ROS, LLEIDA I ELS BORBONS.

Una mica de cinisme sí que hi ha en que Rajoy i els representants de la monarquia borbònica inaugurin un "Parador Nacional" en el mateix lloc on van morir 700 persones lleidatanes a mans dels borbònics.

Aquesta és la noticia que va córrer ràpidament per la xarxa la setmana passada i que ens ha arribat a nosaltres. Cadascú es pot fer la seva conclusió.

La setmana passada va venir a Lleida el Rajoy acompanyat de 80 guardies civils a ignaugurar el Parador Nacional de Lleida . 
Aquest parador era l'antic convent del Roser ,situat al centre de Lleida ,al carrer Cavallers . 
El convent data del 1669 ,i és un lloc molt emblemàtic de la ciutat , ja que a l'entrada dels Borbons en aquest maquíssim convent de pedra s'hi van refugiar prop de 700 lleidatans , els Borbons hi van posar foc i van morir tots. 

Doncs ara s'ha remodelat i es un parador de luxe . 

DESCOBRINT JÚPITER

La nau Juno de la NASA, que orbita el planeta Júpiter des de
 l’any passat, emprèn avui una de les missions més esperades:
 sobrevolarà la gran taca vermella del planeta, una gran tem-
pesta de més de 16.000 quilòmetres d’amplada, que fou ob-
servada per primera vegada el 1830 i que hom calcula que fa
tres-cents cinquanta anys que dura. Ara la Juno permetrà que
 la humanitat observi per primera vegada directament i a molt
 pocs quilòmetres de distància aquesta gran taca vermella.

L’investigador Scott Bolton, el principal investigador de la
 Juno, al Southwest Research Institute de San Antonio, als
EUA, diu: ‘Aquesta tempesta monumental fa segles que hi
és, al planeta. Ara la Juno i els seus instruments científics,
que poden penetrar en els núvols, s’hi endinsaran per veure
 fins a quin punt són profundes les arrels d’aquesta tempesta,
 i ens ajudaran a entendre com funciona i què la fa tan espe-
cial.’

La tempesta, de forma ovalada, es troba al sud de l’equador
 de Júpiter. Varia molt, tant de color com d’intensitat. De ve-
gades, és d’un color roig fort, i realment molt notable, i de
vegades empal·lideix fins a fer-se insignificant. És més fre-
da que no els núvols que l’envolten. Una possible explica-
ció és que sigui un cicló tropical.

Si això és així, té un nucli que gairebé ultrapassa la nostra
 imaginació, no solament perquè roman d’un any a un altre,
sinó per la grandària: la taca vermella és tan enorme que po-
dria empassar-se dues vegades i mitja la Terra.

Vegeu-ne aquesta comparació aproximada de les dimensions:

La nau Voyager 1 va permetre de veure per primera
vegada amb detall el gir antihorari de la taca vermella,
 el 1979.