WERT I EL PROJECTE D´ESPANYA IMPERIAL

Bon article d´en Partal a Vilaweb:

Hi havia qui conjecturava que el PP alleujaria la tensió després de les eleccions catalanes. Però això requeria intel·ligència i saber fer. I implicava respecte. La intel·ligència i el saber fer es fan visibles en algun racó d'aquell partit molt de temps en temps, però el respecte hi és improbable. De manera que Wert ha dinamitat tota possibilitat de reconduir la situació i ha fet esclatar un conflicte tan i tan gros que ha mogut a protestar fins i tot la Generalitat... valenciana! Wert, que s’ha de recordar que és un amic personal i molt íntim de Rajoy, mira d’endarrerir els rellotges fins al final del franquisme. Eludir les normatives de normalització lingüística que --primer el Principat, després el País Valencià amb la Llei d'ús i Ensenyament i finalment les Illes-- s’havien aprovat els primers anys vuitanta. Com si no existissen les lleis, com si no existís l'autonomia, com si no existís res de res, llevat de la seua voluntat d'espanyolització, de politització de l'ensenyament. Òbviament, tot ho presenten amb criteris ‘tècnics’. Però una sola pregunta val per a fer la prova del cotó. Més de cent mil famílies valencianes no van poder portar els fills a classe en català perquè el govern no va proveir-ne prou places. Si Wert diu que les famílies descontentes de rebre l'educació en català tenen dret a fer-se pagar, amb càrrec als pressupostos, un ensenyament privat en castellà, seria raonable que amb càrrec als pressupostos també l'estat pagàs a totes les famílies valencianes que ho volguessen l'educació en català que reclamen i no tenen. Però això no passarà mai perquè a Wert tant se li’n donen els drets dels pares, i el projecte educatiu, i l'escola, per més que gesticule quan en parla. A Wert només li importa Espanya i el seu projecte polític. Imperial. D'això es tracta i a això, inevitablement, ens enfrontem tots plegats, de la Jonquera a Guardamar i de Fraga a Maó.