Ahir, algunes publicacions digitals, es feien ressò del "sorprenent" oblit del tram Vandellòs-Vinaròs -Castelló de l' eix ferroviari mediterrani.
Avui alguns d'aquests mitjans de comunicació (entre ells Vialweb) ens dónen una versió que, si més no, ens podria fer entendre aquesta absurda situació.
Com sempre en perjudici de les comarques catalanes del sud i valencianes del nord, de la coumunicació mediterrània i de les xarxes de ferrocarrils (en general) que són les que s' haurien de potenciar si és que vulguessin (de veritat) ocupar-se dels temes econòmics i no de castigar alguns territoris i algunes formes de transport i comunicació.  

El govern espanyol troba la manera de trencar l'Eix Mediterrani

Obligat per Europa a construir-lo, fa que el tram entre Castelló i Vandellòs només sigui d'ample europeu · Així força els trens de mercaderies a passar per Madrid (Vilaweb).

• 
  

• La Unió Europea ha obligat l'estat espanyol a completar el corredor mediterrani però el govern de Madrid ha trobat la manera de seguir-lo inutilitzant. En una decisió absurda la setmana passada l'executiu espanyol va licitar el tram Vandellòs-Castelló només amb ample de via europeu.

Aquest tram ha estat paralitzat durant dècades, amb una sola via en un bon tros però ara, de sobte, el faran tot nou, només amb ample de via europeu. Així els trens que vinguin del sud s'hauran de desviar per València cap a Madrid abans d'anar a Europa. Un cop baix, especialment a l'empressariat valencià.

La decisió és més que sorprenent. Hi havia tres alternatives. La primera era crear un traçat amb ample de via europeu paral·lel a l'actual traçat amb ample de via ibèric. La segona era crear una via d'ample europeu al costat de l'actual via ibèrica, compartint infrastructures i la tercera era desmuntar tot el traçat actual per a fer-ne un d'exclusivament europeu. Aquesta era la més cara i la que els empresaris valencians i catalans desaconsellaven. I és la que ha triat Madrid.

El motiu és obvi. L'efecte que s'havia aconseguit mantenint paralitzat el tram Castelló-Vandellòs durant dècades havia estat el de dificutar la via directa a Europa pels empresaris de l'Arc Mediterrani. Com que la Unió Europea va obligar Espanya finalment a fer l'obra el mateix efecte es pot aconseguir ara al revés, evitant la sanció europea. Amb l'ample de via només europeu tots els trens de mercaderies amb eixida de Castelló cap al sud hauran de fer la volta per Madrid si volen anar a Europa. Amb la qual cosa Madrid recupera part del corredor central que la Unió Europea va desestimar però la Unió Europea no podrà acusar-lo de no complir amb les obligacions que li va imposar.

Els empresaris valencians i catalans es van mostrar ahir perplexos davant la proposta del ministeri de Foment. 

EL GOVERN ESPANYOL NO CREU EN LA COMPETITIVITAT FERROVIÀRIA DEL CORREDOR DEL MEDITERRANI.

Si no és així no s' entèn la decisió que ha pres el govern espanyol en relació al tram ferroviari de Vandellòs a Vinaròs i Castelló.

Foment del Treball demana el tercer fil entre Vandellós i Castelló

La patronal denuncia la desaparició de l'ample de via ibèric entre aquests municipis en la licitació publicada al BOE el 14 de novembre

Notícies Tarragona | Actualitzat el 27/12/2013 a les 18:21h

 (de Nació Digital). 

Exemple d'un tercer fil. Foto: Adif

Foment del Treball mostra la seva preocupació per la desaparició de l'ample de via ibèric a la licitació dels trams del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Vinaròs i entre Vinaròs i Castelló. Aquesta interrupció en l'ample de via ibèric talla les comunicacions ferroviàries entre Catalunya i Andalusia i entre l’Aragó i el Llevant i obliga al trànsit de mercaderies a utilitzar vies alternatives en aquests trams, la qual cosa encareix els costos i elimina el gran avantatge competitiu del Corredor Mediterrani. La patronal se sorprèn, a més, que per a aquests trams no s'apliqui la solució anomenada «tercer fil», que permet incorporar l'ample de via internacional sense eliminar l'ample ibèric.

 

Com és conegut, el disseny de construcció del Corredor Mediterrani s'assenta en l'aprofitament de la xarxa d'ample ibèric existent, incorporant al llarg de la seva extensió l'anomenat tercer fil, que permet l'ús de material rodant tant d'ample ibèric com d'ample internacional o UIC. Però, com indica Foment del Treball, en els trams assenyalats es trenca amb aquest disseny. Cal recordar que l'anomenat tercer fil ja constituïa, donades les restriccions pressupostàries, l'opció més econòmica i introduïa restriccions, davant de la de nova construcció d'una via específica al llarg del Corredor.

 

Per tot això, lamenten que, donats aquests antecedents, no s'hagi corregit aquest greu error de disseny en la licitació publicada al BOE de 14 de novembre. Segons Foment del Treball, en la memòria del projecte, «s'insisteix que únicament s'estableix un únic ample, l'ample internacional, de manera que els tràfics que procedeixin del sud de Castelló o bé del nord de Tarragona i que provinguin de destinacions en què únicament hi ha l'ample ibèric (en aquest moment tots els trànsits ferroviaris a Espanya), no podran passar al llarg de la costa en mancar al Corredor Mediterrani aquest ample ibèric a l’esmentat tram Vandellòs-Castelló. Això suposa una nova i addicional ruptura de càrrega amb els seus corresponents costos associats».

També es tallaria la connexió entre Llevant i Aragó
 

A aquests inconvenients s'hi ha d'afegir el greuge de tallar les comunicacions ferroviàries entre l’Aragó i Llevant, que actualment i per competir amb la carretera circulen via Tarragona. Segons la patronal catalana, el projecte (i per tant el Ministeri de Foment) suggereix que alternativament es circuli per la línia de Sagunt a Terol, actualment en desús pels operadors ferroviaris al tractar-se d'una línia que les condicions operatives la fan absolutament anticompetitiva en costos (és un tram sense electrificar que exigeix locomotores dièsel, rasants més pronunciades, limitacions de càrrega remolcable, etc.).

 

El mateix passa amb els tràfics entre Catalunya i Andalusia, els quals s’hauran de desviar per Madrid. O amb els tràfics que van destinats a punts del Corredor i que es veurien obligats a canviar d'ample: en ser impossible competir en aquestes condicions, aquests tràfics juntament amb els anteriorment citats desapareixeran immediatament, fent encara més petita la quota ferroviària, ja actualment ridícula.

 

En resum, segons Foment del Treball, es dificultarà encara més la competitivitat del ferrocarril de mercaderies respecte a altres mitjans de transport. En aquest sentit, recorden que «el Corredor Mediterrani ha de la seva oportunitat estratègica en la seva capacitat per transportar mercaderies a costos realment competitius». I els sorprèn que «a la meitat del Corredor els seus tràfics interiors i ja existents s'hagin de veure afectats pel disseny escollit i per la ruptura de càrrega que imposa».

LA DEMANDA ELÈCTRICA BAIXA, PERÒ EL PREU PUJA MÉS DEL 70 %.

El diari El País, publicava aquesta setmana aquesta informació sobre el consum d' electricitat, la demanda (a la baixa), els preus (pujant) i que cada vegada l' energia nuclear ocupa un percentatge menor en la cobertura de la demanda elèctrica, mentre les energies alternatives (especialment l' eòlica) ocupen cada vegada més percentatge.

El consumo eléctrico cae al nivel de 2005, pero su precio sube más del 70%

La eólica se convierte en la tecnología que más contribuye a la cobertura de la demanda

 La demanda cae pero el precio sube. Esa es la extraña norma que sigue la factura de la luz en los últimos años. La crisis, y la consiguiente reducción de la actividad industrial entre otras cosas, ha llevado a España a consumir menos electricidad, en el caso de este año, a niveles de 2005. Pero el coste del kilovatio, lejos de parecerse al de hace ocho años, se ha disparado, al menos el 70%. La sobredimensión del sistema de producción de energía, las subidas de precios para evitar el déficit de tarifa y mecanismos de fijación de precios con grandes deficiencias, han convertido la electricidad en una losa cada vez mayor para las familias y los empresarios españoles.

La demanda peninsular bruta cerrará el 2013 en 246.166 gigavatios-hora (GWh), un 2,3% por debajo de un año antes y al nivel de 2005, según el avance del informe del sistema eléctrico español de Red Eléctrica de España, publicado este viernes. Descontados los efectos del calendario —diferencia de días laborables por años— y las temperaturas de ambos ejercicios, la demanda ha descendido un 2,1%, lo que supone su tercera caída anual consecutiva, ya que el año pasado terminó con un descenso de la demanda bruta del 1,2% y 2011 se cerró con una caída del 2,1%.

Mientras el consumo baja, el precio del kilovatio no para de crecer desde 2005, aunque determinar el alza al milímetro no es fácil, porque se han sucedido los cambios de metodología. El propio Gobierno reconoció que en una década se ha disparado más del 70%. Según el instituto estadístico europeo, Eurostat, desde 2008 y hasta la actualidad el precio con impuestos ha crecido ya más del 60%. Si se acude a cifras sin impuestos, que permite una comparativa desde 2006, la subida es del 90%. Y según un informe del Ministerio de Industria (que advierte de un cambió en la metodología de cálculo desde 2007) el kilovatio/hora desde 2005, sin impuestos ha crecido desde 0,09 euros en 2005 a 0,17 euros en el primer semestre de 2013. Pese al baile de estadísticas, de lo que no hay duda es de que los crecimientos de precio de los últimos años son especialmente elevados: en 2011, cuando el consumo se redujo el 2,1%, el coste doméstico del kilovatio sin impuestos subió un 12,9%.

A través de esos gráficos, Red Eléctrica elabora un balance anual,del que este viernes publicó un avance. Por fuentes, las energías renovables cubrieron el 42,4% de la demanda eléctrica de 2013, 10,5 puntos más que el año anterior. La eólica ha sido este año, por primera vez, la tecnología que más ha contribuido a la cobertura de la demanda eléctrica anual, con una cuota del 21,1%, tres puntos más que en 2012, al mismo nivel que la nuclear, que ha tenido una aportación del 21%. La hidráulica también ha duplicado su contribución a la cobertura de la demanda con el 14,4%. Frente a esto, los ciclos combinados redujeron su participación al 9,6% y los grupos de carbón al 14,6%. La energía solar fotovoltaica, a la que se achaca muchas veces un problema de ayudas excesivo, supone solo el 3,1% de la cobertura de la demanda, un punto más que en 2012.La página web de Red Eléctrica de España permite ver en tiempo real el consumo eléctrico en España. A través de unas gráficas muestra, por ejemplo, que a las seis de la tarde del viernes el 16,9% de la energía que se estaba consumiendo llegaba de centrales nucleares o que el 22,5% procedía del carbón.

En el sector energético español hay otro elemento que ha crecido mucho desde 2005: la capacidad de producción de electricidad. El año va a terminar con una potencia instalada de 102.281 megavatios, 556 más que un año antes, gracias principalmente a la incorporación de nuevas infraestructuras de origen renovable, con 173 megavatios de eólica y 440 de tecnologías solares. En 2005, la potencia instalada en toda la península era de 73.970 megavatios, es decir, que ha aumentado más del 38%, pese a que el consumo está al mismo nivel que entonces.

NOVA PUJADA DE LA LLUM I EN VAN QUATRE EN UN ANY.

Alguna cosa no funciona si els altres països europeus dónen pas a energies alternatives i aquí s' ofega el sector d' energia eòlica i solar. I alguna cosa no funciona si el preu de la llum es torna a disparar i pujarà (una altra vegada un 11% al gener) i portem la quarta pujada en un any, en un país i en un estat on els objectius els han marcat des de fa molts anys les empreses hidroelèctriques:

El preu de la llum es dispara: pujarà un 11% el gener

La subhasta d'avui de les elèctriques dispara el preu de la factura elèctrica · El Ministeri demana una investigació per aclarir si hi ha hagut alguna manipulació

El preu del rebut de la llum s'encarirà el mes de gener més d'un 11%. La subhasta que fixa la part liberalitzada de la tarifa, que s'ha fet avui i que es basa en el preu de l'energia, ha augmentat un 26,5% i ha tingut un impacte en el preu de la llum del 10,5%. A aquest increment se li ha d'afegir un percentatge que pot arribar al 2% i que és el que fixa el govern espanyol. Això implicarà un increment final d'entre l'11% i el 13%. 

L'increment de la part del govern, el tram que correspon als peatges, l'ha d'acabar de confirmar el ministre d'Indústria i és el que determinarà si la llum augmenta prop de l'11% o s'enfila fins el 12%. El ministre José Manuel Soria ja ha anunciat fa un dies que el tram que regula el govern pujaria un 2% cosa que incrementaria la factura en poc més de l'1%. 

L'augment del preu de la tarifa elèctrica suposarà que els prop de 20 milions de persones que estan acollits al preu voluntari al petit consumidor, abans de la reforma elèctrica el que es coneixia com la Tarifa de l'Últim Recus, vegin incrementada la seva factura per tercer trimestre consecutiu i aquest cop amb un augment de l'entorn de l'11%. 

Quatre pujades en un any 

El preu de la factura de l'electricitat s'ha incrementat 4 cops més durant el 2013. El primer trimestre en un 3%, el tercer trimestre l'1,2%, el quart trimestre el 3,1% i una pujada extraordinària el mes d'agost de l'1,2%, amb motiu de l'aprovació de la reforma del sistema elèctric espanyol. Només en el segon trimestre el rebut de la llum va baixar en un 6,6%. 

L'increment de la tarifa elèctrica ve calculat per dos trams: el tram de peatges i regulat pel govern, que explica poc més de la meitat del preu, i el tram alliberat que ve determinat pel preu de la subhasta del Cesur, que justifica poc menys de la meitat de l'increment. 

Fa un dies el ministre d'Indústria va anunciar que el govern espanyol incrementaria els peatges en un 2%, cosa que tindrà un impacte de l'1% d'augment en el preu de la factura. El ministre es desmentia a si mateix perquè havia anunciat anteriorment que el consumidors no pagarien el dèficit de tarifa del sector, que aquest any afegirà al dèficit acumulat 3.600 milions d'euros més. 

La part alliberada, que explica poc menys de la factura de la llum, es determina cada trimestre en una subhasta del Cesur on les empreses generadores marquen el preu de l'electricitat pel període trimestral següent, en el cas de la subhasta d'aquest dijous el preu per al primer trimestre del 2014.

S'investigarà la subhasta

El portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, ha anunciat des dels passadissos del congrés que el Ministeri d'Indústria espanyol havia sol·licitat formalment que s'obri una investigació a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) perquè 'analitzi si hi ha hagut competència o alguna manipulació en la subhasta d'aquest matí' que hagi provocat l'augment de l'11,5% del preu de la llum a partir de gener. 

Per Alonso, 'no hi ha cap justificació per a un augment d'aquestes característiques', perquè és un increment 'inabordable' quan l'estat ja té un cost de l'energia 'dels més cars d'Europa, només per darrere de Xipre i Irlanda'.

El portaveu del PP ha comunicat al grup parlamentari que treballava 'per corregir aquesta situació amb l'objectiu que la llum no augmenti'. També ha recordat que les famílies no s'ho podien 'permetre', i que l'economia espanyola no podia 'competir amb aquests costos'. 

Podriem parlar de la conveniència o no del títol del simposi "Espanya contra Catalunya" o de la dèria dels governants espanyols per atacar la llengua, la cultura i la història de Catalunya de manera constant des de fa segles.
Però hem triat posar una entrevista amb un dels ponents del satanitzat simposi.
A més a més, posa l' atenció sobre un altre territori de la Corona d' Aragó i Catalunya que va ser molt castigat després d ela Guerra de Successió: el País Valencià (aquest territori que segons el PP no existeix).

Antoni Furió: 'Volen fer emmudir la història'

Entrevistem el catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, ponent del simposi 'Espanya contra Catalunya' · Respon amb contundència als atacs dels partits espanyolistes i repassa la repressió que han viscut els Països Catalans aquests darrers tres-cents anys.

El catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, Antoni Furió, és un dels ponents del simposi 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)' (programa), que s'inaugura avui i que és organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Un simposi que, inesperadament, s'ha trobat envoltat d'una gran polèmica, fins al punt que, abans de començar, el PP, Ciutadans i UPyD han anunciat que el denunciarien a la fiscalia per 'incitació a l'odi'. Ahir el PP valencià va criticar durament Antoni Furió, per la ponència que farà demà a les sis del vespre titulada 'Espanya contra el País Valencià'. En aquesta entrevista a VilaWeb, Furió contesta amb contundència als atacs del PP, partit que acusa de tenir por i de voler fer emmudir la història. També parla de la seva ponència, de la repressió que han hagut de suportar els Països Catalans, de la pèrdua de llibertats i de mecanismes democràtics i, en definitiva, del model d'Espanya que es va instaurar a partir de la guerra de Successió i que és la base de l'Espanya actual.

—Com enteneu la reacció d'UPyD, Ciutadans i el PP, que fins i tot porten el simposi a la fiscalia?
—Sempre he pensat que la història, justament perquè no apel·la a l'emoció, sinó que parla des d'una perspectiva científica o acadèmica, des de la raó, resulta molt més subversiva i perillosa per a tots aquells que construeixen la seua fonamentació ideològica sobre una tergiversació o manipulació de la realitat històrica. No m'estranya, per tant, que els puga resultar més enutjós, irritant o perillós un simposi científic i acadèmic que no una altra manifestació que apel·le més a les emocions o a les banderes. Ací parlem de conèixer d'una manera científica la relació entre Espanya i els Països Catalans al llarg d'un període de temps. Res més. I això els fa por.

—El PP valencià ha criticat justament la vostra ponència, titulada 'Espanya contra el País Valencià', dient que és una intromissió en els signes d'identitat dels valencians i que se n'ha de dir 'Comunitat Valenciana' perquè  el 'País Valencià' no existeix…
—En primer lloc, no cal que patesquen, perquè en el simposi no s'hi analitzarà la 'Comunitat Valenciana', sinó el País Valencià. I com que no existeix, que estiguen tranquils, que no hi ha problema. En segon lloc, la contundència de la seua reacció és una nova falta de respecte a la història dels valencians i també a l'acadèmia i a la ciència. És un congrés científic d'història i el conseller Castellano no és ningú per a respondre de qüestions de recerca en història. D'ací a poc ens podem trobar que posen en dubte la teoria de l'evolució de Darwin i que parlen de creacionisme. I en tercer lloc, el PP es troba tan desacreditat al País Valencià que allò que puga dir, novament, no té gens de valor. A mi no m'afecta.

—Diuen que tan sols el títol del simposi ja és una incitació a l'odi…
—El títol el trobe correcte, tenint en compte que el simposi s'insta a Catalunya. Podia tenir un títol diferent, i podem discutir si podia tenir algun matís, com per exemple afegint-hi un interrogant. Però, en qualsevol cas, sobta que les reaccions irades s'hagen suscitat a partir de la convocatòria d'un col·loqui. És a dir, encara no ha començat el col·loqui i encara menys se'n saben els resultats! Ningú no sap què dirà cada ponent! Per tant, tot allò que es diu es basa en prejudicis. Els ponents són de prestigi reconegut. Per tant, dubtar que abdicaran del seu prestigi i de la manera amb què sempre han estudiat i fet recerca, només mirant els noms dels participants, ja es veu que no pot ser. I, dit això, hi ha qui parla de llibertat d'expressió per defensar el simposi. Però és que és més que això: és llibertat de ciència o de càtedra. A més a més, resulta impensable que en el text de les ponències de cap dels participants hi puga haver cap incitació a l'odi. Ni de lluny. La situació és surrealista perquè els participants en el simposi ens hem de justificar per uns atacs que no tenen res d'historiogràfic sinó que van carregats de prejudicis ideològics i polítics. Volen infligir un càstig preventiu per fer emmudir la història.

—El director del Centre d'Història Contemporània lamentava a VilaWeb que s'instrumentalitzés un congrés científic per a propòsits partidistes...
—Efectivament, han instrumentalitzat el simposi i els participants amb finalitats partidistes, independentment del contingut. Han vist una oportunitat d'extreure'n rèdit polític. I un congrés científic sempre vol utilitzar el pinzell fi, els matisos, les relacions multicausals… I amb  aquesta utilització barroera es corre el perill d'utilitzar la brotxa grossa, que desapareguen els matisos i que comencen a aparèixer contraatacs utilitzant la mateixa brotxa grossa. I els perjudicats som tots, perquè el debat científic s'empobreix. Es passa de la raó a la cosa bèl·lica, a l'escalfament del combat.

—Parlant d'història, com ha estat aquesta repressió contra els Països Catalans?
—Hi hagué una guerra que tingué moltes dimensions perquè fou una guerra dinàstica, internacional, potser fins i tot la primera guerra mundial. Però també va ser una guerra civil, una guerra interior, que tingué unes conseqüències claríssimes i perjudicials per a la corona d'Aragó, és a dir, per a Catalunya, Aragó, les Illes i el País Valencià, amb independència de si en aquests territoris hi havia hagut persones o institucions favorables a un candidat o a un altre. Tots van haver de sofrir la pèrdua i l'eliminació de les pròpies institucions, dret i llibertats. I això és històricament innegable. I sobre això s'ha sustentat, després, la moderna nació d'Espanya. Això s'ha de saber i això no és fomentar l'odi. Són fets. 

—De fet, la xarxa s'ha omplert aquests dies referències a ordres i documents històrics de clara animadversió contra la nostra llengua i les nostres institucions...
— Que hi hagué una repressió dura i institucional i que hi hagué  un desembarcament de funcionaris castellans a tots els territoris de la corona d'Aragó, no n'hi ha cap dubte. I que aquesta repressió s'ha perpetuat en els anys, en formes diferents, tampoc no n'hi ha cap dubte. 

—Sembla que la història sovint sigui víctima de la dinàmica mediàtica en els temps que vivim…
—Sí, deixeu-me fer un apunt: en el soterrament de Nelson Mandela, el president espanyol Mariano Rajoy va aprofitar per advocar per la concòrdia, com a llegat de Mandela. Bé, doncs la concòrdia s'ha de sustentar primer en un coneixement de la realitat i en un reconeixement de l'altre i un respecte a l'altre. I és això justament que no s'esdevé. Tota l'acció que s'aplica contra el congrés i, per extensió, contra els organitzadors i els participants, va contra la concòrdia. Aquesta reacció va contra el reconeixement d'allò que realment va passar. Mandela va actuar amb una immensa generositat envers els seus guardians de la presó, però atenció, sobre la base del reconeixement d'allò que va ser l'apartheid. És a dir, tornant al nostre país, amb independència de les lectures polítiques que es puguen fer i amb independència de la futura organització política de la península Ibèrica, és evident que aquesta organització no pot ser imposada. I menys encara sobre el desconeixement, el silenci o l'ocultació de la realitat històrica. Més val reconèixer-la i després parlar. I per a la concòrdia que tant es demana no es pot tenir la memòria curta i cal coneixement crític del passat.

—Parlem de la vostra ponència: 'Espanya contra el País Valencià'. Com va ser aquesta repressió al País Valencià?
—Començaré parlant del concepte d'Espanya a l'edat mitjana. A la corona d'Aragó tenia un caràcter merament geogràfic: era sinònim de península Ibèrica. A Castella, a partir del segle XIII, 'Espanya' ja no era tan sols un concepte geogràfic sinó que tenia un significat polític. Era un projecte polític que bàsicament consistia a proclamar el regne de Castella com l'hereu de l'antic regne visigot de Toledo. Espanya era Castella. I això tenia una dimensió política: la primacia de Castella per sobre de tot el territori peninsular, que aleshores era dividit en diversos regnes.

—És això que va acabar passant a la corona d'Aragó...
—Sí, Portugal i els Països Baixos, van sortir-se'n. Però amb els reis catòlics, aquesta idea d'Espanya com a projecte polític començà a progressar i els valencians, de fet, s'hi van incorporar amb gust. Ara, de seguida, des de Castella, s'identificà aquesta Espanya amb Castella i s'intentà homogeneïtzar tota la península amb el model d'organització castellana. El pas següent va ser la guerra de Successió, de la qual en la ponència em centraré en la dimensió civil. Al País Valencià hi havia molts maulets però també molts botiflers o filipistes. I la derrota va ser col·lectiva. Tots van ser castigats, tant els deslleials com els filipistes. La guerra va agilitar la imposició del model castellà. Fins al punt que quan els filipistes valencians van anar a Madrid a pregar al rei que restablís el dret propi, els furs i les institucions, la resposta va ser tancar-los i represaliar-los. Amb independència dels ingredients que intervingueren en el conflicte, el país com a tal va perdre-hi molt. La nova Espanya es va alçar contra la peculiaritat i la diferència valenciana. El País Valencià va ser tractat com un país vençut. Va ser reprimit i ocupat militarment, i va quedar un país desolat i devastat. Qui va perdre el 1707 va ser la concepció plural d'Espanya. Un model d'Espanya es va imposar a un altre. Ernest Lluch parlava de les Espanyes vençudes. D'això parlaré en la meva ponència.

—I aquest model d'Espanya encara dura, tres-cents anys després?
—D'aleshores fins ara l'estat espanyol ha estat modelat sobre la base de les conseqüències d'aquella guerra. Sobre la base d'un estat castellà centralista. Ha variat la implicació de les elits territorials de fora de l'àmbit castellà en el projecte. Però que aquest projcte no va funcionar, ja ho demostra el catalanisme de final del Vuit-cents i després el valencianisme polític de començaments del Nou-cents. Aquest fracàs en la recuperació de les Espanyes vençudes s'ha tornat a viure fa poc i en última instància és el que explica el procés que viu Catalunya. Catalunya, que és el motor econòmic d'Espanya, també vol pilotar políticament. Però s'ha demostrat que l'estat no vol cedir el lideratge i permetre que siga Catalunya, la locomotora política, a més d'econòmica.

—És una qüestió política però també democràtica…
—Bé, això també ve d'aleshores. Per exemple. els països de la corona d'Aragó tenien mecanismes per a atenuar el poder absolutista de la monarquia.  Amb la castellanització, aquests mecanismes, que Castella no tenia i que sí que tenia per exemple Anglaterra, van desaparèixer de colp a partir del 1707 al País Valencià i a partir de 1714 al Principat. Podem dir que es van fer passos enrere en la idea de sistemes inclusius de democràcia. I sí, va ser en aquells anys quan es va assentar la base de l'organització de política de l'estat espanyol, que s'ha anat modificant, però molt poc. 

—En aquests tres-cents anys també hi ha hagut agressions lingüístiques...
—Efectivament, la llengua ha estat una de les víctimes d'aquests tres-cents anys, i malgrat això no han aconseguit eliminar-la. Una manifestació com la que es va viure a Mallorca en defensa del model lingüístic, tenint en compte la demografia de les Illes, explica fins a quin punt és arrelat aquest sentiment. I en el cas valencià, la capacitat de resistència i la voluntat de continuar essent, vinculada en bona mesura també a la llengua, queda demostrada per la força i la importància d'institucions com Escola Valenciana i per la capacitat de mobilització, darrerament, per molts motius, com ara el tancament de Canal 9, que no deixa de ser, novament, també una qüestió lingüística. La llengua és un dels principals ingredients de la identitat dels Països Catalans i és el que fa més visible la comunitat. És el que ens uneix en primera instància. 

Els torturadors i assassins del franquisme no van poder ser jutjats a Espanya, potser ara, passats els anys, podran ser jutjats a l' Argentina.
Ironies de la "democràcia "espanyola.

La jutgessa argentina comença a escoltar les víctimes del franquisme

Merçona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, executat el 1974 pel règim franquista, ha declarat avui a Buenos Aires davant la jutgessa argentina Maria Servini. Ha estat la primera víctima a declarar en l'únic procés judicial que s'ha obert a tot el món pels crims del franquisme. Merçona Puig Antic és un membre de la trentena d'integrants de la coordinadora de suport a la querella argentina (CeAQUA) que ha viatjat fins a Buenos Aires amb motiu de la querella presentada per delictes de lesa humanitat. 

Juntament amb ella, també han declarat Pablo Mayoral, processat el juliol del 1975 en la causa 245/75, en què es va demanar pena de mort a tres companys seus; i Andoni Txasko, apallissat per la policia l'endemà dels assassinats de Vitòria del 1976 i que, de resultes dels cops, va perdre l'ull dret i la visió de l'esquerre. Demanen que siguin encausats els ex-ministres franquistes Fernando Suárez González, José Utrera Molina i Rodolfo Martín Villa. 

Durant la resta de la setmana declararan dotze víctimes més dels crims del franquisme. A més, s'han programat tot de reunions, com ara la que ja van tenir ahir la delegació de CeAQUA amb la jutgessa, a qui van demanar que avancés en la investigació. Servini va manifestar-los el seu compromís amb la causa, a desgrat de les dificultats. 

El mes de setembre la jutgessa va emetre una ordre de crida i cerca de quatre torturadors franquistes: l'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar, l'ex-escorta de Francisco Franco i de la casa reial espanyola Celso Galván Abascal, l'ex-comissari José Ignacio Giralte González i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño'. Les causes de Galván Abascal i Giralte González es van arxivar, però el govern espanyol va donar el vist-i-plau a continuar el procés d'extradició de Muñecas Aguilar i González Pacheco. Dijous l'Audiència espanyola els prendrà declaració per demanar-los si accepten de ser extradits. 

A més, a l'octubre Servini es va declarar competent per a jutjar l'afusellament del president Lluís Companys, arran de la querella presentada per ERC.