8 ANTI-TAURINS FERITS A FRANÇA

Sembla que a França hi ha ganes de defensar les "corridas de toros", i els interessos empresarials de les places s´hi abonen.
No estarem mai d' acord en que la tortura a una persona o a un animal sigui "cultura" (com diuen els dirigents polítics espanyols), però menys encara que sigui un espectacle.

Abans de passar a la noticia dels toros, i en un altre ordre de coses, us volem fer una recomanació: va bé llegir un article des de la Catalunya del Nord que escriu  Marta Serra amb el títol Què ens convé als catalans?No podem parlar pels ciutadans de la Catalunya del Nord (els que vivim al sud), els hem d' escoltar i veure què ens convé a tots plegats (sense interferències). L´article el podeu llegir a Vilaweb.

Tornant al tema dels toros, ens declarem totalment solidaris amb els 8 ferits a l' Aquitània francesa:

Ferits vuit antitaurins a França quan volien impedir una corrida

Els estira-i-arronses entre taurins i animalistes que es viu a França es va cobrar dissabte vuit víctimes, una de les quals de gravetat, a la localitat gascona de Rion-des-Landes, a Aquitània. Una setantena d'antitaurins van envair la plaça de braus de la ciutat, que van ser desallotjats pels gendarmes. Durant l'escaramussa, "un dels responsables de la plaça els va colpejar i n'ha deixat a un en un coma induït a l'hospital de Burdeus", explica Jean-Pierre Garrigues, president del Comitè Antitaurí.

Els defensors dels animals van instal·lar-se al centre de la plaça i es van encadenar amb els braços. Durant el desallotjament dut a terme pels gendarmes, activista a activista, tan els uns com els altres van evitar fer ús de la força. Tot amb tot, durant els aldarulls posteriors, els protaurins haurien agredit als manifestants, segons el testimoni d'aquests, i n'haurien ferit vuit, un d'ells de gravetat.

PLAÇA PER A VICENÇ A. BALLESTER A BARCELONA.

  











Fa poc dies, ens va aribar la bona noticia que, després
de moltes dilacions i entrebancs, s' havia concedit el lloc
per la placa de record i el nom d' una plaça a Vicenç Albert
Ballester a Barcelona, la seva ciutat.

El seu lloc adequat hauria estat l' actual plaça de la Villa de
 Madrid, no perquè pensem que no hi hagi d' haver una plaça
 a Barcelona dedicada a Madrid (de fet Madrid ja té una avin-
guda dedicada dintre la ciutat de Barcelona), sinó per l' edifici
significat que hi havia a l' actual plaça Villa de Madrid (enderro-
cat pels bomabardejos feixistes). Però, malgrat tot, és una bona
 noticia que finalment Barcelona faci un record just a un dels seus
 fills il.lustres (ens remetem a la història, Ballester no només va ser
 el dissenyador de l´estelada).

(04/07/2013) - Barcelona, otorga finalment una plaça al creador de l´estelada: Vicenç Albert Ballester Vicenç Albert Ballester va morir l´any 1938, enguany farà 75 anys. Aquest editor, activista i polític barceloní, després d´una agitada vida sempre compromesa amb Catalunya i la llibertat, el 14 d´agost fou enterrat al Masnou, on visqué molts anys. Quan li ho proposaren a l’aleshores alcalde de Barcelona, aquest va acceptar de dedicar-li una plaça al carrer Canuda, nascuda d´un esfondrament i posterior enderroc de cases, a conseqüència d´un bombardeig aeri feixista. El 1939 però, l´adveniment de la dictadura ho impedí i, un any més tard, l´ajuntament feixista batejava aquell indret amb el nom de "Plaza de la Villa de Madrid". L´any 1985, gairebé coincidint amb la publicació del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista (El Llamp, 1984), l´editor Enric Borràs i l´autor emplaçaren l´alcalde Pasqual Maragall i al director de l´Arxiu Municipal Jaume Sobrequés, a reprendre aquell nomenament frustrat per la dictadura. La proposta fou aprovada verbalment però mai no s´arribà a posar per escrit. El 2008, la Comissió del Centenari de l´Estelada va tornar a adreçar formalment la proposta a l´alcalde Jordi Hereu. A través de la ponència del Nomenclàtor de la ciutat, finalment s´aprovà aquell mateix any, però encara sense data ni espai físic per a l’ homenatjat. Finalment, la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà a principis de 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella. La votació favorable del ple del districte del dia 4 de juliol, satisfà una històrica demanda popular que donarà a Barcelona un nou espai de memòria en la llarga trajectòria de la lluita per la llibertat de Catalunya.

FA 77 ANYS EL FRANQUISME VA EXECUTAR JOSEP SUNYOL.

Fa 77 anys el franquisme va executar Josep Sunyol

Josep Sunyol

(Notcia publicada avui a Vilaweb). Esperem que l' actual directiva del Barça, faci algun acte de record pel que va ser President del Club.

Aquest dimarts se celebra una trista efemèride. Tal dia com avui de fa 77 anys, el règim franquista afusellava Josep Sunyol i Garriga, president del Barça, dirigent d'ERC i editor del diari 'La Rambla'.

El 6 d'agost de 1936 Sunyol i tres acompanyants més van creuar en cotxe la serra de Guadarrama. Durant el viatge van entrar a la zona franquista, on van coincidir amb un escamot que els va fer baixar del vehicle i els va afusellar allà mateix. A part de Sunyol, van morir un tinent republicà, el periodista Ventura Virgili i el xòfer.

Sunyol va ser diputat a Madrid durant tres legislatures, president del RACC entre 1933 i 1934 i fou elegit president del Barça per aclamació popular el 17 de juliol del 1935. També va ser el president de la Federació Catalana de Futbol. La seva mort va trasbalsar el paisatge polític i esportiu català