920.
Mantingué relacions d’amistat personal i política amb F.Macià, J.Casanovas, Ll.Companys i F. Lairet, amb aquests dos darrers sembla que hi havia el projecte de formar el Partit Socialista Català, unint les forces del catalanisme d’esquerres, amb els elements més moderats de l’anarcosindicalisme, aconseguint així un socialisme d’arrel catalana i base obrera. S. Seguí donà molta importància a la política de les aliances estratègiques, perquè era refractari a les simplificacions doctrinàries, així es pot situar en la línia d’un possibilisme llibertari, en la necessitat de la formació teòrica dels militants obrers i en el concepte d’antipolítica burgesa, però amb la necessitat d’intervenció en la lluita política.
L’assassinat dels dos líders per pistolers a sou de la patronal, F.Lairet el 1920, i S.Seguí tres anys més tard, impossibilità l’assentament d’una alternativa política que defensés el doble alliberament nacional i de classe del poble català.
Potser si les bales no haguessin segat les seves vides, la història del nostre poble hauria anat per altres camins.
Agustí Barrera
