EL PAÍS VALENCIÀ SEMBLA QUE TANCA EL PATIMENT DELS INCENDIS.

Vilaweb ha fet una extensa informació sobre els lamentables incendis del País Valencià (malauradament comencem a parlar de xifres històriques d´hectàrees cremades) fins i tot hi va haver una certa preocupació per la direcció dels focs, en relació a la Central Nuclear de Cofrents. Aquest és un extracte en relació als incendis (especialment mediterranis): En l'actualitat, els incendis són un problema a Europa, on cada any tenen lloc 50.000 incendis forestals que destrueixen una vasta superfície de boscos i altres terres de l'àmbit rural. Aquest problema s'agreuja en la regió mediterrània, on es cremen quasi 500.000 hectàrees l'any. Només a Espanya, Portugal, França, Itàlia i Grècia, entre els anys 1980 i 2008, es van cremar més de catorze milions d'hectàrees, una superfície més gran que la que ocupa Grècia. Aquest increment ha estat provocat per factors de canvi global que alteren la dinàmica natural dels incendis en l'àrea mediterrània. S'ha trobat que els canvis d'ús de sòl i el canvi climàtic afecten les característiques dels incendis i provoquen un augment en la recurrència (disminució del període transcorregut entre un incendi i el següent), la intensitat (augment de la quantitat d'energia alliberada pel foc), la severitat (major consumpció de matèria orgànica), el risc d'ignició (major acumulació de combustible vegetal), el període de risc (que ha augmentat de l'estiu a pràcticament tot l'any), la superfície cremada (menor nombre d'incendis cremen una major superfície) i un major nombre de grans incendis (de més de 500 hectàrees).

Afegim també l´opinió d´en Martí Domínguez (també a Vilaweb): 'Podria cremar tot el País Valencià, que no hi hauria manera de parar-ho' El que passa és la crònica d'una mort anunciada perquè durant aquest últims anys hi ha hagut una sèrie de mesures, de retallades, que no sols han estat en neteja del bosc i de prevenció sinó fins i tot en qüestions com la vigilància i la contractació de personal. Hi ha molta gent que està contractada per a la prevenció d'incendis; treballen nou mesos i queden desocupats tres mesos més. D'aquesta manera cobren l'atur i després tornen a treballar nou mesos. Açò crea una sensació de maltractament generalitzat, un desànim general entre tota la gent que cuida el bosc i el medi ambient i una actitud d'indiferència en alguns casos. La crisi econòmica, com sempre, on més ataca és a les qüestions que consideren prescindibles, com la cultura i l'ecologia. També tots les centres d'educació ambiental, totes les línies obertes d'educació ambiental, han patit unes retallades salvatges. El medi ambient sembla que siga una cosa convenient però no necessària. I la gestió que el govern valencià fa dels incendis és dins dels paràmetres d'un govern opac i d'uns impresentables polítics. Que el senyor Serafín Castellano, que el coneixem molt bé, siga el que ens ha de salvar del foc és per a posar-se les mans al cap. Voldria que la societat s'adonara que quan deixes aspectes tan importants com aquest a gent que realment té poca preparació professional per a dur-los endavant la catàstrofe pot ser monumental. I encara diuen que açò és per uns senyors que varen fer una imprudència posant unes plaques solars. Després han acabat cremant quaranta o cinquanta mil hectàrees? Ací hi ha una responsabilitat política, una mala gestió. Quant de temps han trigat les brigades a arribar? Cremen uns rostolls; efectivament, una imprudència, però després com s'acaben cremant tantíssims milers d'hectàrees? Es podria cremar tot el País Valencià, que no hi hauria manera de parar-ho. Perquè no hi ha mitjans. I som al començament de l'estiu, i l'incendi no ha estat intencionat. No hi ha dotacions a prop dels llocs on pot haver-hi incendis. Però si no hi ha hagut responsabilitats polítiques en un temes com el de Bankia i el de Gürtel, doncs què hem d'esperar ara? Martí Domínguez és periodista i escriptor