CENTRALS NUCLEARS: EL GOVERN ESPANYOL NO N´APRÈN.

Després de Fukushima i de saber que "no es pot amagar el que va passar sota el paraigua del desastre natural", pensàvem que hi ahuria algun gest en relació a algunes centrals nuclears. Però constatavem i continuem constatant que el Govern espanyol NO HA APRÈS RES i encara més, no és capaça d´aturar els peus a les seves empreses protegides, encaminades sempre a tenir més beneficis a costa de la seguretat de les persones. Garoña n´és el darrer exemple. Va bé llegir l´article de X. Garcia publicat al Punt- Avui que us proposem a continuació. L´article comença fent una introducció sobre Mario Gaviria, tot un personatge navarrès (un històric) que és capaç de reunir al millor de l´estat i fer un document. Evidentment el Govern espanyol va fer l´orni.

Els, diguem-ne, tenors d'aquest concili (començant pel mateix Mario Gaviria, amb els catalans Santiago Vilanova i Pep Puig, els bascos José Allende i Sabino Ormazábal, el murcià Pedro Costa Morata, l'alacantí José M. Perea, l'extremeny Juan Serna, el madrileny Juan Manuel Naredo, els aragonesos Jerónimo Blasco, Víctor Viñuales i Javier Celma, els també navarresos Juan Ignacio Ursua i Javier Tuñón, així com Carlos Bravo, de Greenpeace, entre tants altres) van armar una sarabanda d'iniciatives, concretades finalment en el document Diez argumentos para cerrar Garoña y desnuclearizar España y Europa, presentat a Tudela i a Saragossa davant la premsa. El que són les coses: just una setmana després d'aquestes reunions, el govern espanyol, el passat 3 de juliol, publicava al BOE l'ordre per la qual atorgava a l'empresa de Garoña, Nuclenor (Endesa i Iberdrola), concessió per explotar fins al 2019 la planta nuclear, revocant la decisió del 2009 del govern Zapatero, per la qual se n'ordenava el tancament el 2013. Els qui ja feia alguns anys que contemplaven aquest panorama (el mateix Gaviria, la gent d'Ecologistas en Acción i Greenpeace) intuïen, gairebé amb total seguretat, que el PP, altre cop regnant, facilitaria aquest allargament d'explotació a la propietat de Garoña, prescindint de les lliçons que ha calgut aprendre de Fukushima, com han après els alemanys, que en deu anys han acordat tancar tots els reactors nuclears. Aquí no. es veu que no els fa res exposar els milers d'habitants de tota la vall de l'Ebre (set o vuit autonomies), amb els seus recursos naturals i agroalimentaris, que quedarien permanentment fora d'ús i de mercat en el cas, no improbable, d'una fuita radioactiva. Com han dit els històrics del moviment antinuclear, ens podríem estalviar aquesta temeritat, perquè el tancament de Garoña no afecta el potencial de producció elèctrica espanyola, àmpliament excedentari actualment. Però, com sempre, una cosa és el benestar de les poblacions i els espais agrícoles i naturals i l'altra, l'insaciable vici d'acumular beneficis. * Article publicat al diari El Punt-Avui