diumenge, 27 de desembre del 2009

NO A LA TORTURA DELS BRAUS.


Us posem una nota del partit per la defensa dels animals (PACMA)perquè ens sembla prou argumenat el debat que han plantejat sobre les "corridas de toros". No es poden excusar en les "tradicions" ni el la història.
Estem al segle XXI i la tortura d´un animal públicament per fer gaudir als espectadors no té cap raó de ser.
Us deixem amb la web de la ILP http://www.prou.cat/,que es va discutir al parlament de Catalunya fa uns dies. I a dalt, la foto d´en David Pérez, diputat del PSC i cap visible de la defensa de les curses de braus.

Nota del PACMA:
Desde el PACMA nos resultan tan curiosos como envenenados algunos de los argumentos esgrimidos por la Federación de Entidades Taurinas y la Plataforma en Defensa de la Fiesta:

. Se atreven a hablar de libertad pero aplican éste termino en un solo sentido, el que faculta al hombre para llevar a cabo a una determinada acción a su voluntad. Se olvidan sin embargo conscientemente, de la que tienen el resto de los seres humanos para no ser testigos ni cómplices de la violencia sobre terceros, y sobre todo de la de los toros a que sea respetado el más fundamental de sus derechos, el de vivir.

. Al Señor Luis Corrales le parece poco adecuado que con la situación social existente, se dedique tiempo y dinero al debate taurino. No dice nada en cambio sobre los miles de millones que la tauromaquia, como actividad deficitaria que es, se lleva en forma de subvenciones detraídas de los presupuestos públicos, y pagadas por todos los ciudadanos, sean aficionados o detractores.

- Echan mano de las consabidas alusiones a las tradiciones para preservar las corridas, pero olvidan a propósito que las formas de gobierno totalitaristas, nada representativas y sin el menor atisbo de democracia, fueron "costumbre" durante siglos en este País. Sólo la desaparición de esa "tradición absolutista" es la que les permite ostentar hoy sus cargos como representantes del Pueblo, un Pueblo que por cierto, ha demostrado en todas y cada de las ocasiones en las que ha sido posible hacerlo, estar en su mayoría en contra de la tauromaquia. Parece que la importancia del concepto tradición, la manejan según les conviene.

Los políticos han de estar para trabajar por el bien de los Ciudadanos y no atendiendo en primer lugar a las presiones de ciertos sectores muy influyentes pero minoritarios, cuyas prebendas entran en conflicto con cuestiones tan fundamentales como la justicia y la igualdad universales. Y desde el PACMA, abominamos de semejante degeneración del concepto de democracia, porque la libertad para elegir, deja de ser tal para convertirse en abuso de poder cuando implica el sufrimiento o la muerte de otros seres.

Os animamos a que escribáis cartas al director a los periódicos expresando vuestra opinión favorable a la aprobación de la prohibición de las corridas de toros. Emails de los medios de comunicación:

cartas.director@elmundo.es lectores@quediario.com latinews@novapress.es redaccion@latinomadrid.com madrid@diarioadn.com cartasdirector@elpais.es nosevendecartas@20minutos.es cartas.mdr@metrospain.com cartasaldirector@diarioadn.com cartas@diariosigloxxi.com

diumenge, 20 de desembre del 2009

VERGONYÓS PAPER DEL GOVERN ESPANYOL EN EL TEMA DEL SÀHARA OCCIDENTAL


El Marroc com Rússia (V. Partal)
18.12.2009
Europa no s'atreveix a plantar cara a Rússia i, en nom de l'estabilitat, accepta totes les violacions imaginables dels drets humans. Ara sembla que amb el Marroc fa igual, amb un agreujant: els marroquins d'ací poden fer de guàrdia de corps.

Ja fa temps que és una evidència que la Unió Europea no es preocupa ni es preocuparà gaire per les llibertats de Rússia. El pes de la canonada de gas ofega tota ètica i el volum del mercat eclipsa les bones paraules. És un debat que, a nosaltres, ens toca un poc de lluny, però que a l'Europa ex-soviètica fa saltar la gent de polleguera.

Doncs bé, ara l'exemple sembla que es trasllada al sud. Europa russifica la relació amb el Marroc, un país també estratègic, com Rússia, i gens democràtic, com Rússia.

Ho vam viure ahir amb el cas Haidar, quan el parlament europeu es va menjar una resolució de condemna del regne del Marroc. Ho hem vist més de prop en el paperot fet pel govern espanyol i la seua ridícula apel•lació a 'l'interès comú'. Ho hem vist en el silenci sepulcral de la majoria dels nostres polítics, segurament preocupats per les conseqüències que el suport a aquella dona que els marroquins anomenen 'separatista' podria tenir en alguns dels nostres barris.

El fet és preocupant. Bàsicament perquè el Marroc no és una democràcia i, per tant, no hi ha possibilitat de mantenir un diàleg franc i real sobre tot plegat. Quan, fa uns quants dies, un grup de gent es manifestava a Lleida amb banderes saharianes va ser increpat i agredit per un grup de marroquins d'origen que reivindicaven la pertinença del territori de la República Àrab Sahariana Democràtica al regne del Marroc. En aquest país, amic del poble saharià des de fa dècades, la novetat del piquet alauita resulta colpidora. Especialment perquè sabem que no són manifestacions espontànies i que l'important aparell consular del rei mou els fils amb una facilitat que espanta.

A vegades els mou en favor dels uns i a vegades en favor dels altres, però sempre, i no és casualitat, contra nosaltres. Expliquen que el consolat marroquí de Barcelona, a instàncies del PSC, va acaçar els col•lectius marroquins que donaven suport al referèndum per la independència, a través dels imams principalment. Per exemple.

dijous, 17 de desembre del 2009

INTERESSANT ARTICLE A VILAWEB, SOBRE LES CONSULTES.


Ja decidim (V.PARTAL).
14.12.2009
Prop d'un trenta per cent de vots en favor de la independència vol dir que, quan arribe el referèndum final, ens trobarem en condicions de competir per guanyar-lo. Ara ja no es tracta de cap fantasia. Però no és pas l'única victòria: l'exemplar mobilització ciutadana ha enlluernat Europa i això ens fa més forts.

Aquells qui menystenen els resultats saben que ho fan com a part d'una activitat política. I tots sabem que, si haguera votat el noranta per cent de la població, cantarien un altra cançoneta, però continuarien negant la importància d'una jornada històrica com la que es va viure ahir. No hi perdem gaire temps, doncs. Nosaltres, a la nostra.

Nosaltres, a la nostra, que la jornada d'ahir ja ha demostrat no pas que podem decidir, sinó que ja decidim. Sense demanar permís a ningú. Ahir durant vint-i-quatre hores erigírem un petit estat independent capaç de gestionar, ni més ni menys, un procés electoral, una de les coses més complicades que els estats fan. I sense cap entrebanc ni un, els col•legis electorals van obrir les portes i la gent feia cues i s'identificava i els observadors es van acreditar mentre s'assegurava el dret de tothom de votar lliurement. Això és una proesa que deixà bocabadats observadors internacionals i periodistes estrangers i que diu molt en favor del nostre país i sobretot de les nostres capacitats. Ahir es va tornar a demostrar que podem fer qualsevol cosa i que solament cal que ens la proposem.

dilluns, 14 de desembre del 2009

CONSULTES A CATALUNYA.: BONA ACOLLIDA INTERNACIONAL, NEGATIVA ACOLLIDA ESPANYOLA

Sempre hem defensat i defensarem el dret a decidir el seu futur al Sàhara Occidental, i sempre hem defensat i defensarem el dret a decidir de qualsevol poble i evidentment també el nostre.
No entenem els "progres" espanyols d´una enganyosa "esquerra" que son capaços de fer manifestos pel Sàhara Occ. i no gosen obrir la boca davant de cap tema del nostre país.
En aquest bloc no hem entrat de ple en aquest tema, però no podem passar per alt la bona acollida de la premsa internacional, dels observadors internacionals i dels periodistes estrangers sobre el tema de les consultes catalanes i en canvi la valoració exageradament negativa de la premsa espanyola.
A aquestes alçades no han entés que vol dir una consulta i perquè es fa una consulta, tampoc entenen que vol dir demanar l´opinió a la població i que és democràcia.
Aquí us deixem un article sobre la premsa espanyola:


Malgrat la bona acollida que ha tingut l'afer de les consultes a la premsa internacional, ocupant destacades posicions en mitjans com Le Monde, BBC, CNN o Financial Times, la premsa espanyola ha fet una valoració negativa i catastrofista de les consultes independentistes que aquest diumenge han mobilitzat 165 pobles del Principat.

Els mitjans espanyols s'han agafat a les dades de participació (al voltant del 30%) com a eix argumental per no donar crèdit a la causa catalana, malgrat que cap dels mitjans s'ha parat a comparar els resultats amb altres comicis recents, ni enlloc es comenta que els referèndums populars s'han tirat endavant sense el suport econòmic i logístic de les institucions.

També són diversos els mitjans que parlen sense cap problema de 'consultes il•legals', tot i que en cap cas expliquen quina és la il•legalitat comesa.

El País - La participación en las consultas sobre la independencia en Cataluña roza el 30%

El Mundo - La participación en las consultas soberanistas apenas alcanza el 30%

ABC - La participación independentista en Cataluña roza el 30%

La Razon - Las consultas independentistas no movilizan ni al 30% de los catalanes

Libertad Digital - Fracaso estrepitoso del nacionalismo catalán en su desafío independentista

Factual - La encuesta independentista no alcanzará el 30 por ciento de participación

Tanta visceralitat espanyola només pot voler dir una cosa: que les consultes han estat un èxit i Espanya comença a témer que un dia la seva gallina dels ous d'or s'independitzi.

dijous, 10 de desembre del 2009

EL CONCEPTE AUTODETERMINACIÓ, FA TREMOLAR ESPANYOLS I MARROQUINS.


Article de X. Sarria a Vilaweb.

Aminatou Haidar
09.12.2009
Ho diré sense embuts: el problema del cas Aminatou Haidar no és que el Marroc es negue a fer marxa enrere en la decisió d'expulsar per la força una ciutadana sense cap més motiu que l’adscripció política que professa. No. O que Espanya siga incapaç de fugir de les brases que li representa la tenacitat d'aquesta dona valenta i incorruptible. No. Com tampoc no ho és que la Unió Europea es desentenga d'una situació que considera un simple conflicte bilateral entre dos estats. No.

El problema real és que el Marroc, Espanya i la Unió Europea són els grans beneficiaris de l’statu quo actual de la regió gràcies als acords preferencials en matèries com immigració, pesca, agricultura o indústria que hi ha previst d'enfortir durant la presidència espanyola de la UE que s’estrenarà el mes vinent. I que els seus dirigents comparteixen la funesta idea que l’interès general de la pàtria, com ha afirmat Zapatero, passa per damunt de qualsevol respecte als drets més elementals d’uns territoris que continuen ocupats, esquarterats i espoliats. Una visió vergonyosa, aquesta, que deriva de la mentalitat despòtica que encara conserven el Marroc i Espanya i que es basa en la negació sistemàtica de cap altra identitat nacional que no siga la seua, amb una monarquia de sentinella, un exèrcit de garant i unes lleis especials que limiten i coarten la llibertat dels pobles que sotmet.

Ara potser em direu que les realitats d’aquests dos estats no són les mateixes i que la nostra situació és radicalment diferent de la dels qui es veuen abocats a sobreviure al desert per l’escandalosa passivitat internacional. I tindreu raó. Però no em negareu que els qui hem nascut amb el pes de la derrota històrica a l'esquena entenem perfectament allò que defensa, i representa, la figura resistent d’Aminatou Haidar: que el Marroc té un problema i que el continuarà tenint fins que no s’adone que mai no destruirà per la força la voluntat d'existir de tot un poble. Perquè el problema del Sàhara Occidental, com el nostre, té una solució: el referèndum. És a dir, l’autodeterminació. Per molt que, a alguns polítics d’ací i d’allà, aquesta paraula els faça tremolar de por.

dijous, 3 de desembre del 2009

AMINETU HAIDAR: LA DIGNITAT DEL SAHARA OCCIDENTAL


En aquests moments Aminetu Haidar ha arribat a ser un símbol de la dignitat del Saàhara Occidental, ella no és la única lluitadora, darrera d´ella , abans d´ella i després d´ella hi ha centenars i milers de sahrauís que han moert, han estat empresonats o han patit repressió continuada per part d´un govern marroquí que va ocupar il.legalment el sahara Occidental amb la connivència espanyola.

Aquest govern marroquí actual és el mateix que fa trenta anys (antidemocràtic, monarquic, racista i policial), però fa uns anys li van canviar la cara i van permetre algunes "apertures" i fins i tot es van alliberar alguns presos (només alguns i socials, no polítics, no fos cas que s´enredi la troca). També es permeten posar als metros de les ciutats catalanes i espanyoles anuncis perque vagis a fer turisme al Marroc, dient que "hay paises que engrandecen el alma". Potser "engrandecen el alma" però cal acabar la frase i dir que "encarcelan periodistas y opositores políticos". NO CAL SER TAN HIPÒCRITES.

El rei marroquí continua sent una de les deu fortunes més grans del món musulmà i l´unica fortuna que no ha estat tocat per la "crisi", aquest any la seva fortuna s´ha vist incrementada, malgrat que el llindar de pobresa ha augmentat entre els seus súbdits marroquins. QUINA VERGONYA.
De la "descolonització" del Saàhara (veritable tema referent de com no s´ha de fer una descolonització) no cal ni parlar-ne. La Història jutjarà degudament als espanyols i als marroquins.

L´Aminetu s´ha entossudit a retornar la dignitat als sahrauís i ha tornat a internacionalitzar el tema, malgrat el rei milionari i malgrat Moratinos.
A veure si, en compte de pressionar l´Aminetu, el govern espanyol i l´ONU es posen d´una vegada a fer complir les múltiples ressolucions de l´ONU per fer una descolonització real del Sàhara i un referèndum com es va acordar internacionalment.

SUPORT TOTAL A L´AMINETU QUE TÉ LA DIGNITAT DE LLUITAR PEL SEU POBLE.

Aquí us pengem les seves declaracions, pensem que no es pot dir més clar:

“Quiero solamente transmitir un mensaje claro al Señor Moratinos: que yo, Aminetu Haidar, nunca he estado bajo presión y nunca lo estaré, yo soy siempre independiente.
Son mis convicciones y mi conciencia quienes me dictan lo que tengo que hacer, ni la Plataforma, ni el Frente Polisario, ni Marruecos, ni Estados Unidos, ni Moratinos, ni nadie.

Soy muy consciente de lo que estoy haciendo, de esta batalla. Y punto.
Es una maniobra de parte del Gobierno español para dilatar el camino claro de lo que es una violación clara de los Derechos Humanos, del Derecho Internacional, del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos y, sobre todo, del artículo 12. Además, es una violación clara de la Ley española.
Entonces, la Plataforma está aquí apoyándome, como todo el mundo a nivel de España e internacionalmente, y no para presionarme.

Lo que está haciendo ahora el Gobierno español es, en vez de presionar a Marruecos, presionarme a mí. Está presionando a la Plataforma y al Frente Polisario, está haciendo chantaje a todo un pueblo, al Pueblo Saharaui”.

dijous, 26 de novembre del 2009

20 anys de l´accident de vandellòs 1


20 anys de l'accident a la central nuclear de Vandellòs 1

IMATGE ACTUAL DE LA CENTRAL D´ASCÓ (Catalunya)

-- 26 de novembre. Santa Maria de Palautordera. 19 hores, al Centre Cultural la Quadra. Exposició, documental i debat sobre les nuclears.
Plaça Miquel Martí i Pol (al costat de l'Ajuntament nou).

-- 27 de novembre. Barcelona. 19 hores, a la Biblioteca Municipal "Can Mariner". Exposició, documental i debat sobre les nuclears.
Carrer Vent, núm. 1, Horta

-- 29 de novembre. Barcelona, 16,30 hores a Can Masdeu. Exposició (des del dissabte, 28 de novembre) documental i debat sobre les nuclears.
Camí antic de Sant Llàtzer s/n, (darrera de la Clínica Infantil Staurus), Plaça Karl Marx - 15 min caminant des de el metro de Canyelles L3

e-mail: canmasdeu@moviments.net pàgina web: http://www.canmasdeu.net/
Horari, de 10 a 14,30 i de 17 a 20,30.

A càrrec de Manuel Adelantado, d'Ecologistes en Acció de Catalunya

Recordeu que el Magatzem Temporal Centralitzat encara planeja sobre Catalunya

http://www.tanquemlesnuclears.org/campanyes/vandellos20.html

dissabte, 14 de novembre del 2009

SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D´AMÈRICA.

l’Institut Nova Història i l’Ajuntament d’Arenys de Munt us conviden al

9È SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D’AMÈRICA
a Arenys de Munt, Sala Municipal 20 i 21 de novembre del 2009

DIVENDRES, 20
-7 tarda:BENVINGUDA Golly Rectoret, Regidora de Cultura
PRESENTACIÓ
Albert Codinas, President de la Fundació Nova Història
PARLAMENTS
Manel Oronich, Moviment Cívic 11 de Setembre
Joan Canadell, Cercle Català de Negocis
Santiago Espot, Catalunya Acció
Emili Valdero, Reagrupament
-8 vespre:
PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL
Les naus perdudes d’En Colom, de Karl Wanderhole i Marc Brasse
Presenta: Manel Capdevila
DISSABTE, 21
-2/4 de 10 matí:SALUTACIÓ Carles Móra, Batlle d’Arenys de Munt
CONFERÈNCIA D’OBERTURA
Jaume Fàbrega (Historiador i Professor de Gastronomia
de la UAB): La xocolata entre Amèrica i Catalunya
PONÈNCIES
-2/4 d’11:
Enric Guillot: Les Columnes d’Hèrcules i Amèrica
Albert Gispert: L’urbanisme primigeni de Bogotà
Francesc Jutglar: Possible origen català d’alguns noms
d’ocells americans
-2/4 de 12:
Daniel Ibàñez: Els frares de l’orde de Sant Jeroni al Nou Món
Jordi Indiano: Jaume Ferrer i Lope de Herrera: un mateix personatge?
Joanjo Albinyana: Xàtiva i la descoberta d’Amèrica
-2/4 d’1:
Albert Fortuny: El mètode científic i la investigació de la Història
Manel Capdevila: Nicolau de Cardona i Califòrnia
Lluís Ma Mandado: Cristòfor Colom i Orlando Furioso
-2/4 de 2:
Marc Terrades: Rastres catalans en un viatge a Cuzco
Xevi Mató: Un document que prova que la costa de Pals ha canviat
Diego Arcos: Falsificació històrica i colonialisme
-5 tarda:
Josep Barba: Barcelona, capital de l’imperi universal català
Alejandro Sendra: Catalanades i catalanismes a la
Historia de la Invencion de las Yndias, d’Hernan Pérez de Oliva
Pere Baladron: La incorporació de les Índies a Castella, al 1518
-6 tarda:
Josep M. Orteu: Alguns mots catalans en el castellà d’Amèrica
Cesc Garrido: Les Pallamos Islands de l’Orinoco
Xesca Sànchez: El roer o llorito a les mars americanes i a
les costes catalanes
-7 tarda:
Pere Alzina: L’atzavara: un nou indici lingüístic, etnològic i
biològic de la catalanitat de la descoberta
Pere Forès: La tornada impossible d’En Colom per les Canàries
Pep Mayolas: La casa d’En Ferran Colom a Barcelona
-8 vespre:
Jaume Batlle: Rastres de possible presència catalana al Pacífic
Jordi Bilbeny: En Miquel de Servent va escriure que En Colom era català
-2/4 de 9:
LLIURAMENT DEL 1R GUARDÓ NOVA HISTÒRIA a la professora Teresa Baqué
CLOENDA
Josep M. Terricabras (Catedràtic de Filosofia de la UG):
La Història com a font de dubte

divendres, 6 de novembre del 2009

MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ- 7 NOVEMBRE 09


Manifestació a Perpinyà demà dissabte, 7 de novembre pels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, viurà el proper 7 de novembre una manifestació històrica per rememorar el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. La Comissió 350 anys vol aprofitar aquesta data per denunciar aquest acord entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. La marxa, que tindrà per lema 350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus, servirà també per posar punt i final als actes del Correllengua 2009 que se celebren arreu del país des de fa uns mesos. Pels organitzadors, la marxa “reivindicarà obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades” per l'Estat espanyol i francès.

De fet, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) sempre acaba el Correllengua amb una manifestació a la capital nord-catalana. En aquest ocasió, però, s'ha volgut aprofitar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus per denunciar aquest tema específicament. Per facilitar l'assistència de gent a la manifestació, s'organitzaran busos des de tots els punts del territori.

Què és el Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un acord signat el 7 de novembre de 1659 per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França als límits del País Basc del Nord. Va servir per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, i va acabar amb la cessió a l'Estat francès del comtat del Roselló i d'una part de la Cerdanya. Això va dividir en dues parts el territori català, i des d'aleshores es parla de la Catalunya Nord en referència a aquesta zona pertanyent a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense ni tan sols consultar-ho a les Corts Catalanes i, de fet, ho va amagar durant anys.

PALESTINA, LA VERITAT ASSETJADA.


Uns companys de les comarques de ponent ens envien l´agenda de presentació del documental "Palestina, la veritat assetjada". És un documental que cal veure, per entendre la situació de la zona. Aquí teniu l´agenda:

Ens plau convidar-vos als actes de presentació del documental Palestina,
la veritat assetjada.
Dades de la Pel.lícula: Barcelona, Catalunya/ 50´/ 2008/ anglès/ subt. en català
Directora: Helena Sala
Xarxa d´Enllaç amb Palestina


Una trentena d´homes i dones de diferents edats i de diferents territoris
de la Palestina històrica expliquen com l´ocupació afecta la seva vida
diària i reflexionen sobre sobre el seu futur incert. Els refugiats, el
mur, les colònies, els atacs o el bloqueig de Gaza són alguns dels
epígrafs d´aquesta història que explica allò que d´altres silencien.

-Entrada Lliure- ( Comptarem amb la presència d´algun dels autors del
documental )

Novembre - 09

ALMACELLES ( Segrià )
Dissabte dia 7, a les 17h
Al local “Matadero” Afores, s/n

BALAGUER ( La Noguera )
Divendres dia 13, a les 20h 30m
Al Lokalillo C/ del Pont, 11 -baixos-


Organitza: Col•lectiu A les Trinxeres
Colabora: Xarxa d´Enllaç amb Palestina, Silencio Tóxico, Lokalillo i
Sarna Social.


--
COL•LECTIU A LES TRINXERES
Polígon Industrial Campllong
-La Factoria del Ritme-
C/ Vallfogona, Parcel•la núm. 4
25600 BALAGUER
(La Noguera) PPCC

A les trinxeres de la lluita som molts, no se'ns escolta però existim.
Resistim i creem a partir de la nostra memòria, sense nostàlgia i amb un
immens desig de viure. Val la pena continuar, a pesar de tot.

dijous, 29 d’octubre del 2009

ELS OCCITANS ES MANIFESTEN A CARCASSONA


Carcassona viu la mai granda reivindicacion per la lenga d'òc.

Mai de 25.000 manifestants se rencontrèron dissabte a Carcassona, convocats per Anem Òc!. En aquela manifestacion (vídeo de VilaWeb TV), la pus granda jamai realisada en defensa de la lenga occitana (dins l'escòla, los mejans e la vida publica), i participèron gents de tot l'espandi occitan e, quitament, mai de 200 catalans. Entre los participants, i aviá atanben un grop important d'elegits de partits divèrses, que se manifestèt obèrtament e amassa per la lenga d'òc.
Los manifestants percorreguèron lo centre de la vila fins a montar denaut la Ciutat, la fortalesa medievala, ont se faguèron los discorses e ont s’interpretèron mantunas cançons. Finalament, tot lo mond cantèt ‘Se canta’, l'imne occitan.

Van fer els parlaments el president de l'Institut d'Estudis Occitans, David Grosclaude, de Joan Thomàs, del Partit Occitan, de l'eurodeputat dels Verds, José Bové, e del president de la Bressola, Joan Pere Le Bihan.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

L´ESTAT ESPANYOL TÉ LES COMPETÈNCIES SOBRE LES MANIFESTACIONS FEIXISTES.


La Comissió Europea diu que és l'estat espanyol qui ha d'actuar contra la Falange
Tremosa, Junqueras i Romeva i eurodiputats alemanys i italians van demanar a l'executiu comunitari que prohibís la simbologia feixista.

La Comissió Europea ha dit que no podia pas il•legalitzar la Falange ni prohibir les manifestacions ni la simbologia feixista, però recorda que són els governs estatals que tenen les competències per fer-ho. Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar i eurodiputats alemanys i italians van queixar-se que les institucions espanyoles permetessin a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i van demanar que es prohibís l'exhibició d'aquesta simbologia.
La Comissió Europea encara no ha respost als eurodiputats –de fet, té sis setmanes de termini per fer-ho, fins el 3 de novembre–, però fonts pròximes al vicepresident i comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, han recordat a l'ACN que 'la Carta dels Drets Fonamentals estableix que la UE està fundada en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i que es basa en els principis de la democràcia i de l'estat de dret'. Brussel•les assegura que també 'el Tractat de la UE i els tractats comunitaris, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, les cartes socials adoptades per la Comunitat i pel Consell d'Europa, així com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Europeu dels Drets Humans' garanteixen aquests valors i principis.

Però un portaveu de Barrot ha avançat que la Comissió no té poder per prohibir l'exhibició de simbologia feixista i previsiblement haurà de respondre a l'Eurocambra que 'les competències per actuar sobre la legalitat de partits o manifestacions recau en mans dels estats membres'. En la seva pregunta parlamentària, presentada el 22 de setembre, Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien que el 13 de setembre la Falange es va manifestar a Arenys de Munt 'exhibint banderes i tot tipus de simbologia feixista i cantant l'himne oficial del franquisme, el Cara al sol'. 'La Falange és hereva directa del partit únic del règim franquista que va provocar centenars de milers de morts, desapareguts, exiliats i presoners polítics entre el 1936 i el 1975 i actualment defensa la instauració d'un estat totalitari nacionalsindicalista mitjançant la violència', adverteixen a la Comissió CiU, ERC i ICV

divendres, 23 d’octubre del 2009

DISSABTE 24, COMMEMORACIÓ 20è ANIVERSARI ACCIDENT VANDELLÒS 1

COMMEMORACIÓ DEL 20È ANIVERSARI DE L’ACCIDENT NUCLEAR DE VANDELLÒS 1


Acte informatiu i debat

Dissabte, 24 d’octubre, a les 18 h. Casa Elizalde, València, 302.
L3, Passeig de Gràcia. Bus: 43, 44, 20, 45, 47, 30, B20, B24

- Projecció del DVD commemoratiu del 20è Aniversari.

Intervencions:
- Eloi Noya, - Ecologistes en Acció de Catalunya.
Antic membre del Comitè Antinuclear de l’Ametlla de Mar.
- Anna Rosa Martínez, delegada de GREENPEACE a Catalunya.

- Modera i presenta: Manuel Adelantado, Tanquem les Nuclears – 100% RENOVABLES

SUPORT A LA BRESSOLA (ESCOLES CATALANES A LA CATALUNYA DEL NORD)


Le Bihan: 'Volem que la Bressola tingui els recursos per a satisfer una demanda que ningú no s'imaginava'
El director de les escoles la Bressola va parlar amb els lectors de VilaWeb
Les cançons de 'Musiquetes per a la Bressola' se sentiran dijous a l'Auditori de Barcelona, en el concert de cloenda de la ronda. Aprofitant l'avinentesa, el director de les escoles la Bressola, Joan Pere Le Bihan, va conversar ahir amb els lectors de VilaWeb (conversa completa). 'Ara la Bressola necessita recursos per a satisfer la gran demanda de les famílies, una demanda que ningú no havia ni somiat', va dir (vegeu també l'entrevista vídeo).
Le Bihan va parlar del concert de dijous, en què s'interpretaran 'cançons tradicionals dels Països Catalans interpretades d'una manera moderna', i va explicar que hi seria present una delegació de 135 alumnes de la Bressola per cantar l'última cançó. El disc no és a la venda, però pot descarregar-se de musiquetes.cat, atès que totes les cançons tenen llicència Creative Commons. En aquest concert, hi actuaran la banda Fem Sonar les Musiquetes, més els artistes convidats que han participat en el disc: Miquel Gil, l'Esbart Sant Cugat i també les corals infantils de la Bressola i Clau de Lluna d'Arenys de Munt.

Les escoles de la Bressola tenen aquest curs set-cents alumnes i escaig, cinquanta més que no el curs anterior. Le Bihan va explicar que hi havia molta més demanda que no pas capacitat d'oferta i que, mitjançant l'Associació d'Amics de la Bressola de Barcelona, cercaven més ajuda per a obrir centres nous.

Sobre el professorat de les escoles, Le Bihan va dir que volien 'agumentar el nombre de nord-catalans que treballen a la Bressola, però sense renunciar a la vinguda de valencians, mallorquins o catalans del Principat... Donem preferència a la gent de Catalunya Nord, però també volem que siguin unes escoles dels Països Catalans.'

D'una altra banda, va reconèixer que no hi havia mitjans per a continuar estudiant en català 'més enllà de l'equivalent de tercer d'ESO', però que quan tinguin els recursos, 'evidentment, obrirem un institut de batxillerat'. I és que, segons ell: 'Una immersió lingüística exigent no perjudica el coneixement de la llengua de l'estat'.

En resposta a un lector que demanava sobre la llengua materna dels alumnes, Le Bihan va dir: 'Si esperéssim que els pares parlessin català, no matricularíem gairebé ningú! Justament, un dels objectius de la Bressola és de posar l'escola catalana a l'abast de totes les famílies, sigui quin sigui llur origen

dijous, 22 d’octubre del 2009

ITINERARIS DELS MAQUIS A BARCELONA.



Aquest cap de setmana itinerari des de la Plaça de Sants (Barcelona)

dilluns, 12 d’octubre del 2009

HISPANITAT: RES A CELEBRAR.



Encara que només sigui per respecte a la memòria dels pobles autòctons de l´Amèrica Llatina, ens afegim a la voluntat de no celebrar res el 12 d´octubre.

dijous, 8 d’octubre del 2009

MORIR A LA JONQUERA, ROBAR AL PALAU.


Un bon article d´en David Fernàndez.

Morir a la Jonquera, robar al Palau
Dissabte una treballadora sexual va morir envestida a la Jonquera. Fugint. Fugint en veient un cotxe patrulla que entrava al pàrquing on treballava per sobreviure. Fugia. Fugia de les sirenes. Fugia de quelcom més? S'escapolia de la por? De quina mena de por? Provava de desempallegar-se del clima enrarit, de persecució obscena, sorgit aquests darrers dies? Intentava d'esquivar l'atàvica mirada estràbica de la societat contra la prostitució? Quantes coses més volia deixar enrere? Fugia també del proxeneta que l'extorquia? D'un altre 'mascle alfa' potser? Mil preguntes per a cada història.
Com sempre. Meravelles del país de la hipocresia on la marededéu és negra, el goril•la blanc, tot rutlla al revés i tot és possible, dissabte, dissabte mateix, un Al Capone català ens confessava a 'prime time' el saqueig continu del Palau via epístola. Sí: Fèlix Millet admetia que el robatori permanent era una tautologia d'espoliació i que els bitllets liles s'engolien d'aperitiu. Dry martini i a continuar robant. Sense gens de por ni de pena i en nom de la pàtria. Gàngsters amb corbata, que es creuen que el país són ells, mil voltes encimbellats a l'elit social, a còpia de delinquir durant anys des de les altes esferes. Per a arribar lluny cal robar a l'engròs; per a no anar enlloc cal sobreviure a la Jonquera. Però la diferència neuràlgica és que Millet, home de la FAES, va escollir. Ella, dona sense nom encara, no.
Mai. L'aporia de tots dos fets (la fragilitat d'ella, la impunitat d'ell) palesen, una vegada més, la doble moral, el doble sedàs i la doble economia a casa nostra. Per més que ens havien ensenyat, en la primera escola pública recuperada a la dictadura, que l'autoritat es demostrava sempre amb els forts protegint els febles. Per això ens ensenyaven a cantussejar 'La cançó de les balances', oi? Per albirar si algun dia, ni que fos per una vegada, la por canviaria de bàndol. Per poder aprendre que esclafar el dèbil és ben fàcil. Però que disciplinar el fort requereix molta ètica i, segurament, una certa èpica en vist de tantíssimes dificultats i entrebancs. I és que, en aquestes hores, n'estem refotudament tips, tips i rebentats, que cada vegada que plantem cara a determinades desigualtats socials, els discursos estèrils de 'garrot i punt final' arrasin com Àtila. Discursos facilets, primaris i pre-polítics, empassables en digeribles píndoles, d'insadollable neteja social: més, en volem més! Que no en quedi ni una! Neteja social, hipocresia desbordada, o només jugar a fet i amagar? Tot sota la catifa, ben lluny dels ulls perquè no destorbin la vista i condensant l'estrenada política (criminal) de final de canonada: allò que fa mal de veure, a la bassa. Amb la mania consolidada, històricament comprovada, científicament verificada, que aquí només paguen la factura els sectors més indefensos, més desafavorits i més vulnerables
. Entestem-nos a entendre'ns: qui manega els fils del negoci i s'enriqueix amb la prostitució als Països Catalans (a part l'EXTREMA DRETA, és clar)? Qui dirigeix la màfia i quins advocats (posem per cas, FERNANDO MARTINEZ, dirigent del PP català) els defensen? Quins POLICIES corruptes i corruptors (cas Saratoga, cas Riviera) ho encobreixen? Amb quins BANCS I CAIXES operen i amb quina mena de dipòsits? Quant ingressen els GRANS MITJANS que més bramen contra la prostitució per les pàgines de publicitat on s'ofereix?
Si demanar mai no és ofendre, quines són les màfies de l'explotació sexual a casa nostra? Els qui les controlen, dormen en xalets o a la garjola? Fins on arriben els tentacles de la màfia en l'era del delicte global globalitzat? I és clar, de què serveix matar mosques amb canonades i disparar cartutxos de sal a uns responsables que només senten pessigolles i, per tant, només riuen?
Molta llei draconiana, ves; massa discursets recurrents de la mà dura que només esdevé covard clatellot a l'última baula de la cadena, bé; nou anunci de vells codis penals, oh; i totes les cíniques ordenances cíviques que vulgueu, sí. Però el negoci continua fent caixa. I la (in)justícia continua fent com la serp: solament mossega els descalços. Mentre la ciutat, ciutat-inquisició, continua a la deriva. No endebades, a 'Vida urbana i identitat cultural', Richard Sennet sosté que l'excés d'ordre i de seguretat que amenaça la nostra societat perilla, senzillament, d'exterminar-la. I per aquesta deriva traginem, amb la pornografia repressiva que només mira avall, mai a dalt, i on sempre perden les mateixes. Aquesta antagònica dualitat social, moderna llei de l'embut classista, recorda massa Martín Villa, un altre del club-dels-demòcrates-de-tota-la-vida, quan deia, a propòsit dels crims del terrorisme d'estat: 'finalment, això que fem nosaltres són errors, això que fan ells, crims".
En l'esfera econòmica passa avui exactament igual. Millet és un error, diuen; la dona sense nom de la Jonquera 'un accident'. Ahir o avui, perquè la història canvia poc. I la civilització, deia Voltaire, no elimina la barbàrie, únicament la perfecciona. Els Millet d’ abans, esclavistes del cotó a Guinea Equatorial, i els d’avui continuen enllaçant directament amb l’esclavitud d’ ara i sempre. Una dona sense nom. Un accident més. Dels que sempre passen desapercebuts, però que són finalment els que engreixen l'horror permanent en què vivim. Errada “accidental” que fa que per als exclosos, Walter Benjamin dixit, l'excepció sempre sigui la regla. El mateix Benjamin que va deixar escrit lúcidament: 'a la meva ciutat tant els rics com els pobres tenen igualment prohibit de dormir al carrer'. I és clar. És això que passa. Aporia ben sintètica: dissabte, una treballadora sexual, subsahariana, de vint-i-un any, va morir a la Jonquera
. En la crònica no escrita, no sabem encara ni com es diu. Hauria valgut la pena d'haver pogut sentir, per la ràdio pública, la història de la seva vida. Però ens van obligar a escoltar el cinisme d'ell recreat en serial radiofònic: encapçala la indústria del robatori i li cedim els micròfons perquè s'expliqui, com si encara es meresqués la condició de 'gentleman'. Ben curiós, aquest país. Un, en aquesta cruïlla, només vindica el mateix dret inalienable per a ella. I solament suggereixo que acostar-nos al dolorós viatge d'ella diria molt més, massa segurament, de la nostra qualitat democràtica, social i pedagògica, que no pas escoltar pels altaveus dels mass media si Millet pren vàlium o no. Si es penedeix del saqueig continuat (únicament quan l'han enxampat; que valent, el vailet!) o si en el fons continua fotent-se de tots nosaltres. ! Sí: preocupa molt més saber qui era ella que no pas com dorm Millet. Encara que també voldria saber quants més pateixen d'insomni, pendents d'allò que Millet calla sota la llei del xantatge del silenci. Quants Millets tenim? I quantes dones sense nom som? Víctimes, culpables, innocents? Qui és qui en el 'show' de la societat de l'espectacle? Tot un debat obert potser, al moll de l'os de la condició humana, però no cal ser cap savi per a esbrinar que hi ha moltíssima més dignitat acumulada quan fuges de les sirenes en una carretera de la Jonquera, que no pas en determinats despatxos d'alta volada delictiva de 'la crême de la crême' de la burgesia catalana. És la diferència radical entre morir sobrevivint a la Jonquera i prostituir la democràcia i el país saquejant el Palau. Tot és qüestió de perspectives, és clar. Però en un projecte compartit de país, em quedo un cop i mil més amb ella. Que la terra et sigui lleu, dona sense nom encara, i fins sempre. I fins mai, 'senyor' Millet. Fins mai.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

VINYETA CENSURADA SOBRE ELS REFERÈNDUMS D´ INDEPENDÈNCIA



La revista "El Jueves" no va acceptar aquesta vinyeta irònica sobre el referèndum d´Arenys de Munt. Es van posar nerviosos ?
Costa d´entendre que ara es posin a censurar, quan fa quatre dies ells van ser presionats i denunciats per una caricatura sobre els "princeps d´Espanya".

Trista situació la de la premsa escrita ¡¡

diumenge, 27 de setembre del 2009

PERIODISTES INDEPENDENTS A HONDURAS.


Els periodistes d´AMARC (Asociación de radios comunitarias de América latina y Caribe)ens envien aquest correu. A partir de dimarts tenen una periodista a Honduras, caldrà consultar la seva pàgina web, per tenir una informació seriosa per contrastar amb la informació que ens arriba d´allà.
Garantim la honestedat dels periodistes d´AMARC amb els quals ens hem relacionat des de fa molts anys :

Queridos/as amigos y amigas de medios comunitarios y redes de América Latina y Caribe:

Nuestra compañera María Pía Matta se encuentra en Tegucigalpa participando de una reunión de asociadas de Honduras, con la presencia de representantes de radios comunitarias de ese país y de Nicaragua y El Salvador.

María Pía está haciendo informes para la Agencia Púlsar. Ha reportado que con la entrada del Presidente Zelaya a la embajada de Brasil en Honduras se ha producido una dura respuesta de parte del gobierno de facto:

http://www.agenciapulsar.org/tapa.php
http://www.agenciapulsar.org/nota.php?id=15855

Hoy martes 22-09 hay toque de queda en todo el país , están suspendidos los vuelos de entrada y salida, pese a lo cual la gente ha hecho una vigilia entorno a la sede diplomática brasileña. La situación ha puesto en un impasse a las autoridades golpistas y más que nunca se requiere activar el papel de los medios comunitarios para circular información independiente que de cuenta de la situación que se está viviendo en Honduras de modo favorecer una salida democrática.

Tiene conectividad intermitente y su dirección electrónica es pmatta@lamorada.cl

Con las radios asociadas a AMARC en Honduras han dispuesto medidas para mantener la agenda programada de la visita en la medida que las condiciones lo permitan, ésta incluye una jornada de asamblea de AMARC Honduras y un taller para mujeres de organizaciones sociales hondureñas .

Están acompañado este proceso los compañeros y compañeras de las radios comunitarias de AMARC Nicaragua y El Salvador.
Estemos atenta-os y mantengamos el tema en el aire de las radios para romper con el silencio que los golpistas y sus aliados quieren imponer.

dissabte, 19 de setembre del 2009

EL GOVERN ITALIÀ HA DE RESPECTAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA DELS CATALANS.


Uns amics catalans i italians ens envien aquesta nota. Molt adequada per restablir el respecte sobre la nostra història recent. Us adjuntem la nota que van enviar a l´Alcalde de la ciutat de Barcelona, al President de la Generalitat i a 2 Consellers.

A l´alcalde de Barcelona, Regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Al president de la Generalitat de Catalunya, Al conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Al conseller d'Interior de la Generalitat
Benvolgut senyor
A l´entrada del liceo classico Francesco Petrarca, via Cavour 44 de la ciutat d’Arezzo (Toscana , Italia), hi ha un memorial dedicat als caiguts de les dues guerres mundials en les que va participar l'estat italià amb el llistat dels noms dels soldats aretins morts en combat. També, sota les paraules "Caduto in Spagna" s’hi troba el nom de Vittorino Ceccherelli, al qual va ser concedida la medalla d’or.
.- Vittorino Ceccherelli era un membre de l'Aviació legionària i va ser abatut l’any 1938 al cel de Barcelona durant una incursió contra la capital catalana.
.- l'Aviazione Legionaria, cos d’expedició que comptava amb uns 700 aparells, va ser enviat per Mussolini per donar suport al cop d’estat franquista i va tenir un paper fonamental en el resultat de la guerra.
.- Els aviadors i mariners (voluntaris i regulars) feixistes italians van ser responsables de crims de guerra i contra la humanitat:
.- els bombardejos de saturació en una gran ciutat i que tenien com a objectiu escampar el terror entre la població van ser els primers de la història i van provocar, només a Catalunya, més de 7000 morts, la major part d?ells civils;
.- la seva intervenció buscava enderrocar un govern democràtic legitimat per les urnes;
.- no va haver-hi declaració de guerra per part de l’estat italià i els aparells, les naus, així com els aviadors italians actuaven sense distintius de reconeixement;
.- van ser metrallades columnes de refugiats que fugien cap a França.
És evident la gravetat d´un reconeixement , encara més en un espai dedicat a l’educació i formació de les noves generacions, a un dels protagonistes d’aquella agressió. Per la qual, val a dir, l’estat italià, contràriament a l’alemany,
MAI NO HA FORMULAT LA MÉS MÍNIMA OFERTA DE COMPENSACIÓ NI PRESENTAT EXCUSES.
.- El manteniment avui dia d’aquest homenatge, amb concessió de medalla d’or inclosa! - a un agressor d’una població inerme representa un insult a a la sensibilitat i a la memòria dels ciutadans i ciutadanes catalans, els més vells dels quals recorden encara amb dolor aquells terribles esdeveniments. Ofensa injustificable actualment en el context d´una Europa que volem sigui dels pobles i dels ciutadans, basada en valors de convivència, reconeixement i respecte mutu. Una Europa on no hi ha d´haver lloc per a l' enaltiment d'actes de terrorisme disfressats de gestes bèl•liques o per l'apologia de guerres d´agressió.

Per tot això i per tal que es reestableixin la veritat i els principis de justicia i legalitat, nosaltres, ciutadans i ciutadanes catalans i italians residents en aquest país, demanem que la seva Institució insti a les autoritats italianes competents perquè retirin l’homenatge a l’aviador Vittorino Ceccherelli. També demanem que en el mateix lloc es dugui a terme un acte de desgreuge envers les víctimes catalanes d’aquella agressió.

dimarts, 8 de setembre del 2009

REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA A ESCÒCIA.


El primer ministre escocès prepara el referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Salmond ha de cercar aliats polítics per tirar endavant la proposta
El primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar la setmana passada el programa legislatiu per al curs polític que tot just ara comença. Entre les lleis previstes, hi ha la del referèndum sobre la independència.Ara, el Partit Nacional Escocès (SNP) governa en minoria i la resta de partits han dit que no hi donarien suport. Salmond va demanar als parlamentaris que deixessin 'parlar al poble' sobre l'estatus constitucional que ha de tenir Escòcia.
Salmond, primer cap de govern independentista d'Escòcia, si vol tirar endavant la proposta de referèndum, ha de cercar aliats. En efecte, cal que convenci els setze diputats liberaldemòcrates perquè sumin els seus vots als quaranta-set de l'SNP i als tres dels independentistes. El líder liberaldemòcrata, Tavish Scott, va dir que només donaria el vist-i-plau a la proposta si l'SNP es concentrava 'en els problemes de la gent' i deixava de banda les preocupacions sobre 'els afers interns' dels partit.

Val a dir que l'SNP va guanyar les eleccions l'any 2007 i, entre les promeses que va fer, hi havia la de convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any 2010. El referèndum no es planteja en termes de dir sí o no a la independència del país, sinó que, més aviat, plantejaria preguntes diverses, com ara l'augment de prerrogatives fiscals.

dijous, 3 de setembre del 2009

"MARCHA MUNDIAL" CONTRA EL PRESIDENT URIBE DE COLOMBIA.


A Colòmbia i altres llocs del món moltes persones es manifestaran contra Uribe el 4 de setembre. El President colombià Àlvaro Uribe Vélez ha utilitzat l´economia "nacional" basada en el petroli per afavorir els interessos propis, ha rearmat els para-militars, ha donat el vist-i-plau perquè matin indígenes, i ha aocnseguit que Colòmbia continui augmentant el seu nombre de refugiats, desplaçats i desapareguts. Molta gent li vol dir que n´està tipa d´aquest petit dictador (el gran és el germà nord-americà).
Aquí hi ha un extracte de les crides a la MARCHA MUNDIAL.

MARCHA MUNDIAL CONTRA URIBE EL 4 DE SEPTIEMBRE / GLOBAL MARCH AGAINST URIBE
Información básica
Nombre: MARCHA MUNDIAL CONTRA URIBE EL 4 DE SEPTIEMBRE / GLOBAL MARCH
AGAINST URIBE
Categoría: Organizaciones - Organizaciones de voluntarios
Descripción: Colombia y el mundo entero ya se cansaron de Álvaro Uribe Velez.

Por que el pueblo no puede caer en la demagogia. Política de este sujeto
que desde que subió al poder ha llevado al país de un estado social de
derecho a un estado de derecho y de un estado de derecho a un estado de
opinión utilizando el llamamiento al nacionalismo queriendo decir esto,
que el estado de opinión esta por encima de la constitución lo que
equivale a vivir bajo la dictadura de las mayorías. Esta idea de la
dictadura de las mayorías no es nueva, estos fueron los cimientos
filosóficos del fascismo y el nacionalsocialismo.

Estamos cansados de tanta corrupción
Estamos cansados de tantas mentiras.
Estamos cansados de tantas injusticias.
Estamos cansados de tanta pobreza.
Estamos cansados de tanta manipulación.
Estamos cansados de los crímenes de estado
Estamos cansados de que nos arrodillen
Estamos cansados de que nos tilden de terroristas
Estamos cansados de la usurpación de nuestras tierras
Estamos cansados de las políticas bélicas, violentas y reaccionarias de
este sujeto.

Por que queremos una Colombia libre, soberana y en paz... donde en verdad
reine la democracia.

Por estas y por muchísimas razones más. Hoy digo NO MAS ALVARO URIBE VELEZ.
EL VIERNES 4 DE SEPTIEMBRE será el verdadero pueblo el que le dirá a Uribe
NO MÁS. Nos reuniremos en una gran marcha de carácter pacifico, para
corear una sola voz, la de no mas Uribe, no mas dictadores, no mas a este
gobierno corrupto, no mas, a la farsa de referendo reeleccionista. NO MAS
URIBE

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

COLOMBIA

Presumen participación de Ejército colombiano
en masacre de indígenas Awá
********************************************

Comunidad Awá rechaza la versión policial de que un indígena fuera
responsable de la matanza del pasado 26 de agosto
Indígenas exigen que investigación se concrete en la coincidencia de que
los hechos ocurrieron en la casa de Sixta Tulia García
Para el representante indígena la policía colombiana quiere que la
investigación arroje resultados sobre los culpables sin importar quienes
sean y subrayó que la versión de que fue un indígena el autor de la
masacre no es compartida por los Awá.

El vocero de los indígenas Awá, Eder Burgos, advirtió este miércoles que
hay serios indicios en torno a la presunta participación del Ejército
colombiano en el asesinato de 12 miembros de esa etnia, entre ellos siete
menores de edad, el pasado 26 de agosto.

Para Burgos, actualmente existen intereses oscuros que intentan esconder a
los verdaderos autores de la masacre que mantiene conmocionada a la
sociedad colombiana y la opinión pública internacional y que fue
perpetrada en el resguardo Gran Rosario en
Tumaco, departamento fronterizo de Nariño (suroeste).

Las declaraciones de Burgos tienen lugar tras conocerse la detención del
indígena Jairo Miguel Paí quien, según las autoridades, es el principal
responsable de la matanza.

A su vez, Burgos aclaró que la detención de Paí se cumplió por el delito
de extorsión; sin embargo éste fue expulsado de la comunidad por sus nexos
con grupos paramilitares.

"Ahora lo que quieren (la policía) es que la investigación arroje
resultados sobre los culpables, sean quienes sean", subrayó y expresó que
la versión de que fue un indígena el autor de la masacre no es compartida
por los Awá.

Miembros de esta comunidad indígena colombiana ubicada al suroeste de este
país piden que la investigación se concrete en la coincidencia de que los
hechos ocurrieron en la casa de Sixta Tulia García, una indígena de 35
años que había denunciado con anterioridad la muerte de su esposo, Gonzalo
Rodríguez, presuntamente ejecutado por el Ejército.

Según expresaron los nativos colombianos, lo que se pretende es desviar la
atención con dicha detención y minimizar la gravedad de la denuncia
interpuesta respecto a la posible responsabilidad del Ejército en el
crimen.

Por el momento, las declaraciones de los testigos y los militares son
investigadas por la Fiscalía y lo único oficial que se conoce es que en la
masacre se utilizaron armas con calibre de nueve milímetros.

La matanza tuvo lugar cuando un grupo armado encapuchado y vestido con
prendas militares masacró en la madrugada del pasado miércoles 26 de
agosto a 12 indígenas de la etnia Awá en el citado resguardo. Entre ese
grupo de indígenas se encontraban siete menores de edad de los cuales uno
contaba con tan sólo un año de edad.

Tras la masacre, el presidente de la Unidad Indígena del Pueblo Awá
(Unica), Gabriel Bisbicus, denunció que estos actos de violencia apuntan a
un exterminio de su pueblo por fuerzas oscuras, con la complacencia de los
organismos de seguridad del Estado; ya que este grupo indígena ha sido
sometido a seguimientos, persecuciones y constantes amenazas tanto en los
resguardos como en Pasto, la capital de Nariño.

Al momento en que ocurrió la masacre, se contabilizaban 28 fallecidos de
esta tribu desde enero del presente año.

En los departamentos de Nariño y Putumayo, principalmente, viven en 21
resguardos más de 15 mil indígenas awá, una de las etnias con mayor
peligro de extinción.

En Colombia se calcula que hay al menos 27 mil 500 awás, los cuales
conforman más de 120 comunidades en un territorio de 322 mil hectáreas
repartido entre los departamentos de Nariño y Putumayo.

Originalmente eran cazadores, pero debido sobre todo al conflicto armado
interno en Colombia tuvieron que dedicarse a la crianza de animales
domésticos y la agricultura.

dimecres, 19 d’agost del 2009

THE TIMES TAMBÉ DENUNCIA SAMARANCH.


Joan Antonio Samaranch giving the fascist salute in 1974

Amb un desplegament inusitat, The Times de Londres denuncia (11.8.2009) que un home que ha fet la salutació feixista en data tan recent com 1974, i que NO SE N´HA PENEDIT, no pot representar l'esport mundial ni presidir "honoríficament" el COI.
A començament teniu la foto, també publicada a The Times,i a continuació teniu l´article textual del conegut diari anglés.

Web DDIS: www.democracyanddignityinsport.cat (adhesions etc.)

From The Times, August 11, 2009
Picture of fascist salute by IOC President Juan Antonio Samaranch sparks row


Graham Keeley in Barcelona

A photograph showing Juan Antonio Samaranch giving the fascist salute in honour of General Franco has sparked calls for him to stand down as life president of the International Olympic Committee.
The photograph, taken in 1974, shows Mr Samaranch at a celebration to mark the 38th anniversary of the coup staged by General Franco in 1936 and which led to his victory in the Spanish Civil War three years later.
The image was published in the August edition of Sapiens magazine, a historical publication.
Campaigners have called for Mr Samaranch’s resignation, claiming that his past links to the Franco regime are not compatible with the “democratic and fraternal ideals of world sport”.


Mr Samaranch's links to the Franco regime during its dying days in the mid-1970s have long proved controversial in Spain.
Born into a wealthy family in Barcelona, he was head of the city’s council between 1973 and 1977. In the 1960s, he was procurator of the Cortes, the Spanish upper house of parliament when it was a puppet authority under Franco.
Mr Samaranch was appointed Sports Secretary by the dictator in 1967 and went on to become president of the Spanish National Olympic Committee during final years of Franco’s rule.
Mr Samaranch, 89, was IOC president between 1980 and 2001 before being made life president.
When Franco died in 1975, Mr Samaranch did not disguise his admiration for the man who had ruled Spain with ruthless repression for 36 years. He said: “The mandate of Francisco Franco has meant the longest period of prosperity and peace that our country has known for many centuries.”
The Democracy and Dignity in Sport (DDIS) campaign has about 1,000 supporters, among them James Petras, the US left-wing essayist and academic and Howard Zinn, a US political analyst.
Toni Strubell, of DDIS, said during the 1950s the IOC condemned the dictatorships of Hitler and Mussolini. But, he said, today the IOC had “zero credibility” because of the presence of Mr Samaranch at its head.
Mr Strubell said: “Mr Samaranch has never retracted (his words or support) for Franco. This is not a personal campaign but rather one to make sure no nomination like this occurs ever again in the highest office of sport. Pedagogy and good example must prevail in such a sensitive field as sport".
Mr Samaranch was credited for bringing financial stability to the IOC during the 1970s through lucrative television deals and sponsorships. But he was criticised for over-commercialisation of the Olympics and his personal fondness for being addressed as Excellency and staying in five-star presidential suites.
An IOC spokeswoman said: "President Samaranch has devoted much of his adult life to the Olympic movement and the promotion of Olympic values. His honorary position was awarded in recognition of his record of dedication to Olympic values."

dilluns, 10 d’agost del 2009

MONSANTO. PERILLOSA MULTINACIONAL .


Fa uns anys vam saber algunes de les "activitats" d´aquesta multinacional.
Ara a l´Amèrica Llatina veuen que és més perillosa del que es pensaven.
A algunes ciutats de l´Amèrica del Sud es torna a projectar en tertulies i actes la pel.lícula de la periodista francesa Marie-Monique Robin.
Pensem que cal recordar de què va la pel.lícula perquè no ha perdut gens d´actualitat.
Aquí us passem un resum d´un dels actes fets a l´Amèrica del Sud.

" EL MUNDO SEGÚN MONSANTO"

Dirigida por la periodista francesa Marie-Monique Robin

Traza la historia del principal fabricante de organismos genéticamente modificados (OGM), cuyos granos de soja, maíz y algodón se propagan por el mundo pese a las alertas ecologistas.

La directora Marie-Monique Robin, centró su película -y un libro del mismo título- en la empresa de Saint-Louis (Misuri, EEUU), que en más de un siglo de existencia fue fabricante del PCB (piraleno), del agente naranja usado como herbicida en la guerra de Vietnam y de hormonas de incremento de la producción láctea prohibidas en Europa.

El documental señala los peligros resultantes del crecimiento exponencial de los cultivos de transgénicos, que en 2007 cubrían 100 millones de hectáreas, con propiedades genéticas patentadas en un 90% por Monsanto.

divendres, 31 de juliol del 2009

PER UN ESPAI TELEVISIU PROPI EN CATALÀ.


Ja fa un mes va començar una campanya per un espai televisiu propi en català.

La Xarxa de Consumidors amb Llengua insta a fer-ne la petició al ministre d'Indústria espanyol amb una tramesa de cartes multitudinària
La Xarxa de Consumidors amb Llengua ha començat la campanya 'Aconseguir la recepció de les televisions en català a tot el territori lingüístic'. Aquesta consisteix a enviar una carta al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç espanyol, que té la 'clau tècnica', per demanar-li un espai televisiu català propi. Els promotors no s'estan de dir que l'arribada de la TDT, que permetrà de rebre més canals de televisió, reduirà els d'emissió en català.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3601866

diumenge, 26 de juliol del 2009

JOAN SOLÀ AL PARLAMENT DE CATALUNYA.


Important missatge de Joan Solà al Parlament i al poble català.

El parlament admet per primera volta, amb Joan Solà, la intervenció d'una personalitat al ple
Solà va dir als diputats que tenien 'la responsabilitat de fer que aquest poble no se sentís subordinat a cap altre'
El lingüista Joan Solà, en una intervenció al Parlament de Catalunya, va instar els parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se sentís subordinat a cap altre. Aquesta era la primera vegada que, emparant-se en l'article 178 del reglament de la cambra, el parlament convidava una personalitat, notable per la seva 'significació institucional, política, social, científica o cultural', a intervenir davant seu. (Vegeu-ne el vídeo.)
Solà va concretar: 'Els polítics s'han de demanar si volen que siguem un país normal o no'. La solució és difícil, però hem passat anys 'sense voler-la afrontar des de l'arrel i posant pedaços'. (Llegiu-ne el discurs). També va explicar que la llengua catalana no estava bé de salut política, social ni filològica. Sobre la salut política del català, va advertir que era imprescindible i urgent de modificar les regles de relació amb Espanya i que la negociació de l'estatut i del finançament havien fet aflorar una sensació de subordinació i dependència com a poble.

Com Suïssa, Bèlgica o el Canadà

En relació amb la salut social de la llengua, va dir que es parlava català a les aules, però no al pati i que fallava un sistema educatiu que no podia promoure el català. Que feia trenta anys que es reclamava el català a Europa perquè no es podia reclamar allà on calia fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol.

Per últim, en relació amb la salut filològica, Joan Solà va subratllar que hi havia una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajudaven a millorar-la pel mal ús que en feien. A sobre, la mala salut filològica del català no era tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà va dir: 'Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i el Canadà'.

Solà, actual vice-president del IEC, va rebre a principi de juny el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes amb què Òmnium Cultural distingeix una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. No fa gaire Solà va publicar 'Plantem cara', un recull d'articles (la Magrana). Vegeu l'entrevista que va fer-li VilaWeb TV arran de l'aparició d'aquest llibre.

dijous, 23 de juliol del 2009

NOU INCIDENT NUCLEAR A ASCÓ


No és nou que hi hagi "incidents sense importància" (segons diuen com sempre les fonts oficials)a les centrals catalanes i estatals.

Fa uns mesos hi va haver un accident d´un treballador a Vandellòs, a Ascó des de l´any passat hi ha hagut molts "incidents sense importància" (inclosa la "petita fuita de partícules radiactives" a Ascó), també sense importància mentre es continuaven fent visites guiades a Escoles de Primària i Secundària fins que els mateixos pares van haver de denunciar la Central Nuclear.

Els "incidents sense importància" han estat molts, tants que hem estat gairebé un mes sense funcionar cap de les tres Centrals Nuclears catalanes.
I no ens ha passat res. No hem hagut d´anar a comprar espelmes i llums d´oli, no hem hagut d´anar a rentar la roba a mà, ni ens hem perdut la tele-escombreria diària.
Potser ens ho hauriem de replantejar.

L´energia nuclear no és gaire important percentualment amb el total de producció energètica. És prescindible i no tenim cap necessitat de tenir un perill permament a les nostres comarques.

Les grans empreses energètiques han previst que hi ha h´haver una retallada en despeses, això voldrà dir que treballaran persones amb més poca formació, però més barates ? Compte amb l´orientació d´ENDESA i compte també amb els "errors humans".

Noticia de Vilaweb d´ahir.


Endesa atribueix a un error humà l'aturada d'Ascó I
S'havia tornat a connectar ahir a la xarxa elèctrica després de romandre tancada durant dos mesos
La companyia elèctrica Endesa, titular de la central nuclear d'Ascó I (Ribera d'Ebre) ha anunciat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que l'aturada imprevista d'avui havia estat causada per un 'error humà', segons el CSN (pdf). La central s'ha aturat, de manera indefinida i no programada, després d'haver-se connectat ahir de nou a la xarxa elèctrica. L'incident ha estat classificat a nivell zero en l'escala internacional de successos nuclears.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3612340

dimecres, 22 de juliol del 2009

MONTJUÏC- VOTACIÓ LAMENTABLE DEL PP I DEL PSC-PSOE


Quan tothom pensava que el Ministeri de Defensa retiraria definitivament la seva presència per tal de convertir el castell de Montjuïc en un espai per la ciutadania.
Sembla que, al PP i al PSOE, els sap greu que no hi sigui el Ministeri de Defensa i voten per mantenir la seva presència.
Sap greu que siguin tant incoherents.
La votació en algunes pàgines, blocs, etc. per aquest tema, ha estat (amb percentatges altíssims) a favor de que el Ministeri de Defensa deixi de tenir la seva presència al Castell. Un exemple, de tants, és la pàgina www.castelldemontjuic.wordpress.com.
No sembla que l´Ajuntament de Barcelona escolti gaire les opinions dels seus ciutadans.

Aquesta és la noticia periodística a Vilaweb:

PSC i PP forcen la presència del Ministeri de Defensa al castell de Montjuïc
El ple municipal aprova definitivament els estatuts del nou Centre per la Pau
El ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovà ahir definitivament la presència del Ministeri de Defensa espanyol al castell de Montjuïc, mercès als vots del PSC i del PP. Els estatuts del nou Centre per la Pau que s'erigirà al castell ja foren aprovats en primera instància el mes d'abril passat també amb els vots del PSC i el PP, però aleshores es va obrir un període de presentació d'esmenes que ahir es tancà sense cap canvi significatiu.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3602356

dilluns, 20 de juliol del 2009

VEUS CRÍTIQUES AL "NOU" FINANÇAMENT. ELISENDA PALUZIE.


Ens temem que aquest "nou" finançament en té poc de nou i molt de vell (al qual ja ens tenien acostumats).
Hi ha aspectes molt poc clars d´aquest finançament, i això que hem intentat llegir tot el què ha sortit publicat sobre el tema.
Però en compte d´afegir noves opinions de persones no expertes com nosaltres, preferim donar veu a una degana economista.

Paluzie: 'Aquest model de finançament encara és menys transparent'
Segons la degana de la Facultat d'Economia de la UB, la proposta aprovada és igual que la que va fer Solbes el desembre passat
La degana de la Facultat d'Economia de la UB, Elisenda Paluzie (bloc), explica en aquest vídeo que el model de finançament aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera és 'encara menys transparent que no l'actual: 'és igual que el que va proposar Solbes el mes de desembre de l'any passat'. Per Paluzie, que subratlla que el document aprovat per l'estat espanyol no concreta ni xifres ni criteris de càlcul, s'ha fet 'un mal acord multilateral'.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3610762

dissabte, 18 de juliol del 2009

BONA CAMPANYA DE SOM LO QUE SEMBREM.


"EL PARLAMENT DE CATALUNYA HA DONAT UNA IMATGE LAMENTABLE A EUROPA".
Encara que el Parlament de Catalunya no hagi acceptat la iniciativa legislativa popular per tal de prohibir el conreu de trangènics, cal felicitar la Plataforma Som lo que sembrem, ells han posat el debat sobre els trangènics, continuament a l´actualitat.
Cal valorar la feina feta com bona i per això posem aquest extracte d´una entrevista i comentaris.

Gerard Batalla: 'Som la nació europea que cultiva més transgènics'
És membre de la plataforma Som lo que Sembrem • El parlament va tombar ahir la iniciativa legislativa per a prohibir el cultiu de trangènics
'La societat ha fet un encàrrec al parlament, i no l'ha acceptat; la democràcia ha tocat fons', es plany a VilaWeb Gerard Batalla, membre de Som lo que Sembrem. Ahir els diputats de CiU, PSC i PP van unir-se per aprovar les esmenes a tota la proposició de llei (pdf) per a prohibir el cultiu de productes agrícoles modificats genèticament. D'aquesta manera van impedir que la Iniciativa Legislativa Popular de la plataforma es debatés al parlament.
Batalla, que aquests últims dies ha fet vaga de fam davant el parlament per pressionar els diputats, deplora que la cambra no els hagi concedit el dret de rèplica: 'No hem pogut contestar les mentides dels diputats de CiU, PSC i PP, tot i que el nostre advocat ens havia dit que, segons el reglament del parlament, teníem dret de rèplica'. Per aquest motiu, la plataforma estudia ara la possibilitat de presentar un recurs contenciós-administratiu per invalidar el ple d'ahir.

'Una vergonya'

Per Som lo que Sembrem, que havia aconseguit el suport de més de 100.000 signataris, el ple d'ahir va ser 'una vergonya'. Batalla recorda que l'única intenció que tenien era que es parlés de transgènics al parlament; amb més raó troba censurable que els diputats ho vetessin. A més, diu: 'El PSC tenia l'oportunitat de desmarcar-se del discurs mentider i ignorant del diputat de CiU, Josep Grau, un discurs impropi d'un ex-conseller d'Agricultura, però no, sinó que ha fet pinya amb CiU i PP.'

El propòsit principal de la proposició de llei era que el parlament declarés el Principat territori lliure de transgènics, com ja ho són les Illes Balears, Alemanya, Àustria, França i Suïssa. Per això Batalla creu que la resta d'Europa, 'que ha fet un tomb per a prohibir els transgènics', tenia ahir els ulls posats al Parlament de Catalunya, 'la nació europea que cultiva més transgènics. El parlament ha fet el ridícul i ha donat una imatge lamentable a Europa.' Però no se senten frustrats ni decebuts: 'Estem contents de tota la feina que hem fet fins ara i, a més, els que han fet el ridícul són ells.'

En mans de les multinacionals

Les grans multinacionals són les propietàries de les patents de les llavors transgèniques, car són les que investiguen i registren les varietats que després surten al mercat. Així, doncs, cap pagès del món no pot fer servir una llavor sense pagar a l'empresa els drets corresponents; d'aquesta manera, els pagesos deixen de ser autònoms i passen a dependre d'una gran multinacional.

La multinacional de transgènics més important és la nord-americana Monsanto, que posseeix la gran majoria de les patents. Per això Gerard Batalla avança que una de les prioritats de Som lo que Sembrem serà ara la campanya perquè TV3 emeti el documental 'El món segons Monsanto' (Le monde selon Monsanto' i versió en anglès del documental), del canal francès Arte. 'Fa temps que TV3 té aquest documental al calaix i encara no l'ha emès', no s'està de dir. El documental, de la periodista francesa Marie-Monique Robin, repassa la història d'aquesta multinacional que cada any té uns ingressos més copiosos gràcies a les patents de transgènics.

B. Z.

dimarts, 14 de juliol del 2009

EL PSOE HA INCOMPLET EL COMPROMÍS ELECTORAL A GAROÑA.


LA COORDINADORA ESTATAL ANTINUCLEAR (1) RECORRERÀ EN ELS TRIBUNALS LA DECISIÓ DEL GOVERN DE PRORROGAR 4 ANYS LA VIDA DE LA CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA

El President Zapatero i el govern del PSOE s'han doblegat a les pressions del lobby nuclear i han demostrat la seva incoherència i falta de voluntat política.

La Coordinadora Estatal Antinuclear, formada per organitzacions i plataformes antinuclears de tot l'Estat espanyol, deploren la decisió del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero d'autoritzar una pròrroga de 4 anys per a la vella, deteriorada i perillosa central nuclear de Garoña. Zapatero ha incomplet de forma clara el seu compromís electoral, programàtic i d'investidura d'abandonar l'energia nuclear, i ha donat un gran pas enrere en la consecució d'un model energètic sostenible, basat al 100% en les energies renovables i en l'eficiència energètica.

Per a aquests col•lectius el Govern s'ha posat literalment de genolls davant el lobby nuclear al concedir a la central de Garoña aquest permís de funcionament. El Govern socialista i el propi President Zapatero havien reconegut que Garoña és una central amb problemes de seguretat, amortitzada i totalment prescindible.

Finalment els interessos lucratius -és a dir, la cobdícia d'Iberdrola i Endesa, propietaris de la central, obstinats a seguir traient beneficis d'una central vella i perillosa però totalment amortitzada- han pesat més sobre Zapatero i el seu Govern, que l’interès general de la societat: la salut de les persones i el medi ambient. El president Zapatero demostra així la seva falta de paraula i la seva incoherència.

En efecte, l'Executiu havia reconegut prèviament que el tancament de Garoña no suposaria cap problema en el subministrament d'electricitat. La seva contribució energètica és molt escassa (el 1,4% del total, en 2008) i està sobradament compensada per l'aportació de les energies renovables (aquestes van aportar en 2007 un 23% del total de l'electricitat generada). De fet, en 2008 Espanya va exportar una quantitat d'electricitat equivalent a la produïda per tres centrals nuclears com la de Garoña.

Amb aquesta deplorable decisió, el Govern també ha decidit seguir exposant a la població i al medi ambient al risc de sofrir un accident nuclear per part d'aquesta perillosa instal•lació. És necessari recordar que Garoña és una central nuclear obsoleta, dissenyada en els anys 60 del segle passat, i inaugurada per Franco allà per 1971. És d'un tipus molt antic de reactor que està “fora de normativa”. La deterioració i envelliment del reactor de Garoña són molt evidents. En una clara demostració de l'esgotament de la seva vida útil, sofreix des de fa anys un procés d’esquerdes múltiple per corrosió que afecta a diversos components interns de l'atuell del reactor, el cor de la central nuclear, i que no té solució. Per això és coneguda com la "central de les mil i una esquerdes".

Zapatero ha fet oïdes sordes de les demandes de la ciutadania, en clara contradicció amb les seves repetides manifestacions. En sac trencat ha caigut la clamorosa demanda en favor del tancament immediat i definitiu de Garoña recollida per un amplíssim sector de la societat. Nombroses organitzacions socials, ecologistes, sindicals, veïnals i polítiques vénen reclamant des de fa anys el tancament de Garoña, petició feta també des d'institucions com el Parlament basc, el Govern Basc i la Diputació Foral d'Àlaba, entre unes altres.

En Catalunya, més de 500 ciutadans i ciutadanes han enviat missatges al President demanant el tancament de Garoña, 19 ajuntaments han debatut mocions demanant el seu tancament, i 7 d'ells, incloent el de L'Hospitalet de Llobregat les han aprovat i cursat al Govern.

(1) Formada per:

ADENEX, AMIGOS DE LA TIERRA, COORDINADORA CONTRA GAROÑA, ECOLOGISTAS EN ACCIÓN, GREENPEACE, JÓVENES VERDES, PLATAFORMA CERRAR ALMARAZ, PLATAFORMA TANQUEM COFRENTS, TANQUEM LES NUCLEARES-100%RENOVABLES, ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ, ACCIÓ PEL CLIMA, ALTERNATIVA VERDA, ASSOCIACIÓ UNA SOLA TERRA, ATTAC CATALUNYA, BALADRE, CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO (PAÍS VALENCIÀ Y CATALUNYA), COL•LECTIU USERDA (ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMUNICACIÓ ECOLOGISTA), DEPANA, DIA DE LA TERRA, EKOLOGISTAK MARTXAN, EUROSOLAR - ESPAÑA, FAVB (FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA), FUNDACIÓ TERRA, GEA – ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS GEOBIOLÒGICS, GRUP ECOLOGISTA L'ESCURÇÓ, GRUP DE CIENTÍFICS I TÈCNICS PER UN FUTUR NO NUCLEAR, INTERSINDICAL VALENCIANA, PLATAFORMA NO A LA MAT, VERDEGAIA, WWF VALENCIA, XÚQUER VIU,

dissabte, 11 de juliol del 2009

AGENDA DELS HOMENATGES ALS MAQUIS.


Agenda que ens envien els amics d´Alestrinxeres.

XII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS 2009

28 de Juny. Presentació a Vilanova de Meià (La Noguera)

8,30 h matí trobada al Bar Cirera «Escaladors» (Ctra. S. M. Meià), per sortir a les 9h puntuals en cotxes fins al punt de partida de la Ruta Maquis i Guerra Civil comentada per la Serres del Montsec (búnquers Hostal Roig i Base Guerrillera de la Cova del Gel) de 2h de durada a peu, fent parada per dinar i presentació XII Marxa Homenatge als Maquis (Cal portar el dinar i el beure).

A la tarda al cementiri de S. Maria de Meià, col•locació d’una placa en homenatge als maquis caiguts per la llibertat, més tard visita al local de l’Associació de Joves de VdM (c/ Escoles, s/n), on hi haurà l’exposició de la XII Marxa Homenatge als Maquis i gaudirem d’un refrigeri i musiqueta.

LA PRESENTACIÓ UN ÈXIT !!!! CONTINUEM :


10 de Juliol. Actes a Lleida (El Segrià)

Al Centre Social Autogestionat La Maranya (c/ del Parc,13 del casc antic)

20,30 h presentació d’El Senzill: guerrilla i presó d’un maqui de Joan Busquets, a càrrec de Pep Cara del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i després xerrada-col•loqui amb Dolors Marín doctora en Història contemporània per la Universitat de Barcelona, especialitzada en la formació de la cultura llibertària.

Des del dia 1 de juliol al 10 de juliol, hi haurà l’exposició «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

Tot seguit soparet popular amb pinxos i música punk-maquis.

11 de Juliol. Actes a Pont de Suert (Alta Ribagorça)

Al Pavelló Poliesportiu (c/ Salencar, s/n)

A partir de les 16 h i durant tota la tarda exposició: «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

17 h presentació del llibre Maquis al Montsec, del Migdia francès a l’Aran i el Pallars (1944-1956), de Ferran Sánchez Agustí, a càrrec de l’autor, i posterior xerrada-col•loqui. (es passarà un fragment de documental).

19 h Concert 5è Maquis Rock amb els grups Gall Roig i negre (Calaf) i Duo Patetiko (Almacelles), després música ambient.

Amb servei de barra i sopar a càrrec de la Colla de Diablesses i Diables del Pont de Suert.

22 h trasllat al Refugi pels apuntats/des (1*).

1 h de la nit tancada de portes al poliesportiu.

12 de Juliol. Caminata per sobre el túnel Viella (Vall d’Aran)

Al Refugi Boca Sud «Er Espitau de Vielha» S. Nicolau

8 h Esmorzar.

8,30 h Sortida del refugi: «Ruta maquis alta muntanya» comentada, de 4 a 5 h de muntanya (Pas entre l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, per dalt del túnel).

14,30 h Dinar conjunt (2*).

17 h Cafè, copa i puro. Comiat i final de les jornades!

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les jornades són obertes i gratuïtes per a tothom.
(1*) Preu del refugi: 25 euros (dormir, esmorzar i dinar del diumenge). Hi ha 60 places. Cal inscriure’s prèviament.

(2*) Els que vagin per lliure i vulguin venir també poden fer-ho. Cal inscriure’s prèviament.

+ info: infotrinx@nodo50.org






25 de Juliol. Berga (Berguedà)

8h Caminada comentada per les «Canals de sant Miquel». Sortida des del Pont de Pedret (Berga).

14 h dinar al Pont del Climent (Vilada).

17 h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a Joan Vilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo.

19 h Col•loqui sobre «la lluita armada dels anys seixanta a l’actualitat» a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (carrer del Balç 4 baixos).


20 de Setembre. Sallent (Bages)

Caminata de Sallent a Castellnou. (Cal portar esmorçar).

+ info: marxa-maquis@sindominio.net

26 i 27 de Setembre. Actes a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Dissabte 26.

-Dinar Vegà a les 14:00h.

-Concert de Tarda :"En memòria dels lluitadors llibertaris de totes les èpoques". Musics per confirmar.

Al "TRAKATRÀ", espai alliberat. C/ Magdalena Miró 31. VNG

Diumenge 27.

-Projecció de documental.

-Xerrada.

-Taula redona. Col.loqui "La Lliçó del Maquis".

Al Ateneu Llibertari de Vilanova i La Geltrú. C/ Teatre 21. VNG
+ info: ateneullibertarivng@hotmail.com

30 d’agost. Barcelona (Barcelonès)

A les 20 h Acte en record de la memòria del guerriller llibertari José Luis Facerías a la confluència entre els carrers Doctor Pi i Molist amb Passeig Verdum.

Al Setembre data per determinar. Actes a Manresa (Bages)

25 d’Octubre. Actes a Barcelona (Barcelonès)
+ info: negrestempestes@gmail.com

5 de Gener de 2010 a Celoni (Vallès Oriental)

A les 12h al cementiri trobada en record del Quico Sabaté.

ANÀLISI SOBRE EL SOCIALISME CATALÀ.

Uns amics m´han passat per correu aquest article d´anàlisi política, prou interessant i lúcid.
Aquí us el deixo.

Ferran Mascarell

El socialisme català
U: Molts dels votants, simpatitzants i dirigents del socialisme català sabem que una època s'està acabant. Sabem que els principis de relació amb el PSOE que han marcat la Transició estan absolutament desautoritzats. Sabem que el debat sobre el finançament ha deixat definitivament tocades les -ja per si mateixes desconfiades- relacions entre el president Montilla i el president Zapatero.

Dos: El debat del finançament -sigui quin sigui el seu desenllaç- ha expressat que la majoria dels dirigents del socialisme espanyol han retrocedit en una idea anacrònica sobre Espanya hereva de la tradició més arcaica del socialisme espanyolista. Espanya és una sola nació i ha de ser integral -deien els vells socialistes hispànics republicans-. Al proletariat li convenia -asseguraven- una Espanya unida i solidària que limités la preeminència dels poderosos.

Tres: Espanya és ara una societat desenvolupada, democràtica i de classes mitjanes. El socialisme governa. Els socialistes hispànics ja no poden esgrimir el vell discurs dels interessos superiors dels obrers i encara menys el de l'obligada solidaritat de les regions més burgeses. Ara, simplement, defensen els seus interessos corporatius. Fan allò que més afavoreix per mantenir el poder de la nova corporació dirigent espanyola forjada entre l'estructura de poders que se centralitzen a Madrid i els nous poders autonòmics. En aquesta corporació d'interessos desentonen els socialistes catalans. Primer Maragall, l'home que va gosar posar en qüestió les regles del joc; ara Montilla, el pupil que els ha sortit desagraït.

Quatre: El to del debat sobre el finançament -sigui quin sigui el desenllaç- expressa alguna cosa més que la tradicional prepotència central o un brot de sadisme contra la insubordinació catalana. Al carrer Nicaragua i a la plaça Sant Jaume saben que el pacte de la Transició s'ha fos. Sabem que l'Espanya plural és pura retòrica. Sabem que a Madrid no hi ha aliats, perquè defensen interessos radicalment diferents.

Cinc: Els dirigents catalans saben que el socialisme hispànic s'ha endinsat en un sender que ja és inacceptable per als catalans. Els demòcrates catalans van suposar fa 30 anys que el seu principal objectiu era aconseguir que la democràcia s'assentés a Espanya. La democràcia havia de permetre un desenvolupament econòmic just i harmònic de tots. De la igualació dels nivells de renda dels espanyols se'n derivaria un model d'Estat que acceptaria la diferència nacional catalana. L'Estat de les autonomies era un pas necessari però intermedi en el camí del federalisme. En aquest esquema hi va jugar quasi tothom. Convergència marcava els límits del terreny de joc i els socialistes feien de frontissa. Frontissa entre catalans d'orígens diversos i amb la concòrdia amb Espanya que desitjaven la majoria dels ciutadans. Funció de frontissa que es polia amb pedagogia i mai dir res que pogués ofendre.

Sis: Els dirigents socialistes saben que aquest esquema està necròtic. Saben que els dirigents estatals estan jugant una partida diferent. Se saben sols. Noten que els dirigents federals els voldrien a galeres. Sabem que estan en una cruïlla decisiva. Sabem que un error ara els pot liquidar. Sabem que per primera vegada en trenta anys el poble català n'està tip i està girant el rumb.

Set: La qüestió, doncs, no és tant saber què diran els dirigents per tractar de proclamar-se vencedors de l'acord del finançament. La qüestió decisiva és saber si han assumit que les premisses que han guiat les relacions entre Catalunya i Espanya els darrers decennis estan acabades. Si els dirigents socialistes volen seguir governant els catalans, han de renovar profundament el seu discurs envers l'Estat. Haurà de ser menys acomplexat en termes de sobirania; si Catalunya és una nació, cal fer-ho notar. Haurà de ser més precís en termes estatals; si el PSC té un discurs propi sobre una hipotètica Espanya plurinacional, cal fer-lo conèixer i lluitar-lo. Haurà de ser més europeista. Europa no és només una qüestió d'institucions, és sobretot un imperi en formació. És el marc on les nacions postnacionals es podran definir.

dimarts, 9 de juny del 2009

divendres, 5 de juny del 2009

TV3 ALS PAÏSOS CATALANS


Interessant article d´en Vicent Partal sobre les retallades continues de TV3 als territoris de cultura catalana. Deu ser l´única TV que cada any que passa es pot veure a menys territoris. I el més fort és que les decisions son polítiques.

Sort que són 'dels nostres'.

No he sabut mai ben bé què volia dir això 'dels nostres'
No he sabut mai ben bé què volia dir això 'dels nostres', però sempre ho he entès. Quan algú diu que aquell o aquella 'és dels nostres' entenc que aquell o aquella comparteix algunes idees bàsiques, manera de ser, estil, un cert sentiment de país més enllà de les fronteres autonòmiques..., ja m'enteneu. I supose que per això em sent perplex perquè ahir TV3 va deixar de veure's a les Illes, que des d'ara reben el senyal internacional de TVC, com si foren Alemanya o la Xina. És indignant que després de vint-i-tres anys d'esforços titànics per tenir una cadena de televisió d'abast nacional, vertebradora de l'espai de comunicació, siguen precisament alguns 'dels nostres' els qui facen un pas que ni el PP de Jaume Matas no s'havia atrevit a fer. Ras i curt: quan el govern tripartit va arribar al poder a Catalunya, TV3 es veia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i era la cadena de referència del Principat, igual que Catalunya Ràdio era la cadena de referència radiofònica. El balanç de la seua acció de govern, des d'aquest punt de mira, no pot ser més decebedor. TV3 no es veu a Catalunya Nord, a les Illes solament veuen una cadena de fireta dedicada als estrangers, al País Valencià tenim tres repetidors tancats i el govern valencià fa burla d'aquest cimbell de la reciprocitat que tant de temps ha fet perdre. I al Principat TV3 s'aguanta en un Barça brutal que ni valencians ni mallorquins no podem veure ni escoltar com voldríem mentre Catalunya Ràdio cau i cau. Només hem aconseguit, en canvi, veure a Barcelona Canal9 (en espanyol!) i la IB3Sat, dedicada també als alemanys o als xinesos. L'epopeia per a fer arribar TV3 de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és una de les històries més apassionants protagonitzades per la societat civil dels nostres països les darreres dècades del segle XX. I possiblement la victòria més neta que havíem aconseguit. Hi hagué un temps, ara sembla mentida, que qualsevol ciutadà d'Elx o de Cotlliure, de sa Pobla o de Saidí tenia un vincle senzill en comú: engegar la televisió i mirar TV3. És cert que TV3 mai no s'ha cregut que fóra la televisió de tots, però la seua sola presència era un fet robust i incontestable, el feix més potent que mai havia relligat totes les terres de parla catalana. No va ser fàcil perquè es va fer contra tota mena d'obstacles, alguns de ben grossos. Amb molta incomprensió a dins i a fora. Madrid no ho veia bé (però què en podíem esperar, si no veia bé ni TV3!). Els socialistes valencians tampoc (conten que Lerma va decidir de fer Canal 9 el dia que un xiquet li va dir que ell no era el president). Tots els qui van contra el català encara menys. I molts amb interessos econòmics també la miraven amb mals ulls, per més catalanistes que es digueren. Van provar d'amagar-la a base de canviar-la de freqüència. Van aprofitar que hi sintonitzaven centenars de milers de cases per promoure Canal 9 o La Sexta a base de pispar-ne el canal. Van enviar la guàrdia civil a tallar repetidors. Solament van aturar els atacs més durs la contundent defensa ciutadana de TV3 i l'actitud del president Pujol, un altre 'dels nostres', però tan diferent! Però ahir es va fer un pas en una direcció nova. L'atac ja no ve de fora, sinó que és arran d'un acord dels governs de la Generalitat de Catalunya i de les Illes Balears que el senyal de TV3 s'ha deixat de veure a Mallorca. Punt final. Gràcies 'als nostres' que avui governen a una banda i a una altra donant suport al PSOE. I supose que amb l'acord dels 'nostres', que tot i tenir els més alts càrrecs de responsabilitat política i tècnica en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no sembla que hagen tingut gens d'interès a aturar aquesta apagada..., o si més no, jo encara no he sentit que l'hagen contestada.

dimecres, 20 de maig del 2009

EL PRIMER GRAN MAESTRE DE L´ORDRE DEL TEMPLE ERA CATALÀ ?


Hug de Pinós el gran desconocido
Era el primer gran maestre de la Orden del Temple catalán?
En un principio podría sorprender la asignación de la nacionalidad catalana a Hugues de Payns, pero existe una hipótesis, que como mínimo, no podemos considerar a la lijera.
La hipótesis parte de un manuscrito anónimo del siglo XVIII, dedicado al Conde de Guimerà, ?Declaración de la inscripción griega de la cruz de la iglesia de San Esteban de Bagá, cabeza de las Baronías de Pinós, quién de la Armada que tomó tierra Santa, año de 1110?. Dicho manuscrito se puede encontrar en la Biblioteca Nacional de Madrid como manuscrito sign. 7.377, pág 81-91 v.
Según cuenta el manuscrito en cuestión , durante la Primera Cruzada un contingente de caballeros catalanes partieron hacia Tierra Santa, colaborando en la toma de Jerusalén en 1099. Entre estos caballeros se encontrarían entre otros los hijos del Almirante deaCatalunya, los hermanos Galcerán y Hugo de Pinós, naturales de Bagá.

Bagá es un pequeño pueblo situado en los Pirineos cercano a la frontera Francesa, rodeado de unos cuantos pueblos dónde podemos encontrar iglesias circulares. Sitios tan conocidos como La Pobla de Lillet i Santa María de Besora.
Una vez se tuvo Jerusalén en manos cristianas se planteó el problema de su administración y sobretodo de la protección de la ciudad. De igual forma aparecía un problema de logística, los peregrinos que vendrían desde todas las tierras cristianas a visitar la Ciudad Santa. Así fue como un grupo de los caballeros catalanes decidió formar una cofradía para defender a los peregrinos y asistirlos en sus necesidades. Una vez constituido el Patriarca les cedió en custodia una reliquia, el lignum crucis que el Papa Urbano II había regalado a los cruzados para que presidiese sus batallas. Dicho Lignum crucis tenía forma la forma de una cruz de cuatro brazos, o patriarcal; dicha cruz fue la que la cofradía catalana cosió sobre sus mantos blancos como insignia distintiva y que posteriormente siempre ha identificado los ropajes de los templarios.
Dicha cofradía se instalaría sobre las Ruinas del Templo de Salomón, de dónde recogieron el nombre de Templarios, y su primer maestre sería un caballero llamado Hug de Pinós. Este caballero , dejaría su apellido para tomar el de su lugar de origen, Bagá, por lo que desde entonces fue conocido como Hug de Bagá, latinizado a Hugo de Baganus y deformado posteriormente en Hugues de Paganus...Payns, Paencis o Paenz, el borgoñon que la Historia ha reconocido como el Primer Gran Maestre del Temple.
Cuando Galcerán decidió regresar a Catalunya para hacerse cargo del patrimonio familiar, su hermano Hug le entregó, con autorización del Patriarca de Jerusalén, el Lignum Crucis que anteriormente se ha citado. Llegado a Bagá Galcerán mandó construir la iglesia de San Esteban y en ella depositó la cruz, a la cual se le adjudicaron diferentes milagros a lo largo de la historia posterior del pueblo.
Para reforzar la hipótesis catalana, por así decirlo, nos encontramos que la família Pinós de Bagá aparece de forma más que curiosa en su relación con el Temple. El enclave Templario de Bagá se conforma en el período comprendido entre 1154 y 1279, en base a las valiosas donaciones que , durante dichos años otorgaron diferentes partícipes de la familia Pinós a la Orden. Donaciones que incluyen desde casas en Lérida hasta toda una comarca, La Serra de Sitja.
Dicho lugar estaría rodeado de varias posesiones templárias como Puigcerdà, Toloríu, Urgell, Casserras, PuigReig....Vic.
Los habitantes de Vic no creo que estén muy de acuerdo con dicha hipótesis ya que según ellos el Lignum Crucis de Bagá lo trajo de Constantinopla a Tierras Osonencas el Obispo de Vic, D. Arnulfo.
Una posibilidad es que siendo Vic sede del obispado la reliquía si estuviese allí por una temporada, pero que también en Bagá, al ser la casa de Galcerán y Hug, recogiera la reliquia durante un cierto periodo de tiempo. No es de extrañar que Galcerán cuando volviese de Tierra Santa hiciese donación no oficial al Obispado de Vic, pudiendo luego conocerse la noticia por el pueblo de forma que el Obispo Arnulfo tendría el protagonismo, ganándose unos puntos quizás muy necesarios por algún tema que no viene al caso ahora, pero podría tratarse posiblemente de tema económico debido a una mala cosecha.
Volviendo al Lignum Crucis y sobretodo a sus milagros, hay uno para mi ciertamente curioso, reconozco que el interés es meramente personal...
D. Galcerán participó en la expedición cristiana organizada contra los moros de
Almería, bajo la dirección de Alfonso VII de Castilla y Ramón Berenguer IV de la corona catalanoaragonesa, con un fuerte contingente de caballeros templarios que, tras la conquista de la ciudad, se hicieron cargo de la misma y la mantuvieron en sus manos hasta 1157. El caso es que nuestro protagonista cayó prisionero junto al señor del Castillo de Suyl. Ambos fueron conducidos cerca de Granada, dónde fueron confinados a las mazmorras más oscuras y seguras de la ciudad, a fin de tenerlos a buen recaudo mientras se negociaba un buen rescate.
El rescate se estableció en ?cien mil doblas de finísimo oro, cien paños de brocado de oro de Tauris, cien vacas bragadas, cien caballos blancos y cien doncellas cristianas...? (permitidme decir...que el rescate no me parece nada mal). En fin, los vasallos de los padres de Galcerán ofrecieron a sus propias hijas para pagar el rescate, siendo éste enviado camino del puerto de Salou (quién te ha visto y quien te ve), para ser embarcado y enviado a Almería. Mientras tanto en Granada los cautivos rezaban a la Vera Cruz para poder celebrar la fiesta en casa, en la Iglésia de San Esteban dónde se encontraba el Lignum Crucis. Diós accedió a sus plegarias y apareciéndose San Esteban acompañado de San Dionisio (patrono de Suyl), sacarón a los prisioneros del cautiverio. En la vuelta a casa se encontraron cerca de Tarragona con la comitiva de las cien doncellas, que se dirigía a Salou. La alegría de encontrar a los caballeros fué sin duda muy grande, y la algarabía y fiesta que se montó ha llegado hasta nuestros tiempos.
Hasta 1936 se podían contemplar en la Iglésia de San Esteban “els ferros del cautiveri”, testimonio de la história con desenlace feliz y milagroso.
Como último apuntar que en el Lignum Crucis de Bagá podemos leer la siguiente oración,(en griego en la origianl):

Cruz de Jesucristo, en la cual desnudo,
desnudas la maldad: ¡Oh eterno salvador
omnipotente! ¡Verbo de Dios! Informad la
eterna inmortalidad a los mortales. En esta
Copa de Oro y Plata depositan tu
Cruz los que hacen camino al lugar de tu
salvación.?

Posteriormente encontré el escudo de la Baronia de Pinós en una exposición de Montblanc....me quedé a cuadros. Todavía están muchas cosas por comprobar