Josep Pàmies, agricultor biològic: ''La gent es vol curar d'una manera natural''.
Dedica 12 hectàrees de terra al cultiu de plantes a les quals s'atribueixen potents efectes protectors de la salut. Les vol donar a conèixer. O les ven o les regala.
Un home fortL'assessora la seva filla, que és metge, i el recolzen les associacions Slow Food, Assemblea Pagesa i Som el que Sembrem, però el seu gran motor és la decisió íntima de defensar el valor de la terra. Josep Pàmies (Balaguer, Lleida, 1949) és un home de conviccions fortes. «Sempre que he plantat cara, m'han respectat», diu, conscient que es pot trobar sol davant del perill. Al seu domicili hi van milers de persones, sanes o no, que coneixen les propietats de les seves plantes, i les consumeixen.
ÀNGELS GALLARDO
--Vostè és un agricultor molt atípic.--Tota la vida he estat pagès i estic acostumat a lluitar. La terra és un tresor de salut, però hi ha tants impediments perquè els agricultors puguem revaloritzar-la, que et veus obligat a actuar. La gent es vol curar d'una manera més natural. La medicina clàssica ha de ser l'últim recurs, perquè l'organisme no sempre accepta una molècula sintètica. De fet, hi ha molts fàrmacs que són còpies d'una planta natural, amb contraindicacions.
--Ha estat denunciat dues vegades.--Sí. Una, el 2006, per indicar a l'etiqueta dels meus testos d'estèvia rebaudiana que la planta té propietats antidiabètiques i antihipertensives, i una altra, el 2007, per vendre-la en fulles seques i tallades. En test i sense etiqueta es pot vendre perquè se la considera planta ornamental, però a Europa està prohibit comercialitzar-la seca. Per això regalo la majoria de plantes criminalitzades que cultivo.
--¿Plantes criminalitzades?--Són totes les que van bé per a la salut, però que tenen en contra seu poderosos interessos de la indústria farmacèutica, que impedeixen que es donin a conèixer les seves propietats. L'estèvia n'és una. La seva difusió afecta els laboratoris que elaboren fàrmacs antidiabètics i els que tracten la hipertensió. L'OMS ha autoritzat l'ús d'estèvia natural a tot el món, però el sector farmacèutic pressiona en contra seu.
--¿Quines qualitats té l'estèvia?--És un potent edulcorant sense calories. Les fulles d'aquest arbust, menjades crues, tenen efecte vasodilatador, diürètic i cardiotònic. Està comprovat que és un gran regulador del nivell de sucre a la sang, és a dir, un antidiabètic natural. Evita les pujades i baixades brusques de glucosa: no pot provocar hipoglucèmia, com la insulina. És una planta extraordinària.
--Però ¿quanta se n'ha de prendre?--Hi ha persones que mastegant una fulleta d'estèvia crua, en dejú, en tenen prou per equilibrar els seus nivells de sucre tot el dia, sense deixar la medicació. A mi em ve a veure molta gent amb diabetis o hipertensió a la qual els fàrmacs no els van bé. Quan veuen que prenent estèvia milloren, l'hi diuen al seu metge i, si és una persona responsable, els redueix la medicació
--Vostè en segueix venent.--Els testos que porten l'etiqueta que indiquen les seves propietats els regalo. L'any passat vaig repartir unes 20.000 plantes, cosa que significa que unes 10.000 persones la van provar. Me la vénen a buscar a casa. Les safates de fulla seca les venc a Mercabarna, Mercamadrid i Mercavalència. S'usa per fer infusió, o en amanides i en postres per a diabètics. El 2008 vaig vendre'n unes 200.000 safatetes de 100 grams.
--¿Els seus compradors saben que és una planta il.legal a Europa?--Tots els que compren estèvia saben que aquí no és legal perquè la UE es resisteix a autoritzar-la, però també saben que l'OMS ha dit que és un producte més segur que la sacarina o l'aspartam, un edulcorant sintètic. Hi ha demanda, i me la demanen. L'hi serveixo fins i tot a Ferran Adrià, que hi investiga. També la fa servir la Coca-Cola.
--¿Falta una baula sanitària entre vostè i el seu públic?--Sens dubte. Jo explico als malalts que vénen a buscar-me plantes que no sóc metge i que no han de deixar els seus tractaments fins a comprovar amb què milloren. La Conselleria de Salut hauria de fer un manual sobre propietats i dosis adequades de cada herba. Jo només planto.
--¿Cultiva més plantes prohibides?--Algunes més. Per exemple, la perilla frutescens, un gran antial.lergogen. Està prohibit vendre'n les llavors. Nosaltres la cultivem per la fulla, molt utilitzada a la cuina japonesa per evitar l'al.lèrgia al peix. Els restaurants japonesos la utilitzen per preparar el sushi. Gràcies a aquesta planta, els japonesos poden menjar molt peix cru.--
¿Alguna altra?--Cultivaré tres plantes extraordinàries, amb propietats anticancerígenes: kalanchoe pinnata, blossfeldiana i daigremontana. Goethe les prenia contra la crisi de pànic.-
-¿En cultiva de no prohibides?--Flors comestibles: pensaments, begònies i caputxines. Si algú té caputxina a casa, i no la rega amb productes químics, que sàpiga que és un gran antibiòtic natural i un estimulant dels cabells. Jo en menjo, i em comencen a créixer.
--¿No li fa por enfrontar-se a la llei i a la indústria farmacèutica?--No ho sé. Tinc 60 anys, fills i néts. Crec que durant molts anys vaig col.laborar sense saber-ho a fer que la gent es posés malalta amb els productes químics amb què regava les plantes. Tinc un deute amb la societat. Si la gent conegués les propietats de les plantes, les ciutats es podrien omplir de balcons de salut. Ja ho deia Gandhi: les lleis injustes estan fetes per incomplir-les.
