S´HA MORT L´ESCRIPTOR JORGE SEMPRÚN.

S´ha mort un bon escriptor i intel.lectual (la major part de la seva obra la va fer a França), encara que amb poc reconeixement fora de França a la seva tasca literària.
A l´estat espanyol el coneixen més per la seva vessant política, però potser el més important va ser la seva coherència personal i una vida viscuda intensament que ens fa repassar gran part de la història europea del segle XX, amb les seves coses positives, negatives i també les contradiccions d´una etapa molt viva de la nostra història col.lectiva.

S'ha mort l'escriptor Jorge Semprún

Jorge Semprún, escriptor, guionista, intel·lectual, sempre compromès, fou deportat al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya) durant la Segona Guerra mundial; després va viure en la clandestinitat i el 1964 va plantar cara a Santiago Carrillo, que el va expulsar del Partit Comunista. La seva obra literària s'ha mogut sempre entre l'autobiografia i les memòries, i les novel·les marcades pels esdeveniments tràgics de la seva vida. Va escriure en francès una bona part de la seva obra: 'Le grand voyage', 'La deuxième mort de Ramon Mercader', 'L'écriture ou la vie', 'Veinte años y un día'.

Nat a Madrid el 1923, va residir a París des dels catorze anys. Va lluitar a la Resistència francesa durant l'ocupació nazi. La Gestapo el va detenir i el va deportar al camp de concentració de Buchenwald, on va estar internat dos anys, fet que va marcar per sempre més la seva vida i la seva obra. Tenia vint-i-dos anys quan fou alliberat del camp.

Semprún va tornar una última vegada a Buchenwald l'any passat. Tenia vuitanta-sis anys i, si bé no li mancava vitalitat, ja era malalt. Hi va fer un discurs emotiu: era el seu darrer homenatge a les víctimes de l'Holocaust i un acte contra la barbàrie inhumana. De l'experiència de deportat, després d'una dècada o més de la tragèdia, va escriure 'Le grand voyage'. Hi explicava que durant anys s'havia negat a escriure res, perquè oblidar era l'única manera d'evitar el suïcidi. A l'autobiografia literària 'L'écriture ou la vie' (Tusquets, 1995) ho explicava així: 'Havia de triar entre l'escriptura i la vida i vaig triar la vida.'

A París, acabada la guerra, va treballar de traductor a la UNESCO fins el 1952, i va col·laborar en publicacions com 'Les Temps Modernes' dirigida per Jean-Paul Sartre. El 1953 va entrar a l'estat espanyol, en la clandestinitat, amb el nom de guerra de Federico Sánchez. Va militar al Partit Comunista durant vint anys, fins el 1964, quan es va encarar a Santiago Carrillo, que el va expulsar, en un episodi que també el marcà i que havia de marcar la història del Patit Comunista espanyol.

Les dècades dels setanta i vuitanta foren de creació literària. El 1969 va publicar la novel·la 'La deuxième mort de Ramon Mercader', amb la qual va obtenir el Premi Femina. També va escriure 'Autobiografia de Federico Sánchez' (Premi Planeta, 1977) i 'Vingt ans et un jour' (2003), una novel·la també carregada d'elements autobiogràfics. Va fer de guionista de films com 'Z' (1969) i 'L'aveu' (1970), i va ser còmplice del cinema d'Yves Montand i de Costa Gavras.

Fou ministre de cultura sense carnet del govern socialista de Felipe González (1988-1991), però va abandonar el ministeri abans d'acabar la legislatura per desavinences amb l'executiva del partit. El va substituir un altre ex-comunista, Jordi Solé Tura. El 1993 va publicar 'Federico Sanchez vous salue bien', un altre volum de memòries i de reflexió política. L'any 2006 el CCCB li va publicar el volum 'Pensar Europa', a partir d'una conferència dictada al centre, on va dir una frase plena de sentit i d'enigma: 'Avui Europa necessita ponderar, sobre la base mateixa de l'ampliació, els nous problemes de l'objectiu actual, que ja no és el de la seguretat ni el de la pau, com abans, sinó el de l'expansió de la idea d'Europa.'

Jorge Semprún comentava ja fa anys en una entrevista que li agradava de canviar el rumb de les coses. I explicava: 'Per això dic que no sóc espanyol ni francès de veritat, que sóc ambdues coses o cap, ni escriptor de veritat, perquè sóc capaç de deixar la pàgina de la novel·la que més m'agrada per anar a xerrar amb un amic, i un escriptor professional no ho fa mai això. L'única cosa que sóc de veritat és un deportat.'