PER UN ESPAI TELEVISIU PROPI EN CATALÀ.

Ja fa un mes va començar una campanya per un espai televisiu propi en català.

La Xarxa de Consumidors amb Llengua insta a fer-ne la petició al ministre d'Indústria espanyol amb una tramesa de cartes multitudinària
La Xarxa de Consumidors amb Llengua ha començat la campanya 'Aconseguir la recepció de les televisions en català a tot el territori lingüístic'. Aquesta consisteix a enviar una carta al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç espanyol, que té la 'clau tècnica', per demanar-li un espai televisiu català propi. Els promotors no s'estan de dir que l'arribada de la TDT, que permetrà de rebre més canals de televisió, reduirà els d'emissió en català.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3601866

JOAN SOLÀ AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

Important missatge de Joan Solà al Parlament i al poble català.

El parlament admet per primera volta, amb Joan Solà, la intervenció d'una personalitat al ple
Solà va dir als diputats que tenien 'la responsabilitat de fer que aquest poble no se sentís subordinat a cap altre'
El lingüista Joan Solà, en una intervenció al Parlament de Catalunya, va instar els parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se sentís subordinat a cap altre. Aquesta era la primera vegada que, emparant-se en l'article 178 del reglament de la cambra, el parlament convidava una personalitat, notable per la seva 'significació institucional, política, social, científica o cultural', a intervenir davant seu. (Vegeu-ne el vídeo.)
Solà va concretar: 'Els polítics s'han de demanar si volen que siguem un país normal o no'. La solució és difícil, però hem passat anys 'sense voler-la afrontar des de l'arrel i posant pedaços'. (Llegiu-ne el discurs). També va explicar que la llengua catalana no estava bé de salut política, social ni filològica. Sobre la salut política del català, va advertir que era imprescindible i urgent de modificar les regles de relació amb Espanya i que la negociació de l'estatut i del finançament havien fet aflorar una sensació de subordinació i dependència com a poble.

Com Suïssa, Bèlgica o el Canadà

En relació amb la salut social de la llengua, va dir que es parlava català a les aules, però no al pati i que fallava un sistema educatiu que no podia promoure el català. Que feia trenta anys que es reclamava el català a Europa perquè no es podia reclamar allà on calia fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol.

Per últim, en relació amb la salut filològica, Joan Solà va subratllar que hi havia una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajudaven a millorar-la pel mal ús que en feien. A sobre, la mala salut filològica del català no era tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà va dir: 'Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i el Canadà'.

Solà, actual vice-president del IEC, va rebre a principi de juny el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes amb què Òmnium Cultural distingeix una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. No fa gaire Solà va publicar 'Plantem cara', un recull d'articles (la Magrana). Vegeu l'entrevista que va fer-li VilaWeb TV arran de l'aparició d'aquest llibre.

NOU INCIDENT NUCLEAR A ASCÓ

No és nou que hi hagi "incidents sense importància" (segons diuen com sempre les fonts oficials)a les centrals catalanes i estatals.

Fa uns mesos hi va haver un accident d´un treballador a Vandellòs, a Ascó des de l´any passat hi ha hagut molts "incidents sense importància" (inclosa la "petita fuita de partícules radiactives" a Ascó), també sense importància mentre es continuaven fent visites guiades a Escoles de Primària i Secundària fins que els mateixos pares van haver de denunciar la Central Nuclear.

Els "incidents sense importància" han estat molts, tants que hem estat gairebé un mes sense funcionar cap de les tres Centrals Nuclears catalanes.
I no ens ha passat res. No hem hagut d´anar a comprar espelmes i llums d´oli, no hem hagut d´anar a rentar la roba a mà, ni ens hem perdut la tele-escombreria diària.
Potser ens ho hauriem de replantejar.

L´energia nuclear no és gaire important percentualment amb el total de producció energètica. És prescindible i no tenim cap necessitat de tenir un perill permament a les nostres comarques.

Les grans empreses energètiques han previst que hi ha h´haver una retallada en despeses, això voldrà dir que treballaran persones amb més poca formació, però més barates ? Compte amb l´orientació d´ENDESA i compte també amb els "errors humans".

Noticia de Vilaweb d´ahir.


Endesa atribueix a un error humà l'aturada d'Ascó I
S'havia tornat a connectar ahir a la xarxa elèctrica després de romandre tancada durant dos mesos
La companyia elèctrica Endesa, titular de la central nuclear d'Ascó I (Ribera d'Ebre) ha anunciat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que l'aturada imprevista d'avui havia estat causada per un 'error humà', segons el CSN (pdf). La central s'ha aturat, de manera indefinida i no programada, després d'haver-se connectat ahir de nou a la xarxa elèctrica. L'incident ha estat classificat a nivell zero en l'escala internacional de successos nuclears.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3612340

MONTJUÏC- VOTACIÓ LAMENTABLE DEL PP I DEL PSC-PSOE

Quan tothom pensava que el Ministeri de Defensa retiraria definitivament la seva presència per tal de convertir el castell de Montjuïc en un espai per la ciutadania.
Sembla que, al PP i al PSOE, els sap greu que no hi sigui el Ministeri de Defensa i voten per mantenir la seva presència.
Sap greu que siguin tant incoherents.
La votació en algunes pàgines, blocs, etc. per aquest tema, ha estat (amb percentatges altíssims) a favor de que el Ministeri de Defensa deixi de tenir la seva presència al Castell. Un exemple, de tants, és la pàgina www.castelldemontjuic.wordpress.com.
No sembla que l´Ajuntament de Barcelona escolti gaire les opinions dels seus ciutadans.

Aquesta és la noticia periodística a Vilaweb:

PSC i PP forcen la presència del Ministeri de Defensa al castell de Montjuïc
El ple municipal aprova definitivament els estatuts del nou Centre per la Pau
El ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovà ahir definitivament la presència del Ministeri de Defensa espanyol al castell de Montjuïc, mercès als vots del PSC i del PP. Els estatuts del nou Centre per la Pau que s'erigirà al castell ja foren aprovats en primera instància el mes d'abril passat també amb els vots del PSC i el PP, però aleshores es va obrir un període de presentació d'esmenes que ahir es tancà sense cap canvi significatiu.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3602356

VEUS CRÍTIQUES AL "NOU" FINANÇAMENT. ELISENDA PALUZIE.

Ens temem que aquest "nou" finançament en té poc de nou i molt de vell (al qual ja ens tenien acostumats).
Hi ha aspectes molt poc clars d´aquest finançament, i això que hem intentat llegir tot el què ha sortit publicat sobre el tema.
Però en compte d´afegir noves opinions de persones no expertes com nosaltres, preferim donar veu a una degana economista.

Paluzie: 'Aquest model de finançament encara és menys transparent'
Segons la degana de la Facultat d'Economia de la UB, la proposta aprovada és igual que la que va fer Solbes el desembre passat
La degana de la Facultat d'Economia de la UB, Elisenda Paluzie (bloc), explica en aquest vídeo que el model de finançament aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera és 'encara menys transparent que no l'actual: 'és igual que el que va proposar Solbes el mes de desembre de l'any passat'. Per Paluzie, que subratlla que el document aprovat per l'estat espanyol no concreta ni xifres ni criteris de càlcul, s'ha fet 'un mal acord multilateral'.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3610762

BONA CAMPANYA DE SOM LO QUE SEMBREM.

"EL PARLAMENT DE CATALUNYA HA DONAT UNA IMATGE LAMENTABLE A EUROPA".
Encara que el Parlament de Catalunya no hagi acceptat la iniciativa legislativa popular per tal de prohibir el conreu de trangènics, cal felicitar la Plataforma Som lo que sembrem, ells han posat el debat sobre els trangènics, continuament a l´actualitat.
Cal valorar la feina feta com bona i per això posem aquest extracte d´una entrevista i comentaris.

Gerard Batalla: 'Som la nació europea que cultiva més transgènics'
És membre de la plataforma Som lo que Sembrem • El parlament va tombar ahir la iniciativa legislativa per a prohibir el cultiu de trangènics
'La societat ha fet un encàrrec al parlament, i no l'ha acceptat; la democràcia ha tocat fons', es plany a VilaWeb Gerard Batalla, membre de Som lo que Sembrem. Ahir els diputats de CiU, PSC i PP van unir-se per aprovar les esmenes a tota la proposició de llei (pdf) per a prohibir el cultiu de productes agrícoles modificats genèticament. D'aquesta manera van impedir que la Iniciativa Legislativa Popular de la plataforma es debatés al parlament.
Batalla, que aquests últims dies ha fet vaga de fam davant el parlament per pressionar els diputats, deplora que la cambra no els hagi concedit el dret de rèplica: 'No hem pogut contestar les mentides dels diputats de CiU, PSC i PP, tot i que el nostre advocat ens havia dit que, segons el reglament del parlament, teníem dret de rèplica'. Per aquest motiu, la plataforma estudia ara la possibilitat de presentar un recurs contenciós-administratiu per invalidar el ple d'ahir.

'Una vergonya'

Per Som lo que Sembrem, que havia aconseguit el suport de més de 100.000 signataris, el ple d'ahir va ser 'una vergonya'. Batalla recorda que l'única intenció que tenien era que es parlés de transgènics al parlament; amb més raó troba censurable que els diputats ho vetessin. A més, diu: 'El PSC tenia l'oportunitat de desmarcar-se del discurs mentider i ignorant del diputat de CiU, Josep Grau, un discurs impropi d'un ex-conseller d'Agricultura, però no, sinó que ha fet pinya amb CiU i PP.'

El propòsit principal de la proposició de llei era que el parlament declarés el Principat territori lliure de transgènics, com ja ho són les Illes Balears, Alemanya, Àustria, França i Suïssa. Per això Batalla creu que la resta d'Europa, 'que ha fet un tomb per a prohibir els transgènics', tenia ahir els ulls posats al Parlament de Catalunya, 'la nació europea que cultiva més transgènics. El parlament ha fet el ridícul i ha donat una imatge lamentable a Europa.' Però no se senten frustrats ni decebuts: 'Estem contents de tota la feina que hem fet fins ara i, a més, els que han fet el ridícul són ells.'

En mans de les multinacionals

Les grans multinacionals són les propietàries de les patents de les llavors transgèniques, car són les que investiguen i registren les varietats que després surten al mercat. Així, doncs, cap pagès del món no pot fer servir una llavor sense pagar a l'empresa els drets corresponents; d'aquesta manera, els pagesos deixen de ser autònoms i passen a dependre d'una gran multinacional.

La multinacional de transgènics més important és la nord-americana Monsanto, que posseeix la gran majoria de les patents. Per això Gerard Batalla avança que una de les prioritats de Som lo que Sembrem serà ara la campanya perquè TV3 emeti el documental 'El món segons Monsanto' (Le monde selon Monsanto' i versió en anglès del documental), del canal francès Arte. 'Fa temps que TV3 té aquest documental al calaix i encara no l'ha emès', no s'està de dir. El documental, de la periodista francesa Marie-Monique Robin, repassa la història d'aquesta multinacional que cada any té uns ingressos més copiosos gràcies a les patents de transgènics.

B. Z.

EL PSOE HA INCOMPLET EL COMPROMÍS ELECTORAL A GAROÑA.

LA COORDINADORA ESTATAL ANTINUCLEAR (1) RECORRERÀ EN ELS TRIBUNALS LA DECISIÓ DEL GOVERN DE PRORROGAR 4 ANYS LA VIDA DE LA CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA

El President Zapatero i el govern del PSOE s'han doblegat a les pressions del lobby nuclear i han demostrat la seva incoherència i falta de voluntat política.

La Coordinadora Estatal Antinuclear, formada per organitzacions i plataformes antinuclears de tot l'Estat espanyol, deploren la decisió del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero d'autoritzar una pròrroga de 4 anys per a la vella, deteriorada i perillosa central nuclear de Garoña. Zapatero ha incomplet de forma clara el seu compromís electoral, programàtic i d'investidura d'abandonar l'energia nuclear, i ha donat un gran pas enrere en la consecució d'un model energètic sostenible, basat al 100% en les energies renovables i en l'eficiència energètica.

Per a aquests col•lectius el Govern s'ha posat literalment de genolls davant el lobby nuclear al concedir a la central de Garoña aquest permís de funcionament. El Govern socialista i el propi President Zapatero havien reconegut que Garoña és una central amb problemes de seguretat, amortitzada i totalment prescindible.

Finalment els interessos lucratius -és a dir, la cobdícia d'Iberdrola i Endesa, propietaris de la central, obstinats a seguir traient beneficis d'una central vella i perillosa però totalment amortitzada- han pesat més sobre Zapatero i el seu Govern, que l’interès general de la societat: la salut de les persones i el medi ambient. El president Zapatero demostra així la seva falta de paraula i la seva incoherència.

En efecte, l'Executiu havia reconegut prèviament que el tancament de Garoña no suposaria cap problema en el subministrament d'electricitat. La seva contribució energètica és molt escassa (el 1,4% del total, en 2008) i està sobradament compensada per l'aportació de les energies renovables (aquestes van aportar en 2007 un 23% del total de l'electricitat generada). De fet, en 2008 Espanya va exportar una quantitat d'electricitat equivalent a la produïda per tres centrals nuclears com la de Garoña.

Amb aquesta deplorable decisió, el Govern també ha decidit seguir exposant a la població i al medi ambient al risc de sofrir un accident nuclear per part d'aquesta perillosa instal•lació. És necessari recordar que Garoña és una central nuclear obsoleta, dissenyada en els anys 60 del segle passat, i inaugurada per Franco allà per 1971. És d'un tipus molt antic de reactor que està “fora de normativa”. La deterioració i envelliment del reactor de Garoña són molt evidents. En una clara demostració de l'esgotament de la seva vida útil, sofreix des de fa anys un procés d’esquerdes múltiple per corrosió que afecta a diversos components interns de l'atuell del reactor, el cor de la central nuclear, i que no té solució. Per això és coneguda com la "central de les mil i una esquerdes".

Zapatero ha fet oïdes sordes de les demandes de la ciutadania, en clara contradicció amb les seves repetides manifestacions. En sac trencat ha caigut la clamorosa demanda en favor del tancament immediat i definitiu de Garoña recollida per un amplíssim sector de la societat. Nombroses organitzacions socials, ecologistes, sindicals, veïnals i polítiques vénen reclamant des de fa anys el tancament de Garoña, petició feta també des d'institucions com el Parlament basc, el Govern Basc i la Diputació Foral d'Àlaba, entre unes altres.

En Catalunya, més de 500 ciutadans i ciutadanes han enviat missatges al President demanant el tancament de Garoña, 19 ajuntaments han debatut mocions demanant el seu tancament, i 7 d'ells, incloent el de L'Hospitalet de Llobregat les han aprovat i cursat al Govern.

(1) Formada per:

ADENEX, AMIGOS DE LA TIERRA, COORDINADORA CONTRA GAROÑA, ECOLOGISTAS EN ACCIÓN, GREENPEACE, JÓVENES VERDES, PLATAFORMA CERRAR ALMARAZ, PLATAFORMA TANQUEM COFRENTS, TANQUEM LES NUCLEARES-100%RENOVABLES, ACCIÓ ECOLOGISTA- AGRÓ, ACCIÓ PEL CLIMA, ALTERNATIVA VERDA, ASSOCIACIÓ UNA SOLA TERRA, ATTAC CATALUNYA, BALADRE, CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO (PAÍS VALENCIÀ Y CATALUNYA), COL•LECTIU USERDA (ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMUNICACIÓ ECOLOGISTA), DEPANA, DIA DE LA TERRA, EKOLOGISTAK MARTXAN, EUROSOLAR - ESPAÑA, FAVB (FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA), FUNDACIÓ TERRA, GEA – ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS GEOBIOLÒGICS, GRUP ECOLOGISTA L'ESCURÇÓ, GRUP DE CIENTÍFICS I TÈCNICS PER UN FUTUR NO NUCLEAR, INTERSINDICAL VALENCIANA, PLATAFORMA NO A LA MAT, VERDEGAIA, WWF VALENCIA, XÚQUER VIU,

AGENDA DELS HOMENATGES ALS MAQUIS.

Agenda que ens envien els amics d´Alestrinxeres.

XII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS 2009

28 de Juny. Presentació a Vilanova de Meià (La Noguera)

8,30 h matí trobada al Bar Cirera «Escaladors» (Ctra. S. M. Meià), per sortir a les 9h puntuals en cotxes fins al punt de partida de la Ruta Maquis i Guerra Civil comentada per la Serres del Montsec (búnquers Hostal Roig i Base Guerrillera de la Cova del Gel) de 2h de durada a peu, fent parada per dinar i presentació XII Marxa Homenatge als Maquis (Cal portar el dinar i el beure).

A la tarda al cementiri de S. Maria de Meià, col•locació d’una placa en homenatge als maquis caiguts per la llibertat, més tard visita al local de l’Associació de Joves de VdM (c/ Escoles, s/n), on hi haurà l’exposició de la XII Marxa Homenatge als Maquis i gaudirem d’un refrigeri i musiqueta.

LA PRESENTACIÓ UN ÈXIT !!!! CONTINUEM :


10 de Juliol. Actes a Lleida (El Segrià)

Al Centre Social Autogestionat La Maranya (c/ del Parc,13 del casc antic)

20,30 h presentació d’El Senzill: guerrilla i presó d’un maqui de Joan Busquets, a càrrec de Pep Cara del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i després xerrada-col•loqui amb Dolors Marín doctora en Història contemporània per la Universitat de Barcelona, especialitzada en la formació de la cultura llibertària.

Des del dia 1 de juliol al 10 de juliol, hi haurà l’exposició «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

Tot seguit soparet popular amb pinxos i música punk-maquis.

11 de Juliol. Actes a Pont de Suert (Alta Ribagorça)

Al Pavelló Poliesportiu (c/ Salencar, s/n)

A partir de les 16 h i durant tota la tarda exposició: «12 anys de Marxa Homenatge als Maquis»

17 h presentació del llibre Maquis al Montsec, del Migdia francès a l’Aran i el Pallars (1944-1956), de Ferran Sánchez Agustí, a càrrec de l’autor, i posterior xerrada-col•loqui. (es passarà un fragment de documental).

19 h Concert 5è Maquis Rock amb els grups Gall Roig i negre (Calaf) i Duo Patetiko (Almacelles), després música ambient.

Amb servei de barra i sopar a càrrec de la Colla de Diablesses i Diables del Pont de Suert.

22 h trasllat al Refugi pels apuntats/des (1*).

1 h de la nit tancada de portes al poliesportiu.

12 de Juliol. Caminata per sobre el túnel Viella (Vall d’Aran)

Al Refugi Boca Sud «Er Espitau de Vielha» S. Nicolau

8 h Esmorzar.

8,30 h Sortida del refugi: «Ruta maquis alta muntanya» comentada, de 4 a 5 h de muntanya (Pas entre l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, per dalt del túnel).

14,30 h Dinar conjunt (2*).

17 h Cafè, copa i puro. Comiat i final de les jornades!

----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les jornades són obertes i gratuïtes per a tothom.
(1*) Preu del refugi: 25 euros (dormir, esmorzar i dinar del diumenge). Hi ha 60 places. Cal inscriure’s prèviament.

(2*) Els que vagin per lliure i vulguin venir també poden fer-ho. Cal inscriure’s prèviament.

+ info: infotrinx@nodo50.org






25 de Juliol. Berga (Berguedà)

8h Caminada comentada per les «Canals de sant Miquel». Sortida des del Pont de Pedret (Berga).

14 h dinar al Pont del Climent (Vilada).

17 h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a Joan Vilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo.

19 h Col•loqui sobre «la lluita armada dels anys seixanta a l’actualitat» a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (carrer del Balç 4 baixos).


20 de Setembre. Sallent (Bages)

Caminata de Sallent a Castellnou. (Cal portar esmorçar).

+ info: marxa-maquis@sindominio.net

26 i 27 de Setembre. Actes a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Dissabte 26.

-Dinar Vegà a les 14:00h.

-Concert de Tarda :"En memòria dels lluitadors llibertaris de totes les èpoques". Musics per confirmar.

Al "TRAKATRÀ", espai alliberat. C/ Magdalena Miró 31. VNG

Diumenge 27.

-Projecció de documental.

-Xerrada.

-Taula redona. Col.loqui "La Lliçó del Maquis".

Al Ateneu Llibertari de Vilanova i La Geltrú. C/ Teatre 21. VNG
+ info: ateneullibertarivng@hotmail.com

30 d’agost. Barcelona (Barcelonès)

A les 20 h Acte en record de la memòria del guerriller llibertari José Luis Facerías a la confluència entre els carrers Doctor Pi i Molist amb Passeig Verdum.

Al Setembre data per determinar. Actes a Manresa (Bages)

25 d’Octubre. Actes a Barcelona (Barcelonès)
+ info: negrestempestes@gmail.com

5 de Gener de 2010 a Celoni (Vallès Oriental)

A les 12h al cementiri trobada en record del Quico Sabaté.

ANÀLISI SOBRE EL SOCIALISME CATALÀ.

Uns amics m´han passat per correu aquest article d´anàlisi política, prou interessant i lúcid.
Aquí us el deixo.

Ferran Mascarell

El socialisme català
U: Molts dels votants, simpatitzants i dirigents del socialisme català sabem que una època s'està acabant. Sabem que els principis de relació amb el PSOE que han marcat la Transició estan absolutament desautoritzats. Sabem que el debat sobre el finançament ha deixat definitivament tocades les -ja per si mateixes desconfiades- relacions entre el president Montilla i el president Zapatero.

Dos: El debat del finançament -sigui quin sigui el seu desenllaç- ha expressat que la majoria dels dirigents del socialisme espanyol han retrocedit en una idea anacrònica sobre Espanya hereva de la tradició més arcaica del socialisme espanyolista. Espanya és una sola nació i ha de ser integral -deien els vells socialistes hispànics republicans-. Al proletariat li convenia -asseguraven- una Espanya unida i solidària que limités la preeminència dels poderosos.

Tres: Espanya és ara una societat desenvolupada, democràtica i de classes mitjanes. El socialisme governa. Els socialistes hispànics ja no poden esgrimir el vell discurs dels interessos superiors dels obrers i encara menys el de l'obligada solidaritat de les regions més burgeses. Ara, simplement, defensen els seus interessos corporatius. Fan allò que més afavoreix per mantenir el poder de la nova corporació dirigent espanyola forjada entre l'estructura de poders que se centralitzen a Madrid i els nous poders autonòmics. En aquesta corporació d'interessos desentonen els socialistes catalans. Primer Maragall, l'home que va gosar posar en qüestió les regles del joc; ara Montilla, el pupil que els ha sortit desagraït.

Quatre: El to del debat sobre el finançament -sigui quin sigui el desenllaç- expressa alguna cosa més que la tradicional prepotència central o un brot de sadisme contra la insubordinació catalana. Al carrer Nicaragua i a la plaça Sant Jaume saben que el pacte de la Transició s'ha fos. Sabem que l'Espanya plural és pura retòrica. Sabem que a Madrid no hi ha aliats, perquè defensen interessos radicalment diferents.

Cinc: Els dirigents catalans saben que el socialisme hispànic s'ha endinsat en un sender que ja és inacceptable per als catalans. Els demòcrates catalans van suposar fa 30 anys que el seu principal objectiu era aconseguir que la democràcia s'assentés a Espanya. La democràcia havia de permetre un desenvolupament econòmic just i harmònic de tots. De la igualació dels nivells de renda dels espanyols se'n derivaria un model d'Estat que acceptaria la diferència nacional catalana. L'Estat de les autonomies era un pas necessari però intermedi en el camí del federalisme. En aquest esquema hi va jugar quasi tothom. Convergència marcava els límits del terreny de joc i els socialistes feien de frontissa. Frontissa entre catalans d'orígens diversos i amb la concòrdia amb Espanya que desitjaven la majoria dels ciutadans. Funció de frontissa que es polia amb pedagogia i mai dir res que pogués ofendre.

Sis: Els dirigents socialistes saben que aquest esquema està necròtic. Saben que els dirigents estatals estan jugant una partida diferent. Se saben sols. Noten que els dirigents federals els voldrien a galeres. Sabem que estan en una cruïlla decisiva. Sabem que un error ara els pot liquidar. Sabem que per primera vegada en trenta anys el poble català n'està tip i està girant el rumb.

Set: La qüestió, doncs, no és tant saber què diran els dirigents per tractar de proclamar-se vencedors de l'acord del finançament. La qüestió decisiva és saber si han assumit que les premisses que han guiat les relacions entre Catalunya i Espanya els darrers decennis estan acabades. Si els dirigents socialistes volen seguir governant els catalans, han de renovar profundament el seu discurs envers l'Estat. Haurà de ser menys acomplexat en termes de sobirania; si Catalunya és una nació, cal fer-ho notar. Haurà de ser més precís en termes estatals; si el PSC té un discurs propi sobre una hipotètica Espanya plurinacional, cal fer-lo conèixer i lluitar-lo. Haurà de ser més europeista. Europa no és només una qüestió d'institucions, és sobretot un imperi en formació. És el marc on les nacions postnacionals es podran definir.