SÀHARA: ELS COOPERANTS, EL GOVERN ESPANYOL I EL REFERÈNDUM PER L´AUTODETERMINACIÓ.

El Govern espanyol continua amb la seva política exterior provocadora de sempre: problemes amb l´Iran, problemes a Cuba, ara problemes al Sàhara... Com si no tinguin ells prou problemes a casa per resoldre. El cas de la "repatriació" dels cooperants als camps de refugiats saharauis ratlla el surrealisme: diuen que tenen "indicis" d´un possible segrestament "d´espanyols". És estrany que no l´hagin tingut a Siria, a Mauritaria, al Mali, al Marroc, a Egipte, al Iemen o altres països amb un index altíssim de conflictivitat. Això obre dues explicacions: els Governs espanyols no han tractat mai bé als sahrauis (ex-colònia)i l´altra que molts cooperants son en el fons depenents del AECID (Oficina Española de Coperación Internacional para el Desarrollo), aquests són els veritables amos del tema i els que diuen amb qui i com s´ha de cooperar (i els saharauis no toquen). I seria ben fàcil: donar el vist-i-plau al referèndum per l´autodeterminació plantejat des de fa 35 anys i encallat gràcies al rei del Marroc, les monàrquies àrabs i la miopia espanyola.

Las asociaciones prosaharauis manifiestan su rechazo a retirar a los cooperantes de los campos de refugiados Las principales asociaciones españolas con presencia en los campamentos de refugiados saharauis de Tinduf (Argelia) han manifestado su rechazo a retirar a los cooperantes, lo que supondría "ceder al chantaje" de los grupos violentos. Fuente: Agencias Los grupos prosaharauis responden así a la decisión del Gobierno español de enviar un avión militar a Argelia para repatriar a doce cooperantes españoles, dos franceses y un italiano ante los "indicios" de posibles acciones terroristas contra ciudadanos extranjeros. "La inseguridad que pueda existir en estas regiones del mundo, por muy real que sea, no puede ser la justificante para ceder al chantaje y dejar abandonadas a sus suerte a decenas de miles de refugiados que sus vidas dependen totalmente de la presencia y el sacrificado trabajo de los cooperantes y gente solidaria con y para ellos", indican las asociaciones firmantes en el comunicado. Entre los grupos que suscriben la declaración está la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara (CEAS-Sáhara), Mundubat, Médicos del Mundo o la Federación de Instituciones Solidarias con el Sahara (FEDISA). Precisamente el presidente de CEAS-Sáhara, José Taboada, ha explicado que otras organizaciones se irán sumando a la declaración en las próximas horas. "Nosotros seguimos adelante. Ese es el mensaje. Seguimos en los campamentos", ha afirmado Taboada, en declaraciones a Europa Press. La evacuación ha sido voluntaria, ya que España no tiene jurisdicción en Argelia ni en las zonas administradas por el Frente Polisario, pero Taboada ha recordado que la mayoría de los cooperantes presentes en los campamentos de refugiados saharauis trabajan en proyectos financiados por la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), dependiente del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, por lo que "la recomendación de abandonar la zona es prácticamente un imperativo". En la declaración, los grupos prosaharauis destacan que tras el secuestro de Ainhoa Fernández, Enric Gonyalons y Rosella Urru, recientemente liberados, "se han fortalecido las condiciones de seguridad (...) minimizando los posibles riesgos". "Reiteramos nuestra confianza absoluta en las medidas y medios que las autoridades de la República Árabe Saharaui Democrática han adoptado para la protección y seguridad de los cooperantes", indican. Además, las asociaciones advierten de que "cualquier retirada de los cooperantes no justificada tendría repercusiones muy negativas sobre la situación de los refugiados saharauis". Por último, los firmantes sostienen que "lo sucedido no hace sino reiterar la necesidad de una acción política y diplomática más decidida para poner fin a la situación de injusticia que padece el pueblo saharaui desde hace más de 35 años". "Esta solución pasa inexorablemente por el fin de la ocupación de su país por Marruecos y por el libre ejercicio del derecho de autodeterminación", sostienen.

LES VICTIMES QUÍMIQUES DE BHOPAL ES FAN SENTIR EN LA INAUGURACIÓ DELS JJ.OO.

Durant dècades el sector nuclear s´ha distingit per la manca absoluta de respecte per la població que hi viu prop de les seves centrals nuclears. Això ha passat també amb les multinacionals del sector químic. Un dels casos més recordats és el cas de la Union Carbide a Bhopal (India)amb unes 800.000 persones afectades directament (mort o malformacions) i indirectament (diverses afeccions), amb indemnitzacions ridícules. Amb la inauguració dels Jocs Olímpics (també patrocinats per la Dow Ch.)s´han fet sentir: La imatge és dels nens/nes amb discapacitats afectats per l´accident químic de Bhopal, que simulen unes olimpiades.

La traducció de la noticia al castellà (no tenim la de català i no tenim temps per fer-la ): Las víctimas de Bhopal organizan una contramanifestación durante los JJOO Los niños indios que nacieron con una discapacidad tras el accidente químico de Bhopal en 1984 participarán el jueves en unos "Juegos Olímpicos especiales" para protestar contra la presencia de Dow Chemical entre los patrocinadores de Londres-2012, informaron este martes los organizadores. Una nube de gas tóxico que se escapó de la planta de pesticidas del grupo estadounidense Union Carbide causó miles de muertos y enfermos en Bhopal (centro India). Se trata de la peor catástrofe industrial de la historia. La compañía estadounidense Dow Chemical compró Union Carbide en 1999 y rechaza toda responsabilidad en el asunto. Los organizadores de esta contramanifestación indicaron que el evento tendrá lugar en un campo de deportes de Bhopal, a tiro de piedra de la fábrica, para recordar las consecuencias del accidente en la contaminación ambiental. Un centenar de niños con discapacidad mental o física participarán en un torneo de fútbol, a paso "asistido" y a paso de "cangrejo", que consiste en desplazarse con las manos para aquellos que no pueden mantenerse en pie. "Hacemos esto sobre todo porque Dow está tratando de encubrir sus crímenes", indicó a la AFP Rachna Dhingra, portavoz de un grupo de cinco víctimas del desastre químico. "Creemos que es irónico el hecho que un grupo que tiene personas con discapacidad en Bhopal patrocine los Juegos Olímpicos", añadió. Al menos 3.500 personas murieron, especialmente por asfixia los primeros días después de la fuga de gas, la noche del 3 de diciembre de 1984. Unas 15.000 murieron a causa de enfermedades relacionadas con la inhalación del gas. Hasta 800.000 personas se vieron afectadas de una manera u otra por el accidente, según cifras oficiales.

EL FOC DE L´EMPORDÀ OBRE REFLEXIONS.

El foc de l´Empordà ha estat molt fort, és una llàstima que es puguin cremar més de 13.000 ha davant la impotència de tothom. Però hem de ser molt conscients que estem a la Mediterrània i això inclou un clima molt especial, amb un bosc molt fràgil i a vegades poc cuidat i amb alguna gent negligent i altra que ja li agrada destruir per destruir i fer mal. Tot plegat, molt perillós, si afegim les retallades. Hem de valorar més el país que tenim, el patrimoni natural (i també el cultural i històric) que tenim és molt important i li hem de donar la inportància que té i tenir-ne cura.

Voldriem que tothom (sense cap demagògia)pugui fer una reflexió sobre les condicions dures en què viu la pagesia i la ramaderia al nostre país, el despoblament i la manca de perspectives econòmiques en algunes zones rurals del nostre país i les conseqüències per la cura del bosc en algunes comarques. També voldriem fer una reflexió sobre la inconveniència d´algunes retallades i la responsabilitat dels que cremen (no ens estem referint als pagesos). No podem estar satisfets d´un estiu en que (sense arribar a la meitat)ja hem vist cremar milers d´hectàrees a Rasquera, a València i a l´Empordà. I tant important és que es cremi Rasquera, València o l´Empordà. La reflexió positiva (sense cap demagògia) és que molta població del país s´ha afegit a ajudar en el que es pugui. Això és impagable. Gràcies a tothom que ha ajudat i als bombers i ànims a les persones afectades, no és fàcil perdre ramats, collites i maquinària (no només pel valor econòmic). La reflexió negativa (també sense cap demagògia) és el tractament d´una part (es dirà que petita)de tuiters espanyols aprofitant l´incendi per demostrar allò que en diuen "catalanofòbia" o repetir els comentaris que els duen dia sí i dia també un parell de TV, una ràdio i tres diaris dels quals no mereixen que es digui el nom. Esperem que s´apagui l´incendi i que puguem estar preparats per qualsevol acció en defensa del nostre patrimoni natural, historic o cultural.

EL PP CONTRA ELS SÍMBOLS DELS ALTRES.

La noticia ens dóna una idea del que realment és important per a ells (denunciar els símbols dels altres). Diuen que els interessa la economia (ja ho hem vist que poden fer amb 17 anys de govern al País Valencià o a Bankia en un any), crear llocs de feina (estan en 24% d´atur oficial)o la representació exterior de les empreses espanyoles (millor que no ho facin amb els ambaixadors que tenen). Tot és una comèdia, el PP només vol denunciar el símbols dels altres (com el cas "de la bufanda") i engrandir al màxim els símbols propis (espanyols): exigències a TV3 per tenir més hores de futbol de " la roja" o el bàsket (Gasol inclòs) a les Olimpíades. Més opi si us plau ¡¡¡ (deia un article, molt sensat d´aquests dies). Estem d´acord amb SI, no podem permetre les multes il.legals:

SI porta a la Fiscalia les multes per les bufandes independentistes Solidaritat denuncia delegada del govern espanyol a Madrid El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha acompanyat aquest migdia el militant de la formació Sergi Massó, per denunciar a la fiscalia la multa que li ha estat imposada lluir una bufanda independentista a la final de Copa entre el Barça i el Bilbao. Massó ha interposat la denúncia a la Fiscalia Superior de Catalunya contra la delegada del govern espanyola Madrid, Cristina Cifuentes, que signa la sanció administrativa imposada. Bertran considera que aquesta multa, a més de ser "il•legal, és una mostra de l'espanyolisme més ranci del PP”. "Tenim tota la raó per denunciar la delegada Cristina Cifuentes a la Fiscalia per usar el seu càrrec públic per perseguir els catalans en el que entenem com un acte de xenofòbia anticatalana”, ha sentenciat Bertran. De fet, SI considera la sanció com un "atac a l'ordenament jurídic"

LA CRISI NO POT AMB LA CULTURA POPULAR.

Al diari "Ara" i a Vilaweb, trobem avui una bona noticia: un dossier que assegura que la cultura popular aguanta bé la crisi. Endavant. La crisi no pot amb la cultura popular

No ens haurem d’esforçar gaire aquesta vegada per titular l’editorial. Ens ve donat pel diari Ara que, a portada, anuncia un detallat informe entorn del fenomen de les tradicions festives que, segons dades del Departament de Cultura de la Generalitat, malgrat la situació econòmica, té la capacitat de mobilitzar 260.000 persones en un cap de setmana. “Les entitats han patit una retallada a les subvencions, però la crisi no pot amb la cultura popular”. El reportatge afirma que hi ha 150.000 persones que viuen amb l’agenda condicionada per la tradició, a les que es sumen les que participen en alguna festa i a les activitats de la xarxa associativa. El sardanisme mou més de vint-i-quatre mil participants, uns altres vint mil les cercaviles geganteres i una xifra semblant els castellers, el cant coral mobilitza unes 35.000 persones, el conjunt del teatre amateur (amb ell pastorets, passions i pessebres vivents) aconsegueix una xifra de 16.000 participants, entre actuants i espectadors... El dossier demostra fins i tot que molts dels entrevistats estan “enganxats” a la festa. El Director General de Cultura Popular i Tradicional, Lluís Puig, apunta les raons de l’èxit: “ens hem passat més de trenta anys recuperant el carrer amb la cultura popular, reinventant-la i reconstruint-la, després dels anys de prohibició franquista”.

NO ESTEM D´ACORD AMB LES RETALLADES DEL GOVERN ESPANYOL.

La presentació d´ahir del pla d´ajust del PP, ens sembla totalment ideologitzat. És evident que hi ha una pressió europea, però no s´entèn gaire que es treguin competències dels ajuntaments (els menys endeutats, en general, encara que hi pugui haver casos particulars)i es puguin passar a les Diputacions (amb moltes situacions dubtoses als seus comptes). LES ADMINISTRACIONS MÉS ENDEUTADES SÓN LES DE L´ESTAT, ja està bé de dir mentides i carregar la culpa als Ajuntaments i CCAA. Tampoc s´entenen aspectes com la reducció en els subsidis d´atur, dient que "estimularà la recerca de feina". Caldria veure els ex-dirigents dels grans partits polítics i grans empreses (ara amb jubilacions daurades) com busquen feina al mercat laboral. Tampoc s´entèn la retallada de paga de Nadal als funcionaris (a més a més que deu ser inconstitucional), no es pot posar tothom al mateix sac i retallar. A Catalunya concretament ja fa temps que es retalla en aquest sector. Tampoc ens sembla gaire bona idea l´augment de l´IVA, que ho encarirà tot. En algunes altres coses hi podriem estar una mica d´acord, sempre que s´haguessi depurat responsabilitats del sector bancari (el cas de Bankia, ens sembla escandalós i també li sembla escandalós a mitja Europa, l´altra mitja no diu res perquè desconeix "la magnitut de la tragèdia"). Tampoc s´ha depurat responsabilitats dels polítics que han fet de pont en aquesta tragèdia, ni en els administradors que han fet auditories falses. Ni s´ha demanat cap responsabilitat als dirigents del Ban d´Espanya. Tot aquest sector ha quedat exclós de cap responsabilitat. I sembla que l´ajust ha de caure sobre els sectors anomenats "treballadors i classes mitjanes". Tampoc hi ha hagut cap investigació transparent sobre els diners evadits a paradisos fiscals, ni els defraudats (molts d´ells per persones que s´omplen la boca amb la paraula "España" cada frase que diuen). COM QUE AQUESTA DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS NO S´HA FET, NO PODEM ESTAR D´ACORD AMB LES RETALLADES (DEL PP O DE QUI SIGUIN). El que es va veure ahir a Madrid és evident: xiulades dels treballadors de la mineria als sindicats majoritaris i al vespre càrregues policials contra els treballadors de la mineria. No sabem que dirà la història de nosaltres, suposem que no entendran res. Tampoc entendran al PP, que son capaços de dir una cosa i la contrària en molt poc espai de temps, i a més "amb alegria". L´enllaç va bé recordar-lo: http://www.naciodigital.cat/noticia/44628/quan/rajoy/criticava/zapatero/disbarat/apujar/iva

CENTRALS NUCLEARS: EL GOVERN ESPANYOL NO N´APRÈN.

Després de Fukushima i de saber que "no es pot amagar el que va passar sota el paraigua del desastre natural", pensàvem que hi ahuria algun gest en relació a algunes centrals nuclears. Però constatavem i continuem constatant que el Govern espanyol NO HA APRÈS RES i encara més, no és capaça d´aturar els peus a les seves empreses protegides, encaminades sempre a tenir més beneficis a costa de la seguretat de les persones. Garoña n´és el darrer exemple. Va bé llegir l´article de X. Garcia publicat al Punt- Avui que us proposem a continuació. L´article comença fent una introducció sobre Mario Gaviria, tot un personatge navarrès (un històric) que és capaç de reunir al millor de l´estat i fer un document. Evidentment el Govern espanyol va fer l´orni.

Els, diguem-ne, tenors d'aquest concili (començant pel mateix Mario Gaviria, amb els catalans Santiago Vilanova i Pep Puig, els bascos José Allende i Sabino Ormazábal, el murcià Pedro Costa Morata, l'alacantí José M. Perea, l'extremeny Juan Serna, el madrileny Juan Manuel Naredo, els aragonesos Jerónimo Blasco, Víctor Viñuales i Javier Celma, els també navarresos Juan Ignacio Ursua i Javier Tuñón, així com Carlos Bravo, de Greenpeace, entre tants altres) van armar una sarabanda d'iniciatives, concretades finalment en el document Diez argumentos para cerrar Garoña y desnuclearizar España y Europa, presentat a Tudela i a Saragossa davant la premsa. El que són les coses: just una setmana després d'aquestes reunions, el govern espanyol, el passat 3 de juliol, publicava al BOE l'ordre per la qual atorgava a l'empresa de Garoña, Nuclenor (Endesa i Iberdrola), concessió per explotar fins al 2019 la planta nuclear, revocant la decisió del 2009 del govern Zapatero, per la qual se n'ordenava el tancament el 2013. Els qui ja feia alguns anys que contemplaven aquest panorama (el mateix Gaviria, la gent d'Ecologistas en Acción i Greenpeace) intuïen, gairebé amb total seguretat, que el PP, altre cop regnant, facilitaria aquest allargament d'explotació a la propietat de Garoña, prescindint de les lliçons que ha calgut aprendre de Fukushima, com han après els alemanys, que en deu anys han acordat tancar tots els reactors nuclears. Aquí no. es veu que no els fa res exposar els milers d'habitants de tota la vall de l'Ebre (set o vuit autonomies), amb els seus recursos naturals i agroalimentaris, que quedarien permanentment fora d'ús i de mercat en el cas, no improbable, d'una fuita radioactiva. Com han dit els històrics del moviment antinuclear, ens podríem estalviar aquesta temeritat, perquè el tancament de Garoña no afecta el potencial de producció elèctrica espanyola, àmpliament excedentari actualment. Però, com sempre, una cosa és el benestar de les poblacions i els espais agrícoles i naturals i l'altra, l'insaciable vici d'acumular beneficis. * Article publicat al diari El Punt-Avui

L´OMS ADVERTEIX SOBRE EL PERILL DEL MERCURI EN COSMÈTICS.

L'OMS adverteix sobre el perill del mercuri en els cosmètics. (Extracte de l´article a Ecodiari). Tot i que està prohibit en els blanquejadors de pell i desmaquillants d'ulls a molts països, hi ha informes que aquests productes estan disponibles per als consumidors i es venen per Internet La presència de mercuri en els desmaquillants d'ulls pot tenir efectes molt greus per a la salut.

Moltes cremes i sabons per aclarir la pell contenen algunes formes de mercuri com a agent actiu. No obstant això, el mercuri és perillós per a la salut ja que pot causar dany als ronyons i també erupcions, decoloració de la pell i cicatrius, així com una reducció de la resistència de la pell a les infeccions bacterianes i fúngiques, segons ha assenyalat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu full informatiu de juny de 2012. L'Organització Panamericana de la Salut / Organització Mundial de la Salut (OPS / OMS) recomana als Estats Membres informar el públic sobre els productes blanquejadors de la pell que contenen alguna forma química o compost de mercuri i sobre els riscos associats amb les exposicions a les diferents formes de mercuri. El mercuri és un ingredient comú que es troba en sabons i cremes per aclarir la pell. També es troba en altres cosmètics, com ara màscares per a ulls i productes de neteja del maquillatge d'ulls (desmaquillants). Les cremes i sabons per aclarir la pell s'utilitzen sobretot a països d'Àfrica i Àsia. També, són d'ús freqüent en poblacions d'Europa i Nord-amèrica. Conclusions Els productes per aclarir la pell que contenen mercuri són perillosos per a la salut i com a resultat han estat prohibits en molts països. No obstant això, hi ha informes que aquests productes continuen estant disponibles per als consumidors, i que es venen per Internet. Per exemple, el Departament Estatal de Serveis de Salut de Texas va informar el setembre de 2011 sobre la disponibilitat d'una crema de bellesa que conté mercur. Cal cridar l'atenció del públic sobre els tipus de productes i els productes específics que contenen mercuri i els riscos associats amb l'exposició al mercuri. L'enquesta de 2011, esmentada anteriorment, estableix que "Els consumidors s'inclinaven per les opcions conegudes de productes lliures de mercuri en aquells països que tenien els segells del govern i/o reglamentació sobre el contingut de mercuri". S'ha de proporcionar informació sobre alternatives, ja que els productes per aclarir la pell que no contenen mercuri poden contenir altres substàncies perilloses.

FRANCESC MACIÀ I "LA ROJA".

Com que ens estimem la història i no els manipuladors, també creiem adequat el record d´en Francesc Macià a la ciutat de Barcelona. És evident que hi ha altres als quals això no els interessa, tot el contrari. Suposem que per això molts seguidors de "La Roja" s´esforcen tant a destacar que "són espanyols" i a destacar els seus símbols (àligues i creus incloses)i actuar contra els símbols dels altres. Us afegim la foto (d´en Bernat Ferrer/Nació Digital)del monument a Macià pintat pels de "La Roja" (quatre dies després continua pintat)i l´article del diari digital. Segons l´Ajuntament de Barcelona: Macià s'haurà d'esperar

El monument al president de la Generalitat Francesc Macià ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona va aparèixer dilluns, l'endemà de la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa, amb una ostentosa pintada amb la paraula "España ". Quatre dies després, la pintada continua al mateix lloc, i tot sembla indicar que s'hi estarà encara uns dies més. L'Ajuntament de Barcelona, encarregat de mantenir neta la via pública de la capital catalana, informa a Nació Digital que, en tractar-se d'un monument, "requereix una neteja especial". Per tant, no pot ser una brigada qualsevol de BCNeta la que esborri la pintada, sinó que l'operació és responsabilitat de "neteja de monuments". El consistori explica que està treballant perquè "la setmana vinent" el monument pugui tornar a lluir com el va dissenyar Josep M. Subirachs el 1991. Fet en pedra de travertí i concebut com una escala invertida recolzada sobre una peanya trocopiramidal, el monument simbolitza la projecció del país cap al futur, ben ancorat en les seves arrels. A la peanya s'hi pot llegir la frase que el propi Macià va pronunciar el 1932: "Així heu de voler Catalunya / com tantes vegades jo l'he promesa al poble: / políticament lliure, / socialment justa, / econòmicament pròspera / i espiritualment gloriosa."

EL PAÍS VALENCIÀ SEMBLA QUE TANCA EL PATIMENT DELS INCENDIS.

Vilaweb ha fet una extensa informació sobre els lamentables incendis del País Valencià (malauradament comencem a parlar de xifres històriques d´hectàrees cremades) fins i tot hi va haver una certa preocupació per la direcció dels focs, en relació a la Central Nuclear de Cofrents. Aquest és un extracte en relació als incendis (especialment mediterranis): En l'actualitat, els incendis són un problema a Europa, on cada any tenen lloc 50.000 incendis forestals que destrueixen una vasta superfície de boscos i altres terres de l'àmbit rural. Aquest problema s'agreuja en la regió mediterrània, on es cremen quasi 500.000 hectàrees l'any. Només a Espanya, Portugal, França, Itàlia i Grècia, entre els anys 1980 i 2008, es van cremar més de catorze milions d'hectàrees, una superfície més gran que la que ocupa Grècia. Aquest increment ha estat provocat per factors de canvi global que alteren la dinàmica natural dels incendis en l'àrea mediterrània. S'ha trobat que els canvis d'ús de sòl i el canvi climàtic afecten les característiques dels incendis i provoquen un augment en la recurrència (disminució del període transcorregut entre un incendi i el següent), la intensitat (augment de la quantitat d'energia alliberada pel foc), la severitat (major consumpció de matèria orgànica), el risc d'ignició (major acumulació de combustible vegetal), el període de risc (que ha augmentat de l'estiu a pràcticament tot l'any), la superfície cremada (menor nombre d'incendis cremen una major superfície) i un major nombre de grans incendis (de més de 500 hectàrees).

Afegim també l´opinió d´en Martí Domínguez (també a Vilaweb): 'Podria cremar tot el País Valencià, que no hi hauria manera de parar-ho' El que passa és la crònica d'una mort anunciada perquè durant aquest últims anys hi ha hagut una sèrie de mesures, de retallades, que no sols han estat en neteja del bosc i de prevenció sinó fins i tot en qüestions com la vigilància i la contractació de personal. Hi ha molta gent que està contractada per a la prevenció d'incendis; treballen nou mesos i queden desocupats tres mesos més. D'aquesta manera cobren l'atur i després tornen a treballar nou mesos. Açò crea una sensació de maltractament generalitzat, un desànim general entre tota la gent que cuida el bosc i el medi ambient i una actitud d'indiferència en alguns casos. La crisi econòmica, com sempre, on més ataca és a les qüestions que consideren prescindibles, com la cultura i l'ecologia. També tots les centres d'educació ambiental, totes les línies obertes d'educació ambiental, han patit unes retallades salvatges. El medi ambient sembla que siga una cosa convenient però no necessària. I la gestió que el govern valencià fa dels incendis és dins dels paràmetres d'un govern opac i d'uns impresentables polítics. Que el senyor Serafín Castellano, que el coneixem molt bé, siga el que ens ha de salvar del foc és per a posar-se les mans al cap. Voldria que la societat s'adonara que quan deixes aspectes tan importants com aquest a gent que realment té poca preparació professional per a dur-los endavant la catàstrofe pot ser monumental. I encara diuen que açò és per uns senyors que varen fer una imprudència posant unes plaques solars. Després han acabat cremant quaranta o cinquanta mil hectàrees? Ací hi ha una responsabilitat política, una mala gestió. Quant de temps han trigat les brigades a arribar? Cremen uns rostolls; efectivament, una imprudència, però després com s'acaben cremant tantíssims milers d'hectàrees? Es podria cremar tot el País Valencià, que no hi hauria manera de parar-ho. Perquè no hi ha mitjans. I som al començament de l'estiu, i l'incendi no ha estat intencionat. No hi ha dotacions a prop dels llocs on pot haver-hi incendis. Però si no hi ha hagut responsabilitats polítiques en un temes com el de Bankia i el de Gürtel, doncs què hem d'esperar ara? Martí Domínguez és periodista i escriptor

LA "ROJA" : LA ICONA DEL PP, QUE HAURIA DE TRIBUTAR COM TOTHOM (ENCARA MÉS EN TEMPS DE CRISI).

«La Roja», a tributar. Cada jugador de la selecció espanyola cobrarà 300.000 euros si guanya l'Eurocopa, i ICV vol que declarin els guanys a l'Estat. ICV va registrar al Congrés espanyol una proposició no de Llei que reclama que els jugadors de la selecció espanyola de futbol no cobrin primes per guanyar l'Eurocopa. En declaracions a l'ACN, la diputada Laia Ortiz ha explicat que considera "incomprensible" que en un moment de crisi en què l'executiu espanyol retalla totes les partides, els jugadors de La Roja s'embutxaquin 300.000 euros cadascun. Segons ICV, sumant tots els jugadors i l' staff tècnic, les primes podrien arribar a costar entre 8 i 10 milions d'euros. ICV també vol que es garanteixi que aquests diners tributen a l'Estat perquè "no pot ser que acabin tributant en altres països per fer evasió fiscal".

A l'última Eurocopa els jugadors ja van tributar a Àustria per aconseguir que només haguéssin de pagar un 20% d'impostos -en comptes del 43% que els hagués tocat abonar si haguessin tributat a l'Estat-, i al Mundial de Sudàfrica van intentar acollir-se al Conveni de Doble Imposició per tributar al 21%. Si tributessin a l'Estat per les primes guanyades en aquesta Eurocopa, acabarien havent de pagar el 52% dels ingressos. La proposició també sosté que, amb l'actual situació de crisi, resulta "inacceptable" que els jugadors de la selecció espanyola ingressin aquestes primes per la seva participació a l'Eurocopa. Segons Ortiz, "és incomprensible que mentre que ahir s'estaven retirant del finançament públic els medicaments més bàsics per a la ciutadania" els jugadors de futbol rebin aquestes quantitats de diners públics" i per tant el Congrés hauria de debatre sobre la necessitat de "renegociar" aquests pagaments i "replantejar-se si en un any com aquest es pagui més de 300.000 euros per jugador". "Creiem que és obscè en aquest moment on tothom pateix les conseqüències de la crisi econòmica i hi ha necessitats socials estiguem parlant d'aquestes xifres astronòmiques en la retribució dels jugadors", ha dit. Per tot plegat, i tenint en compte que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) és una entitat d'utilitat pública amb pressupostos controlats pel Consell Superior d'Esports, la proposició no de llei reclama que es faci un "estricte control fiscal per garantir que el 100% de les primes rebudes pels components de la selecció espanyola tributen a l'Estat". "No pot ser que amb diners públics s'acabi tributant a altres països per fer evasió fiscal o reduir la tributació", ha dit Ortiz. Imprimiu aquesta notícia Notícia en PDF Compartiu la notícia per correu electrònic Envieu correccions