dijous, 28 de febrer del 2013

CONCOMITÀNCIES I SEMBLANCES ENTRE SERVET I "CERVANTES".

3r CICLE DE CONFERÈNCIES
SOBRE LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA:

ELEMENTS PER A UNA VERITABLE
HISTÒRIA DE LA NACIÓ CATALANA
Del 4 d'octubre fins al 21 de març a la seu de Plural 21
Vint-i-unena conferència de les 24 que té tot el Cicle




ESTEVE RENOM

CONCOMITÀNCIES I SEMBLANCES
ENTRE SERVET I 'CERVANTES'














Dijous, 28 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre Local de Plural-21: c/Cartagena, 230, 5è 1a             
Inscripcions: 934501300 info@plural-21.org

CONCOMITÀNCIES I SEMBLANCES
ENTRE SERVET I 'CERVANTES'

per ESTEVE RENOM


Servet i 'Cervantes', dos "personatges" amb dues biografies oficials plenes de buits, d'incerteses, de misteri. Plenes de punts controvertits sobre fets tant transcendentals com és ara el lloc de naixença. Teories d'uns i d'altres que no acaben de convèncer. I després, tots dos amb el nom de Miquel. Es pot afirmar també, i en això coincideixen les biografies formals, que alguna cosa els feia amagar la pròpia personalitat, els propis orígens. La causa d'això, en Servet, sembla clara: les seves idees religioses heterodoxes, qualificades al seu temps d'herètiques i per les que va ser executat en una foguera. En 'Cervantes', la causa no està tant clara. Oficialment es parla del seu origen jueu, del seu origen morisc,... Es podria pensar en alguna altra causa?

L'amagar-se i el nom és el que es pot afirmar amb certesa que hi ha de comú entre aquestes dues "figures històriques". Però, més enllà d'això? Hi podria haver alguna relació més directa per sobre del mig segle que separa les seves vides segons les dades oficials: Servet, 1509 (o 1511)-1553, i 'Cervantes', 1547-1616? Se'm va acudir d'anar relacionant els possibles punts de contacte entre aquests "prohoms" a partir dels viatges que se'ls atribueixen, de quina diuen és la seva ciutat més admirada,... D'una manera intuïtiva, sense pretendre anar més lluny, conscient dels meus limitats coneixements, basant-me només amb les dades que els biògrafs oficials donen per bones. Això és el que exposaré en la conferència.

El resultat són alguns elements que podrien permetre de pensar en un lligam més directa entre aquests "personatges". Es tracta només de simples coincidències? No pretenc ni puc provar res, sinó només mirar aquests homes des d'un punt de vista diferent. També he de dir que no he pogut dedicar-hi tot el temps que hagués volgut i que, per tant, es tracta només d'un primer esbós sobre el tema dels possibles contactes entre el metge, científic, teòleg i erudit, i 'el millor escriptor en llengua castellana'. En tot cas, és una primícia que m'agradarà compartir... i invitar a aprofundir.


ESTEVE RENOM LLONCH
Soc llicenciat en dret i especialitzat en dret de l'Administració. Amb això vull deixar ben clar que no soc historiador. Tot amb això m'agrada molt la història, especialment la història del nostre país, i soc afeccionat a llegir llibres d'història. Em vaig apassionar amb l'Institut Nova Història i amb tots els àmbits de recerca que tenen endegats, i em vaig trobar llegint amb deler els llibres i treballs que s'hi fan i atrevint-me a vegades a donar alguna opinió que se m'acudia. Conscient de les pròpies limitacions de temps i de tot tipus, m'he acotat el que jo pugui anar indagant a l'àmbit de Servet-'Cervantes'

dimecres, 27 de febrer del 2013

PROPOSTA D´INSUBMISSIÓ FISCAL A 40 MUNICIPIS CATALANS.

Proposta per la insubmissió fiscal a uns 40 municipis

Una quarantena d'ajuntaments votaran en els pròxims mesos si exerceixen o no la insubmissió fiscal. El primer serà el de Vic. Els 48 regidors que té Solidaritat per la Independència presentaran mocions als seus municipis per ingressar els impostos que cobren a l'Agència Tributària de Catalunya i no a la Hisenda estatal. La campanya, aprovada per l'Associació de Municipis per la Independència, es presenta en una primera fase a Vic, Tàrrega, la Garriga, Arenys de Mar i l'Espluga de Francolí, entre d'altres.


 L'elecció de Vic per iniciar la campanya no és casual: l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, és justament el president de l'AMI, que ja va votar per unanimitat que “tots els municipis adherits ingressin els impostos dels seus treballadors (IRPF) i l'IVA a l'Agència Tributària catalana”. Avui el regidor de SI a Vic proposarà la moció a la Junta de Portaveus i el pròxim 4 de març es votarà en ple. Uriel Bertran, secretari general de SI, reivindica que “si tots els ajuntaments fessin insubmissió fiscal obririen un debat important, i facilitarien que autònoms i empreses continuessin el camí”.

dijous, 14 de febrer del 2013

IMPOSEN ELS TOROS A CATALUNYA.

Les lleis espanyoles prevalen sobre les catalanes, no hi ha més a dir. per tant aquó podem fer el que sigui que si volen poden fer lleis a Madrid i deixen sense cap possibilitat les que ja s´han aprovat a Barcelona.
Cadascú pot fer la seva lectura, pero a Madrid han deixat clar que els "seus" símbols no es poden tocar i els toros continuaran, malgrat les campanyes aquí i a diferents llocs d´Europa contra la tortura d´animals:



 

Com imposaran els toros a Catalunya?

La llei espanyola prevaldrà per damunt de la catalana · El conflicte de competències l'haurà de resoldre el Constitucional · Ho analitzem amb el jurista López Bofill
van abolir a Catalunya l'any passat, després de la ILP aprovada pel parlament. Ara una altra ILP tramitada al congrés espanyol vol que es declarin Bé d'Interès Cultural, cosa que significa un nou xoc amb la sobirania catalana. El parlament té competències per regular sobre la protecció dels animals, de manera que cap llei espanyola no hauria d'invalidar una decisió del parlament, però de què serveix la competència catalana si hi interfereix el congrés espanyol?Si la ILP s'accepta al congrés espanyol i s'aprova la llei, també s'aplicarà a Catalunya, perquè prevaldrà respecte de la llei catalana, segons que explica el jurista Hèctor López Bofill. Explica que ací hi ha conflicte de competències: una llei catalana que aboleix les corregudes de toros i una llei espanyola que les declara Bé d'Interès Cultural, i de retruc, estableix que s'hauran de promoure a tot l'estat espanyol.
Segons López Bofill, 'es pot considerar que en aquest cas opera la competència en matèria de cultura, que és justament l'únic supòsit de concurrència perfecta. És a dir, és una matèria en què, en principi, legisla la comunitat autònoma, però que si també hi legisla l'estat, la norma estatal pot desplaçar la norma catalana i prevaler-hi'.
L'única via, recórrer al Constitucional
En aquesta situació, l'única cosa que podria fer el govern de la Generalitat seria recórrer al Tribunal Constitucional, que precisament ara té damunt la taula la llei catalana de protecció dels animals, que fou objecte de recurs pel PP. L'única via per evitar la nova llei espanyola, doncs, seria que el TC la declarés inconstitucional, per a la qual cosa podrien passar anys, si és que arribés a fer-ho.
Si el congrés espanyol aprovés la llei, qualsevol empresari podria organitzar una correguda de toros en alguna plaça de Catalunya. La Generalitat podria obrir-li un expedient sancionador pel fet de vulnerar la llei catalana, i l'empresari podria recórrer al jutjat contenciós administratiu contra aquest expedient. El fet més probable és que el jutjat plantegés una qüestió d'inconstitucionalitat i el conflicte de competències arribés al Tribunal Constitucional.
Mentrestant, vigiria la llei espanyola
Durant aquest procés, que seria llarg, es mantindria en vigor la llei espanyola, que no es pot suspendre, a diferència de la catalana: 'Si el parlament aprova una llei i l'estat hi presenta un recurs, opera la suspensió automàtica de la llei catalana per un mínim de cinc mesos. Això no passa amb la llei de l'estat, que continua en vigor si la Generalitat la impugna. És una diferència significativa i perjudicial per a Catalunya', diu López Bofill.
On és, doncs, la sobirania del Parlament de Catalunya? 'El parlament no és sobirà, d'acord amb el sistema espanyol', diu el jurista. 'El parlament té autonomia, i l'estat no pot interposar-se en l'àmbit de competències de la Generalitat, però en última instància, quan hi ha un recurs, el Tribunal Constitucional decideix si l'estat s'hi interposa o no. Sense oblidar la diferència processal esmentada, que és que mentrestant s'aplicarà la llei espanyola.'
En mans del TC
Arribats al Constitucional, la resolució del conflicte és a les seves mans, 'que sempre podria fer una interpretació àmplia de les competències de l'estat' i, per tant, això no asseguraria el restabliment de la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya.

dissabte, 9 de febrer del 2013

L´EDUCACIÓ A FINLÀNDIA .


 Un bon vídeo sobre educació i ensenyament, hi ha algunes comparacions amb els sistemes nòrdics que ens poden fer pensar bastant.
Bon programa de La Sexta:




http://www.lasexta.com/videos/salvados/2013-febrero-3-2013020300007.html

dimarts, 5 de febrer del 2013

A RAFAEL LUNA (PP) LA BANDERA (ESPANYOLA) NO LI DEIXA VEURE EL PAISATGE.

Hi ha dies que ens cansem de llegir declaracions surrealistes de diferents "personatges" polítics i/o mediàtics.
En aquest cas no ens podem estar de contestar al polític del PP Sr. Luna:

Entenem que s´embolcalli diàriament en la bandera espanyola que li tapa fins i tot els ulls i no li deixa veure res més, però no podem passar que s´excusi en "l´independentisme" ni en el que ell diu "menyspreu dels catalans cap a la resta d´Espanya", per explicar el descens de turistes ESPANYOLS a les Terres de l´Ebre i Costa Daurada.
Sr. Luna: més val que expliqui als seus amics del partit PP que les Terres de l´Ebre i la Costa Daurada necessiten una línia fèrria NORMAL. Necessiten acabar amb la via única que segueix IMMUTABLE a la zona de Vandellòs.
Sr. Luna no s´excusin (tots els del PP) dient que això és una zona difícil de relació entre Catalunya i València. No, estem parlant d´una zona interna de Catalunya (Cambrils- Ulldecona)on la RENFE no fa cap inversió i continuem amb via única com al S. XIX dintre d´una Europa del S. XXI.    
Expliqui Sr. Luna perquè l´autovia de Torredembarra cap a les Terres de l´Ebre s´acaba abans d´arribar a l´Ametlla de Mar i expliqui perquè l´enllaç de l´autopista amb l´autovia a Torredembarra per anar cap a les Teres de l´Ebre és un nyap.
Expliqui Sr. Luna perquè una part de Costa Daurada i les Terres de l´Ebre estan totalment deixades de la mà de déu (en llenguatge col.loquial) en transports i infraestructures (i no ens posem en el "corredor mediterrani" que encara la nostra crítica seria pitjor.
I expliqui perquè ha baixat el turisme espanyol (aquest que vostès en diuen "intern") en relació a la situació econòmica i com pensen vostès que governen (que a vegades no ho sembla) millorar la situació.
Vostè no s´ha passejat fa molt temps per les Terres de l´Ebre (a excepció d´actes de campanya), en cas contrari no diria el que diu.
 Treguis la bandera dels ulls Sr. Luna ¡¡¡  



El PP creu que el separatisme espanta el turisme

El diputat Rafael Luna denuncia un "descens de turistes de la resta d'Espanya cap a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre" i en culpa CiU i ERC

Rafael Luna defensant la seva espanyolitat. Foto: PPC

El diputat al Parlament per Tarragona Rafael Luna (PPC) ha denunciat aquest dilluns, a través de l'Oficina Parlamentària, que "la política separatista que duu a terme el Govern de CiU i ERC esta contribuint al descens de turistes de la resta d'Espanya cap a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre". Luna ha assegurat que, fins ara, aquests indrets "han estat pioners en turisme procedent de la resta d'Espanya, que sempre ha estat potent".

Segons el diputat, la crisi econòmica comporta una reducció dels dies d'estada "però no provoca una fugida dels turistes", per la qual cosa considera que són "les polítiques de menyspreu cap a la resta d'Espanya de CiU i ERC les que estan portant aquesta fugida". El diputat popular ha recordat també que, a Catalunya, "el turisme té a dia d'avui un impost que no tenen altres comunitats autònomes, i que contribueix a la fugida d'aquests turistes cap a d'altres indrets".

Finalment, Luna ha explicat que "aquestes polítiques de CiU i ERC comporten aquest descens turístic i, a més, divideixen i fragmenten la societat catalana i el seu teixit empresarial".

dissabte, 2 de febrer del 2013

FINS I TOT EL T.C. AVALA EL RETORN DELS "PAPERS DE SALAMANCA".

El TC avala el retorn dels Papers de Salamanca

Desestima un recurs contrari de Castella i Lleó

Papers de Salamanca recuperats per la Generalitat en anteriors exercicis. Foto: ACN

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha desestimat el recurs interposat per la Junta de Castella i Lleó contra la llei de restitució a la Generalitat dels 'papers de Salamanca'. La sentència avala el retorn dels documents confiscats durant la Guerra Civil i custodiats a l'Arxiu de Salamanca. La Junta de Castella i Lleó defensava que la Llei aprovada el 2005 pel govern de Zapatero posava en perill la funció social de l'Arxiu de Salamanca. Per contra, l'alt tribunal descarta que es tracti d'una "privació arbitrària o irracional" per a l'arxiu i considera que el restauració dels documents als seus propietaris té un "interès constitucionalment legítim".
 


Part de la documentació ha anat tornant a Catalunya des del 2006, després de 25 anys de reclamacions. Malgrat això, encara queda pendent el retorn de diversos lligalls a entitats i particulars i també documentació municipal dels ajuntaments de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic, que encara es troben al fons de l'Arxiu de Salamanca.


El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, es va comprometre l'abril passat a retornar els 'papers de Salamanca' que pertanyen a particulars abans del 30 de juny.


Fonaments de la sentència


Segons la sentència del Constitucional, la decisió del legislador "democràticament elegit" de contribuir a "donar satisfacció a institucions o ciutadans que van patir, directament o a través dels seus familiars, les conseqüències de la Guerra Civil no pot constituir, en cap cas, una decisió arbitrària o irracional". L'alt tribunal reconeix la "legitimitat" de la decisió de "reparar algunes de les conseqüències de la Guerra Civil mitjançant la restitució dels documents en el seu dia confiscats".


De fet, considera que "la protecció de l'interès dels propietaris originaris o dels seus successors de recuperar allò que en el seu dia els va ser incautat" constitueix un "interès constitucionalment legítim" i, per tant, es pot considerar "preeminent" davant d'altres interessos. Així, la sentència descarta que la llei suposi una "privació arbitrària o irracional" de la finalitat que compleix l'arxiu.


El TC considera que la Junta de Castella i Lleó no acredita que la devolució dels originals i la conservació d'una còpia a l'arxiu provoqui que aquest no pugui complir amb la seva funció, que queda "salvaguardada".