LA GENERALITAT ÉS MOLT ANTERIOR A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.

Aquests dies hem llegit algunes opinions amb un fort desconeixement històric. De totes elles, ens agradaria destacar l' article d' El singular en relació a que la Generalitat és molt anterior a la Constitució espanyola. Una cosa evident, però que molts potser desconeixen i altres intenten enredar.
   Mas: "Sóc el 129è president de la Generalitat, que ja existia abans que cap Constitució espanyola"

El president de la Generalitat respon des de Cardona a Pedro Sánchez: "La millor manera d’estimar un poble és deixar-lo votar quan vol votar"

Nerea Rodríguez

Mas amb la flama "de la resistència i de la determinació", que ha rebut de l'alcalde Cardona

Després que el Parlament aprovés divendres la llei de consultesque ha de servir de marc legal perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, signi el decret de convocatòria del 9N; Mas ha assistit aquest divendres a l’acte de commemoració del final de la Guerra de Successió a Cardona, on ha assegurat que en els propers dies “faré servir aquesta llei per convocar la consulta del 9N”, sense concretar exactament quan es produirà aquesta signatura. Durant la seva intervenció, el president s’ha dirigit a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i al líder del PSOE, Pedro Sánchez, per les darreres declaracions de tots dos.

Santamaría va recordar ahir a Mas que és president gràcies a la Constitució espanyola, declaracions a les quals el president ha respost amb contundència: “Els vull recordar que sóc el president de la Generalitat 129, molt abans que qualsevol constitució espanyola estigués aprovada. És una institució creada l’any 1359”. Per la seva banda, Sánchez va dir que “estimem als catalans i volem viure amb ells”, i Mas ha estat molt clar: “Agraeixo comentaris amables, però si són veritat, la millor manera d’estimar un poble és deixar-lo votar quan vol votar”.

En relació a les paraules de la vicepresidenta espanyola, el president ha reconegut que “Catalunya va fer una aposta pel pacte constitucional”, però els ha volgut recordar que “tal i com es va fer aquella Constitució al 1978, havia de ser un marc de convivència que permetés avançar en els anhels de les diferents nacions que configuren l’Estat espanyol. Quan el marc s’utilitza per silenciar la veu d’un poble sencer, ja no és el mateix marc”.

Així, el president ha avisat que “no es tracta de saltar-se els marcs legals, es tracta d’utilitzar els marcs legals per canalitzar la veu d’un poble que vol parlar i ser ecoltat”. “Però això no ho volen entendre a Madrid”, ha lamentat. En aquest sentit, s’ha preguntat: “Un marc, com és una Constitució democràtica, pot ser bo quan s’utilitza perquè un poble que vol parlar no pugui parlar? On és el problema? En el poble català que vol parlar democràticament o en una Constitució que ens diu que aquest parlar no és possible?”

Per tot això, ha considerat que “la raó democràtica està a favor nostre, i el sentit comú també”, i ha demanat “que no utilitzin la Constitució per silenciar el poble de Catalunya”. A més, ha insistit que “només volem saber quina és la opinió de la població catalana sobre el futur polític del seu propi país” Finalment, el president Mas ha conclòs: “Determinació, sí; fermesa també; però habilitat i astúcia. Tot això ens portarà a que aquest poble pugui decidir lliurement el seu futur com a nació”.

A l’acte a Cardona, que ha acabat amb el cant dels Segadors i crits d’independència, també hi han assistit la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el conseller de la presidència, Francesc Homs; el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i així com d’altres diputats i diputades.

SOBRE "ADOCTRINAMENTS"- EL CAS D' ESPANYA.

Bon article d' avui a Nació Digital, sobre "adoctrinaments":

Adoctrinament espanyol

Salvador Cot 

Una de les deformitats congènites del règim derivat de la transició és la voluntat d'adoctrinament de la ciutadania. Les elits de l'oposició van accedir a compartir el poder amb els franquistes gràcies a un pacte moralment insostenible i, per això, es van haver d'inventar una història edulcorada fins a la puerilitat, amb un rei providencial i virtuós i una classe política generosa i clarivident. El cop d'estat del 23-F va acabar de proporcionar una mica d'èpica a una operació on els bons pactaven amb els bons que no hi hauria dolents.

Però un conte tan infantil necessitava molta persuasió per fer-lo digerible. L'opció més fàcil va ser aplicar un intens culte a la personalitat cap a Joan Carles I i la seva família i fixar un relat únic. Així, la Guerra Civil servia, alhora, de justificació i amenaça per col·locar la cirereta d'una llei de punt i final sobre el pastís de l'acceptació de la legalitat franquista. L'esquerra va renegar de la II República a canvi de ministeris i consells d'administració. I les idees-força de Franco i els nacionals van impregnar la democràcia naixent: Preeminència de l'Església Catòlica, opacitat en les relacions entre poder polític i econòmic i unitat d'Espanya. Amb recurs a la violència militar, si és necessari.

Per això, informativament, Espanya s'ha convertit en una reserva. Més enllà de les elits, que tenen accés a la premsa internacional, el comú de la ciutadania viu des de sempre (al marge de quan hagi nascut) en una dieta mediàtica obsessivament nacionalista i autojustificativa. D'aquí la perplexitat de l'opinió pública espanyola davant de fenomens com el sobiranisme català. Com una perversió pot esdevenir majoritària?

Però això també limita molt el marge de maniobra de les elits de Madrid. Després de tants anys d'adoctrinament no poden cedir ni un mil·limetre o s'arrisquen a la incomprensió més absoluta del seu electorat. PP i PSOE estan lligats a la mateixa pedra, que és el relat que ve de la transició. O sigui que això només pot tenir dos finals: Victòria o derrota. Bandera negra, doncs.