KEN LOACH I EL DRET DE DECIDIR.

La Berlinale ha donat l' ös d' Or a un director de cinema compromés (compromés amb el seu temps i amb la seva societat i amb la història).
Ken Loach és un referent per a molts cinèfils. També ens ha agradat que hagi estat coherent en els seu discurs amb els temes que ell ha defensat (polítics, socials ...).

Ken Loach defensa el dret de decidir a la Berlinale.
El director i guionista anglès Ken Loach, que ahir va rebre l'homenatge del festival de cinema de Berlín per la seva trajectòria, va defensar públicament el dret de decidir de les nacions sense estat. 'Tothom té el dret d'autodeterminació', digué durant conferència de premsa de la Berlinale, en ocasió del lliurament de l'Ós d'Or d'Honor. 'Els escocesos poden fer un país millor que la col·lectivitat britànica. Escòcia, ara, és més radical, defensa millor el seu estat de benestar i els seus serveis', va dir. I reblà: 'Si fos escocès votaria per la independència.'

Loach, nascut a Nuneaton (al centre d'Anglaterra), no volgué prendre posició respecte del cas català i es limità a dir que tots els pobles tenen dret d'autodeterminar-se. 'No conec a fons el cas català', digué.

L'autor de cintes com 'Terra i Llibertat', 'The wind that shakes the barley', 'Riff-Raff' o 'La cançó de Carla' es va mostrar crític amb el paper de la Unió Europea i defensà una reforma de la Unió 'basada en la cooperació i no en la competició'.

'Els països resten obligats a privatitzar-se, forçats a vendre's els béns, a reduir els serveis públics i fins i tot obligats a vendre la seva terra. Això és intolerable, no hem de permetre als polítics d'imposar aquestes mesures en nom nostre --va manifestar--. Hi ha futur per a la UE, però ha de ser una Unió Europea molt diferent, basada en la igualtat entre els països. No podem forçar la gent a emigrar per a buscar feina.'

En l'àmbit cinematogràfic, va reconèixer que era 'un veritable privilegi i un gran honor' que la Berlinale l'hagués tingut en compte per a aquest premi en homenatge a tota la seva carrera. I va voler estendre el reconeixement a tothom qui havia col·laborat i fet possible els seus films.

EURODIPUTATS DEL PP I PSOE ENTRE ELS MÉS DROPOS .

Avui sortia en alguns mitjans el nombre d' activitats parlamentàries dels eurodiputats espanyols. Són dades molt significatives.
Aquesta és la noticia que sortia a Nació Digital:

Els eurodiputats del PP i el PSOE, entre els més dropos de Brussel·les

Raül Romeva i Ramon Tremosa, segon i divuitè respectivament en el rànquing de treball parlamentari dels 766 escons que representen 28 països

a

Raül Romeva i Ramon Tremosa ocupen les primeres posicions en el rànquing d'activitat parlamentària. 

Entre els propers 22 i 25 de maig -a l'Estat espanyol, el dia 25-, els europeus votaran un nou Europarlament, format per 766 escons que representen 28 estats. El 2009, a Catalunya només hi va haver una participació del 37,5%, mostra del desinterès per les institucions europees i del desconeixement dels mecanismes de representació dels ciutadans europeus. 

 

La imatge que transmeten molts eurodiputats no ajuda a prestigiar el Parlament europeu. Hi ha eurodiputats que mai no presenten iniciatives parlamentàries, ni informes, ni ponències. Es limiten, en el millor dels casos, a assistir als plens per votar allò que dicta el seu grup parlamentari. Només cal fer un repàs a les estadístiques d'activitats dels europarlamentaris per adonar-se que per a molts d'ells el seu escó és només un sou.

 

Espanyols poc treballadors 

 

Dels 48 eurodiputats espanyols, sense comptar els 6 catalans, només dos es troben entre els 200 polítics més treballadors. Izaskun Bilbao (PNB) i Willy Meyer (IU). A l'altre extrem, el popular Jaime Mayor Oreja, considerat un dels eurodiputats més dropos. Des del 2009 només ha fet 23 activitats, entre les quals, ni un sol informe ni declaració. Mayor Oreja ocupa el lloc 747 de 766 en el rànquing, consultable al webMep Ranking, another light on the EP activity. En el lloc 746, un altre eurodiputat del PP, Juan Andrés Naranjo, i en el lloc 738, l'eurodiputada popular Eva Ortiz. Molt pocs eurodiputats del PP i el PSOE es troben per sota del número 300 del rànquing, i el gruix està entre els llocs 500 i 747. 

 

Hi ha dos eurodiputats que es disputen el títol de polític més dropo a Brussel·les: Vera Flasarová, de la República Txeca, i Dan Dumitru, de Romania. Tenen zero activitats registrades durant el mandat 2009-2014.  

 

Romeva i Tremosa marquen la diferència

 

Per contra, l'eurodiputat líder en aquest rànquing és el portuguès Diogo Feio, que ha registrat 3.474 activitats. I en el número dos, el català Raül Romeva (ICV), amb 3.212 ativitats. Per la seva banda, Ramon Tremosa (CiU) ocupa el número 18 amb 1.787 activitats, si bé la seva gestió amb el corredor mediterrani el situa com un dels eurodiputats més influents d'aquesta legislatura a Brussel·les.
 

Per contra, els altres eurodiputats catalans se situen molt per sota dels nivells de participació i implicació exigibles. L'eurodiputat d'Unió Salvador Sedó, que vota amb els populars europeus i no amb Tremosa, ocupa el lloc 429 del rànquing amb només 226 activitats. Pel que fa al PSC, Maria Badia, amb 191 activitats, ocupa el lloc 501, la menys prolífica dels representants catalans. Raimon Obiols és el 443è eurodiputat per feina feta, amb 218 activitats, i Santiago Fisas (PP) ocupa el lloc 482 amb 200 activitats.  

 

La UE ha anat reforçant els mecanismes de participació directa dels ciutadans i a partir d'aquest 2014 el Parlament europeu tindrà més poders i una relació directa del vot ciutadà amb l'elecció del president de la Comissió Europea. A Brussel·les s'hi pot fer molta feina. A tall d'exemple, la implicació de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha estat decisiva perquè la UE hagi parat els peus al govern espanyol, que tenia la intenció de marginar el corredor mediterrani en favor d'un corredor central logística i econòmicament injustificat. O la feina de Raül Romeva en qüestions mediambientals i de biodiversitat d'àmbit europeu.