dijous, 30 de juny del 2011

MATTHEW TREE OPTIMISTA AMB CATALUNYA.


Us passem unes preguntes- entrevista que li van fer a l´amic i escriptor Matthew Tree des de la pàgina que convoca la manifestació del proper 9 de juliol.

Com sempre, molt d´acord amb en Matthew i recomanar la lectura dels seus llibres.

-Després de les consultes, creus que és necessari tornar a sortir al carrer?


Sí, sembla que els que aparentment ens representen s'han oblidat de les consultes, de la manifestació de l'any passat: de tot.


2- Què et suggereix el lema: Pel nostre futur, Independència

Entenc que vol dir: sense la independència política, cap de nosaltres no tindrà cap futur que valgui la pena. Que més aviat, dic jo, és una constatació d'un fet inevitable, que no pas una declaració de principis.

3- Què creus que ens aportarà la independència?
La proliferació de tot de mitjans en català ara inexistents (incloent-hi els vídeojocs violents etc.); un descans permanent dels insults i amenaces que ens arriben puntualment de l'Espanya monolingüe estant (o una part d'ella); una pau mental que ens permetrà parlar, llegir, escriure, cantar i blasfemar en català - els que ho vulguem fer - sense la por de ser qualificats de nacionalistes; l'absència de la Renfe; l'eclosió internacional de la literatura escrita en llengua catalana; i la seguretat que, la propera vegada que assetgem el Parlament de Catalunya, serà perquè els que hi ha dins tallen si més no una mica de bacallà propi en comptes de servir-nos el que ja s'ha tallat a una certa ciutat que es vanta de ser un zero al centre.

4- Aniràs a la manifestació del 9 de juliol?

Curiosament, seré a Euskadi aquell dia: vet aquí un altre país que té tots els números per fugir, amb èxit, de l'abraçada castellana.

Salut i molta sort!

Matthew

diumenge, 26 de juny del 2011

PROBLEMES EN UNA CENTRAL NUCLEAR DELS ESTATS UNITS.


Sembla que els perills de l´energia nuclear també arriben als Estats Units.
Exactament a Fort-Calhoun (Nebraska), entre Nebraska i Iowa, al centre dels Estats Units.

Us aconsellem la lectura d´aquesta pàgina:

http://www.cartoradiations.fr/Fort_Calhoun.php

diumenge, 19 de juny del 2011

ARCADI OLIVERES I LA POLÈMICA DE LA POLICIA INFILTRADA.


Oliveres no creu que la querella tiri endavant i es disculpa si va equivocar-se

Oliveres creu que el conseller d'Interior, Felip Puig, no tirarà endavant la querella en contra seu per les declaracions, i ahir es va mostrar tranquil. Va dir havia estat malinterpretat i que les seves paraules no calumniaven els mossos d'esquadra sinó que feien referència a actuacions de la policia espanyola dels anys 2000 i 2002.

Oliveres va condemnar amb rotunditat la violència de dimecres al parlament i va recordar que en ocasions anteriors, la policia infiltrada entre manifestants, havia causat aldarulls. El conseller Puig va veure en aquestes declaracions un possible delicte per calúmnies als mossos d'esquadra, però Oliveres ho ha negat i ha insistit que les seves paraules feien referència a manifestacions contra el Banc Mundial i una cimera de la UE els anys 2000 i 2002. Per això ha afirmat: 'Estic tranquil, aquesta querella no pot tirar endavant'.

Avui Oliveres ha matisat que potser es va equivocar en les seves declaracions, i que si era així, es disculpava. Concretament, en declaracions a Rac1, ha dit: 'Potser vaig equivocar-me; si és així, em disculpo', i ha recordat que sempre havia condemnat tota mena de violència.

Pel que fa al vídeo que ha circulat per internet on es veuen policies de paisà entre els manifestants, Oliveres va dir que no provava pas que haguessin començat els atacs i que mentre no hi haguessin proves no acusaria els mossos de promoure els aldarulls, tot i que va recordar que aquesta és una vella estratègia emprada per molts cossos de seguretat i exèrcits, segons que recull l'ACN. 

El suport d'Oliveres al moviment dels 'indignats' continua intacte i va demanar que no es confongués la violència d'uns quants amb les reivindicacions pacífiques del col·lectiu.

Segons els seus càlculs, unes 30.000 persones s'han adherit al moviment del 15-M a Catalunya i, a hores d'ara, les autoritats polítiques encara no els han fet cap cas. Tot i això, Oliveres confia en què suposa un "alè d'esperança" davant d'una situació econòmica, política i social que no pot continuar inamovible.

dilluns, 13 de juny del 2011

DEMANEN INVESTIGAR LES 659 FORTUNES SENSE DECLARAR QUE TENEN COMPTES A SUÏSSA.

ICV exigeix al govern espanyol accions judicials contra 659 fortunes sense declarar en comptes a Suïssa

Barcelona (ACN).- La portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats, Núria Buenaventura, defensarà aquesta setmana una moció amb una bateria de propostes que contribueixen "a redistribuir els costos de la crisi, a generar llocs de feina i a posar fi a l'especulació com a estratègia". En el text de la moció, Buenaventura exigirà accions judicials i especial "contundència" amb els casos de frau fiscal i, en particular, amb les 659 grans fortunes sense declarar titulars de comptes bancaris a Suïssa. Per a aquest cas concret, la portaveu d'ICV al Congrés demanarà que s'iniciïn "immediatament" les inspeccions necessàries i es posi en coneixement dels jutges tots el supòsits de presumpte delicte fiscal "sense excepcions".

dimecres, 8 de juny del 2011

S´HA MORT L´ESCRIPTOR JORGE SEMPRÚN.


S´ha mort un bon escriptor i intel.lectual (la major part de la seva obra la va fer a França), encara que amb poc reconeixement fora de França a la seva tasca literària.
A l´estat espanyol el coneixen més per la seva vessant política, però potser el més important va ser la seva coherència personal i una vida viscuda intensament que ens fa repassar gran part de la història europea del segle XX, amb les seves coses positives, negatives i també les contradiccions d´una etapa molt viva de la nostra història col.lectiva.

S'ha mort l'escriptor Jorge Semprún

Jorge Semprún, escriptor, guionista, intel·lectual, sempre compromès, fou deportat al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya) durant la Segona Guerra mundial; després va viure en la clandestinitat i el 1964 va plantar cara a Santiago Carrillo, que el va expulsar del Partit Comunista. La seva obra literària s'ha mogut sempre entre l'autobiografia i les memòries, i les novel·les marcades pels esdeveniments tràgics de la seva vida. Va escriure en francès una bona part de la seva obra: 'Le grand voyage', 'La deuxième mort de Ramon Mercader', 'L'écriture ou la vie', 'Veinte años y un día'.

Nat a Madrid el 1923, va residir a París des dels catorze anys. Va lluitar a la Resistència francesa durant l'ocupació nazi. La Gestapo el va detenir i el va deportar al camp de concentració de Buchenwald, on va estar internat dos anys, fet que va marcar per sempre més la seva vida i la seva obra. Tenia vint-i-dos anys quan fou alliberat del camp.

Semprún va tornar una última vegada a Buchenwald l'any passat. Tenia vuitanta-sis anys i, si bé no li mancava vitalitat, ja era malalt. Hi va fer un discurs emotiu: era el seu darrer homenatge a les víctimes de l'Holocaust i un acte contra la barbàrie inhumana. De l'experiència de deportat, després d'una dècada o més de la tragèdia, va escriure 'Le grand voyage'. Hi explicava que durant anys s'havia negat a escriure res, perquè oblidar era l'única manera d'evitar el suïcidi. A l'autobiografia literària 'L'écriture ou la vie' (Tusquets, 1995) ho explicava així: 'Havia de triar entre l'escriptura i la vida i vaig triar la vida.'

A París, acabada la guerra, va treballar de traductor a la UNESCO fins el 1952, i va col·laborar en publicacions com 'Les Temps Modernes' dirigida per Jean-Paul Sartre. El 1953 va entrar a l'estat espanyol, en la clandestinitat, amb el nom de guerra de Federico Sánchez. Va militar al Partit Comunista durant vint anys, fins el 1964, quan es va encarar a Santiago Carrillo, que el va expulsar, en un episodi que també el marcà i que havia de marcar la història del Patit Comunista espanyol.

Les dècades dels setanta i vuitanta foren de creació literària. El 1969 va publicar la novel·la 'La deuxième mort de Ramon Mercader', amb la qual va obtenir el Premi Femina. També va escriure 'Autobiografia de Federico Sánchez' (Premi Planeta, 1977) i 'Vingt ans et un jour' (2003), una novel·la també carregada d'elements autobiogràfics. Va fer de guionista de films com 'Z' (1969) i 'L'aveu' (1970), i va ser còmplice del cinema d'Yves Montand i de Costa Gavras.

Fou ministre de cultura sense carnet del govern socialista de Felipe González (1988-1991), però va abandonar el ministeri abans d'acabar la legislatura per desavinences amb l'executiva del partit. El va substituir un altre ex-comunista, Jordi Solé Tura. El 1993 va publicar 'Federico Sanchez vous salue bien', un altre volum de memòries i de reflexió política. L'any 2006 el CCCB li va publicar el volum 'Pensar Europa', a partir d'una conferència dictada al centre, on va dir una frase plena de sentit i d'enigma: 'Avui Europa necessita ponderar, sobre la base mateixa de l'ampliació, els nous problemes de l'objectiu actual, que ja no és el de la seguretat ni el de la pau, com abans, sinó el de l'expansió de la idea d'Europa.'

Jorge Semprún comentava ja fa anys en una entrevista que li agradava de canviar el rumb de les coses. I explicava: 'Per això dic que no sóc espanyol ni francès de veritat, que sóc ambdues coses o cap, ni escriptor de veritat, perquè sóc capaç de deixar la pàgina de la novel·la que més m'agrada per anar a xerrar amb un amic, i un escriptor professional no ho fa mai això. L'única cosa que sóc de veritat és un deportat.'

dijous, 2 de juny del 2011

DIUMENGE 5 DE JUNY MOLTES ENTITATS ES MANIFESTARAN A BARCELONA PER UN PROJECTE ENERGÈTIC DESLLIGAT DE L´ENERGIA NUCLEAR.


5 DE JUNY MANIFESTACIÓ TANQUEM LES NUCLEARS

Diumenge 5 de juny a les 12h a Pla de Palau de Barcelona, manifestació pel tancament de les nuclear.

http://www.tanquemlesnuclears.org/