dissabte, 18 de juliol del 2009

BONA CAMPANYA DE SOM LO QUE SEMBREM.


"EL PARLAMENT DE CATALUNYA HA DONAT UNA IMATGE LAMENTABLE A EUROPA".
Encara que el Parlament de Catalunya no hagi acceptat la iniciativa legislativa popular per tal de prohibir el conreu de trangènics, cal felicitar la Plataforma Som lo que sembrem, ells han posat el debat sobre els trangènics, continuament a l´actualitat.
Cal valorar la feina feta com bona i per això posem aquest extracte d´una entrevista i comentaris.

Gerard Batalla: 'Som la nació europea que cultiva més transgènics'
És membre de la plataforma Som lo que Sembrem • El parlament va tombar ahir la iniciativa legislativa per a prohibir el cultiu de trangènics
'La societat ha fet un encàrrec al parlament, i no l'ha acceptat; la democràcia ha tocat fons', es plany a VilaWeb Gerard Batalla, membre de Som lo que Sembrem. Ahir els diputats de CiU, PSC i PP van unir-se per aprovar les esmenes a tota la proposició de llei (pdf) per a prohibir el cultiu de productes agrícoles modificats genèticament. D'aquesta manera van impedir que la Iniciativa Legislativa Popular de la plataforma es debatés al parlament.
Batalla, que aquests últims dies ha fet vaga de fam davant el parlament per pressionar els diputats, deplora que la cambra no els hagi concedit el dret de rèplica: 'No hem pogut contestar les mentides dels diputats de CiU, PSC i PP, tot i que el nostre advocat ens havia dit que, segons el reglament del parlament, teníem dret de rèplica'. Per aquest motiu, la plataforma estudia ara la possibilitat de presentar un recurs contenciós-administratiu per invalidar el ple d'ahir.

'Una vergonya'

Per Som lo que Sembrem, que havia aconseguit el suport de més de 100.000 signataris, el ple d'ahir va ser 'una vergonya'. Batalla recorda que l'única intenció que tenien era que es parlés de transgènics al parlament; amb més raó troba censurable que els diputats ho vetessin. A més, diu: 'El PSC tenia l'oportunitat de desmarcar-se del discurs mentider i ignorant del diputat de CiU, Josep Grau, un discurs impropi d'un ex-conseller d'Agricultura, però no, sinó que ha fet pinya amb CiU i PP.'

El propòsit principal de la proposició de llei era que el parlament declarés el Principat territori lliure de transgènics, com ja ho són les Illes Balears, Alemanya, Àustria, França i Suïssa. Per això Batalla creu que la resta d'Europa, 'que ha fet un tomb per a prohibir els transgènics', tenia ahir els ulls posats al Parlament de Catalunya, 'la nació europea que cultiva més transgènics. El parlament ha fet el ridícul i ha donat una imatge lamentable a Europa.' Però no se senten frustrats ni decebuts: 'Estem contents de tota la feina que hem fet fins ara i, a més, els que han fet el ridícul són ells.'

En mans de les multinacionals

Les grans multinacionals són les propietàries de les patents de les llavors transgèniques, car són les que investiguen i registren les varietats que després surten al mercat. Així, doncs, cap pagès del món no pot fer servir una llavor sense pagar a l'empresa els drets corresponents; d'aquesta manera, els pagesos deixen de ser autònoms i passen a dependre d'una gran multinacional.

La multinacional de transgènics més important és la nord-americana Monsanto, que posseeix la gran majoria de les patents. Per això Gerard Batalla avança que una de les prioritats de Som lo que Sembrem serà ara la campanya perquè TV3 emeti el documental 'El món segons Monsanto' (Le monde selon Monsanto' i versió en anglès del documental), del canal francès Arte. 'Fa temps que TV3 té aquest documental al calaix i encara no l'ha emès', no s'està de dir. El documental, de la periodista francesa Marie-Monique Robin, repassa la història d'aquesta multinacional que cada any té uns ingressos més copiosos gràcies a les patents de transgènics.

B. Z.