QUIN MORRO !!!: ANY NOU I PREUS MÉS ALTS.

Bona nit: Us desitgem
 BON ANY 2013.
 Malgrat l´apujada de preus que ens espera.
Any nou, preus nous i més alts

L'any 2013 arriba amb increments en el preu de la llum, l'aigua, el transport públic i els peatges i rebaixes de fins el 70% a l'AVE L'any 2013 obligarà els catalans a gratar-se la butxaca. A partir d'aquest primer de gener tant els serveis bàsics, com el transport públic, els peatges o els carburants s'encariran. Així, per exemple, el preu de la llum s'apuja un 3%, l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona un 18%, els peatges de la Generalitat un 3,5%, els de l'Estat un 2,6%, els bitllets de Renfe no associats a cap tarifa integrada un 3,5%, i la T-10 un 3,7%. També podrien pujar el preu dels carburants, especialment el gasoil, o la quota d'abonament a Telefònica. Per la seva banda i pel que fa als serveis bàsics, només el gas i el gas butà, que costarà 16,1 euros la bombona, mantenen les tarifes congelades. Totes aquestes pujades contrasten amb rebaixes del bitllets dels trens d'alta velocitat de fins el 70 per cent.

 La llum s'encareix un 3% La tarifa elèctrica d'últim recurs (TUR) s'incrementa en un 3% i el gas liquat derivat del petroli i la bombona de butà mantindran el seu preu. L'augment del 3% en el preu de la factura de la llum s'explica per l'augment del preu de l'energia en un 6,9% (variant que suposa un 45% en el preu final de la factura) i pel fet que el govern espanyol va decidir congelar els peatges d'accés. De la seva banda, la bombona de butà es manté en els 16,1 euros en què es va fixar el juny passat.


 Peatges més cars El Govern ha aprovat l'actualització de les tarifes dels peatges de les autopistes de titularitat de la Generalitat per a l'any 2013 i que entraran el primer de gener. Els preus s'incrementaran un 3,5%, el percentatge corresponent a la variació interanual de l'IPC del mes d'octubre. Aquesta modificació s'aplicarà a tots els peatges de les autopistes de la Generalitat com són la C-32, C-33 i C-16, a excepció dels que s'han d'ajustar al que establia la licitació del contracte de gestió de Tabasa. Són els peatges dels Túnels de Vallvidrera a la C-16, que augmenten un 3,15% (90% de l'IPC), i el Túnel del Cadí i accessos també a la C-16, amb una reducció del 7,16% (-10% + increment 90% IPC). Per la seva banda, els peatges que depenen de l'Estat, els de l'AP-7 i l'AP-2, s'incrementen un 2,6%, segons la mitjana de l'IPC anual.

Aigua un 16% més cara a l'àrea metropolitana de Barcelona L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat un augment del preu de l'aigua del 18% de mitjana. L'increment final que percebran els usuaris dependrà de l'estructura tarifària de cada ajuntament. Segons l'AMB, la companyia Aigües Ter-Llobregat (ATLL) ha aprovat un augment extraordinari del preu de venda de l'aigua del 70%, en el marc de privatització de l'empresa pública, fins ara gestionada per la Generalitat de Catalunya. Aquest augment no estava recollit en les tarifes actualment vigents. La T-10 s'apuja un 3,7% El títol més utilitzat, la T-10, que suposa el 70% dels abonaments venuts, costa a partir d'avui 9,80 euros, 35 cèntims més, un 3,7% més que el 2012. Mentre que la T-10 augmenta el preu per sobre de la inflació espanyola del novembre, la mitjana d'increment que s'ha acordat ha estat del 2,7% per el conjunt de tiquets del transport, dues dècimes per sota de la inflació. El bitllet senzill no ha alterat el seu preu i es manté en 2 euros. La tarifa que s'incrementa més és la targeta T50/30 que augmenta un 4% i queda fixada en 39,20 euros. Pugen les tarifes de Rodalies-Renfe i baixen les de l'AVE El Consell d'Administració de l'ATM va aprovar el passat 20 de desembre les noves tarifes del servei de rodalia de Barcelona. Així, el bitllet senzill continua aquest 2013 amb un preu de 2 euros, metre que el Bonotren s'encareix un 4,24% fins els 8,60 euros, l'abonament mensual queda fixat en 33,70 euros, un 3,53% més car que l'any 2012, i l'abonament trimestral s'apuja un 3,63% per quedar amb un preu de 121,40 euros. Pel que fa al Bonotren, a partir d'avui serà vàlid durant 90 dies i es podrà adquirir fins deu dies abans a la seva data d'inici de validesa.

Quant a l'alta velocitat, Renfe baixarà els preus de l'AVE fins un 70% en funció de diferents variables que fins ara no s'han concretat. Quota d'abonament a Telefónica més cara Telefónica podrà apujar la quota d'abonament (fixada des de fa cinc anys en 13,97 euros) en un màxim de l'IPC del 2012, després que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, la CMT, hagi liberalitzat aquest servei. El gasoil es podria encarir fins a 3 cèntims per litre Els carburants tornaran a pujar aquest mes de gener per la desaparició de les exenciones fiscals als biocarburants que repercutiran en els consumidors. Fonts del sector estimen que gravar aquest tipus de carburants com la resta de combustibles d'automoció podria encarir en uns tres cèntims d'euro el litre de biodièsel i en 2,35 cèntims el de bioetanol.

EL DISCURS DEL REI LLOANT FRANCO S´ENFILA AL CANAL DE YOUTUBE DE LA CASA REIAL.

Així ho comentava avui Vilaweb: El discurs del rei lloant Franco s'enfila al canal de YouTube de la casa reial (es pot veure el discurs a You Tube). La memòria històrica és bàsica, com sempre. Publica a la xarxa tots els discursos de Juan Carlos, inclòs el del 1975 en què lloava el dictador

La setmana passada la casa reial espanyola va activar el seu canal de YouTube, on publica tots els discursos de Nadal de Juan Carlos I d’ençà del 1975. Per un motiu d'actualitat, el més vist és el del 24 de desembre passat, però el més vist dels de l'arxiu és el primer que va fer, aquell en què lamentava la mort, un mes abans, del dictador Francisco Franco. En una setmana ja ha tingut més de 25.000 visualitzacions. El discurs és també a la web de la casa reial, i es pot consultar en text i en vídeo. Juan Carlos lloava el dictador amb aquestes paraules: 'L'any que s’acaba ens ha deixat un segell de tristesa, que ha tingut com a centre la malaltia i la pèrdua de qui fou durant tants anys el nostre generalíssim. El testament deixat al poble espanyol és sens dubte un document històric que reflecteix les enormes qualitats humanes i els sentiments plens de patriotisme sobre els quals va voler assentar tota l'actuació al capdavant de la nostra nació.'

VIDAL- QUADRAS, EL GRAN ANIMADOR D´INTERECONOMIA.

Algú ens pot explicar com personatges com aquest poden arribar a ser vicepresidents del Parlament Europeu i al mateix temps ser el gran animador de la TV ultraespanyolista?

Vidal-Quadras demana presó per a Artur Mas i Oriol Junqueras L'exlíder del PP de Catalunya, eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal-Quadras es mostra profundament alarmat pel pacte que CiU i ERC van subscriure la setmana passada, i que contempla la celebració d'un referèndum d'independència el 2014. Des del seu punt de vista, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hauria de reformar ja el Codi Penal espanyol perquè "la secessió es reintrodueix al delicte de traïció, i la ruptura de la unitat nacional al de rebel·lió, encara que la ruptura es faci sense violència", i hauria d'implementar el fet que "la desobediència d'una autoritat a una sentència judicial tingui presó, no com ara, que té multa o inhabilitació". Però, segons que va confessar en una tertúlia a Intereconomía, "no em preocupa tant el que facin Mas i Junqueras, que són dos personajillos que la història enterrarà aviat, sinó l'actitud del govern central. Estic esperant que el president del govern central aparegui en una ocasió solemne i digui el que s'ha de dir en aquests moments: que aquest referèndum no se celebrarà." Considera que Rajoy hauria de transmetre el missatge "que l'Estat espanyol complirà amb el seu deure", i que el destí de Mas i Junqueras "és el descrèdit, el deshonor i, en últim terme, la presó". Si aquest paquet legalista s'acabés aprovant, creu que tot plegat "donaria injecció de moral a Espanya" i els independentistes "s'arrugarien". Vidal-Quadras està esparverat perquè "el desafiament està plantejat de manera oberta", en tant que, "en seu parlamentària autonòmica, el representant ordinari de l'Estat a Catalunya anuncia a l'Estat que el seu programa polític per a aquesta legislatura vulnera flagrantment la Constitució".

TROBEN RESTES DE MURALLA VISIGÒTICA A RODA DE TER.

Ben a prop de Roda de Ter hi ha una altra Roda, una fortalesa citada en documents antics però que fins ara no s'havia pogut localitzar. Doncs bé, investigadors de la Universitat de Barcelona han trobat restes d'una gran muralla al jaciment arqueològic de l'Esquerda. La muralla la van construir els visigots entre els segles V i VIII, i els carolingis la van ampliar entre el VIII i el IX. Una descoberta que fa noves aportacions a una època poc coneguda de la història de Catalunya. Aquests espadats sobre el riu, a tocar de Roda de Ter, garanteixen una situació estratègica privilegiada. Per això, l'enclavament ha estat habitat des d'èpoques ben antigues. El jaciment rep el nom de l'Esquerda, des de finals dels anys 70 que s'hi investiga i, fins ara, s'hi havien trobat restes ibèriques i medievals. Les últimes excavacions, que s'han pogut fer gràcies a la inversió de l'Obra Social de la Caixa, han posat al descobert un gran secret. Segons Imma Ollich, professora d'història medieval de la UB, "és una muralla molt gran que de fet sabíem que existia però no teníem ni idea de les dimensions. El que hem vist és que fa més de cent metres, continua cap al riu, fa uns tres metres d'amplada i hi ha unes quantes torres, cosa que ens dóna la pauta que era una fortificació bastant important Igual d'important que les implicacions històriques que comporta. Fins ara es pensava que l'ofensiva contra els àrabs havia començat a Barcelona, però ara el protagonisme es trasllada a les fortaleses sobre el Ter, encapçalades per la de Roda. Ollich ens situa la descoberta en el seu temps: "Correspon a l'època visisgòtica i carolíngia, el moment en què francs i carolingis, amb Carlemany i sobretot Lluís el Pietós, avancen sobre Catalunya i creen la Marca Hispànica i abans que la frontera fos el Llobregat, probablement hi hauria una primera frontera al llarg del Ter." Ara, als investigadors els agradaria tenir fons per continuar excavant, destapar tota la muralla i fer visitables les troballes en aquest punt que consideren clau per a la història de Catalunya.

ASCÓ I ATURAT PER UN INCIDENT A L´ALTERNADOR.

Ascó I s'atura per un incident a l'alternador El reactor I de la central nuclear d'Ascó no s'ha pogut connectar al 100% a la xarxa per un problema imprevist a l'alternador. Dos dies després que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), propietaria de la central nuclear d'Ascó (Endesa i Iberdrola), anunciés a bombo i platerets que aquest dimecres el reactor I havia començat la connexió a la xarxa elèctrica –un cop finalitzats els treballs de la 22a recàrrega de combustible, iniciada el passat 27 d'octubre–, el Consejo de Seguridad Nuclear ha anunciat avui divendres que el reactor ha hagut de fer una parada no programada per un problema a l'alternador quan el procés de connexió ja es trobava al 75% de potència.

EL CATALÀ ERA LLENGUA UTILITZADA FINS I TOT PER LES REINES I PRINCESES CATALANES DEL S.XV

CONFERÈNCIA: La llengua que parlaven Caterina d'Aragó (Reina d'Anglaterra), Beatriu d'Aragó (Reina d'Hongria) i Isabel de Requesens (Virreina de Nàpols) Dijous, 13 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre Local de Plural-21: c/Cartagena, 230, 5è 1a Inscripcions: 934501300 info@plural-21.org

per CESC GARRIDO He llegit més d'una vegada que durant el segle XV, quan va tenir lloc el Compromís de Casp (1412) i es va triar com a rei a Ferran d'Antequera (1380-1416) i es va introduir a Catalunya la dinastia dels Trastàmara, la llengua de la cort va passar a ser la castellana. No pot ser així perquè sabem que Alfons el Magnànim (1396-1458), fill de Ferran d'Antequera, escrivia en llengua catalana els seus documents. També sabem que a Nàpols fins l'any 1480 es va escriure en català a la cèdula de la Tresoreria Aragonesa d'aquest regne. Està documentat que Beatriu d'Aragó (1457-1508), Reina d'Hongria, filla del rei Ferran de Nàpols (1423-1494) i néta del Magnànim, va utilitzar el català en la cèdula de la Tresoreria Aragonesa de Nàpols. A Anglaterra, d'altra banda, Joan Lluís Vives (1493-1540) ens informa que Caterina d'Aragó (1485-1536) parlava la seva mateixa llengua, i que ell era compatriota d'ella. Podria ser que la primera llengua de les filles de Ferran II el Catòlic (1452-1516) fos el català? Quina explicació té que els centenars de cartes que es van enviar la Reina d'Anglaterra i la Reina de Castella (la seva germana "Juana I de Castilla" coneguda com "Juana la Loca") hagin desaparegut? En quina llengua parlava Isabel de Requesens i Enríquez (1468-1535), Virreina de Nàpols i propietària del Palau Requesens de Barcelona? Acabaré amb una reflexió sobre quin havia de ser el pes de la Nació Catalana en aquells temps perquè regnes com els d'Anglaterra i d'Hongria busquessin casar els seus reis amb princeses catalanes. FRANCESC GARRIDO COSTA Aficionat a la història, té tres aficions més: l'enginyeria (que és del que viu), la música (ex membre del grup de Rock Hernàndez i Fernàndez, actualment toca en un grup de Rock anomenat MADS) i la muntanya (cada diumenge s'escapa a fer una excursió). Quant a la història, va estar matriculat a la Universitat Autònoma i algun dia acabarà la carrera. Ja en contacte amb Jordi Bilbeny, ha publicat articles a la web http://inh.cat com "Les Pallamos Islands", "La relació entre Caterina d'Aragó i Joana de Castella", "La llengua que parlaven els princeses d'Aragó a Itàlia" i d'altres. Veure programa complet: 1210-1303-III Cicle Falsificació Història Catalunya-PANORAMICA Veure Conferencia Inaugural d'En Jordi Bilbeny a http://vimeo.com/50914236 http://www.inh.cat/ - http://www.plural-21.org Xerra

FA 80 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ D´UN PARLAMENT DE CATALUNYA AMB UNA EXIGÈNCIA ESPECIAL DE RESPONSABILITAT COL.LECTIVA.

Avui Nació Digital ha fet un bon recordatori històric: I Macià digué: «Som en l’autèntic camí de les llibertats de Catalunya» El discurs del president de la Generalitat, Francesc Macià, per la constitució del primer Parlament de Catalunya el 6 de desembre de fa 80 anys, plenament vigent Macià, amb els diputats per Lleida, el dia de la constitució del Parlament, el sis de desembre de 1932.

Una obertura que l'ajudava a fer memòria als diputats quina era la seva escomesa: "Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!" Unes declaracions que recorden a l'actual legislatura marcada per la històrica manifestació de l'11S i el creixent sobiranisme electoral mostrat en la representació parlamentària. Per reblar el clau, la part final del discurs de Macià sembla reivindicar el plantejament del dret a decidir i l'assoliment de la gran majoria per assolir la independència: "Som, per l’unànime voler del poble, en I’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem- nos en começar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrera. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya" . La història sinó es repeteix, vuitanta anys després es recorda a ella mateixa.

WERT I EL PROJECTE D´ESPANYA IMPERIAL

Bon article d´en Partal a Vilaweb:

Hi havia qui conjecturava que el PP alleujaria la tensió després de les eleccions catalanes. Però això requeria intel·ligència i saber fer. I implicava respecte. La intel·ligència i el saber fer es fan visibles en algun racó d'aquell partit molt de temps en temps, però el respecte hi és improbable. De manera que Wert ha dinamitat tota possibilitat de reconduir la situació i ha fet esclatar un conflicte tan i tan gros que ha mogut a protestar fins i tot la Generalitat... valenciana! Wert, que s’ha de recordar que és un amic personal i molt íntim de Rajoy, mira d’endarrerir els rellotges fins al final del franquisme. Eludir les normatives de normalització lingüística que --primer el Principat, després el País Valencià amb la Llei d'ús i Ensenyament i finalment les Illes-- s’havien aprovat els primers anys vuitanta. Com si no existissen les lleis, com si no existís l'autonomia, com si no existís res de res, llevat de la seua voluntat d'espanyolització, de politització de l'ensenyament. Òbviament, tot ho presenten amb criteris ‘tècnics’. Però una sola pregunta val per a fer la prova del cotó. Més de cent mil famílies valencianes no van poder portar els fills a classe en català perquè el govern no va proveir-ne prou places. Si Wert diu que les famílies descontentes de rebre l'educació en català tenen dret a fer-se pagar, amb càrrec als pressupostos, un ensenyament privat en castellà, seria raonable que amb càrrec als pressupostos també l'estat pagàs a totes les famílies valencianes que ho volguessen l'educació en català que reclamen i no tenen. Però això no passarà mai perquè a Wert tant se li’n donen els drets dels pares, i el projecte educatiu, i l'escola, per més que gesticule quan en parla. A Wert només li importa Espanya i el seu projecte polític. Imperial. D'això es tracta i a això, inevitablement, ens enfrontem tots plegats, de la Jonquera a Guardamar i de Fraga a Maó.

BALLESTER FINALMENT TINDRÀ EL NOM D´UNA PLAÇA TAMBÉ A LA SEVA CIUTAT (BARCELONA)

Aquests dies de pre-campanya electoral i campanya electoral, potser ha passat desapercebuda una noticia que té molta importància històrica, ja que reconcilia finalment la capital catalana amb un dels seus fills il.lustres: Vicenç Albert Ballester i Camps, president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada. Aquesta era la noticia (del 24 de novembre):

La comissió de la ponència del nomenclàtor de Barcelona proposa dedicar una plaça al creador de l'estelada La plaça que haurà d'homenatjar Ballester estarà situada entre els districtes de Ciutat Vella i l'Eixample Segons la comissió del centenari de l'estelada, l'aprovació definitiva de la proposta "suposa el final d'un llarg procés" i "la definitiva reconciliació de la capital catalana amb un dels seus fills més il·lustres". Un procés per homenatjar el creador de l'estelada que va començar l'any de la mort de Ballester, el 1938, quan el llavors alcalde de Barcelona va aprovar concedir-li el nom d'un solar creat al carrer Canuda per un bombardeig feixissta. Amb tot, l'emplaçament va rebre el nom de Madrid, patint així "una doble humiliació", assenyala l'entitat. La demanda no es va tornar a fer fins el 1985, coincidint amb la publicació del llibre 'Origen de la bandera independentista', de Joan Crexell. Aquell mateix any, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va aprovar informalment recuperar la petició, però no es va acabar fent efectiva. En aquest sentit, amb la celebració del centenari de l'estelada, el 2008, la comissió organitzadora va tornar a elevar la proposta a la ponència del nomenclàtor de Barcelona, que ho va aprovar formalment aquell mateix any. Ara, quatre anys més tard, la plaça en record a Ballester supera els últims esculls, fet que per la comissió suposa "la definitiva reconciliació de la capital catalana amb un dels seus fills més il·lustres". Vicenç Albert Ballester i Camps (1872-1938) va ser president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada, la senyera amb el triangle blau i l'estel blanc, com a símbol de la lluita per la independència de Catalunya.