25 D' ABRIL i homenatge a GALEANO.

Avui ens agradaria parlar de tres fets (dos històrics i un petit homenatge):

Avui 25 d' abril va anar caient la dictadura a Portugal d' una manera participativa i democràtica amb la gent als carrers.
Avui 25 d' abril de fa 308 anys les tropes austriacistes valencianes-catalanes-illenques van perdre la Batalla d' Almansa i les tropes borbòniques van entrar a sac al territori valencià cremant la ciutat de Xàtiva, després van continuar amb altres ciutats. Aquest fet, el mot "socarrats", el mot "botiflers", el retrat del rei borbó Felip V penjat cap avall, l' intent de canvi de nom de la ciutat vençuda de Xàtiva i altres aspectes són dades històriques.
Les cançons del grup valencià "Al Tall" ens recordaven aquests fets ("Quan el mal vé d' Almansa") i també la repressió borbònica sobre la zona. Això no va ser un fet aïllat, va ser el començament d' un canvi de relació entre els països de l' antic regne d' Aragó i Catalunya amb la Corona i el rei d' Espanya.

Després d' aquests fets històrics, ara un petit homenatge a una persona que es va morir fa poc, tot un referent intel.lectual, l' Eduardo Galeano i el text, molt adient resumint en només una frase uns segles de "conquesta d'Amèrica".
Galeano no t' oblidem.  

XAVIER VINADER, EL COMPROMÍS.

Xavier Vinader ha estat un periodista que era part de la història recent d' aquest país. La seva feina ha estat important, la seva tossuderia i dedicació i també ha dignificat una professió que a vegades molesta a alguns.
Ara rebrà elogis i crítiques, però hi ha paraules que ho resumeixen gairebé tot.
Nació Digital va posar un article amb 10 frases clau de la seva trajectòria, algunes són molt actuals. Les reproduïm:

  

Xavier Vinader, en un moment d'una entrevista amb Nació Digital. Foto: Jordi Borràs/ND

Aquest dijous ha mort a Barcelona als 68 anys d'edat Xavier Vinader i Sànchez, periodista d'investigació de referència. Vinader ha estat la veu periodística més autoritzada sobre els moviments d'ultradreta a l'estat espanyol. Darrerament es va estrenar un documental sobre la seva vida, "Xavier Vinader, periodista. Contra la Guerra Bruta", emès fa pocs mesos a TV3.

- "Jo no em vaig fer periodista pels diners. No sóc ric. La meva riquesa són els amics que he fet en aquesta professió".

- "Quan vaig començar en el món del periodisme vaig aprendre que una ploma pot ser tan eficaç com una arma. Pot servir per denunciar".

- "Si vol li puc donar la meva agenda de contactes, però el que no puc fer és passar-li totes les hores que he dedicat per aconseguir-los. He pagat molts cafès jo".

- "El periodisme d'investigació als grans mitjans està en respiració assistida, s'està morint, perquè és molt car i a l'amor no li surt a compte i a sobre li poden causar problemes als seus amics. On sí que se'n fa i de bo és en petites publicacions".

- "El periodista és una persona que freqüenta el poder, però no és el poder. Ara ha perdut aquesta perspectiva. Aquesta osmosi ens ha anat molt en contra. Hem deixat que ens perdin el respecte".

- "Vaig treure a la llum el tema de la 'guerra bruta'. Relacionar els serveisd'intel·ligència i la policia amb els grups incontrolats d'extrema dreta que actuaven al País Basc ... amb aquesta informació vaig sobrepassar la línia".

- "Em van posar dues bombes, però mai no vaig tenir por dels moviments d'ultradreta. Conèixer el fenomen em va fer més valent".

- "En aquest país les clavegueres no es van netejar mai".

- "Algú li va preguntar a Blas Piñar què va passar amb tots aquells militars de Fuerza Nueva i va contestar 'són tots al PP'. I tenia raó, sabia el que es deia".

- "Aquí tot està per fer encara. Em recorda en alguns moments de la transició. Hi ha moltes catifes per aixecar i armaris per obrir on hi ha molts esquelets".