dimecres, 30 de juliol del 2014

COLOM REBUT A BARCELONA EN TORNANT D' AMÈRICA.

Cristòfol Colom rebut a la Casa de la Diputació, a Barcelona

L'Isaac Mestres troba un gravat del segle XIX als Arxius Generals del Reialme de Bèlgica que evidencia que En Colom va ser rebut a la Casa de la Diputació de Barcelona, en tornant de descobrir el Nou Món

Imatge 1: Dibuix de la recepció d'En
Colom a la casa de la Diputació,
1493. ­Grafit sobre paper,
32,2 x 26,2 cm.
Cercant la paraula "Barcelona" en el motor de recerca dels Arxius Generals del Reialme de Bèlgica, em varen sortir una sèrie de referències de totes èpoques amb elements d'arxiu o sense. Amb la referència 2884/2, figura al cabinet topogràfic històric de l'Arxiu General del Reialme de Bèlgica, un element d'arxiu, concretament un dibuix de la sèrie dels 163 dibuixos que conformen l'obra de Hendrik Frans Schaefels, dibuixant de fets històrics i paisatges del segle XIX (1827-1904). L'element d'arxiu en qüestió és un dibuix de grafit sobre paper amb la mida de 32,2 x 26,2 cm que podeu veure tot seguit.
El motor de recerca ens ofereix la descripció següent de l'element d'arxiu:
"163 tekeningen (Contépotlood, potlood en pen), bladen 37,5 x 29 cm. Dit schetsboek bevat o.a.: historie-afbeeldingen. 1493: koning Ferdinand en Isabella ontvangen Christoffel Colombus in de Casa de la Deputation te Barcelona. Potloodtekening, 32,2 x 26,2 cm."
Per confirmar-m'ho, vaig accedir directament a l'element d'arxiu, on hi ha escrit, i en francès:
"Cristophe Colomb reçu par Ferdinand et par Isabelle dans la Casa de la Députation, à Barcelone (1493)".
Colom Diputaci� Manuscrit
Imatge 2: Detall superior esquerre, amb les inscripcions de l'artista.
Traduït al Català és: "Cristòfol Colom rebut per Ferran i per Isabel a la Casa de la Diputació, a Barcelona (1493)". Per si la imatge pogués ser d'un altre lloc, tan sols cal mirar l'arcada del cantó superior esquerre i comparar-la amb la que forma la portalada que connecta el pati interior amb les habitacions del Palau de la Generalitat. El motiu arquitectònic que hi figura és idèntic al de l'actual porta del pati interior [3].
Generalitat Colom Diputaci�
Imatge 3: Vista frontal de la portalada del Pati Interior del Palau de la Generalitat de Catalunya.
El que xoca d'aquesta informació no és que diguin que En Colom sigui rebut pels Reis, fet acceptat i reconegut per tothom a totes les cròniques, sinó que sigui rebut a la Casa de la Diputació, i precisant-ne la ciutat de Barcelona, al 1493. És probable que al segle XIX fos desconeguda per part de tots el port de tornada d'En Colom, o només la coneguessin uns quants fora de la Península.
Efectivament, si les costes de Palos de Moguer són més properes que les catalanes a l'Atlàntic, per què no és rebut allà? Per què ho ha de ser a les catalanes, més allunyades de l'Oceà? Però, atenció: el text diu "a la Casa de la Diputació", i precisa que és a Barcelona. Concretament, la casa de la Diputació és l'actual Generalitat. La Generalitat portava el nom de "Diputació del General del Principat de Catalunya" que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes, i exercia les funcions de tresoreria major de Catalunya [2]. Quins interessos tenia la Casa de la Diputació en el viatge d'En Colom? Si En Colom va tornar a Barcelona i va ser rebut a la casa de la Diputació del General, és que potser hi tenia un lligam estret. Més interessant encara: què fa un dibuixant i historiador dels segles XIX i XX, belga, desvelant-nos aquesta informació? Però aquesta, amics, ja és una altra història.
Isaac Mestres Lóbez
Enllaços bibliogràfics:
"163 tekeningen (Contépotlood, potlood en pen), bladen 37,5 x 29 cm. Dit schetsboek bevat o.a.: historie-afbeeldingen. 1493: koning Ferdinand en Isabella ontvangen Christoffel Colombus in de Casa de la Deputation te Barcelona. Potloodtekening, 32,2 x 26,2 cm."

dilluns, 21 de juliol del 2014

CINEMES GIRONA: DESMUNTANT LEONARDO

Encara que molts "entesos" diuen que alguns arguments de l' Institut Nova Història no estan ben documentats, francament pensem que estan obrint moltes escletxes a la història oficial, que feia temps que s' havia de fer.  Això crea dubtes en la dita història oficial, però aquesta situació és totalment necessària per continuar avançant en la recerca de la nostra història.
Si podeu, aquests dies va bé passar pels CINEMES GIRONA i veure un dels documentals sobre Leonardo:


DESMUNTANT LEONARDO. 

La versió no oficial sobre la

 vida i els origens del geni 

del renaixement.


Dimarts 22 de juliol: 20:00h
Dimecres 23 de juliol: 20:00h
Dijous 24 de juliol: 20:00
Sala: 1
Qualificació: Apta per a tots els públics
Nacionalitat: Espanyola
Durada: 90'
Versió: Catalana
Qui era Leonardo da Vinci?
Podem creure que el major geni del Renaixement, que va domi-
nar totes les disciplines i va superar tots els seus mestres, es va
 educar en un petit poble d’Itàlia sense escola, fill il·legítim d’un
 notari i d’una pagesa analfabeta? La biografia oficial de Leonardo
és plena d’incongruències i preguntes sense resposta.
Per què un florentí va ser tant a prop de les princeses de la Cort
de Nàpols o d’un Vaticà ‘dominat per catalans’? Per què el seu es-
cut d’armes és igual que el de la casa reial catalana? Podria haver
 estat Leonardo a Catalunya, més concretament a les màgiques
muntanyes de Montserrat? És aquest el paisatge de la misteriosa
Gioconda?
Aquestes i altres preguntes són les que es planteja “Desmuntant
 Leonardo”, un documental on el primer pas per explicar la “nova
història” d’aquest geni és desmuntar-ne l’oficial, per desvelar
aquesta qüestió tant determinant: qui era, en realitat, Leonardo?

dimecres, 16 de juliol del 2014

FREIXENET NO CONTEMPLA UNA CATALUNYA INDEPENDENT.

És bo que els dirigents de les "grans empreses catalanes" es vagin treient la careta en un tema tan actual com el referèndum del 9-N.
Ja suposem l' opinió d' alguns però, si més no, no continuarem amb la puta i la ramoneta.

Freixenet no contempla una Catalunya independent

Bonet: "Sóc més català que ningú, però dins d'Espanya i d'Europa"

Creu que l'independentisme és "radical" (publicat a Nació Digital i altres mitjans).


El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, ha assegurat aquest dimecres que no contempla una Catalunya independent, i ha confiat en què el president de la Generalitat, Artur Mas, es reuneixi properament amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i arribin a acords.

Bonet -que durant l'anterior campanya electoral va convidar María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho a visitar les seves caves- ha assegurat a TV3: "No contemplo la hipòtesi [d'una Catalunya independent]. Crec que formem part d'un conjunt, que és Espanya, i això no significa menysprear Catalunya. Sóc més català que ningú, però dins d'Espanya i d'Europa."

Des del seu punt de vista, són innegables problemes com el finançament, que creu que s'ha de replantejar, i l'encaix polític de Catalunya a Espanya: "Per això s'ha de parlar, i parlant s'entén la gent. Plantejaments més enllà d'això són actituds de determinats grups radicals d'una part i de l'altra, que el que fan és sortir de la centralitat.
"

diumenge, 13 de juliol del 2014

PEP MAYOLAS: "LA MEVA HIPÒTESI: ERASME ERA CATALÀ I FILL DE COLOM".

Pep Mayolas: «La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill d’En Colom»

L'investigador Pep Mayolas presenta noves teories sobre la família del navegant i la suposada castellanització del descobriment català d'Amèrica.

Il·lustració de La Vanguardia


La història és una disciplina que mai deixa de sorprendre amb noves teories i, de vegades, noves certeses. Qui els havia de dir als antics egipcis que el seu gran faraó Ramsès II en realitat no va guanyar la batalla de Qadesh contra els hitites (va quedar en taules), tal com va manar escriure en poemes i temples? De vegades el temps posa les coses al seu lloc, altres les colga per sempre sota la sorra del seu rellotge.
La publicació de recents investigacions ha sacsejat pilars fonamentals de la història. La hipòtesi sobre l'origen català d'En Cristòfor Colom (defensada per Jordi Bilbeny de l'Institut Nova Història i altres historiadors de fora de les nostres fronteres) no va deixar ningú indiferent, i se li ha sumat últimament un altre cas de catalanitat, ni més ni menys que la del gran referent de la literatura espanyola, Miguel de Cervantes, una tesi exposada per diversos especialistes. L'últim cas apunta al príncep dels humanistes. L'investigador Pep Mayoles acaba de publicar l'estudi Erasme i la construcció catalana d'Espanya (de l'editorial Llibres de l'Índex), un llibre que promet aixecar molta polèmica.
- Comencem forts. Qui era Erasme?
- Algunes de les seves biografies clàssiques ja diuen que el seu nom era inventat. El llibre explora la hipòtesi que Erasme de Rotterdam era català i també el segon fill d'En Cristòfor Colom, Ferran Colom, fill de la veritable dona del descobridor, la portuguesa Felipa d'Avis, criadora del rei Joan II de Portugal, segons les tesis d’En Jordi Bilbeny, i filla del duc de Coïmbra, el primer humanista de Portugal.
- Vaja!
- La història manipulada ens diu que Hernando (Ferran) Colom és fill de Beatriz Enríquez de Arana, un pagesa cordovesa, i que ell va ser la persona més culta del segle XVI. En morir va deixar 15.370 volums a la seva biblioteca, quan la reina Isabel la Catòlica en va deixar 400. Era un príncep de l'Humanisme, com Erasme. I com ell, va entrar al clergat. El rei Ferran hauria vetat que En Ferran es pogués casar per evitar que tingués descendència legítima, ja que era un Urgell per part d'En Colom, branca rival dels Trastàmara, i príncep de Portugal per part de la seva mare.
- I per què s'inventaria aquest alter ego?
-En aquest moment s'acabava d'inaugurar la Inquisició, l'únic òrgan comú de les dues monarquies. Se n'amaga agafant una personalitat estrangera i també publica a l'estranger. De fet, és una persona culta, preparada i amb un gran potencial per poder governar. En Ferran no es resigna i intenta incidir en la societat.
- Com?
- Promovent una reforma de l'església perquè arribi a totes les persones, l'embrió de la famosa reforma del segle XVI. És el que es promovia des de Montserrat. I cent anys abans ja ho va començar a dir En Francesc Eiximenis, el seu antecessor. El model d'Erasme era català.
- I la seva gran obra, L'elogi de la follia...
- Erasme la va escriure mig any després de la reclusió de Joana la Boja, la reina de Castella a qui no deixen governar sota l'excusa que era boja.
- I no ho era?
- En aquesta obra la follia parla en primera persona i hi ha moments que es pot considerar que és la veu de Joana. Si sabem interpretar el que diu, veiem que Joana no és tan boja...
- I què en podem interpretar?
- Si fem cas de l'Elogi de la follia, Joana no seria filla d'Isabel la Catòlica, que ve d'una branca malaltissa: el seu avi era Enric el Doliente. Anem a parar a un escenari, que la història no ens facilita, que és que Isabel no pot tenir més fills després de tenir una nena (futura reina de Portugal), un avortament i un nen malalt (que morirà). Després de les guerres i tots els esforços per unir les dues corones, els reis acaben optant per un ventre de lloguer.
- Molt moderns...
- Ferran, amb fama de Don Joan, tenia una mena d'amant oficial amb qui ja havia tingut un fill reconegut com a bastard. Les filles posteriors serien criades com a filles d'Isabel. Sabem que la reina paria amb la cara coberta i procurava no gemegar. Ens estan dient, en realitat, que sota els llençols hi havia una altra dona.
- Llavors, els reis de Castella posteriors a Isabel eren, en realitat, catalans?
-Sí, es pot especular això. Ens poden dir que només escombrem cap a la nació catalana, però al llibre plantejo una idea catalana i valenciana d'Espanya.
- Expliqui-ho...
- Defenso que els Reis Catòlics es van casar, van viure i van tenir descendència a València. Però Valladolid acabarà substituint València a les cròniques. A part d'això, Barcelona es recupera de la seva decadència sota el regnat del Rei Catòlic. Com ho va fer? Va baixar sous de funcionaris, els interessos del prestadors, amb la insaculació i alguna altra mesura modesta, però tot això no hagués estat suficient per a la recuperació espectacular de Barcelona en tan poc temps. L'auge va venir marcat en realitat pel descobriment d'Amèrica, però, com que la història ens diu que va anar a càrrec de Castella, no consta...
- El descobriment va ser català?
-És clar. Això entronca amb el treball ja realitzat per altres investigadors. Si la història oficial no s'ho creu, és el seu problema. El descobriment va ser fet per catalans i des de Catalunya i, en cert moment, el Rei Catòlic va veure que En Colom acabaria tenint més vassalls que ell i no li interessava que tingués tant poder. Com podia invalidar el contracte que havia fet amb ell?
- Com?
-La signatura del rei no es pot invalidar. Però, què passaria si hagués signat com a rei de Castella en lloc de com a rei d'Aragó? Els privilegis atorgats a En Colom quedarien invalidats, perquè no es podien donar a un estranger, i si En Colom era català... seria estranger a Castella. Llavors va decidir convertir el descobriment en un assumpte castellà.
- La suposada castellanització del descobriment vindria marcada perquè el Rei temia el poder d'En Colom?
- Sí, per treure-li poder. La seva nissaga s'estava convertint en molt poderosa i hem de tenir en compte que la seva família, si són els Colom catalans que proposem, eren banquers. Sempre s'ha dit que els banquers que van finançar el descobriment eren genovesos. A Castella no hi havia banquers, però sí a Catalunya. Si el descobriment el fa Castella, per què entra arruïnada al segle XVI?
- Acceptem la tesi de la castellanització del descobriment, però per què castellanitzar altres elements com Cervantes o substituir València per Valladolid a les cròniques?
- No pots tergiversar només el descobriment. Castella ha de ser el cim, el cap dels regnes, quan era a l'inrevés. La riquesa, l'opulència, els humanistes eren a la Corona d'Aragó. S'ha de disfressar tot i canviar-ho. Si les cançons èpiques s'escriuen en català, s'han de traduir. Si el descobridor del Perú és català, es converteix en castellà.
- Ferran va ser un mal rei per a Catalunya?
- Era un monstre de la política. Havia d'erosionar les llibertats catalanes, on el rei era el primus inter pares i havia de respectar uns privilegis. A Castella les coses eren diferents, tenia molta més llibertat per governar i per això també va potenciar aquell regne.
- Qui realitzaria els canvis de la història?
- Ferran va crear un poderós aparell d'Estat, el CNI d'ara, la censura i la inquisició. La famosa Pragmàtica del 1502 prohibeix l'edició d'obres sense el seu consentiment. Estem lluitant contra una operació molt ben dissenyada que va ser un treball de generacions i que fins al segle XIX no va desaparèixer.
-Si no hi ha documents, com arriba a aquestes conclusions?
- Es tracta de llegir entre línies, de no creure segons què. La història és una ciència i evoluciona. Hi ha claus interpretatives que fins ara no s'han tingut en compte. Ja hi ha fet un gran treball per part d'En Bilbeny i d'altres. En Colom és només la punta de l'iceberg. Si mires els temes lingüístics pots veure que hi ha moltes catalanades a Amèrica i també al Quixot, per exemple. Per què València dóna tants préstecs als Reis Catòlics sense protestar i ells només van una vegada a la ciutat que els sustenta? Per què era la capital més luxosa i amb més habitants d'Espanya? Estem davant d'una castellanització de la història.
- És conscient del rebuig que provoquen aquest tipus de teories?
- Sí, la gent no està disposada a canviar la seva visió de la història. Sembla que el que s'ha après a l'escola hagi d'anar a missa. L'existència de la censura és palpable i demostrable. Si es volia controlar el discurs era perquè el que passava era diferent al que s'ha explicat. Un rei sap que la història el jutjarà. És normal que decideixi construir la seva història i explicar-la a la seva manera. Llavors, quina fiabilitat tenen les cròniques? Han estat escrites pera justificar les maniobres d'un regnat.
- Aquestes hipòtesis, en el moment polític actual, es poden interpretar com una provocació...
- No ho fem expressament. Políticament és complex i problemàtic, però no puc esperar 20 anys per publicar-les. No hi ha voluntat de provocar. Sé que aquesta entrevista pot originar uns comentaris com per anar-me'n a viure a Andorra.
- A què aspira?
- Aspiro a posar una pedreta per començar a construir l'edifici de la nostra història. No estem robant la història de Castella, sinó restituint de la millor manera possible la història que ens han arrencat. El tòpic ja diu que el vencedor explica la història, i a la seva manera.
- Existeix una guerra d'històries?
- Es podria dir que sí, però no es tracta d'una rivalitat entre Catalunya i Castella. Això ha passat sempre a tot arreu. Castella ha tingut la fortuna de ser la vencedora i es dota d'un passat que no tenia. La seva intolerància és gairebé genètica.
21 d'abril de 2014