SOBRE LA POLÈMICA DE LA CÀRREGA DE PL. CATALUNYA.

Us posem un extracte d´un article d´en David Fernandez, penjat fa uns dies a Vilaweb, que ens pot donar més dades de reflexió en un tema tan actual com les acampades a Pl. Catalunya dels indignats.

... 'S'han comès delictes a la plaça de Catalunya', etziba un conseller
ventríloc a mitja tarda. Confon neuròticament desig i realitat, fracàs i
ridícul, violència gratuïta i desobediència pacífica. Felip Puig sua i beu
aigua alhora. Guanya temps. Sense escrúpols, inventa un relat kafkià,
fals, pre-fabricat. On totes les imatges desmenteixen cada paraula dita:
versió oficial, versió d'oficials. Amb llenguatge bèl•lic, balcànic,
quirúrgic: neteja i higiene. I un descampat a la Zona Franca, cortesia de
la Guàrdia Urbana i BCNeta, on s'amunteguen ordinadors, pancartes i
perillosíssims materials. Silenci i propaganda a parts iguals.

'S'han comès delictes a la plaça de Catalunya', insisteix. I hi estem
d'acord. Molts. Massa. Impunement. Els vailets de Puig s'hi han esmerçat a
fons, per assolir-ho. Una violència taxativa, organitzada i cega (ni un
sol número de placa visible) s'acarnissa contra centenars de manifestants
estomacats i abonyegats que havien optat des del primer minut per la
desobediència civil, pacífica i resistent que tanta falta fa. Però el
ventríloc continua: 'Esperàvem una resistència menys pacífica.' Violència
despullada: la seva. I encara rebla: 'Seny, cautela, prudència i, quan ha
calgut, contundència.' Dosis de democràcia policíaca per a esmozar:
porres, garrotades i la darrera joguina de guerra de les noves pilotes
antiavalots que des d'ahir ja comptabilitzen noves víctimes. I sostracció
de material sense ordre judicial. I vulneració de drets i llibertats
fonamentals. I agressions intimidiatòries a periodistes. Ben de pressa ha
igualat el seu antecessor. Celèric ha emulat Valdecasas, que tot just ara
fa deu anys repartia idèntic xarop de canya al mateix lloc amb les
protestes antimundialització. A cops amb la pastanaga.

Resum: l'operatiu repressiu sense sentit més absurd, més desastrós i més
inexplicable de la història recent dels Mossos, que ha acabat amb allò que
més temen: una nova polèmica on les medalles són per mèrit propi. I com si
res no passés, en aquest país on el verb 'dimitir' sempre se substitueix
pel de 'ascendir'. Cent vint-i-un ferit no demanen responsabilitats? Oi
tant. Davant una violència repressiva, violència estràbica de persecució
indiscriminada, que exigeix avui dimissions, depuracions i investigacions.
O més indignacions. O no anirem pas bé.

I això que el pitjor és que no ens hauria d'estranyar. Puig ho va anunciar
maldestrament fa vint-i-cinc dies. I molts vam tremolar aleshores. Sense
despentinar-se, fins i tot fent conyeta, el 2 de maig passat Felip Puig,
conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, va anunciar 'que
aniria una mica més enllà de la llei' en el combat contra la dissidència.
Prou per exigir la dimissió. Qui ha de garantir les llibertats anunciant a
micro obert que les vulnerarà. En Terricabras ho té escrit des que Aznar
va visitar l'Autònoma el 1999, enmig de càrregues i cops de porra: la
policia existeix formalment per defensar la llibertat, la integritat i els
drets de les persones. I en Terricabras reblava: 'Si no ho fan
delinqueixen; ells i els qui els manen...

LES DADES DELS ARXIUS I LA RETALLADA SANITÀRIA.

Per sort, els arxius i les hemeroteques serveixen per alguna cosa.

Bona intervenció de SI (Solidaritat Catalana per la Independència) amb unes dades prou clares: es demanen retallades a la Sanitat quan Catalunya és la tretzena "comunitat" de l´estat en despesa per habitant. I només n´hi ha 17 d´autonomies, és a dir estem a la cua, però encara cal retallar més.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha consultat l'arxiu del ministeri de Sanitat per reivindicar que l'any que Catalunya va pressupostar el topall de despesa en sanitat, el 2009, la mitjana per habitant situava l'autonomia en tretzena posició de les 17 comunitats de l'Estat. "Si Catalunya fos un estat independent, amb el PIB que té i sense espoli fiscal, destinaria 2.460 euros per a cada persona en sanitat, una quantitat equiparable a Suècia o Àustria, en comptes dels 1.282 de mitjana del 2009", ha reclamat el diputat independentista Uriel Bertran, aquest dijous en roda de premsa davant la conselleria de Salut.
imatge

lamalla.cat

El 2009, el País Basc gastava 1.607 euros de mitjana anual per habitant mentre que Catalunya, en tretzena posició, en dedicava 1.283, per sota de la mitjana espanyola, que era de 1.358 euros de despesa per ciutadà.

Bertran s'ha queixat que les retallades que programa Salut "són injustificables" si es compara amb la resta de comunitats i amb la mitjana de la UE. L'argument "es gasta massa en salut" de la conselleria per justificar la contenció pressupostària "no s'aguanta", segons el diputat independentista, qui responsabilitza el Govern de les retallades "per la seva incapacitat per posar fi a l'espoli fiscal".

SI presentarà una moció que es votarà en el proper Ple parlamentari que insti el Govern a no retallar en Salut i presentar un pla per equiparar la despesa sanitària autonòmica a la dels països de la UE amb una riquesa similar.

REFERÈNDUM SOBRE L´ENERGIA NUCLEAR A SARDENYA .

Sardenya es mostra contrària a l'energia atòmica en un referèndum oficial.

Quan les persones que viuen en un país son preguntades sobre temes realment importants, no defugen la seva implicació política. I ho han demostrat la setmana passada a Sardenya

Els habitants de l'illa van votar el cap de setmana passat sobre la possibilitat d'instal•lar infraestructures nuclears a l'illa • Amb el 75% dels vots escrutats, els contraris a les nuclears són el 97,64%
Un 97,64% de sards es van pronunciar en contra de l'energia nuclear en el referèndum consultiu d'aquest cap de setmana, segons les dades oficials de l'escrutini, que ja ha comptat el 75% dels vots. La Regió va organitzar un referèndum que preguntava als illencs si 'són contraris a la instal•lació a Sardenya de centrals nuclears i de magatzems de residus radioactius'. Excepcionalment, quasi totes les formacions de l'espectre polític i institucions van fer campanya pel sí a la prohibició d'infraestructures atòmiques, amb el president sard, Ugo Cappellacci, al capdavant. Amb la crisi nuclear al Japó ben present, el no a les nuclears s'imposa amb rotunditat. Amb tot, els partidaris de la prohibició es van mobilitzar perquè no s'imposés l'abstenció: el referèndum consultiu, com tots els regionals, necessitava un 33% de participació perquè ser vàlid.
Sardenya no té cap instal•lació nuclear. Amb tot, ja fa temps que és esmentada com una de les zones on el govern italià veuria amb bons ulls la implantació de centrals o de magatzems de residus, atesa la naturalesa geològica del sòl: sòlid i sense gran risc sísmic. De fet, ja hi ha possibles emplaçaments en una àrea al sud d'Oristà i a Teulada, a la costa sud.

Eleccions municipals
La data del referèndum s'ha fet coincidir amb les eleccions municipals parcials a Sardenya, on es renova el govern de gairebé un centenar (pdf) de ciutats i pobles. Els més importants són la capital, Càller, i Òlbia.
Referèndum italià
El referèndum sard és previ a un altre d'estatal, que és previst inicialment per d'aquí a un mes. El 12 i 13 de juny, Itàlia convocarà una jornada de referèndums sobre unes quantes qüestions, com la privatització de l'aigua, la possibilitat d'encausar el president del consell de ministres i també sobre la possibilitat d'obrir noves centrals de producció d'energia nuclear. El govern italià, amb tot, ha intentat frenar aquesta última consulta. Arran de l'accident de la central japonesa de Fukushima, el govern de Silvio Berlusconi va declarar una moratòria d'un any a Itàlia respecte a l'energia nuclear i, per tant, considera que no té lloc incloure aquesta pregunta específica al referèndum d'enguany. La decisió final d'incloure-la o no és ara en mans de Tribunal Suprem.

ACTES D´ " ANTINUCLEARS DE BARCELONA"

TV3:OFERTA TELEVISIVA NORMALITZADA AL PAÍS VALENCIÀ.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col•laborar a fer front col•lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Nova reedició del llibre "Sang, dolor i esperança"

Nova reedició del llibre d´Octavi Viladrosa, sobre el Front Nacional de Catalunya, un repàs per la història recent de Catalunya i el moviment independentista clandestí durant el franquisme.
Edita l´editorial Dux i és una bona ocasió per fer memòria del nostre passat polític recent.

CENTRALS NUCLEARS: NI BARATES, NI SEGURES...

L´Agencia de noticies Internacional A.P., constatava una altra vegada (per si cal recordar-ho)que l´energia nuclear no és barata. Aquesta vegada expliquen que funcionen SENSE ASSEGURANCES, en cas contrari no son RENDIBLES.

Como el proyecto de ley Fukushima , las plantas nucleares sólo son viables sin seguro
By Associated Press, Por The Associated Press, Published: April 21
BERLIN - desde los EE.UU. a Japón, es ilegal conducir un coche sin seguro suficiente, sin embargo, los gobiernos de todo el mundo eligen para ejecutar más de 440 plantas de energía nuclear sin apenas cobertura de ningún tipo de desastres, como el de Japón Fukushima, lo que dejará a los contribuyentes que con un proyecto de ley masivo, trae a la delantera de las principales debilidades de la industria - que la energía nuclear es una fuente viable de energía barata sólo si se va sin seguro.

Los gobiernos que utilizan la energía nuclear se debaten entre el beneficio de electricidad a bajo costo y el riesgo de una catástrofe nuclear, que podría ascender a billones de dólares e incluso la bancarrota de un país.
. La conclusión es que es un juego de azar: los gobiernos tienen la esperanza de esquivar una catástrofe única que se acumulan pequeñas ganancias en el largo plazo.
El costo de la peor de los caso de accidente nuclear en una planta en Alemania, por ejemplo, se ha estimado que hasta un total de € 7600000000000 ($ 11 billones de dólares), mientras que el seguro obligatorio del reactor es sólo € 2,5 mil millones.
"El € 2500000000 será lo suficiente para comprar los sellos de las cartas de condolencia", dijo Olav Hohmeyer, economista de la Universidad de Flensburg, que también es miembro del cuerpo asesor ambiental del gobierno alemán.
La situación en los EE.UU., Japón, China, Francia y otros países es similar.
Como los desastres de Japón en la planta de Fukushima Dai-ichi se desarrolla a raíz del 11 de marzo del terremoto y el tsunami, todavía no está claro cuál será el costo final podría ser.
Las. acciones del operador Tepco han ido a la baja, y los analistas dicen que Japón - que ya cuenta con el mayor nivel de deuda entre los países industrializados del mundo - con el tiempo podría tener que nacionalizar la empresa, y asumir sus responsabilidades masiva.
Tepco no tenía seguro contra desastres.
"En todo el mundo, los riesgos nucleares - ya sea daños a las plantas de energía o el riesgo de responsabilidad civil derivada de accidentes de radiación - están cubiertos por el Estado. La industria del seguro privado es apenas responsable ", dijo Torsten Jeworrek, miembro de la junta de Munich Re, una de las compañías más grandes del mundo de reaseguros.
En Suiza, el seguro obligatorio se está levantando 1 a 1,8 millones de francos suizos ($ 2 millones de dólares), pero una estimación agencia del gobierno que un desastre de Chernobyl de estilo podría costar más de 4 billones de francos - o cerca de ocho veces el país de la producción económica anual.
Un accidente nuclear importante es estadísticamente muy improbable cuando los errores humanos, desastres naturales o ataques terroristas se excluyen, pero el mundo ya ha sufrido tres en tan sólo unos treinta años - Three Mile Island, Chernobyl y ahora Fukushima.
En términos financieros, los incidentes nucleares pueden ser tan devastadores que el costo del seguro a todo riesgo sería tan alto como para que la energía nuclear más caros que los combustibles fósiles.
Los gobiernos podrían optar por un camino intermedio, teniendo más seguros para proteger a los contribuyentes de las facturas masiva, pero eso haría que el costo de la energía más. En última instancia, la decisión de mantener el seguro de las centrales nucleares a un mínimo es una forma de apoyar a la industria.
"Nivelación del seguro fue una decisión clara para proporcionar una subvención no despreciable a la tecnología", dijo Klaus Toepfer, ex ministro de Medio Ambiente alemán y la cabeza desde hace mucho tiempo de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA).

PRIMER DE MAIG CONTRA LES RETALLADES.

Un primer de maig marcat per la manca de reflexos dels sindicats "majoritaris", per les poques propostes i l´absència de mobilització entre els seus afiliats.
La visió conjunta i global de la "crisi" no ha marcat un full de ruta conjunt i la difèrència entre les posicions dels sindicats "minoritaris" i la indiferència dels "majoritaris" ha posat molta distància.
Sembla que tothom ha oblidat molt depressa l´opció d´Islàndia i volen veure la crisi i la seva sortida com una cosa inevitable i gairebé estem tots "predestinats a patir els propers anys".
TOTS NO, evidentment, només uns quants.


Un Primer de Maig marcat per la protesta contra la retallada

Se celebren nombroses mobilitzacions arreu del país

Sindicats, col·lectius i associacions aprofitaran la celebració del Primer de Maig per denunciar les retallades que promouen els governs. La celebració arriba poc després d'uns mesos en què el personal sanitari i els professionals de l'ensenyament s'han manifestat en contra de les retallades dels seus departaments. A més, la desocupació ha arribat a xifres rècord en l'última enquesta de l'INE. Per això les forces sindicals coincideixen a reclamar més polítiques d'ocupació i menys retallades, a catorze dies de la manifestació convocada pel 14 de maig.

La Intersindical-CSC ha convocat manifestacions a Perpinyà i a Barcelona després de la mobilització d'ahir a Vilafranca del Penedès. El sindicat aprofita la celebració per reclamar un marc català de relacions laborals i socials i ha demanat una àmplia participació en contra del 'nou model social que ens juga a la contra com a classe i com a poble.

Per la seva banda, la Coordinadora Obrera Sindical es mobilitza a València, Barcelona, Girona, Vinaròs, Castelló de la Plana, Elx, Tarragona, Lleida i Palma. La coordinadora ha denunciat que els Països Catalans tenen uns índexs de precarietat global que superen el 70% de la població.

La Intersindical Valenciana convoca els treballadors als carrers d'Alacant, Castelló i València. El sindicat veu perillar el teixit industrial i denuncia les retallades en els departaments d'educació i sanitat.

La Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) es manifestaran de forma unitària a Barcelona, València, Palma, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Eivissa, Maó, Alcoi, Alacant, Castelló, Elx, València i Vinaròs.

Aquests dos sindicats demanen, en el seu manifest conjunt, el vot a les municipals per 'aquelles opcions que prioritzin les polítiques cap a les persones i fomentin la cohesió social'. Els sindicats han recordat que 'les condicions laborals no han estat la causa de la crisi i retallar drets no és la solució'.

Per la seva banda, CGT es mobilitza a Girona, Barcelona, Tarragona, Terrassa, Lleida, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Berga, Calafell i Mollet. La confederació ha recordat els treballadors assassinats per la patronal a Xicago el 1886 i ha demanat 'la mateixa contundència perquè l'atac que patim recorda el salvatgisme patronal del segle XIX'.