Presentació d'un nou llibre de l'historiador Fermí Rubiralta.
Dimecres a l'Ateneu Barcelonès es va presentar aquest interessant llibre sobre la diàspora catalana a l' Amèrica, la seva activitat política sobretot a Cuba i Mèxic i els exiliats catalans que van participar en aquests col.lectius.
Repàs d'història de la diàspora catalana recomanable per a llegir aquestes festes o qualsevol etapa de l'any pel seu interès de memòria històrica.
L'Ajuntament de Reus i el Memorial Democràtic, posaran el proper dilluns 23 d'octubre a les 17,30 h, al c. Gaudí, 10, la llamborda en memòria d'Estanislau Pedrola Rovira . Militant d'Estat Català, mort al camp de concentració nazi de Flossenbürg al 1944.
La iniciativa ciutadana Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya ha presentat avui un recurs contra la decisió del Departament de Cultura de no catalogar la casa familiar del president Francesc Macià situada a Alcarràs (Segrià) com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
La plataforma demana que Cultura reobri l’expedient, ja que consideren que els tècnics del departament no van tenir en compte la bibliografia i la documentació presentada per justificar la declaració. De fet, Salvem Cal Macià ha titllat aquest primer informe de “nyap”.
Per aquest motiu, han presentat un recurs davant dels Serveis Territorials de Cultura de Lleida adjuntant documentació que compila les recerques publicades els darrers anys i aporta novetats historiogràfiques.
Us pengem un recull d'excavacions arqueològiques a Catalunya, perquè sempre es bo saber on hi ha actuacions i sempre és d'interès per als amics de la història.
Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys:
- Les excavacions a l’ església de Sant Andreu (Orrius): estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.
- Excavacions a l’ ermita de Ntra. Sra. de Sales (Viladecans).
- Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d’ en Gibert (Rabós d’ Empordà). El túmul de la serra de Clarena (Castellfollit del Boix).
El Cingle vermell: assentament de caçadors -recol.lectors del Xè mil.leni BP.
Les mines neolítiques de Can Tintorer (Gavà). Excavacions 1978-1980.
La granja cistercenca d’ Ancosa (la Llacuna): estudi dels edificis i dels materials trobats a les excavacions. 1981-1983.
El circ romà de Tarragona. I. Les voltes de Sant Ermenegild.
Excavacions arqueològiques d’ urgència a les comarques de Lleida.
El dipòsit de bronzes de Llavorsí. Pallars Sobirà.
El poblat ibèric d’ Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988.
La necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanyes del 1984 al 1987.
El jaciment romà del Morè (Sant Pol de Mar, Maresme).
La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental. El jaciment de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental)
El Pla de la Bruguera. Centre de distribució SONY (Castellar del Vallès, Vallès Occidental).
Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental).
Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i la antiguitat tardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
La Solana. Memòria de l’ excavació arqueològica al jaciment (Cubelles, Garraf).
Entre l’ hospici i l’ hospital. Evolució urbanística d’ un sector de Girona: el carrer de Savaneres.
Memòries d’ Intervencions Arqueològiques a Catalunya
Les Sorres X. Castelldefels.
El Collet de Brics d’ Ardèvol. Pinós.
El molí d’ en Ribé. Santa Coloma de Gramanet.
El Castell del Temple de Barberà de la Conca.
El fossat nord del castell cartoixa de Vallparadís. Terrassa.
La vil.la romana de l’ Aiguacuit. Terrassa.
L’ opppidum ibèric de l’ Esquerda. Les Masies de Roda de Ter.
El Coll del Moro. Gandesa.
L’ antic col.legi dels Maristes. Girona.
L’ església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló.
El poblat ibèric de Santa Anna. Castellvell del Camp.
Excavacions al velòdrom. Mont-roig del camp.
Can Roqueta. Sabadell.
La cambra pirinenca de Santes Masses. Pinell.
El jaciment de l’ Institut de Batxillerat Antoni Pous. Manlleu.
El poblat ibèric de Castellruf. Santa Maria de Martorelles.
El poblat protohistòric de Puig Roig del Roget. (El Masroig).
Fa 85 anys hi va haver un bombardeig contra la població de Granollers, des de les bases aèries feixistes (en aquell moment) de Mallorca, l'aviació italiana bombardejava impunement la població civil pobles i ciutats de la costa catalana, dins d'aquella guerra de 3 anys que molts hi deien "guerra civil" (1936-1939).
Us adjuntem l'enllaç de l'article que Joan Safont va publicar a Vilaweb, sobre el llibre que Albert Forns Canal va escriure sobre aquests fets: "I el cel ens va caure al damunt".
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-pitjor-dia-de-la-historia-de-granollers/
El dissabte 10 de juny es presentarà a Les Borges Blanques (Les Garrigues) un llibre de recerca històrica sobre l'independentisme del segle passat a les Terres de Ponent i al Pirineu al voltant d'Estat Català. Serà a l'Espai Macià de la capital de les Garrigues a les 18:00
Un llibre ben treballat i amb recerca ben feta, necessari per a la historiografia poc treballada sobre l'independentisme en aquella etapa històrica (1936-39), concretament en aquelles zones ponentines i pirinenques.
Aquest any algunes entitats han commemorat l'any Daniel Cardona, en memòria d'aquest personatge clau per a la història contemporània de l'independentisme català del segle XX.
Els companys de l'organització ens envien el comunicat de premsa que van fer abans de l'acte a París dins d'aquesta gira de l'Any Daniel Cardona, que nosaltres també col.laborem a divulgar en aquest bloc d'història.
Arran de la commemoració dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.
Arran de l’Any Daniel Cardona, es va organitzae ahir una conferència científica a la Universitat París 1 Panteo-Sorbona sobre el cas català i les estratègies de les nacionalitats europees.
Arran del manifest signat per una setantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica, donant validesa a l’Any Daniel Cardona, i del primer acte de presentació pública al Museu d’Història de Catalunya, al que han seguit actes a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) on Cardona fou alcalde, Girona i Perpinyà (on estigué exiliat tres vegades), ara toca el torn a la capital francesa.
Precisament fou a París, on el 4 de maig de l’any 1940 (un mes abans que els nazis entressin a París) es va crear l’“Organització”, esperonada per Daniel Cardona. Aquesta unitat entre els membres de Nosaltres Sols! i d’Estat Català, esdevindria el Front Nacional de Catalunya, al cap de tres anys.
Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista.
Cardona, per tant, fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer
independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan
Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!
L’“irlandès”, forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.
Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).
Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.
Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme. i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).
Ahir doncs a l’Amfiteatre George Depuis (Sorbona no1) / Malher,9 / París (Estat
Francès) / van intervenir en l' acte:
Roser Cussó, Institut d'Etude du Développement Economique et Social (IEDES)
Frederic J. Porta (Càtedra Josep Termes) / Universitat de Barcelona
Ignasi Fortuny, advocat i autor
Noves presentacions aquesta setmana del nou llibre sobre el Sàhara Occidental i la geopolítica internacional.
.jpg)
Dimecres 10 de maig a Mataró.
.jpg)
Dissabte 13 de maig a Granollers.
Nou llibre d'anàlisi dels diferents aspectes del conflicte al Sàhara Occidental, dins el context regional del nord d'Àfrica i la situació complexa al Sàhara i al Sahel.
Cartell de presentació del llibre a Cubelles (Garraf)
.jpg)
Avui s'ha col·locat a Ripoll una placa commemorativa de Francesc Català i Serra, nascut a Ripoll, voluntari d'Estat Català i participant en els Fets de Prats de Molló, exiliat a Bèlgica i que va morir a Brussel·les sense poder retornar de l'exili.
Avui s'ha fet un homenatge per part de les entitats i persones que han mantingut viva la seva memòria en la seva població natal, en presència dels seus familiars, en un acte de memòria històrica als nostres exiliats.
.jpg)
S'ha mort en Josep Maria Espinàs, literat català i periodista compromès en moltes causes de la nostra societat des de fa molts anys.
Recordem els seus llibres de diferents temàtiques, una d'elles els viatges caminant per les comarques catalanes, valencianes, de la Franja, etc. Però també d'altres llocs fora de Catalunya, que ens feien conèixer el territori pam a pam del nostre país i d'altres llocs, amb una redacció detallista i precisa.
Afegim un petit text també molt detallista i precís del seu pas per les comarques del Matarranya. Un record des d'aquí per a en Josep Maria Espinàs.
Avui divendres a Reus es fa un acte de repàs històric sobre la resistència contra el feixisme, que organitzava l'independentisme català durant la Segona Guerra Mundial.
.jpg)
