MONUMENTS FRANQUISTES, FORA DE L´EBRE ¡¡

L'Ebre es mobilitza contra els monuments franquistes que encara no s'han retirat

Les Terres de l'Ebre es tornen a mobilitzar; en aquesta ocasió per reclamar la retirada dels monuments i de la simbologia franquista que encara resta a places, carrers, façanes i al riu. Els impulsors de la campanya 'Tortosa, quina capital?' han fet una crida a enviar correus al batlle d'aquesta ciutat perquè reconsideri la seva oposició inicial a aquesta proposta . El ple municipal del pròxim 7 de novembre debatrà una moció que defensa la retirada de les restes de l’última dictadura espanyola.

A final de mes de setembre d'enguany, el Memorial Democràtic de la Generalitat va elaborar un cens que identifica cent quaranta-tres símbols franquistes a les Terres de l’Ebre. La major part dels símbols localitzats en l’estudi (41%) són plaques d’habitatge, però cal destacar que encara resten trenta-sis rètols i plaques de diferents tipus, divuit tombes i làpides i deu monuments vinculats al franquisme. Si no es comptabilitzen les plaques d'habitatge, la Terra Alta i Gandesa són les comarques i el municipi de Catalunya amb més símbols franquistes.

Tanmateix, a Tortosa té l'anomenat monument del riu, que és una escultura dedicada als franquistes caiguts en la Batalla de l'Ebre, que encara mostra la simbologia feixista, amb creus i àguiles incloses. Aquest monument ha esdevingut el símbol principal de la campanya.

De fet, la moció popular avalada per més de dues mil signatures presentada a l'ajuntament de Tortosa sol·licita la retirada del monument franquista del riu, que és el més gran de Catalunya; el canvi de nom de l'institut i plaça "Joaquín Bau", que fou un dirigent polític durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco que va col·laborar en la preparació del cop d’estat de Franco; i el canvi de nom del barri 13 de gener, dia de l’entrada de les tropes franquistes a Tortosa.

La moció té el suport dels grups municipals d'ERC, ICV i PSC, que sumen deu regidors; l'oposició frontal del PP, amb només un regidor; i la posició ambigüa de CiU, que té deu regidors i no ha definit amb claredat encara el sentit del seu vot en la moció presentada. En els propers dies, la comissió organitzadora de la campanya té previst reunir-se amb el batlle, Ferran Bel, per reclamar-li el suport en aquesta qüestió.

Ahir, la campanya va presentar un vídeo promocional que mostra el suport de personalitats destacades del món social i cultural del país.

El periodista Toni Soler, l'economista Arcadi Oliveres, el músic Arturo Gaya, l'escriptor Màrius Serra, l'escriptor Víctor Alexandre, l'escriptor Matthew Tree, el periodista Xavier Grasset, el filòsof Josep M. Terricabras, el músic Xavi Sarrià, i l'activista Manolo Tomàs són algunes de les personalitats que col·laboren amb la campanya impulsada per la Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa del Casal Popular Panxampla.

ACTE DE DIGNIFICACIÓ DE LES VÍCTIMES DE LA BATALLA DE L´EBRE.

Acte de dignificació de les víctimes de la Batalla de l’Ebre

Espai Memorial de “les Camposines”. La Fatarella.
Amb la presència de representació Institucional de l’Ajuntament de la Fatarella, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i de la Generalitat de Catalunya.
Diumenge 24 de setembre a les 12 hores.


Jornades de diàleg i pau a Gandesa. “Fosses comunes: un passat no oblidat”

Durant els nou anys transcorreguts entre la primera obertura a Priaranza del Bierzo d’una fossa comuna de la repressió franquista i l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei de persones desaparegudes i fosses comunes (2009), la necessitat d’abordar el tractament de les fosses comunes d’aquest període ha saltat de les associacions de recuperació de la memòria històrica a l’Administració pública, les universitats o els grups de recerca, sota l’atenta mirada de la societat civil.

Dins el marc de “Dies de guerra - Diàlegs de Pau”, aquestes jornades Fosses comunes: un passat no oblidat pretenen de posar en comú l’experiència acumulada al llarg de deu anys en una matèria necessàriament interdisciplinària, com és el tractament de les fosses comunes, en la qual es troben la recerca històrica, els treballs arqueològics, i l’antropologia i la medicina forenses, sense oblidar l’acció de les entitats memorials i dels familiars de les persones desaparegudes.

Per bé que a Catalunya la major part de fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme són fosses de soldats i les tasques més freqüents són les de localització i dignificació, aquestes jornades aborden tots els aspectes que preveu la Llei catalana, incloent-hi, si escau, l’exhumació i la identificació. Doblement condemnades a mort i a l’oblit, les persones desaparegudes i les fosses comunes encara esperen reconeixement i justícia.

Palau del Castellà, C/ del Call s/n. Gandesa.
Divendres 22, dissabte 23 i diumenge es farà l’acte de dignificació a les víctimes de la batalla de l’Ebre a Camposines.

Informació i reserves: http:\\www.batallaebre.org
Telf.: 977.421.528/info@batallaebre.org

GREEN PEACE ES REUNEIX AMB ELS PARTITS POLÍTICS

Aquests dies l´organització ecologista es va reunir amb alguns partits polítics, amb els que es va tractar especialment el tema del futur energètic que volem els catalans i catalanes.
Hi va haver bon ambient en la trobada amb IC-EUiA i ERC. També va anar força bé la reunió amb Solidaritat Catalana (SI)i amb Els Verds- Alternativa Verda.
Us posem una noticia breu d´aquesta tercera trobada, que no ha sortit tant als mitjans de comunicació.
Cal anar parlant d´un futur replantejament energètic a Catalunya i que els catalans i catalanes puguem decidir nosaltres sols.

Greenpeace s’ha reunit amb Solidaritat Catalana per la Independència en el marc de les entrevistes previstes per l’organització ecologista amb els diferents partits polítics que es presenten a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

La delegada a Catalunya de Greenpeace, Anna Rosa Martínez, s'ha reunit amb els responsables de Relacions Externes de Solidaritat Catalana per la Independència, i amb Santiago Vilanova i Pep Puig, portaveus d'Els Verds-Alternativa Verda i responsables de la sectorial d’energia i medi ambient de Solidaritat Catalana per la Independència. El motiu ha estat la presentació per part de Greenpeace a SI del seu "Compromís per una Catalunya renovable i eficient".

Aquest mateix dimarts 28 de setembre Solidaritat Catalana per la Independència signava la seva oposició, al municipi de Mora d’Ebre, al Cementiri Nuclear Centralitzat (MTC) que promou el Ministeri d'Indústria de l’Estat espanyol a Ascó i la seva posició a votar sí a cadascuna de les mesures 'per blindar-nos front a les invasions competencials espanyoles'.

Entre els temes analitzats s'ha valorat la conveniència d'un model energètic que permeti a Catalunya declarar-se un Estat independent en el marc de la Unió Europea. SI ha manifestat a la representant de Greenpeace que en el moment que Catalunya esdevingui un Estat fomentarà un debat sincer i democràtic sobre el model energètic; per la seva banda, Els Verds-Alternativa Verda, tenen la voluntat de promoure una consulta democràtica perquè el poble català pugui decidir o no el tancament definitiu de les centrals atòmiques d'Ascó I i II i Vandellòs II.

ORGANITZACIÓ CONTRA EL TRANSPORT DE RESIDUS NUCLEARS.

Crear un magatzem de residus nuclears centralitzat (un Cementiri Nuclear) multiplica els riscos per a les persones i la salut. A la ja sabuda oposició de les comarques afectades: Consells Comarcals de la Ribera d´Ebre, Priorat, Baix Ebre i Baix Camp, s´hi van afegir fairebé tots els Consells Comarcals de totes les comarques taragonines.
Ara també han posat un crit d´alerta les comarques on passaria el transport de residus radioactius en tren.
Aquest és el missatge que hem rebut de les comarques nord-orientals:

Caldria una significativa i enorme mobilització social a l’entorn de l’any 2015 per aturar el tren de La Hague a al MTC. Tenim l’ocasió apropiada per generar un extens moviment de solidaritat a l’entorn de l’any 2015 amb la gent afectada per l’agressió ambiental i de terror psicològic que representa un MTC, concretament el fet que aquest magatzem nuclear serà el destí segur dels residus de la clausurada Vandellòs I emmagatzemats a La Hague, pels quals l'estatal Enresa haurà de pagar una fiança de penalització de 60.000 euros diaris a l'Estat francès a partir de l'1 de gener, ja que encara no els podrà portar al magatzem espanyol, previst en el millor dels casos pel 2015.
El trasllat, si més no, no seria especialment complex. Així, responsables de l'empresa pública de residus francesa Areva, que a més a més seria l'encarregada de construir la sitja nuclear espanyola, l’MTC, van explicar que un sol viatge en tren, carregat amb una trentena de contenidors, seria suficient per retornar a l'Estat espanyol els residus de Vandellòs I, dipositats ara al magatzem que Areva té a La Hague, a Normandia, on estan guardats en cent barrils metàl•lics, i el volum seria cinc vegades superior si no se n'hagués reprocessat el combustible irradiat. Areva és una de les poques companyies del món amb prou capacitat tecnològica per tornar a processar el combustible gastat i construir magatzems d'alta radioactivitat. En qualsevol cas, segons el director de comunicació de la firma, Christophe Neugnot, correspondrà als governs espanyol i francès decidir quan i com tornen els materials.

En aquest sentit, des d’avui mateix cal constituir comitès locals o comarcals de solidaritat activa amb la població afectada per la sitja nuclear o MTC. Aquests comitès hauran d’impedir el trajecte, amb una resistència pacífica, per mitjà del bloqueig humà de les vies per on passi el tren de La Hague, des de Normandia fins els Països Catalans, a més de bloquejar, amb barricades, els túnels i les estacions ferroviàries, especialment el simbòlic túnel fronterer del Pirineu mediterrani. Apa, gent, mans a l’obra!.
De moment, intentem fer un comitè transfronterer de les aglomeracions de l'Empordà i del Rosselló, un comitè Perpinyà - Figueres.