80 ANYS GUERRA CIVIL
Diverses entitats
reclamen obrir fosses per identificar els 4.700 desapareguts de la Guerra Civil
En l'aniversari dels 80 anys de l'inici de la
Guerra Civil –que es commemora aquest dilluns- encara queden per localitzar
4.700 desapareguts i anul·lar els consells de guerra a civils represaliats de
la dictadura de Franco. Són dues de les reclamacions que fan les entitats que
treballen en la recuperació de la memòria històrica. Destaquen com a prioritari
l'obertura de les 373 fosses comunes a Catalunya i les exhumacions dels
cadàvers per poder donar-los sepultura digna. "Espanya continua sent el
segon país del món, després de Cambodja, amb més víctimes de desaparicions
forçoses les restes de les quals encara no han estat recuperades ni
identificades", ha recordat Begoña López, portaveu de Jutges per la
Democràcia.
Per al president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Manel Perona, "la prioritat" són les fosses, l'exhumació dels cossos i la identificació dels cadàvers amb l'ADN dels familiars, una "urgència latent" davant les 373 fosses comunes que hi ha a Catalunya, "159 confirmades i la resta encara per determinar" i els 4.700 desapareguts, segons el cens oficial.
A aquesta demanda s'hi suma la directora del Banc d'ADN de la Universitat de Barcelona, l'entitat que des de fa quatre anys està recopilant mostres de sang dels familiars dels desapareguts per poder iniciar la identificació dels cadàvers. En aquest sentit, Carme Barrot ha reclamat "canviar la llei de fosses", una llei "aparador" que s'ha fet per "evitar obrir-ne". També ha demanat revisar el mapa de fosses. "Està mal fet perquè en trobem a faltar més de les 373 que diuen que hi ha", ha afirmat. Barrot també ha demanat que la Generalitat assumeixi els costos de tota la feina que està fent l'entitat i decideixi els protocols per començar la identificació. "Extraure la sang costa 150 euros als familiars", ha apuntat.
Begoña López ha exigit a l'estat espanyol "una investigació oficial" per poder concretar el número de víctimes. "El govern espanyol té l'obligació legal de fer-ho, després de signar la convenció de les Nacions Unides. Un estat democràtic no es pot permetre que tingui aquest nombre de desapareguts", ha reblat.
Nul·litat dels consells de guerra
Un altre de les reivindicacions pendents, vuit dècades després del cop d'estat de Franco, és declarar la nul·litat dels consells de guerra als represaliats civils de la dictadura. En aquest sentit, l'Associació per a la recuperació de la memòria històrica és una de les entitats, juntament amb la Comissió de la Dignitat, que han presentat un projecte de llei que demana al Parlament que "assumeixi la seva responsabilitat històrica" i anul·li els judicis franquistes. "La Generalitat pot declarar la nul·litat dels consells de guerra. És de llei fer-ho", ha reblat Perona. També han presentat als grups una revisió de la llei per poder agilitzar els tràmits per l'obertura de les fosses i "no haver d'esperar que ho demani la família".
Demanar disculpes
Per a Perona, "Espanya ha de demanar disculpes, com han fet Alemanya i França amb la Segona Guerra Mundial". Per contra, Maria Salvo, represaliada de la dictadura i expresidenta de la desapareguda Associació de les Dones del 36, prefereix reclamar justícia. En aquest sentit, ha subratllat que el perdó "és una forma d'alliberar-se de la consciència intranquil·la". "No vull perdó, vull justícia a través de l'anul·lació dels consells de guerra, com el meu. Érem civils, no militars i no vaig cometre cap crim. Em van condemnar a 15 anys de presó pel que podria fer en un futur", ha sentenciat.
En aquesta línia s'hi ha expressat Begoña López. "L'estat hauria de demanar perdó però no és suficient. Ha d'iniciar una política per recuperar els cossos de més de 100.000 persones desaparegudes. Tindrem un gran dèficit democràtic fins que no tanquem aquest tema pendent", ha sentenciat.
Per al president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Manel Perona, "la prioritat" són les fosses, l'exhumació dels cossos i la identificació dels cadàvers amb l'ADN dels familiars, una "urgència latent" davant les 373 fosses comunes que hi ha a Catalunya, "159 confirmades i la resta encara per determinar" i els 4.700 desapareguts, segons el cens oficial.
A aquesta demanda s'hi suma la directora del Banc d'ADN de la Universitat de Barcelona, l'entitat que des de fa quatre anys està recopilant mostres de sang dels familiars dels desapareguts per poder iniciar la identificació dels cadàvers. En aquest sentit, Carme Barrot ha reclamat "canviar la llei de fosses", una llei "aparador" que s'ha fet per "evitar obrir-ne". També ha demanat revisar el mapa de fosses. "Està mal fet perquè en trobem a faltar més de les 373 que diuen que hi ha", ha afirmat. Barrot també ha demanat que la Generalitat assumeixi els costos de tota la feina que està fent l'entitat i decideixi els protocols per començar la identificació. "Extraure la sang costa 150 euros als familiars", ha apuntat.
Begoña López ha exigit a l'estat espanyol "una investigació oficial" per poder concretar el número de víctimes. "El govern espanyol té l'obligació legal de fer-ho, després de signar la convenció de les Nacions Unides. Un estat democràtic no es pot permetre que tingui aquest nombre de desapareguts", ha reblat.
Nul·litat dels consells de guerra
Un altre de les reivindicacions pendents, vuit dècades després del cop d'estat de Franco, és declarar la nul·litat dels consells de guerra als represaliats civils de la dictadura. En aquest sentit, l'Associació per a la recuperació de la memòria històrica és una de les entitats, juntament amb la Comissió de la Dignitat, que han presentat un projecte de llei que demana al Parlament que "assumeixi la seva responsabilitat històrica" i anul·li els judicis franquistes. "La Generalitat pot declarar la nul·litat dels consells de guerra. És de llei fer-ho", ha reblat Perona. També han presentat als grups una revisió de la llei per poder agilitzar els tràmits per l'obertura de les fosses i "no haver d'esperar que ho demani la família".
Demanar disculpes
Per a Perona, "Espanya ha de demanar disculpes, com han fet Alemanya i França amb la Segona Guerra Mundial". Per contra, Maria Salvo, represaliada de la dictadura i expresidenta de la desapareguda Associació de les Dones del 36, prefereix reclamar justícia. En aquest sentit, ha subratllat que el perdó "és una forma d'alliberar-se de la consciència intranquil·la". "No vull perdó, vull justícia a través de l'anul·lació dels consells de guerra, com el meu. Érem civils, no militars i no vaig cometre cap crim. Em van condemnar a 15 anys de presó pel que podria fer en un futur", ha sentenciat.
En aquesta línia s'hi ha expressat Begoña López. "L'estat hauria de demanar perdó però no és suficient. Ha d'iniciar una política per recuperar els cossos de més de 100.000 persones desaparegudes. Tindrem un gran dèficit democràtic fins que no tanquem aquest tema pendent", ha sentenciat.
