La Comissió de la Dignitat ha
adreçat una carta al ministre de Cultura espanyol, José Guirao, en
què reclama que es faci efectiva la transferència a la Generalitatde
determinats documents custodiats a l’Arxiu General de la guerra del
1936-39, a Salamanca. Dos mesos després de la ratificació per part del
Tribunal Suprem de la sentència de l’Audiència espanyola perquè es retornin els
papers, avisen que duran aquest incompliment davant les Nacions Unides
si no hi ha moviments. El coordinador de la Comissió de la Dignitat, Pep
Cruanyes, ha assenyalat en declaracions a l’ACN que, malgrat que el de
Pedro Sánchez sigui un govern en funcions, ‘això no l’eximeix de complir les
sentències’. Cruanyes ha explicat que recórrer a les Nacions Unides seria ‘una
manera de posar en evidència institucionalment que l’estat espanyol no compleix
les obligacions que té assumides com a membre de l’ONU’.
A la carta, a la qual ha tingut accés
l’ACN, retreuen que, dos mesos després, la sentència encara no hagi estat
executada. ‘És un deure incomplert’, assenyala la Comissió, que recorda que ‘el
retard encara és més greu, ja que afecta el deure de l’estat de fer justícia
amb les víctimes de la repressió franquista’. Insisteixen que els documents que
retenen encara a l’arxiu de Salamanca s’han de transferir de manera definitiva
i urgent.
Per Cruanyes, és un ‘acte de justícia’ i
ha suggerit al govern espanyol que, si vol fer accions ‘de lluïment’ de memòria
històrica, retorni la documentació. ‘Això seria acció de memòria històrica
efectiva’, ha asseverat el coordinador, que creu que no es pot parlar de
restituir la memòria de les víctimes del franquisme quan l’executiu ‘reté’
aquesta documentació ‘a les seves mans’. ‘Emprendrem les accions que calgui en
compliment de la llei de memòria’, ha dit.
Reclamen, per tant, la restitució dels
fons acordats per la comissió mixta, també els documents de justícia i d’ordre
públic i la transferència de la documentació corresponent a departaments de la
Generalitat localitzada a l’arxiu militar d’Àvila. D’acord amb què estableix
l’Estatut d’Economia vigent i en compliment de la memòria històrica, reclamen
la transferència a la Generalitat la gestió dels arxius del govern civil i de
la brigada d’ordre públic franquista, per garantir que els ciutadans accedeixin
a la documentació de la repressió franquista.
Entre la documentació reclamada també hi
ha la restitució dels documents requisats d’ajuntaments catalans. ‘No té cap
mena de sentit que avui es tingui informació requisada, com ara el llibre
d’actes de les sessions municipals de l’Ajuntament de Sort’, ha denunciat
Cruanyes.
El coordinador de la Comissió de la
Dignitat també ha posat damunt la taula la possibilitat que el govern reclami
als tribunals que executin la sentència. Aquesta no és la primera missiva
enviada per la Comissió al ministre, a qui ja es van dirigir quan va ser
nomenat. Cruanyes ha denunciat que, en aquell moment, els va instar a parlar-ne
més endavant, però no va passar.
