LES CENTRALS NUCLEARS PROLONGARAN 20 ANYS MÉS LA "VIDA ÚTIL"

Alguns mitjans de comunicació ens han "sorprès" amb una nova "genialitat" del Govern espanyol. Que no és altra que l' estudi de prorrogar la producció nuclear 20 anys més.
Això a Catalunya vol dir que tindrem centrals nuclears (com a mínim) fins l' any 2048.
Quan el 40 % del consum "espanyol" d' energia el subminstren les energies renovables i tenint en compte les desmesurades despeses d' emmagatzemament i tractament de residus (a més a més dels riscos de producció), la pregunta és clara: quins interessos lliguen al Govern espanyol i els propietaris de les centrals nuclears per a prendre aquest estudi en consideració?
Volen assegurar jubilacions milionàries a més d' un amic d' ENRESA ?

La prolongació que estudia el Govern espanyol representa que les dos centrals d’Ascó (I i II) i la de Vandellòs (II), continuarien en producció fins als anys 44, 46 i 48 respectivament. (a Nació Digital).

A Ascó operen dos centrals nuclears. Foto: Sílvia Berbís

Allargar la vida de les nuclears és la principal reivindicació de les elèctriques i per suposat del lobby nuclear i del govern espanyol, que tampoc ho veu malament. Es vol prolongar vint anys més la vida últil de les nuclears espanyoles, de manera que de 40 anys passen oficialment a 60. Aquesta prolongació representa que les tres centrals actualment operatives a l’entorn del Camp de Tarragona, és a dir, les dos d’Ascó (I i II) i la de Vandellòs (II), continuarien en producció fins als anys 2044, 2046 i 2048 respectivament. De fet, no és que ara no  operar 60 anys, en realitat ja poden arribar a este termini demanant pròrrogues, i així ja s'està fent, però si el Govern amplia per llei la vida útil a 60 anys, les nuclears obtenen seguretat jurídica, de manera que si un nou executiu optès per l’apagada nuclear, la indústria atòmica podria aferrar-se a quantioses indemnitzacions en concepte de «lucre cessant».

Ara fa uns mesos el ministre d’Energia espanyol, José Manuel Soria, ja va avançar que el seu departament estava estudiant la prolongació i aquest dilluns ha estat el president de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), Francisco Gil-Ortega, qui ha confirmat els plans del govern espanyol. L'energia nuclear representa al voltant del 20% de la demanda elèctrica a l'Estat espanyol
.

26 deGENER: 373 ANYS DE LA BATALLA DE MONTJUÏC.

El 26 de gener és una data de no gaire bon record per la major part de catalans i catalanes.
Aquest cap de setmana, la major part de mitjans recordarà l' entrada de l' exèrcit franquista (que en dien "nacional") a Barcelona i la seva "victòria".
Però aquesta mateix data abans havia estat una data positiva històricament per a la història catalana i així ho recordarà aquest diumenge una entitat i uns actes al Castell de Montjuïc:

La batalla de Montjuïc, 373 anys després

Patriotes per la Devolució prepara un acte de commemoració de la victòria catalana aquest diumenge

Aquest diumenge, 26 de gener, el Castell de Montjuïc serà escenari d'un acte en commemoració del 373 aniversari de la batalla de Montjuïc, que va tenir llo l'any 1641 en el marc de la Guerra dels Segadors. L'esdeveniment, organitzat per Patriotes per la Devolució amb la col·laboració de Memorial 1714 i Coronela de Barcelona començarà a dos quarts de dotze del migdia, mentre que a les dotze en punt, la Coronela, milícia gremial de Barcelona, farà entrarà al Pati d'Armes.

La batalla de Montjuïc del 1641 va ser un episodi clau de la Guerra dels Segadors, en la qual un exèrcit combinat francocatalà va rebutjar l'atac de les tropes castellanes de Felip IV en el seu intent de conquerir la capital catalana. La victòria dels defensors va fer recular l'exèrcit espanyol fins a Tarragona, perdent pràcticament la totalitat de territoris conquerits durant el seu avanç cap a Barcelona
.

DESMEMÒRIA HISTÒRICA

Sempre ens ha impressionat el poc esforç que han hagut de fer els governants i els grups de pressió per aconseguir la DESMEMÒRIA HISTÒRICA, mitjançant la "transición".
A qualsevol país democràtic es documenta i es comptabilitzen les dades dels fets històrics per molt durs que siguin i s' intenta que tothom entengui el què va passar. A partir d' aquí es pot començar a entendre i fins i tot "passar pàgina" (històricament parlant). Però sembla que a l' Estat espanyol això no va així, primer hem d' oblidar-ho tot i després ja ho veurem. Senzillament, patètic, milers de familiars continuem buscant a familiars desapaguts, mentre ells només van accelerar el procés per exloure possibles culpables de possibles penes de presó (que mai han estat, evidentment).
Bé, us pengem un extracte de l' article d' en Gerard Horta a Vilaweb, que és tota una reflexió general (també sobre els crims del feixisme):

Víctimes del terrorisme: a través de la tempesta

Tornem-hi. Quants morts hi ha hagut als Països Catalans a causa del terrorisme feixista des del 1939? Quants anys de presó acumularen els demòcrates perdedors? Quanta tortura, quanta brutalitat sofriren? Quantes violacions prèvies a l'assassinat hi hagué? Quantes foren les persones assassinades en tot l'estat espanyol a partir del 1939: Cent mil? Dos-cents mil? On són tots els cadàvers?

Sobre Mallorca, en Llorenç Capellà publicà el 1977 un llibre dur, duríssim, i tendre, tendríssim, anomenat 'Diccionari Vermell' (Ed. Moll, 1989). Hi documentà amb noms i cognoms l'assassinat de quasi un miler d'homes i dones arran de la repressió falangista. Ell féu per a l'illa germana allò que totes les institucions de poder públiques catalanes haurien hagut de possibilitar per a cada poble i ciutat: comptar un per un i retre homenatge a la dignitat del record col·lectiu d'aquells avantpassats que donaren la seva vida per nosaltres. La transició ha proclamat sense parar que les úniques víctimes del terrorisme han estat, quasi en exclusiva, les víctimes de l'independentisme armat basc i català i de l'anarquisme. Mentrestant, els descendents ideològics i de vegades biològics del franquisme han celebrat la inacabable festa de la 'democràcia' assassinant, sovint amb impunitat, des de les esferes mateixes de l'estat i des de l'exterior.

El dolor i el patiment ho són per a tothom qui els viu: no entenen en adscripcions ideològiques, ni polítiques ni sindicals. Tampoc hi entén el llenguatge, perquè la paraula 'terrorisme' remet originàriament a una pràctica estatal --per l'estat del 'terror' de la Revolució Francesa--, justament pel seu monopoli de la violència. Ja se sap que els vàndals són sempre els altres... Ara, topem un problema gros: quina credibilitat tenen els qui encarnen el falangisme sociològic professional a l'hora d'alliçonar-nos, amb la complicitat de la 'esquerra' catalana i espanyola, entorn de les maldats de l'ús de la violència política fora dels marges de l'estat? Dit d'una altra manera: per què durant dècades se'ns mostra una imatge d'unes víctimes i se'ns n'oculten les altres cent imatges que hi ha al darrere?

Víctimes 'bones' enfront de víctimes 'enutjoses': tabú. Són dècades de moralització mesquina que ens han fet empassar com un xarop pudent. On són el rebuig i les cares compungides davant la violència feixista que rebentà milers i milers de vides als Països Catalans després de la seva victòria militar? 'Reserva espiritual de Occidente. Por el Imperio hacia Dios. España, unidad de destino en lo universal.' No hi ha hagut ni un sol judici. Ni un. Res. 'Constitución' i 'consenso'.

L'oblit col·lectiu és molt més important que la memòria col·lectiva. Però tota societat abraça els vius, els morts i els qui encara han de néixer. Avui, llegint el 'Diccionari Vermell', he romput a plorar pres d'una tristesa sobtada tan intensa que em desbarata. Sento odi, fàstic i nàusea. Sento, també i sobretot, amor pels homes i dones menuts que, als Països Catalans i a la veïna Espanya, visqueren i moriren mirant de construir --sovint amb humilitat i generositat--, un dia a dia estimat a còpia de bocins de llibertat i justícia, amb esperit alegre de combat i fam de solidaritat i món nou. Com els retornarem, en nom de la reciprocitat, tot allò que ens van regalar? Hi ha manera de fer pagar els crims als culpables? Els néts de les víctimes han d'acceptar el pacte de silenci dels pares respecte dels avis? Com s'exorcitzen tants fantasmes? Podem albirar el futur tot esborrant el passat? (Són els fills de la feixistada i els seus còmplices els qui ens han de donar permís per a votar?)

Judicis que no arribaran mai, paraules a deshora, records negats i narracions invisibilitzades a les nostres escoles... Què en fem del dolor que uneix els vius i els morts a través d'una tempesta infeliç que ens estreny fort, tan fort?

RESIDUS DE LA GUERRA SIRIANA A TARRAGONA?

S' ha aixecat una certa polseguera sobre la possibilitat que armes químiques sirianes i el seu tractament vagin a parar a Catalunya, quan diferents territoris europeus s' ha negat a tenir-les.
Potser cal estar alerta, ja que si no estem al cas, podem acabar sent un abocador ara de nivell mundial. Coincidim amb el toc d' alerta d' en Xavier Graset (ell és de Vila-seca, si no anem errats) i en deu tenir informació més directa:

I què més?

«No sabem ben bé si Obama sap situar al mapa Constantí, Tarragona o Barberà del Vallès» (sobre el text de Nació Digital).

Tindrem els residus de la guerra de Síria a Tarragona? Només cal que penseu que no, perquè sigui que sí. Diversos mitjans van avançar que el periple de les armes químiques que han fet tan de mal a Síria podrien acabar a Catalunya. Si més no el president Obama li podria haver demanat a Rajoy que hi vagin a parar els residus, un cop tractats i reduïts, a Tarragona. A Constantí concretament.

No sabem ben bé si Obama sap situar al mapa Constantí, Tarragona o Barberà del Vallès, on l’empresa GRECAT, Gestió de Residus Especials de Catalunya, també té una seu. És clar que el Google Maps si està afinat pot fer miracles, i vist que Albània no li han  fet cas, què millor que mirar de resituar Espanya al mapa. De fet Rajoy persegueix una cita a la Casa Blanca que l’ajudi a projectar la marca Espanya, i a ell mateix, com ja va fer Aznar en el seu moment amb Bush. Per ser justos, la mateixa informació diu que Rajoy s’hauria negat a acollir aquests residus.

Que ben mirat per l’empresa que hi opta tampoc deu ser res molt diferent al que fan habitualment. Ells tenen l’únic forn rotatiu que hi ha a tot l’Estat per poder tractar certs tipus de residus. L’Organisme per la Prohibició d’Armes Químiques ha preseleccionat un seguit d’empreses europees perquè ho assumissin, i una d’aquestes que ha participa del concurs hauria trucat a GRECAT. Així doncs segons aquestes informacions hi ha com a mínim dues trucades, la d’Obama a Rajoy, i la d’una empresa europea que vol guanyar el concurs a la de Tarragona. Les armes i els residus més perillosos es destrueixen a alta mar, i aquests residus que se suposa que ja no tenen el mateix grau de perill és el que després s’ha d’emmagatzemar.

I de tot aquest seguit de trucades, on queda la trucada a l’alcalde de Tarragona, al de Constantí, al conseller d’Indústria, al president Mas? Les ha traslladat el president Rajoy? Els ho han dit la gent de GRECAT? Qui són els aliats de debò, i què vol dir pesar en el mapa geoestratègic? Tothom està d’acord en què s’eliminin les armes químiques, que posats a fer ja no haurien d’existir ni com a amenaça, i després qui se les menja?

Si Albania no, qui? Bèlgica, Alemanya? Espanya, a Rota, a Cadis, a Catalunya?
I a Catalunya? Tarragona, allà on tenim petroquímica, nuclears, centrals eòliques, de cicle combinat? A canvi de què, d’una foto
?