Ahir, algunes publicacions digitals, es feien ressò del "sorprenent" oblit del tram Vandellòs-Vinaròs -Castelló de l' eix ferroviari mediterrani.
Avui alguns d'aquests mitjans de comunicació (entre ells Vialweb) ens dónen una versió que, si més no, ens podria fer entendre aquesta absurda situació.
Com sempre en perjudici de les comarques catalanes del sud i valencianes del nord, de la coumunicació mediterrània i de les xarxes de ferrocarrils (en general) que són les que s' haurien de potenciar si és que vulguessin (de veritat) ocupar-se dels temes econòmics i no de castigar alguns territoris i algunes formes de transport i comunicació.  

El govern espanyol troba la manera de trencar l'Eix Mediterrani

Obligat per Europa a construir-lo, fa que el tram entre Castelló i Vandellòs només sigui d'ample europeu · Així força els trens de mercaderies a passar per Madrid (Vilaweb).

• 
  

• La Unió Europea ha obligat l'estat espanyol a completar el corredor mediterrani però el govern de Madrid ha trobat la manera de seguir-lo inutilitzant. En una decisió absurda la setmana passada l'executiu espanyol va licitar el tram Vandellòs-Castelló només amb ample de via europeu.

Aquest tram ha estat paralitzat durant dècades, amb una sola via en un bon tros però ara, de sobte, el faran tot nou, només amb ample de via europeu. Així els trens que vinguin del sud s'hauran de desviar per València cap a Madrid abans d'anar a Europa. Un cop baix, especialment a l'empressariat valencià.

La decisió és més que sorprenent. Hi havia tres alternatives. La primera era crear un traçat amb ample de via europeu paral·lel a l'actual traçat amb ample de via ibèric. La segona era crear una via d'ample europeu al costat de l'actual via ibèrica, compartint infrastructures i la tercera era desmuntar tot el traçat actual per a fer-ne un d'exclusivament europeu. Aquesta era la més cara i la que els empresaris valencians i catalans desaconsellaven. I és la que ha triat Madrid.

El motiu és obvi. L'efecte que s'havia aconseguit mantenint paralitzat el tram Castelló-Vandellòs durant dècades havia estat el de dificutar la via directa a Europa pels empresaris de l'Arc Mediterrani. Com que la Unió Europea va obligar Espanya finalment a fer l'obra el mateix efecte es pot aconseguir ara al revés, evitant la sanció europea. Amb l'ample de via només europeu tots els trens de mercaderies amb eixida de Castelló cap al sud hauran de fer la volta per Madrid si volen anar a Europa. Amb la qual cosa Madrid recupera part del corredor central que la Unió Europea va desestimar però la Unió Europea no podrà acusar-lo de no complir amb les obligacions que li va imposar.

Els empresaris valencians i catalans es van mostrar ahir perplexos davant la proposta del ministeri de Foment. 

EL GOVERN ESPANYOL NO CREU EN LA COMPETITIVITAT FERROVIÀRIA DEL CORREDOR DEL MEDITERRANI.

Si no és així no s' entèn la decisió que ha pres el govern espanyol en relació al tram ferroviari de Vandellòs a Vinaròs i Castelló.

Foment del Treball demana el tercer fil entre Vandellós i Castelló

La patronal denuncia la desaparició de l'ample de via ibèric entre aquests municipis en la licitació publicada al BOE el 14 de novembre

Notícies Tarragona | Actualitzat el 27/12/2013 a les 18:21h

 (de Nació Digital). 

Exemple d'un tercer fil. Foto: Adif

Foment del Treball mostra la seva preocupació per la desaparició de l'ample de via ibèric a la licitació dels trams del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Vinaròs i entre Vinaròs i Castelló. Aquesta interrupció en l'ample de via ibèric talla les comunicacions ferroviàries entre Catalunya i Andalusia i entre l’Aragó i el Llevant i obliga al trànsit de mercaderies a utilitzar vies alternatives en aquests trams, la qual cosa encareix els costos i elimina el gran avantatge competitiu del Corredor Mediterrani. La patronal se sorprèn, a més, que per a aquests trams no s'apliqui la solució anomenada «tercer fil», que permet incorporar l'ample de via internacional sense eliminar l'ample ibèric.

 

Com és conegut, el disseny de construcció del Corredor Mediterrani s'assenta en l'aprofitament de la xarxa d'ample ibèric existent, incorporant al llarg de la seva extensió l'anomenat tercer fil, que permet l'ús de material rodant tant d'ample ibèric com d'ample internacional o UIC. Però, com indica Foment del Treball, en els trams assenyalats es trenca amb aquest disseny. Cal recordar que l'anomenat tercer fil ja constituïa, donades les restriccions pressupostàries, l'opció més econòmica i introduïa restriccions, davant de la de nova construcció d'una via específica al llarg del Corredor.

 

Per tot això, lamenten que, donats aquests antecedents, no s'hagi corregit aquest greu error de disseny en la licitació publicada al BOE de 14 de novembre. Segons Foment del Treball, en la memòria del projecte, «s'insisteix que únicament s'estableix un únic ample, l'ample internacional, de manera que els tràfics que procedeixin del sud de Castelló o bé del nord de Tarragona i que provinguin de destinacions en què únicament hi ha l'ample ibèric (en aquest moment tots els trànsits ferroviaris a Espanya), no podran passar al llarg de la costa en mancar al Corredor Mediterrani aquest ample ibèric a l’esmentat tram Vandellòs-Castelló. Això suposa una nova i addicional ruptura de càrrega amb els seus corresponents costos associats».

També es tallaria la connexió entre Llevant i Aragó
 

A aquests inconvenients s'hi ha d'afegir el greuge de tallar les comunicacions ferroviàries entre l’Aragó i Llevant, que actualment i per competir amb la carretera circulen via Tarragona. Segons la patronal catalana, el projecte (i per tant el Ministeri de Foment) suggereix que alternativament es circuli per la línia de Sagunt a Terol, actualment en desús pels operadors ferroviaris al tractar-se d'una línia que les condicions operatives la fan absolutament anticompetitiva en costos (és un tram sense electrificar que exigeix locomotores dièsel, rasants més pronunciades, limitacions de càrrega remolcable, etc.).

 

El mateix passa amb els tràfics entre Catalunya i Andalusia, els quals s’hauran de desviar per Madrid. O amb els tràfics que van destinats a punts del Corredor i que es veurien obligats a canviar d'ample: en ser impossible competir en aquestes condicions, aquests tràfics juntament amb els anteriorment citats desapareixeran immediatament, fent encara més petita la quota ferroviària, ja actualment ridícula.

 

En resum, segons Foment del Treball, es dificultarà encara més la competitivitat del ferrocarril de mercaderies respecte a altres mitjans de transport. En aquest sentit, recorden que «el Corredor Mediterrani ha de la seva oportunitat estratègica en la seva capacitat per transportar mercaderies a costos realment competitius». I els sorprèn que «a la meitat del Corredor els seus tràfics interiors i ja existents s'hagin de veure afectats pel disseny escollit i per la ruptura de càrrega que imposa».

LA DEMANDA ELÈCTRICA BAIXA, PERÒ EL PREU PUJA MÉS DEL 70 %.

El diari El País, publicava aquesta setmana aquesta informació sobre el consum d' electricitat, la demanda (a la baixa), els preus (pujant) i que cada vegada l' energia nuclear ocupa un percentatge menor en la cobertura de la demanda elèctrica, mentre les energies alternatives (especialment l' eòlica) ocupen cada vegada més percentatge.

El consumo eléctrico cae al nivel de 2005, pero su precio sube más del 70%

La eólica se convierte en la tecnología que más contribuye a la cobertura de la demanda

 La demanda cae pero el precio sube. Esa es la extraña norma que sigue la factura de la luz en los últimos años. La crisis, y la consiguiente reducción de la actividad industrial entre otras cosas, ha llevado a España a consumir menos electricidad, en el caso de este año, a niveles de 2005. Pero el coste del kilovatio, lejos de parecerse al de hace ocho años, se ha disparado, al menos el 70%. La sobredimensión del sistema de producción de energía, las subidas de precios para evitar el déficit de tarifa y mecanismos de fijación de precios con grandes deficiencias, han convertido la electricidad en una losa cada vez mayor para las familias y los empresarios españoles.

La demanda peninsular bruta cerrará el 2013 en 246.166 gigavatios-hora (GWh), un 2,3% por debajo de un año antes y al nivel de 2005, según el avance del informe del sistema eléctrico español de Red Eléctrica de España, publicado este viernes. Descontados los efectos del calendario —diferencia de días laborables por años— y las temperaturas de ambos ejercicios, la demanda ha descendido un 2,1%, lo que supone su tercera caída anual consecutiva, ya que el año pasado terminó con un descenso de la demanda bruta del 1,2% y 2011 se cerró con una caída del 2,1%.

Mientras el consumo baja, el precio del kilovatio no para de crecer desde 2005, aunque determinar el alza al milímetro no es fácil, porque se han sucedido los cambios de metodología. El propio Gobierno reconoció que en una década se ha disparado más del 70%. Según el instituto estadístico europeo, Eurostat, desde 2008 y hasta la actualidad el precio con impuestos ha crecido ya más del 60%. Si se acude a cifras sin impuestos, que permite una comparativa desde 2006, la subida es del 90%. Y según un informe del Ministerio de Industria (que advierte de un cambió en la metodología de cálculo desde 2007) el kilovatio/hora desde 2005, sin impuestos ha crecido desde 0,09 euros en 2005 a 0,17 euros en el primer semestre de 2013. Pese al baile de estadísticas, de lo que no hay duda es de que los crecimientos de precio de los últimos años son especialmente elevados: en 2011, cuando el consumo se redujo el 2,1%, el coste doméstico del kilovatio sin impuestos subió un 12,9%.

A través de esos gráficos, Red Eléctrica elabora un balance anual,del que este viernes publicó un avance. Por fuentes, las energías renovables cubrieron el 42,4% de la demanda eléctrica de 2013, 10,5 puntos más que el año anterior. La eólica ha sido este año, por primera vez, la tecnología que más ha contribuido a la cobertura de la demanda eléctrica anual, con una cuota del 21,1%, tres puntos más que en 2012, al mismo nivel que la nuclear, que ha tenido una aportación del 21%. La hidráulica también ha duplicado su contribución a la cobertura de la demanda con el 14,4%. Frente a esto, los ciclos combinados redujeron su participación al 9,6% y los grupos de carbón al 14,6%. La energía solar fotovoltaica, a la que se achaca muchas veces un problema de ayudas excesivo, supone solo el 3,1% de la cobertura de la demanda, un punto más que en 2012.La página web de Red Eléctrica de España permite ver en tiempo real el consumo eléctrico en España. A través de unas gráficas muestra, por ejemplo, que a las seis de la tarde del viernes el 16,9% de la energía que se estaba consumiendo llegaba de centrales nucleares o que el 22,5% procedía del carbón.

En el sector energético español hay otro elemento que ha crecido mucho desde 2005: la capacidad de producción de electricidad. El año va a terminar con una potencia instalada de 102.281 megavatios, 556 más que un año antes, gracias principalmente a la incorporación de nuevas infraestructuras de origen renovable, con 173 megavatios de eólica y 440 de tecnologías solares. En 2005, la potencia instalada en toda la península era de 73.970 megavatios, es decir, que ha aumentado más del 38%, pese a que el consumo está al mismo nivel que entonces.

NOVA PUJADA DE LA LLUM I EN VAN QUATRE EN UN ANY.

Alguna cosa no funciona si els altres països europeus dónen pas a energies alternatives i aquí s' ofega el sector d' energia eòlica i solar. I alguna cosa no funciona si el preu de la llum es torna a disparar i pujarà (una altra vegada un 11% al gener) i portem la quarta pujada en un any, en un país i en un estat on els objectius els han marcat des de fa molts anys les empreses hidroelèctriques:

El preu de la llum es dispara: pujarà un 11% el gener

La subhasta d'avui de les elèctriques dispara el preu de la factura elèctrica · El Ministeri demana una investigació per aclarir si hi ha hagut alguna manipulació

El preu del rebut de la llum s'encarirà el mes de gener més d'un 11%. La subhasta que fixa la part liberalitzada de la tarifa, que s'ha fet avui i que es basa en el preu de l'energia, ha augmentat un 26,5% i ha tingut un impacte en el preu de la llum del 10,5%. A aquest increment se li ha d'afegir un percentatge que pot arribar al 2% i que és el que fixa el govern espanyol. Això implicarà un increment final d'entre l'11% i el 13%. 

L'increment de la part del govern, el tram que correspon als peatges, l'ha d'acabar de confirmar el ministre d'Indústria i és el que determinarà si la llum augmenta prop de l'11% o s'enfila fins el 12%. El ministre José Manuel Soria ja ha anunciat fa un dies que el tram que regula el govern pujaria un 2% cosa que incrementaria la factura en poc més de l'1%. 

L'augment del preu de la tarifa elèctrica suposarà que els prop de 20 milions de persones que estan acollits al preu voluntari al petit consumidor, abans de la reforma elèctrica el que es coneixia com la Tarifa de l'Últim Recus, vegin incrementada la seva factura per tercer trimestre consecutiu i aquest cop amb un augment de l'entorn de l'11%. 

Quatre pujades en un any 

El preu de la factura de l'electricitat s'ha incrementat 4 cops més durant el 2013. El primer trimestre en un 3%, el tercer trimestre l'1,2%, el quart trimestre el 3,1% i una pujada extraordinària el mes d'agost de l'1,2%, amb motiu de l'aprovació de la reforma del sistema elèctric espanyol. Només en el segon trimestre el rebut de la llum va baixar en un 6,6%. 

L'increment de la tarifa elèctrica ve calculat per dos trams: el tram de peatges i regulat pel govern, que explica poc més de la meitat del preu, i el tram alliberat que ve determinat pel preu de la subhasta del Cesur, que justifica poc menys de la meitat de l'increment. 

Fa un dies el ministre d'Indústria va anunciar que el govern espanyol incrementaria els peatges en un 2%, cosa que tindrà un impacte de l'1% d'augment en el preu de la factura. El ministre es desmentia a si mateix perquè havia anunciat anteriorment que el consumidors no pagarien el dèficit de tarifa del sector, que aquest any afegirà al dèficit acumulat 3.600 milions d'euros més. 

La part alliberada, que explica poc menys de la factura de la llum, es determina cada trimestre en una subhasta del Cesur on les empreses generadores marquen el preu de l'electricitat pel període trimestral següent, en el cas de la subhasta d'aquest dijous el preu per al primer trimestre del 2014.

S'investigarà la subhasta

El portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, ha anunciat des dels passadissos del congrés que el Ministeri d'Indústria espanyol havia sol·licitat formalment que s'obri una investigació a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) perquè 'analitzi si hi ha hagut competència o alguna manipulació en la subhasta d'aquest matí' que hagi provocat l'augment de l'11,5% del preu de la llum a partir de gener. 

Per Alonso, 'no hi ha cap justificació per a un augment d'aquestes característiques', perquè és un increment 'inabordable' quan l'estat ja té un cost de l'energia 'dels més cars d'Europa, només per darrere de Xipre i Irlanda'.

El portaveu del PP ha comunicat al grup parlamentari que treballava 'per corregir aquesta situació amb l'objectiu que la llum no augmenti'. També ha recordat que les famílies no s'ho podien 'permetre', i que l'economia espanyola no podia 'competir amb aquests costos'. 

Podriem parlar de la conveniència o no del títol del simposi "Espanya contra Catalunya" o de la dèria dels governants espanyols per atacar la llengua, la cultura i la història de Catalunya de manera constant des de fa segles.
Però hem triat posar una entrevista amb un dels ponents del satanitzat simposi.
A més a més, posa l' atenció sobre un altre territori de la Corona d' Aragó i Catalunya que va ser molt castigat després d ela Guerra de Successió: el País Valencià (aquest territori que segons el PP no existeix).

Antoni Furió: 'Volen fer emmudir la història'

Entrevistem el catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, ponent del simposi 'Espanya contra Catalunya' · Respon amb contundència als atacs dels partits espanyolistes i repassa la repressió que han viscut els Països Catalans aquests darrers tres-cents anys.

El catedràtic d'història medieval de la Universitat de València, Antoni Furió, és un dels ponents del simposi 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)' (programa), que s'inaugura avui i que és organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Un simposi que, inesperadament, s'ha trobat envoltat d'una gran polèmica, fins al punt que, abans de començar, el PP, Ciutadans i UPyD han anunciat que el denunciarien a la fiscalia per 'incitació a l'odi'. Ahir el PP valencià va criticar durament Antoni Furió, per la ponència que farà demà a les sis del vespre titulada 'Espanya contra el País Valencià'. En aquesta entrevista a VilaWeb, Furió contesta amb contundència als atacs del PP, partit que acusa de tenir por i de voler fer emmudir la història. També parla de la seva ponència, de la repressió que han hagut de suportar els Països Catalans, de la pèrdua de llibertats i de mecanismes democràtics i, en definitiva, del model d'Espanya que es va instaurar a partir de la guerra de Successió i que és la base de l'Espanya actual.

—Com enteneu la reacció d'UPyD, Ciutadans i el PP, que fins i tot porten el simposi a la fiscalia?
—Sempre he pensat que la història, justament perquè no apel·la a l'emoció, sinó que parla des d'una perspectiva científica o acadèmica, des de la raó, resulta molt més subversiva i perillosa per a tots aquells que construeixen la seua fonamentació ideològica sobre una tergiversació o manipulació de la realitat històrica. No m'estranya, per tant, que els puga resultar més enutjós, irritant o perillós un simposi científic i acadèmic que no una altra manifestació que apel·le més a les emocions o a les banderes. Ací parlem de conèixer d'una manera científica la relació entre Espanya i els Països Catalans al llarg d'un període de temps. Res més. I això els fa por.

—El PP valencià ha criticat justament la vostra ponència, titulada 'Espanya contra el País Valencià', dient que és una intromissió en els signes d'identitat dels valencians i que se n'ha de dir 'Comunitat Valenciana' perquè  el 'País Valencià' no existeix…
—En primer lloc, no cal que patesquen, perquè en el simposi no s'hi analitzarà la 'Comunitat Valenciana', sinó el País Valencià. I com que no existeix, que estiguen tranquils, que no hi ha problema. En segon lloc, la contundència de la seua reacció és una nova falta de respecte a la història dels valencians i també a l'acadèmia i a la ciència. És un congrés científic d'història i el conseller Castellano no és ningú per a respondre de qüestions de recerca en història. D'ací a poc ens podem trobar que posen en dubte la teoria de l'evolució de Darwin i que parlen de creacionisme. I en tercer lloc, el PP es troba tan desacreditat al País Valencià que allò que puga dir, novament, no té gens de valor. A mi no m'afecta.

—Diuen que tan sols el títol del simposi ja és una incitació a l'odi…
—El títol el trobe correcte, tenint en compte que el simposi s'insta a Catalunya. Podia tenir un títol diferent, i podem discutir si podia tenir algun matís, com per exemple afegint-hi un interrogant. Però, en qualsevol cas, sobta que les reaccions irades s'hagen suscitat a partir de la convocatòria d'un col·loqui. És a dir, encara no ha començat el col·loqui i encara menys se'n saben els resultats! Ningú no sap què dirà cada ponent! Per tant, tot allò que es diu es basa en prejudicis. Els ponents són de prestigi reconegut. Per tant, dubtar que abdicaran del seu prestigi i de la manera amb què sempre han estudiat i fet recerca, només mirant els noms dels participants, ja es veu que no pot ser. I, dit això, hi ha qui parla de llibertat d'expressió per defensar el simposi. Però és que és més que això: és llibertat de ciència o de càtedra. A més a més, resulta impensable que en el text de les ponències de cap dels participants hi puga haver cap incitació a l'odi. Ni de lluny. La situació és surrealista perquè els participants en el simposi ens hem de justificar per uns atacs que no tenen res d'historiogràfic sinó que van carregats de prejudicis ideològics i polítics. Volen infligir un càstig preventiu per fer emmudir la història.

—El director del Centre d'Història Contemporània lamentava a VilaWeb que s'instrumentalitzés un congrés científic per a propòsits partidistes...
—Efectivament, han instrumentalitzat el simposi i els participants amb finalitats partidistes, independentment del contingut. Han vist una oportunitat d'extreure'n rèdit polític. I un congrés científic sempre vol utilitzar el pinzell fi, els matisos, les relacions multicausals… I amb  aquesta utilització barroera es corre el perill d'utilitzar la brotxa grossa, que desapareguen els matisos i que comencen a aparèixer contraatacs utilitzant la mateixa brotxa grossa. I els perjudicats som tots, perquè el debat científic s'empobreix. Es passa de la raó a la cosa bèl·lica, a l'escalfament del combat.

—Parlant d'història, com ha estat aquesta repressió contra els Països Catalans?
—Hi hagué una guerra que tingué moltes dimensions perquè fou una guerra dinàstica, internacional, potser fins i tot la primera guerra mundial. Però també va ser una guerra civil, una guerra interior, que tingué unes conseqüències claríssimes i perjudicials per a la corona d'Aragó, és a dir, per a Catalunya, Aragó, les Illes i el País Valencià, amb independència de si en aquests territoris hi havia hagut persones o institucions favorables a un candidat o a un altre. Tots van haver de sofrir la pèrdua i l'eliminació de les pròpies institucions, dret i llibertats. I això és històricament innegable. I sobre això s'ha sustentat, després, la moderna nació d'Espanya. Això s'ha de saber i això no és fomentar l'odi. Són fets. 

—De fet, la xarxa s'ha omplert aquests dies referències a ordres i documents històrics de clara animadversió contra la nostra llengua i les nostres institucions...
— Que hi hagué una repressió dura i institucional i que hi hagué  un desembarcament de funcionaris castellans a tots els territoris de la corona d'Aragó, no n'hi ha cap dubte. I que aquesta repressió s'ha perpetuat en els anys, en formes diferents, tampoc no n'hi ha cap dubte. 

—Sembla que la història sovint sigui víctima de la dinàmica mediàtica en els temps que vivim…
—Sí, deixeu-me fer un apunt: en el soterrament de Nelson Mandela, el president espanyol Mariano Rajoy va aprofitar per advocar per la concòrdia, com a llegat de Mandela. Bé, doncs la concòrdia s'ha de sustentar primer en un coneixement de la realitat i en un reconeixement de l'altre i un respecte a l'altre. I és això justament que no s'esdevé. Tota l'acció que s'aplica contra el congrés i, per extensió, contra els organitzadors i els participants, va contra la concòrdia. Aquesta reacció va contra el reconeixement d'allò que realment va passar. Mandela va actuar amb una immensa generositat envers els seus guardians de la presó, però atenció, sobre la base del reconeixement d'allò que va ser l'apartheid. És a dir, tornant al nostre país, amb independència de les lectures polítiques que es puguen fer i amb independència de la futura organització política de la península Ibèrica, és evident que aquesta organització no pot ser imposada. I menys encara sobre el desconeixement, el silenci o l'ocultació de la realitat històrica. Més val reconèixer-la i després parlar. I per a la concòrdia que tant es demana no es pot tenir la memòria curta i cal coneixement crític del passat.

—Parlem de la vostra ponència: 'Espanya contra el País Valencià'. Com va ser aquesta repressió al País Valencià?
—Començaré parlant del concepte d'Espanya a l'edat mitjana. A la corona d'Aragó tenia un caràcter merament geogràfic: era sinònim de península Ibèrica. A Castella, a partir del segle XIII, 'Espanya' ja no era tan sols un concepte geogràfic sinó que tenia un significat polític. Era un projecte polític que bàsicament consistia a proclamar el regne de Castella com l'hereu de l'antic regne visigot de Toledo. Espanya era Castella. I això tenia una dimensió política: la primacia de Castella per sobre de tot el territori peninsular, que aleshores era dividit en diversos regnes.

—És això que va acabar passant a la corona d'Aragó...
—Sí, Portugal i els Països Baixos, van sortir-se'n. Però amb els reis catòlics, aquesta idea d'Espanya com a projecte polític començà a progressar i els valencians, de fet, s'hi van incorporar amb gust. Ara, de seguida, des de Castella, s'identificà aquesta Espanya amb Castella i s'intentà homogeneïtzar tota la península amb el model d'organització castellana. El pas següent va ser la guerra de Successió, de la qual en la ponència em centraré en la dimensió civil. Al País Valencià hi havia molts maulets però també molts botiflers o filipistes. I la derrota va ser col·lectiva. Tots van ser castigats, tant els deslleials com els filipistes. La guerra va agilitar la imposició del model castellà. Fins al punt que quan els filipistes valencians van anar a Madrid a pregar al rei que restablís el dret propi, els furs i les institucions, la resposta va ser tancar-los i represaliar-los. Amb independència dels ingredients que intervingueren en el conflicte, el país com a tal va perdre-hi molt. La nova Espanya es va alçar contra la peculiaritat i la diferència valenciana. El País Valencià va ser tractat com un país vençut. Va ser reprimit i ocupat militarment, i va quedar un país desolat i devastat. Qui va perdre el 1707 va ser la concepció plural d'Espanya. Un model d'Espanya es va imposar a un altre. Ernest Lluch parlava de les Espanyes vençudes. D'això parlaré en la meva ponència.

—I aquest model d'Espanya encara dura, tres-cents anys després?
—D'aleshores fins ara l'estat espanyol ha estat modelat sobre la base de les conseqüències d'aquella guerra. Sobre la base d'un estat castellà centralista. Ha variat la implicació de les elits territorials de fora de l'àmbit castellà en el projecte. Però que aquest projcte no va funcionar, ja ho demostra el catalanisme de final del Vuit-cents i després el valencianisme polític de començaments del Nou-cents. Aquest fracàs en la recuperació de les Espanyes vençudes s'ha tornat a viure fa poc i en última instància és el que explica el procés que viu Catalunya. Catalunya, que és el motor econòmic d'Espanya, també vol pilotar políticament. Però s'ha demostrat que l'estat no vol cedir el lideratge i permetre que siga Catalunya, la locomotora política, a més d'econòmica.

—És una qüestió política però també democràtica…
—Bé, això també ve d'aleshores. Per exemple. els països de la corona d'Aragó tenien mecanismes per a atenuar el poder absolutista de la monarquia.  Amb la castellanització, aquests mecanismes, que Castella no tenia i que sí que tenia per exemple Anglaterra, van desaparèixer de colp a partir del 1707 al País Valencià i a partir de 1714 al Principat. Podem dir que es van fer passos enrere en la idea de sistemes inclusius de democràcia. I sí, va ser en aquells anys quan es va assentar la base de l'organització de política de l'estat espanyol, que s'ha anat modificant, però molt poc. 

—En aquests tres-cents anys també hi ha hagut agressions lingüístiques...
—Efectivament, la llengua ha estat una de les víctimes d'aquests tres-cents anys, i malgrat això no han aconseguit eliminar-la. Una manifestació com la que es va viure a Mallorca en defensa del model lingüístic, tenint en compte la demografia de les Illes, explica fins a quin punt és arrelat aquest sentiment. I en el cas valencià, la capacitat de resistència i la voluntat de continuar essent, vinculada en bona mesura també a la llengua, queda demostrada per la força i la importància d'institucions com Escola Valenciana i per la capacitat de mobilització, darrerament, per molts motius, com ara el tancament de Canal 9, que no deixa de ser, novament, també una qüestió lingüística. La llengua és un dels principals ingredients de la identitat dels Països Catalans i és el que fa més visible la comunitat. És el que ens uneix en primera instància. 

Els torturadors i assassins del franquisme no van poder ser jutjats a Espanya, potser ara, passats els anys, podran ser jutjats a l' Argentina.
Ironies de la "democràcia "espanyola.

La jutgessa argentina comença a escoltar les víctimes del franquisme

Merçona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, executat el 1974 pel règim franquista, ha declarat avui a Buenos Aires davant la jutgessa argentina Maria Servini. Ha estat la primera víctima a declarar en l'únic procés judicial que s'ha obert a tot el món pels crims del franquisme. Merçona Puig Antic és un membre de la trentena d'integrants de la coordinadora de suport a la querella argentina (CeAQUA) que ha viatjat fins a Buenos Aires amb motiu de la querella presentada per delictes de lesa humanitat. 

Juntament amb ella, també han declarat Pablo Mayoral, processat el juliol del 1975 en la causa 245/75, en què es va demanar pena de mort a tres companys seus; i Andoni Txasko, apallissat per la policia l'endemà dels assassinats de Vitòria del 1976 i que, de resultes dels cops, va perdre l'ull dret i la visió de l'esquerre. Demanen que siguin encausats els ex-ministres franquistes Fernando Suárez González, José Utrera Molina i Rodolfo Martín Villa. 

Durant la resta de la setmana declararan dotze víctimes més dels crims del franquisme. A més, s'han programat tot de reunions, com ara la que ja van tenir ahir la delegació de CeAQUA amb la jutgessa, a qui van demanar que avancés en la investigació. Servini va manifestar-los el seu compromís amb la causa, a desgrat de les dificultats. 

El mes de setembre la jutgessa va emetre una ordre de crida i cerca de quatre torturadors franquistes: l'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar, l'ex-escorta de Francisco Franco i de la casa reial espanyola Celso Galván Abascal, l'ex-comissari José Ignacio Giralte González i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño'. Les causes de Galván Abascal i Giralte González es van arxivar, però el govern espanyol va donar el vist-i-plau a continuar el procés d'extradició de Muñecas Aguilar i González Pacheco. Dijous l'Audiència espanyola els prendrà declaració per demanar-los si accepten de ser extradits. 

A més, a l'octubre Servini es va declarar competent per a jutjar l'afusellament del president Lluís Companys, arran de la querella presentada per ERC. 

MENTIDES NUCLEARS.

A vegades pensem com són capaços de dir bajanades d' aquest estil sobre qüestions tan serioses per la seguretat de la població.
Ja suposem que això és el que han de dir a "la premsa" a les rodes de premsa, perque (segons ells) "la població estigui tranquila".
I també suposem que començaran, aprofitant l' avinantesa, una nova campanya a favor dels "aspectes positius" que té l' energia nuclear.
No cal ser gaire llest per veure que aquí comença una altra campanya de les grans companyies elèctriques que ens van escanyant, des de fa una pila d' anys.

Us adjuntem la noticia tal com l' hem llegit (no cal dir res més). Es veu que ells no han llegit de quina manera es van originar els "accidents" nuclears d' aquest segle. Alguns d' ells a partir d' aspectes tan bàsics com la refrigeració del reactor. Amb menys de 6 graus ja estaria la situació fora de control.

Ascó i Vandellòs suportarien un terratrèmol de grau 6

 La Central Nuclear d'Ascó ha acollit aquest matí la Reunió Anual amb els mitjans de comunicació. Foto: Eli Sarraseca.

Segons els tècnics aguantarien un terratrèmol de 0,3G, la unitat d'acceleració de gravetat; equival a un sisme de magnitud 6 a 10km de la central o un de magnitud 8, a 120km.

CIUTADANS I FUSTER-FABRA.

Hi ha alguna cosa poc clara en aquest ascens d' un partit polític anomenat "ciutadans". No s' havia donat mai tant suport a un partit petit que comença la seva singladura fa poc anys.
Estrany el suport mediàtic que reben i les enquestes sempre els han estat favorables (des del començament) i amb un suport mediàtic evident (especialment des de la premsa de Madrid).
No és estrany que diguin que aspiren a Governar Catalunya, essent la cinquena força a Catalunya.
I encara més estrany el suport generalitzat de diferents indrets polítics, fins i tot comptant entre els seus adeptes l' advocat Fuster-Fabra (tot un personatge de la dreta espanyola, que havia defensat militars acusats).

Fuster-Fabra, l'advocat de la ultradreta, intervé en la presentació de la plataforma estatal de Ciutadans

Movimiento Ciudadano s'ha presentat avui a Barcelona amb Rivera, Girauta, Espada, Asunción i l'advocat de quatre mossos dels nou encausats pel cas Raval

• 
  

• El Palau de Congressos de Barcelona era el punt de reunió al matí per a l'acte de presentació de la nova plataforma d'àmbit espanyol d'Albert Rivera, Movimiento Ciudadano. Aquesta marca es va presentar a Madrid a mitjan octubre amb Rivera, Antonio Asunción i Juan Carlos Girauta de protagonistes. Avui tocava la presentació a Barcelona, que ha comptatamb les intervencions de Rivera, Girauta, Asunción, Arcadi Espada i José María Fuster-Fabra, l'advocat de la ultradreta --ex-militant de Fuerza Nueva-- que defensa quatre mossos dels nou que hi ha encausats pel cas del Raval.

• La plataforma espanyola de Rivera defensa la necessitat de vertebrar 'un projecte comú espanyol que miri cap al futur sense perjudicis' i que 'tanqui el capítol de les dues Espanyes i de les lluites territorials'. Denuncia que els partits tradicionals estan 'taponats' i tenen greus deficiències de democràcia interna: 'Creiem que moviments civils com aquest poden aconseguir pressionar i canviar les coses.'

L'ex-ministre socialista Asunción va assegurar en la presentació a Madrid que la plataforma havia de ser 'un revulsiu perquè els partits s'obrin' i per recuperar la credibilitat del sistema política. Un criteri compartit per Juan Carlos Girauta, que va criticar que el sistema polític actual es basés en la representació territorial i les formacions nacionalistes tinguessin el poder de decantar la majoria parlamentària.

El moviment aposta per una reforma de la constitució espanyola i un nou pacte per a l'educació, però deixa clar que malgrat les actualitzacions de la carta magna espanyola, aquesta ha de continuar essent el 'marc i garantia dels nostres drets i llibertats'. 'Tot canvi és possible des de la constitució, i cap canvi és democràtic fora d'ella, perquè en un estat de dret, el que és legítim és el que és legal'. També vol 'enterrar definitivament l'etapa de les dues espanyoles i de la lluita territorial'.

L' ONU EXIGEIX A ESPANYA LA CREACIÓ D' UNA COMISSIÓ DE LA VERITAT.

L'ONU exigeix a Espanya la creació d'una comissió de la veritat sobre els crims del franquisme

(Vilaweb). El comitè de l'ONU contra les Desaparicions Forçades ha exigit a l'estat espanyol que investigui 'totes les desaparicions' del franquisme 'de manera exhaustiva i imparcial, independentment del temps transcorregut i encara que no hi hagi cap denúncia formal'. En el seu informe sobre els crims del franquisme, l'ONU avisa que cal 'superar els obstacles jurídics d'ordre intern que puguin impedir les investigacions, en particular la interpretació que s'ha fet de la llei d'amnistia'. El comitè també recomana la creació d'una comissió de la veritat encarregada 'de determinar la veritat sobre les violacions als drets humans del passat'.

L'informe del comitè contra les Desaparicions Forçades de l'ONU reclama que 'els presumptes autors' dels crims del franquisme siguin 'jutjats, i, si són declarats culpables, sancionats d'acord amb la gravetat dels seus actes' i que les víctimes 'rebin la compensació adequada'.

El text recorda que 'la cerca de les persones que han estat sotmeses a desaparicions forçades i l'aclariment del que els va passar són obligacions de l'estat'. L'ONU avisa que els familiars de les víctimes tenen 'dret a saber la veritat'. En aquest sentit, el document aprovat pel comitè exigeix que Espanya 'adopti totes les mesures necessàries, incloent l'assignació de recursos de personal, tècnics i financers suficients, per buscar i aclarir què va passar' amb les persones desaparegudes.

L'ONU demana a l'estat que 'els terminis de prescripció' dels delictes 'es comptin efectivament a partir del moment en què s'acaba la desaparició forçada, és a dir, quan la persona apareix amb vida, es troben les seves restes o se li restitueix la identitat'.

L'informe destaca que l'estat espanyol hauria d'establir 'un òrgan específic per buscar les persones sotmeses a una desaparició forçosa' que tingui els recursos suficients per fer les seves funcions 'de manera efectiva'. El comitè demana que es respecti 'de forma expressa el dret a la veritat de les víctimes' d'acord amb l'article 24 de la Convenció.

En aquest sentit, el comitè de l'ONU demana la creació 'd'una comissió d'experts encarregada de determinar la veritat sobre les violacions dels drets humans del passat, particularment les desaparicions forçades'. A més, també reclama que l'Estat garanteixi 'l'ajuda judicial necessària, inclòs el subministrament de totes les proves que tingui en el seu poder' per impulsar totes les investigacions que estiguin en marxa sobre desaparicions, també en altres països. 

L'informe insta Espanya a que 'garanteixi que les persones sospitoses d'haver comès algun delicte de desaparició forçosa no estiguin en condicions d'influir directament o indirectament, per sí mateix o a través d'altres, obstruint les investigacions'.

INDEPENDENTISTEZ DÓNEN UNA LLIÇÓ AL DIRECTOR EDITORIAL DE L' ABC.

El Director Editorial del grup Vocento ha fet el ridícul obertament insultant els catalans que porten cognoms acabats en EZ.
Les respostes de catalans/es amb cognoms acabats en ez, han estat molt adequades, en destaquem una de molt adequada, que diu que és sorprenent que els que acusen als catalans/es de ser "nazis" ara surtin amb arguments basats en la "puresa de sang".
Per sort aquest tema està molt superat a Catalunya, no serà que ells (PP, ABC, La Razón ...) no l' han superat encara ?  

Els #independentistEZ donen una lliçó al director editorial d'ABC

Responen amb irona a Twitter els insults d'Alejandro Vara als fills d'immigrats que volen la independència (VILAWEB).

• 
  El director editorial del grup Vocento (ABC, entre més mitjans), Alejandro Vara, ha deixat anar tot un seguit d'insults al diputat de la CUP David Fernàndez pel gest i les paraules de dilluns al parlament contra Rodrigo Rato. Vara, pensant en el cognom del diputat, ha fet extensius els insults a tots aquells fills d'emigrants procedents d'Espanya que van venir a viure a Catalunya i que ara defensen la independència. 'Rucs de l'estelada', els ha dit. Molts li han respost amb ironia a Twitter, on han creat l'etiqueta #independentistEZ.

300 ANYS DE LA MORT DE BAC DE RODA.

Vic, Roda i Les Masies commemoren el tricentenari de la mort de Bac de Roda

(de Nació Digital).

D’esquerra a dreta: regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter, Petra Martín-Pero; la historiadora Maria Ocaña; el director i dramaturg Joan Roura; l’alcalde de Les Masies de Roda, Ramon Isern; l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra; i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Joan López, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, després de la roda de premsa. Foto: Ajuntament de Roda de Ter 

El proper dissabte, 2 de novembre, es commemora el tricentenari de la mort de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1713-2013). Per aquest motiu, l’Ajuntament de Roda de Ter i el de Les Masies de Roda, amb la col·laboració de la Comissió 2014 d’Osona, han organitzat un seguit d’actes d’homenatge. L’acte institucional central tindrà lloc al Mas Bac de Roda  i estarà presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell. Bac de Roda, traït i mort a la forca, va ser un militar que durant la Guerra de Successió va lluitar com a cap dels Miquelets, entre els anys 1707 i 1713.

Aquest dimarts ha tingut lloc una roda de premsa de presentació de la proposta. A l’acte hi han assistit representants dels tres municipis on tindran lloc: l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra; l’alcalde de Les Masies de Roda, Ramon Isern; i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Joan López. També s’ha comptat amb la presència de Joan Roura, director i dramaturg de l'obra “Francesc” que es representarà dins els actes de la commemoració.

La programació començarà el dissabte, 2 de novembre, al migdia, coincidint amb la data que el coronel Francesc Macià, Bac de Roda, va ser penjat. L’Ajuntament de Vic s’uneix als actes d’homenatge amb l’acte a la plaça Major de Vic “Ordre de cerca i captura de Bac de Roda, crida pública per part del pregoner escortat per un regiment borbònic”, sota la direcció de Joan Roura i que coincidirà amb el mercat setmanal dels dissabtes al matí. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Joan López, ha assegurat que es tracta d’un acte “espectacular per la seva significança”, al qual ha animat a tothom a assistir.

A les sis de la tarda, tindrà lloc l’acte d’homenatge al Mas Bac de Roda, a Les Masies de Roda, presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, amb la introducció històrica de Jordi Vilamala, amb parlaments i ofrena floral. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, ha assegurat que l’acte institucional al Bac de Roda es farà amb la solemnitat que es mereix el personatge: “Per a la comarca d’Osona, Bac de Roda és un personatge important i es mereix aquest homenatge, ser recordat i conèixer la seves causes i, a més, coincidint en un moment com el que estem vivint”.

Els actes continuaran a dos quarts de set de la tarda amb la Marxa de torxes. Una encesa de tres-centes torxes acompanyades pels Miquelets de Catalunya i seguici musical amb el grup del Toll. I a les set, començarà la representació “Francesc”, que és un espectacle itinerant que tindrà lloc en diferents racons de Roda de Ter i que acabarà al Teatre Eliseu.

El director de l’obra, Joan Roura, ha explicat que en aquesta recreació històrica s’ha volgut acostar al personatge nascut a Roda de Ter, fill d’Onofre i Escolàstica, i no pas retratar el personatge bèl·lic, polític i militar. L’obra es divideix en tres parts: la primera retrata el Francesc d’abans de casar-se i la representació té lloc a Can Quel, possible casa natal; la segona està dedicada a un Francesc adult, que s’ha convertit en líder aglutinador de masses, i transcorre a la plaça Major de Roda de Ter; i, finalment, l’obra acabarà al Teatre Eliseu, quan Francesc està a punt de morir i se sent traït. A l’obra hi participen un total de 12 actors. Joan Roura també ha donat les gràcies a Maria Ocaña per la seva col·laboració com a historiadora i s’ha mostrat satisfet pel fet que actes socials i teatrals com aquest “serveixin per reivindicar els nostres referents històrics”.

Els actes del diumenge començaran a les 10 del matí amb la Ruta Bac de Roda, a càrrec de Maria Ocaña, amb inici a la plaça Major de Roda, i en la que es descobriran llocs on hi ha la presència de Bac de Roda. Els actes del diumenge acabaran amb el concert de La Nova Euterpe, amb l’espectacle “La cançó d’en Bac de Roda i el cas dels catalans”, a les sis de la tarda, al Teatre Eliseu.

Finalment, el 6 de novembre tindrà lloc l’Hora del conte, a les sis de la tarda, a la Biblioteca Bac de Roda amb “Rodabac”, a càrrec de Titelles Naip. Es tracta d’un espectacle de titelles entorn de la figura d’en Bac de Roda.

L’alcalde de les Masies de Roda, Ramon Isern, ha explicat a la presentació que del 28 d’octubre al 24 de novembre es pot visitar l’exposició “Bac de Roda, la creació d’un heroi nacional”, basada en el llibre “Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658- 1713): família i trajectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió de Florenci Barniol i Jordi Vilamala”, editat per l’Ajuntament de Les Masies de Roda. La mostra és a la biblioteca municipal Bac de Roda, de Roda de Ter.

Programa d’actes

 

Ofrena floral a la casa de Bac de Roda, l'11 de Setembre. Foto: Josep Maria Costa

JUSTICIA CONTRA LA IMPUNITAT DEL FRANQUISME

Aquestes setmanes s' ha parlat bastant de la querella argentina i la revisió de judicis del franquisme que afecten la nostra història recent.
Ens sembla adient rellegir l' article d' en Xavier Montanyà de maig d' aquest any. Bona lectura.

Justícia contra la impunitat del franquisme – Xavier Montanyà – VilaWeb

Justícia contra la impunitat del franquisme

Els articles que La Vanguardia no ha volgut publicar

La memòria no es conforma amb la restitució del relat històric en reportatges, llibres, exposicions i films. Ni amb lleis, aparentment benintencionades, que eximeixen l’estat de les responsabilitats que té envers el passat. La memòria recorre al dret demanant justícia. Així ha estat, i és, a Xile i a l’Argentina. Així és a l’estat espanyol, que segueix el camí contra la impunitat dels crims de lesa humanitat, tal com s’ha anat traçant a l’Amèrica Llatina. La persistència de la memòria a fer justícia respecte del passat no es deté amb la inhabilitació d’un jutge, ni amb l’arxivament de querelles, ni apel·lant al punt final que estableix la llei d’amnistia del 1977.

Als casos pendents de desapareguts de la guerra civil i el franquisme, s’hi ha afegit una important via judicial a l’Argentina, amb querelles per genocidi o crims de lesa humanitat comesos a l’estat espanyol, entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977. A més, i paral·lelament, l’Audiència de Barcelona fa poc que ha pres una decisió històrica: la justícia investigarà, per primera vegada, crims comesos a la guerra civil, després d’haver admès a tràmit una querella presentada per Altra Itàlia contra comandaments de l’exèrcit italià, pels atacs aeris contra la població civil de Barcelona entre el 1937 i el 1939.

Fa un any de la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón per prevaricació en el cas Gürtel, i de la seva absolució per haver investigat els crims del franquisme. L’enorme repercussió mediàtica que van tenir aquests processos contrasta amb el silenci posterior sobre els 114.266 casos de crims de desaparició forçada (1936-1951) que ell havia instruït, abans d’inhibir-se en favor dels tribunals territorials. Què se n’ha fet d’aquests processos? Una investigació d’Amnistia Internacional, ‘Casos tancats, ferides obertes’ (9 de maig de 2012), conclou que els jutjats territorials han arxivat la major part dels casos, generalment amb suport de les fiscalies i sense cap investigació. A més, no han notificat a les víctimes, de manera exhaustiva, que assumien els casos, ni que els arxivaven, de manera que els han privat el dret de ser escoltades, o de presentar-hi recurs.

Amnistia Internacional considera que l’estat espanyol incompleix les obligacions internacionals respecte del dret de les víctimes a la justícia i també el deure d’investigar els crims de dret internacional comesos durant la guerra civil i el franquisme. Per això, la justícia espanyola es basa en múltiples impediments del dret intern: una errònia interpretació del principi de legalitat penal, la prescripció, la defunció dels culpables, la llei d’amnistia i la llei de memòria històrica. Per què són arguments erronis? Les desaparicions forçades són crims internacionals. Segons el dret internacional, no prescriuen. Encara que no hi hagi culpables vius, la investigació penal obliga a establir la veritat dels fets. A més, per damunt de tot, hi ha el dret de les víctimes de saber la veritat, digui què digui la llei d’amnistia. Cal recordar que, ara fa un any, les Nacions Unides van demanar a Espanya que derogués aquesta llei d’amnistia del 1977, car incomplia la normativa internacional en matèria de drets humans.

La querella argentina

Malgrat tot, a l‘Argentina, la justícia fa una gran passa contra la impunitat del franquisme. La jutgessa Servini de Cubría, acollint-se al principi de jurisdicció universal, ha obert una investigació a la qual cada dia se sumen més querelles, incloses una part de les que s’havien arxivat a l’estat espanyol. El procés va començar el 14 d’abril de 2010 amb dues querelles i, fins avui (gener del 2013), ha augmentat a 150. Amnistia Internacional aporta una dada important. L’any 2010, la jutgessa argentina va preguntar a l’estat espanyol si investigaven els crims del franquisme. En la resposta, la fiscalia sembla justificar que sí, però com que la immensa majoria dels casos han estat arxivats sense investigar res, AI afirma que la resposta espanyola no és certa. Ana Messuti, advocada de l’equip que porta la querella argentina, confirma que l’estat espanyol no ha rectificat aquesta resposta de la fiscalia, sinó que l’ha ratificada, i que la jutgessa, en un segon exhort, va sol·licitar dades concretes de víctimes i responsables: jutges, ministres, militars, guàrdies civils, falangistes i funcionaris de més cossos de l’estat.

Ana Messuti és advocada per la Universitat de Buenos Aires, on va començar la carrera docent en filosofia del dret. El 2011 es va doctorar a la Universitat de Salamanca amb una tesi sobre l’obligació de l’estat de perseguir penalment els crims internacionals (genocidis o crims contra la humanitat), que va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Ja ha recorregut bona part de l’estat espanyol per a informar i aplegar casos. Quan li pregunto si a l’estat espanyol, per a les víctimes, les barreres socials i psicològiques que cal vèncer són més difícils que al seu país, reflexiona: ‘El temps no passa debades: la dictadura espanyola ha tingut molt més temps que no l’argentina per a deixar empremtes més profundes tant en l’àmbit polític com en l’entramat social i en els individus. Sí, crec que a l’estat espanyol va haver-hi i cal vèncer barreres més difícils, és a dir, més arrelades, però de cap manera insalvables. En molts casos, tant a l’Argentina com a l’estat espanyol, però tal vegada més en aquest darrer, ha calgut que la necessitat de justícia sigui transmesa d’una generació a una altra. I moltes vegades les generacions següents enarboren amb més força la lluita per la justícia, senten més fortament la indignació per la injustícia que aquells que la van haver de suportar.’

Segons ella, aquests són els perfils bàsics dels querellants: les persones que es querellen per familiars que foren assassinats per membres de Falange, durant la primera època de l’alçament contra la República, sense judici, simplement trets de casa i assassinats, en molts casos sense haver-ne pogut recuperar el cadàver. Així mateix, els familiars dels qui van ser sotmesos a judicis sumaríssims de tribunals de guerra o al TOP, i condemnats a llargs anys de presó o a mort. Alguns foren víctimes de les ‘sacas’ (van ser trets de presó per ser assassinats), sense tenir referències de les seves restes; molts afusellats foren abocats a fosses comunes. Entre els condemnats a molts anys de presó, hem d’incloure-hi els sotmesos a treballs forçats, autèntics casos d’esclavatge. També hi ha les mares i pares de nens robats, que s’han presentat individualment o representats per associacions.

Del franquisme tardà, es presenten com a querellants els familiars d’afusellats i assassinats, i els que han estat ells mateixos víctimes de presó i de tortures. La incorporació d’aquests darrers, les víctimes directes (tant en associacions, com individualment), ha estat determinant per a completar l’arc temporal de les querelles. ‘Si bé la querella es presenta per un període ben delimitat (17 de juliol de 1936 a 15 de juny de 1977), la victimització sol associar-se amb la primera època, i molts s’obliden que hi ha moltes víctimes del franquisme tardà que encara són relativament joves i que són ben presents en la lluita social. No tot en la recerca de justícia a l’estat espanyol és remoure el passat ni obrir velles ferides. Hi ha ferits que encara viuen, les ferides dels quals no han cicatritzat’, comenta Ana Messuti.

Víctimes del franquisme tardà

L‘abril del 2012, quatre ex-presos polítics van viatjar a Buenos Aires per a presentar querelles. Van anar-hi en nom de la Comuna de Presos del Franquisme i de Goldatu, l’homòloga basca, integrada en la Plataforma Basca per a la Querella Contra els Crims del Franquisme. Els representants són Manuel Blanco Chivite, ex-militant del FRAP, condemnat a mort, pena que li fou commutada, en els processos dels últims afusellaments de setembre de 1975; José Maria Galante (ex-LCR); i els ex-membres d’ETA-VI Assemblea Sabin Arana i Josu Ibargutxi, un dels vint-i-nou protagonistes de l’evasió de la presó de Segòvia, l’any 1976.

Entre els prop de cinquanta casos que llavors van presentar a la jutgessa argentina, hi ha el de l’activista del MIL Salvador Puig Antich, executat amb garrot vil, al març 1974; Humberto Baena i dos militants més del FRAP i els militants d’ETA Jon Paredes Manot, ‘Txiki’, i Otaegui, afusellats el setembre del 1975; vint dels anomenats ‘capellans bascs de Zamora’; un seguit de condemnats del procés de Burgos; Andoni Arrizabalaga, brutalment torturat i indultat de la pena de mort el 1969; els treballadors assassinats i ferits a Vitòria el 1976; els mariners del vaixell Udondo (Bermeo, Biscaia), els 42 tripulants del qual van ser afusellats a El Ferrol, el 1937, sense judici; els assassinats en manifestacions, o quan van ser detinguts; les víctimes dels bombardeigs i afusellaments de Sant Sebastià, etc.

La implicació d’aquesta generació de lluitadors antifranquistes ha donat un impuls definitiu a la querella. La seva presència posa en evidència els pactes de la transició i la impunitat establerta per la llei d’amnistia, confirmada per la llei de la memòria, que únicament declara els judicis franquistes d’il·legítims, sense que l’estat n’hagi d’assumir responsabilitats. Ells advoquen per una investigació en profunditat i la derogació de la llei d’amnistia. Jurídicament, demanen l’anul·lació dels judicis de la dictadura i el processament dels responsables de la repressió franquista.

En suport a la querella s’ha creat la xarxa ciutadana AQUA, que ja aplega (gener del 2013) més de cinquanta organitzacions, des de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i la Plataforma contra la Impunitat, passant per CNT, CGT, CCOO, ATTAC, Ecologistes en Acció, etc…. Les persones que no es poden presentar com a querellants però volen donar suport a la iniciativa també es poden manifestar. Ja hi ha cinc mil adhesions personals, i se n’han reunit unes mil més. A més, s’hi adhereix l’Ajuntament de San Fernando d’Henares, Madrid, i, a Euskal Herria, més de vint institucions forals i municipals: els ajuntaments de Vitòria, Arrasate, Elgeta, Ondarroa, Eibar, Otxandio, Sant Sebastià, Errenteria, Lezo, Gernika, Irun, Bermeo, entre més, i les Juntes Generals de Guipúscoa.

Els objectius són, a curt termini, que s’acompleixin les diligències que s’han sol·licitat: les declaracions a través de videoconferències, la recepció de denúncies als consolats i la presentació d’un escrit sol·licitant que determinades persones siguin encausades. A llarg termini, que siguin jutjats autors dels crims.

Epíleg

Aquests tres articles es van escriure el gener del 2013. Des d’aleshores, han passat coses prou significatives. A Vilaweb, hi trobareu l’actualitzaciódel procés:

A grans trets: ha augmentat considerablement el nombre de querelles i d’adhesions, tant personals com de col·lectius. S’ha presentat a la justícia argentina una llista d’encausats. L’estat espanyol ha impedit, dues vegades, que la jutgessa argentina pugui prendre declaració als querellants, per videoconferència. Amnistia Internacional ha demanat al govern espanyol que no hi posi entrebancs. ERC, Esquerra Plural, Amaiur i BNG demanen explicacions del ministre d’Afers Estrangers espanyol al congrés. A Catalunya, ha crescut el suport a la querella. Els ajuntaments de Rubí i d’Arenys de Munt ja n’han aprovat mocions de suport. ERC ha anunciat que presenta el cas de Lluís Companys i el de quaranta-quatre batlles del partit afusellats després de la guerra. També ha manifestat que posarà a votació, a tots els ajuntaments, una moció de suport a la via judicial argentina contra la dictadura. 

Martín Villa (segon per la dreta), ex-ministre i ex-governador civil de Barcelona, és un dels denunciats.

Nota de l’autor:  Aquest tema, acceptat pel Consell Assessor del suplement ‘Cultura/s’ de la Vanguardia, del qual jo formava part des del 2002, s’havia de publicar el febrer-març passat, en complir-se un any de la inhabilitació de Garzón. Havien de ser quatre pàgines del dossier d’apertura.

Després de tres mesos de silenci, la direcció de La Vanguardia ha comunicat la seva negativa a publicar-lo, oferint-se, però, a pagar-lo. No he acceptat cobrar per no publicar una informació, després d’haver compromès i entrevistat els seus protagonistes.

Entenent que aquest és un tema de màxima actualitat i que malgrat el temps passat és vigent del tot l’oferim ara als lectors.

X.M.

L’opinió de Carlos Siepoy

La querella argentina. Una història d’anada i tornada, per Carlos Slepoy

Tinc l’honor de ser un dels advocats de la querella argentina contra els crims del franquisme, com ho vaig ser en la que es va instruir a l’estat espanyol, amb el mateix propòsit, en relació amb els crims comesos per la dictadura argentina. 
Fins ara l’administració de justícia espanyola era la que havia treballat més exhaustivament en el camp de la justícia internacional. I, paradoxalment, l’administració de justícia espanyola és la que avui es nega, amb arguments fal·laços, a investigar els crims del franquisme i a jutjar-ne els responsables. [+ article]