Avui fa 78 anys de l’inici de la requisa de documents per part dels franquistes a Barcelona, al cap de dos dies de ser ocupada la ciutat. Van ser molt diligents de requisar a la ciutat i arreu del país més de 140 tones de documents, llibres, banderes i altres objectes que es van endur com a botí de guerra cap a Salamanca com a eina de repressió política.
No ha estat ni de bon
tros diligent el règim democràtic actual ni en el reconeixement del dret dels
espoliats a recuperar allò usurpat, ni a restituir-los els documents. Avui
encara no s’ha completat el procés ja que el govern estanyol ha demostrat no
compartir la necessitat d’aquest acte de justícia.
La Comissió de la
Dignitat vol denunciar que l’Estat reté avui, encara, de manera
perversa els documents de diverses persones i entitats, que s’havia compromès a
retornar el desembre de 2014. Si no ha estat diligent el partit actual que
governa l’estat, tampoc ho va ser el govern socialista quan el 2010 en els
darrers dies de mandat quan va retenir les caixes que estaven disposades a ser
transferires després de l’esforç fet per la ministra de cultura Angeles
Gonzalez-Sinde. Part d’aquell fons és el que ara el reté el ministeri del PP.
També es retenen
documents de la Generalitat de Justícia i d’ordre públic, els de 47 ajuntaments
catalans requisats aquell mateix any i els altres fons que s’han descobert que
hi ha a l’arxiu militar d’Àvila de diversos departaments catalans fruit de la
mateixa requisa.
Aquesta manca de
sensibilitat humana en reconèixer un fet tant evident, com és el
dret el dret a recuperar per part de les persones, entitats i institucions
catalanes, que van patir la requisa per la força per part de la dictadura
franquista, és una mostra de la poca qualitat i solidesa dels fonaments
democràtics del règim monàrquic actual.
Després de les darreres
eleccions a les cors de l’estat no hi ha hagut ni un bri de canvi d’actitud per
part del govern espanyol davant aquest deure pendent, i demostra que les
declaracions de tenir una actitud de diàleg envers Catalunya no han estat només
que paraules.
Si hem arribat fins en
els milers de documents que s’han pogut reintegrar als arxius de la Generalitat
i als de moltes persones i entitats, partits i sindicats, ha estat per la
tossuderia de molta gent que ha donat suport aquests darrers anys a la crida
feta el 2002 per la Comissió de la Dignitat que el proper 11 d completar la
total reparació d’aquell espoli.
Fa uns dies han començat
les obres de l’edifici institucional de la Caixa de Pensions de la Via Laietana
de Barcelona per a restituir les inscripcions en català i els escuts de
Catalunya que van ser retirats pel franquisme. S’ha fet en resposta de la
petició formulada a la Caixa per la Comissió de la Dignitat, per restituir un
dels actes de la persecució que va ser objecte la nostra llengua i el nostre
poble ara fa 78 anys, quan es van fer destruir tots els rètols i inscripcions
fetes en català. També com un acte de posar en evidència el genocidi cultural
de Catalunya, ara que els tribunals i el govern espanyol menyspreen
i persegueixen la nostra llengua que la volen minoritzada.
Seguint la campanya de
reparació dels monuments transformats pel franquisme, la Comissió de
la Dignitat segueix reclamant a l’Ajuntament de Barcelona la restitució al seu
estat original del monument a Pi i Margall situat a la cruïlla Diagonal,
i el Passeig de Gràcia de Barcelona. És inacceptable que avui quan fa 78 anys
de la seva transformació en el monument en honor de l’exèrcit que ocupà la
ciutat, encara es mantingui mutilat sense les inscripcions originals, ni
l’efígie del polític, ni l’estàtua al capdamunt de la columna. És una veritable
vergonya per a la ciutat que en un dels punts centrals de la ciutat es
mantingui aquella desferra al no res.
Enguany s’assolirà una
fita important en l’objectiu d’aconseguir la reparació de les víctimes del
franquisme, amb l’aprovació de la llei de reparació Jurídica que es tramita al
Parlament de Catalunya per inicativa de la nostra entitat, amb el suport de
moltes entitats memorialistes. Amb l’aprovació d’aquesta llei els
propers mesos, es declararan il·legals els tribunals i els Consells de Guerra
del franquisme, fets com a eina de repressió política. El President Lluís
Companys i més de 80 mil persones que es van veure sotmesos a presó i a uns
processos per uns tribunals contraris a la legalitat judicial vigent a
Catalunya que marcava l’estatut de 1932 i que era responsabilitat de la
Generalitat. Un acte de reparació personal necessari i de reafirmació de la
continuïtat i sobirania de les nostres institucions que es farà definitivament
realitat.
La Comissió de la
Dignitat volem mostrar el nostre suport a les nostres institucions i
especialment a les persones del nostre govern, la Presidenta i de la mesa del
Parlament, que es veuen implicades en processos penals per haver mantingut el
seu compromís amb el nostre poble que els ha elegit, defensant la seva
sobirania democràtica. Denunciem la persecució que els sotmet la
justícia espanyola, que amb aquesta actitud s’apropa a la d’aquells tribunals
que penalitzaven a milers de persones pels seus actes democràtics. La nostra
lluita per la reparació de les víctimes del franquisme és la lluita en defensa
pels principis democràtics i per la sobirania del nostre poble.
