dimecres, 20 de setembre del 2017

ESCALADA DE REPRESSIÓ A CATALUNYA

És trist, però cal adonar-nos d' on estem i qui tenim en contra. I diem en contra, perquè fa molt temps que tenim en contra els Governs d' Espanya, malauradament.

Avui a El Nacional, Dedéu comentava un article que exposa una realitat que avui hem vist amb els registres i detencions a diferents Conselleries catalanes, aquest és un extracte:

L’escalada de repressió que t’ha sorprès i indignat d’ençà de la convocatòria del referèndum augmentarà exponencialment amb més presència de policies requisant clavells, amb una aplicació persistent però soterrada com un talp del 155, arribant també ben aviat —no ho dubtis— al terreny dels comptes inventats a Suïssa i de la corrupció política. Això no és un estat d’excepció, com pregonen els meus companys de militància: això és Espanya, amics meus, i celebro per fi que us adoneu de com funciona l’invent. Perquè això de la llibertat de premsa ja fa temps que va coix, i no perquè els amos dels mitjans censurin (que també), sinó perquè ja fa massa temps que aquí la gent escriu amb un ganivet al coll; perquè això de tenir les finances intervingudes s’activa a partir del moment en què tu no pots disposar dels teus recursos; perquè això de la justícia, en definitiva, si no ets un ésser sobirà que pot decidir el seu futur, només és una merdosa burocràcia.

Tot això ja existia, però el referèndum encara nonat ha fet possible que te n’adonis, que tot això que ara passa d’una faisó radical ja ha succeït durant lustres, i no només per l’ètica castellana imperant (¡por mis cojones!) sinó per la complaença d’una classe política catalana que ja s’hi sentia còmoda. Jo no sé què cal fer ara ni com acabarà tot això, però intueixo que l’únic valor que s’imposa és la resistència, perquè les amenaces d’un Estat que es veu col·lapsat en el seu autoritarisme són i seran paper mullat.

divendres, 15 de setembre del 2017

RETALLADES DE DRETS A CATALUNYA.

Al 1789 es va produir la Revolució Francesa, una revolució vista per molts com una fita important de la història i un paradigma. S' estudia a tots els llibres d' història.
Potser moltes vegades s' oblida que a partir d' aquells moments es van anar discutint drets (començant per l' Habeas Corpus o la llibertat d' expressió i de pensament). A mesura que passava el temps es va parlar de drets individuals i de drets col.lectius (també els drets dels pobles).
Des d' allà podem parlar de drets tant coneguts com la llibertat d' expressió, o el dret de vot.
Aquests dies ens veiem amb que aquests drets comencen a perillar, així com l' entrada a una dinàmica estranya que és que el Govern fa coses sense escoltar la població (com si no hi fossin). Sembla que van cap a un estat d' excepció.

Nosaltres, per la nostra part, preferim escoltar la població. I la força que la població va demostrar ahir a Tarragona, hauria de fer pensar a més d' un dirigent polític.

dimarts, 5 de setembre del 2017

ON VA EL PSC? I IC ?

Tothom diu (entre els mitjans i polítics) que demà serà un dia clau per a l' aprovació al Parlament de la llei del referèndum. Demà ho veurem. No ens ha sobtat la posició contundent dels Ciudadanos (per a això estan), ens ha sobtat nés la posició del Psoe.
Els primers no tenen història, són uns nouvinguts als que el Govern espanyol els riu totes les gràcies. Però els segons tenen una història llarga i costa fer un repàs històric i veure el seu posicionament actual. Ahir veiem un manifest d' ex-alcaldes i regidors d'Ic  i Psc de suport a la participació al referèndum. Entre els signants l´ex alcalde de Cornellà i l'ex-alcaldessa de St. Boi.
Quan recordem als primers alcaldes de Cornellà, Sabadell, El Prat o Sta. Coloma del Psuc. Persones referents en la política catalana i respectades, no entenem què ha passat en aquest partit per a arribar als actuals posicionaments de Rabell o Coscubiela.
Del Psc no cal ni parlar-ne, només cal veure el paper dels Maragall, Nadal, etc i el paper actual d' Iceta. És una deriva permanent cap al no res ideològic.

Però davant de tot, ens agraden les noticies positives i us deixem aquesta:

   Una vuitantena d'exalcaldes i regidors del PSC i d'ICV al Baix Llobregat han signat un manifest on fan una crida a la participació al referèndum de l'1-O. Dirigents històrics com el primer alcalde de la restauració democràtica a Cornellà, Frederic Prieto, del PSUC i posterior militant d'ICV, han assegurat durant la presentació del manifest aquest dimarts al Prat de Llobregat que "estan cremats" amb les posicions dels partits que van representar ja que, a l'oposar-se al referèndum, "són còmplices" del govern espanyol que vol impedir l'única "via real" per tal que els catalans puguin decidir democràtica i lliurement el seu futur. Els signants també critiquen que alguns ajuntaments, que han de ser les administracions més properes a la ciutadania, no facilitin el cens i les seves instal·lacions per la celebració de la consulta.
La presentació del manifest, que s'ha fet a la plaça de la Vil·la del Prat de Llobregat, municipi governat per ICV, ha comptat amb una nodrida representació dels signants del manifest. Entre d'altres hi havia l'antiga alcaldessa socialista de Sant Boi, Montserrat Gibert, l'exalcalde d'Olesa de Montserrat, Jaume Monné, del PSC, l'actual alcalde de Torrelles de Llobregat, Ferran Puig, o l'exregidor i portaveu d'Unió de Pagesos a la comarca, Lluís Parés.

El manifest recull que tot i que molts dels signants no comparteixen en la seva totalitat el full de ruta del Govern, entenen "que ja és hora que la ciutadania prengui la paraula i que l'única via real perquè els catalans prenguin la paraula és el referèndum anunciat pel dia 1 d'octubre, vista la impossibilitat de pactar-lo amb l'Estat a curt o mig termini".

Sobre els 
paper que han de jugar els ajuntaments, els signants assenyalen que "es neguen" a acceptar que els consistoris, que són les administracions més properes a la ciutadania no facilitin la celebració de la consulta "amb ple respecte per les diverses opinions".

El manifest també fa referència al tracte discriminatori que el govern espanyol ha dispensat a Catalunya en els últims anys a través dels seus instruments polítics i judicials. Aquí, per exemple, l'exalcaldessa de Sant Boi, Montserrat Gibert, ha recordat les reiterades negatives a revisar l'estatut econòmic de Catalunya, la progressiva agressió als drets lingüístics en àmbits com l'educatiu, el cultural, i, sobretot, el menysteniment de la voluntat catalana de disposar d'un autogovern de veritat amb la "grollera" retallada de l'Estatut el 2006.

Per tot això, el manifest convida tothom, "els que votaran sí i els que votaran no", a participar en el referèndum de l'1-O "sense por, amb alegria i entusiasme".