UNA BONA NOTICIA: ABOLICIO DELS TOROS A CATALUNYA.

Majoria de parlamentaris a favor de l'abolició dels toros.

Dimecres 28 DE JULIOL DE 2010, finalment el Parlament de Catalunya va votar favorablement l´abolició dels toros a Catalunya.
Ja sabem el debat identitari que això comportava, però no es podia anar enrera, no es podia cedir als pocs arguments dels que defensen les "curses de braus". Alguns d´ells penosos, per exemple el diputat socialista, senyor DAVID PEREZ, al qual li agrada molt poc que no li donin la raó, i l´any passat titllava als antitaurins d´"inquisidors" i defensava "fruir del fet cultural taurí".

Sr. David Perez, que pocs arguments que tenen ¡¡¡

Finalment, ESTEM CONTENTS (i ho diem ben fort, que ho senti tothom, fins i tot el Sr. Perez), finalment el sentit comú i la societat del S. XXI han guanyat al patiment com espectacle.

La nota de premsa dels antitaurins ha estat aquesta:

Sortosament avui ha estat el dia que esperàvem, el dia en què s’ha abolit definitivament i per majoria, el patiment d’animals a les places de braus catalanes. Però el fet que avui, l’àmplia majoria dels parlamentaris catalans hagin votat a favor de l’abolició de les curses de braus, no ha de ser considerat únicament un èxit del moviment animalista, sinó una mostra de la salut democràtica de la societat catalana. Aquesta iniciativa va començar amb una ILP, que demostra la salut d´aquest país.

I afegim aquesta altra nota, prou important:
Una carta de Dr. Kenneth Shapiro i 273 científics, catedràtics i experts
van demanar a Catalunya l'abolició de les curses.
Des que va començar el procés legislatiu per a l'abolició de les curses de toros a Catalunya, proposta per una Iniciativa Legislativa Popular, a finals de l'any 2008, els Diputats catalans van anar rebent un continu degoteig de cartes i manifests en favor de l'abolició de les curses de toros en aquesta Comunitat.

NO AL PATIMENT DELS ANIMALS COM ESPECTACLE.

Sempre es pot allargar la polèmica, sempre hi pot haver algun nou argument històric que justifiqui que a tal o qual lloc es va fer algun espectacle amb toros (o bous), però si en alguna cosa hem avançat (poques) és en percebre el benestar o el patiment dels altres (sigui animals o persones) i no utilitzar el patiment d´altres com espectacle.

Espero que demà dimecres finalment es voti, al Parlament de Catalunya, el final d´un espectacle que no es correspon als nostres dies: el patiment com espectacle.

Fa uns dies representants de la Societat Mundial per la Protecció dels Animals han entregat més de 140.000 signatures de 120 països al Parlament de Catalunya per mostrar la seva oposició a les curses de braus. Els diputats votaran dimecres la prohibició d'aquesta festa.

140,000 people, 120 countries, 1 message: Ban bullfighting now
WSPA has handed over a letter expressing international support for the ILP in Catalonia, to Ernest Benach, the President of the Catalonian Parliament. The letter has been signed by over 140,000 supporters from 120 countries, calling for an end to bullfighting in Catalonia.

Mounting international support as Catalonia considers abolishing bullfighting
Days before the Catalonian Parliament votes on whether to end bullfighting in Catalonia, national and international support calling for the abolition of bullfighting is intensifying.

GRAN MANIFESTACIÓ A BARCELONA: ELS CATALANS VOLEM DECIDIR EL NOSTRE FUTUR.

Posem una foto del 1932, perquè sembla que la història es repeteix: els catalans han de sortir al carrer a Barcelona per afirmar-se com a nació i exigir que les decisions que prenen no poden estar sempre sotmeses a altres.

L´article és breu sobre la mani del passat dia 10 de juliol.

11/07/2010

Tal com s'esperava, el 10J passarà a la història de Catalunya com la primera gran manifestació independentista massiva del país. El centre de Barcelona va estar col·lapsat durant tota la tarda d'aquest dissabte pels centenars de milers de catalans que van acostar-se al Passeig de Gràcia. Les senyeres eren minoria davant l'allau d'estelades de totes mides i colors. Des de la Diagonal fins a la Gran Via, tot el Passeig de Gràcia va ser un clam a favor de la independència. No van cridar-se lemes a favor de l'Estatut, no van cridar-se contra la sentència: la immensa majoria de les consignes corejades per la manifestació eren a favor de la independència i l'Estat propi, demostrant així que si en la històrica manifestació de 1977 el país volia autonomia, l'any 2010 Catalunya vol la independència. Els 1.500.000 catalans que van manifestar-se a Barcelona -segons les dades d'Òmnium, reduïdes a 1.100.000 segons la Guàrdia Urbana- aposten de manera massiva per trencar amb Espanya.

1.500.000 persones van assistir aquest dissabte a la tarda a la manifestació del 10-J que va començar poc després de les sis de la tarda en defensa de l'autogovern i en resposta a la sentència del TC sobre l'Estatut. Els carrers adjacents al Passeig de Gràcia eren tan plens que la manifestació no va poder arribar a la destinació i la capçalera es va dissoldre en arribar a la Gran Via de les Corts Catalanes.

Els manifestants, vinguts d'arreu dels Països Catalans, transcorrien el passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes encapçalats per una gran senyera. La mobilització va estar liderada pel president de la Generalitat, José Montilla, el president del Parlament, Ernest Benach, i els quatre expresidents, tots ells fortament escridassats. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va assegurar: 'Hi som tots, som molts. Si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi'.

Degut a l'assistència massiva de gent, la manifestació va haver de dissoldre's en arribar a la Gran Via, i a la plaça Tetuan va llegir-se el text reivindicatiu, una lectura a càrrec de l'actor Lluís Soler i l'actriu Txe Arana acabada amb una cantada dels Segadors que va donar per acabada oficialment la marxa.

Font : directe.cat

10 de juliol: SOM UNA NACIÓ.

Sembla mentida que tants anys després hagim de tornar a reivindicar que som una nació, que la voluntat de les persones que viuen en un país s´ha de respectar i que un referèndum no és qualsevol cosa ni es pot menysprear.

Davant de tanta involució política, social laboral i econòmica, ens haurem de posar a caminar.
Si sou de Sants, Hostafrancs, Poble Sec, La Bordeta, Montjuïc, etc. aquest és el cartell.
HEM DE SER-HI TOTS ELS QUE PUGUEM.

AQUÍ ÉS ON SE SEPAREN ELS CAMINS.

Bon article d´en Partal a Vilaweb

AQUÍ ÉS ON SE SEPAREN ELS CAMINS.
La sentència del tribunal constitucional marca la fi de l'autonomia. Com a país podem optar per indignar-nos i acceptar la situació tot intentant d'arribar al mateix lloc per unes altres vies, com sembla que proposa el president Montilla. Però com a país també podem decidir que el menyspreu institucional amb què ens tracta l'estat ens deslliura de tot pacte, escrit o no, amb Espanya. I ací, a partir d'avui, és on es bifurquen els camins. Es bifurquen traçant, per un costat, la via dels qui a tot preu voldran mantenir-se dins l'estat espanyol i la via dels qui pensem que avui ja és més sensat i prudent de proclamar la independència. La retallada que la justícia espanyola va fer ahir de l'estatut és un fet d'una gravetat política difícil de superar.
Encara no ha estat publicada la sentència, però pel veredicte publicat, ja es pot observar que castiga greument el text estatutari i ataca sense miraments la base central del text. La introducció obsessiva de les referències a la 'indisoluble unitat d'Espanya' és en aquest sentit definitòria de fins a quin punt uns jutges desprestigiats pretenen esmenar la plana no solament al Parlament de Catalunya sinó fins i tot a les corts espanyoles. Sis jutges fan entrar per força en l'ordenament jurídic català un concepte diametralment contrari al que va inspirar l'estatut, ignorant que les majories polítiques votades pels ciutadans no volien incloure-l'hi i no l'hi van incloure. El menyspreu de la voluntat popular per la màxima institució jurídica espanyola no és de cap manera una anècdota prescindible. Ni es pot reduir a un detall folclòric. El president Montilla va provar d'aïllar l'atac culpant-ne el tribunal i prou, però no és veritat.
Si Espanya hagués volgut evitar aquest xoc de trens que es va concretar ahir en la sentència ho hauria pogut fer; això ho sabem tots. Però no ha volgut. El Tribunal Constitucional, si de cas, és la caricatura ridícula d'un estat en franca regressió. Però la caricatura no anul•la el retrat. Les institucions espanyoles no han fet res per evitar aquest esperpent. Ara no poden pretendre que se'n desentenen aprofitant que, la sentència, només l'hem de pagar nosaltres. Així que ara ens toca de decidir. De nosaltres depèn de restar envescats durant dècades en un estatut inservible que aprofundirà la decadència social, política, econòmica i cultural del país o canviar-lo de soca-rel fent-ne un estat lliure d'Europa. Tothom té dret de triar el futur que considere millor per a Catalunya i d'enganyar-se, si vol; però al final aquesta sentència deixa clar que les opcions són únicament dues:
o decidim nosaltres sols o ells ens imposen les seues decisions.