RECERQUES DE RESTES HUMANES DE LA BATALLA DE L´EBRE.

Avui us pengem una noticia d´història, sobre les recerques fetes a la zona de la batalla de l´Ebre.
És una noticia puntual, però a més a més del seu aspecte històric, esperem que, algún dia tots els familiars dels soldats morts en aquella batalla puguin saber on van restar els cossos dels seus familiars morts. És el mínim que es pot oferir als familiars d´aquelles persones mortes: la identificació, el reconeixement, l´enterrament definitiu en l´àmbit familiar i el tancament del dol per unes persones que (després de 37 anys de franquisme i 36 de democràcia) continuen una gran part constant com "desapareguts".

Investigadors de l'Institut de Patrimoni del CSIC, del grup d'investigació Didpatri de la Universitat de Barcelona (UB), han desenterrat les restes de l'últim "soldat republicà" de la Batalla de l'Ebre, sepultat en la mateixa trinxera en la qual va combatre fins a l'últim segon.
La troballa és fruit dels treballs arqueològics que es desenvolupen en la línia fortificada de La Fatarella (Tarragona), l'objectiu dels quals és la preservació del patrimoni històric que representen els búnkeres de formigó i les trinxeres de la zona, l'última en poder dels republicans després d'una batalla que es va perllongar entre juliol i novembre de 1938 i va costar 15.000 vides.

En un comunicat, l'Associació Lo Riu ha explicat que la troballa ha posat "la pell de gallina" als investigadors, en entendre que el soldat caigut era probablement conscient de la seva situació i va combatre per assegurar el replegament dels soldats en retirada davant l'avanç de les tropes franquistes.

L'home, que calçava un 44 i mesurava 1,80 metres d'altura, va morir pels efectes de la metralla -possiblement una magrana que li va explotar a curta distància-, i els arqueòlegs han documentat que l'impacte li va partir el fèmur dret i li va incrustar fins a nou fragments en la caixa toràcica, a més de possiblement arrencar-li la mà dreta.

El soldat va caure d'esquena damunt del seu sarró, per la qual cosa ha estat possible recuperar els utensilis amb els quals s'afaitava, una ampolla de cristall verd i el plat d'alumini amb el qual menjava, juntament amb les restes d'unes botes amb sola de cautxú i capdavanteres de ferro.

Encara tenia en el seu poder dues magranes de fabricació polonesa i diversos paquets de munició del seu fusell, si bé els arqueòlegs creuen que algú el va despullar del seu casc i de la seva arma després de morir i el van deixar allà, enterrat en la seva pròpia trinxera i envoltat de nombrosos casquets de bala.

"Va romandre disparant frenèticament contra els enemics que atacaven la posició i es va quedar en el seu lloc de combat, fins a la mort, protegint la retirada dels seus companys", precisa el comunicat, que celebra el resultat d'una excavació que recupera la història d'aquest soldat fins al moment anònim.

A mitjants de novembre, i després que al juliol l'exèrcit republicà aconseguís travessar el riu Ebre i fes retrocedir als franquistes, l'avanç dels revoltats va tornar a expulsar als republicans cap al nord, per la qual cosa el XV Cos d'Exèrcit va ser encarregat de defensar les últimes posicions que asseguressin el replegament.

En un dels vèrtexs de la línia defensiva de búnkeres i trinxeres que discorria entre Riba-roja, La Fatarella i Ascó, concretament a la zona de Raimats, és on els investigadors han trobat el cadàver, en uns treballs que dirigeixen Alberto González-Rubial per part del CSIC i Mayca Rojo per part de la UB.

CATALUNYA I ESCÒCIA : PROPOSTES PER UNA ENERGIA VERDA.

Davant del debat que es presenta sobre el futur energètic dels diferents països i davant dels partidaris de les energies renovables i no renovables, tenim un debat històric que marcarà el nostre futur col.lectiu.
L´exemple més clar és una de les primeres decisions que haurà de prendre el Govern espanyol que guanyi les eleccions de novembre: ubicació del cementiri nuclear.

En aquesta situació, ens ha agradat la posició de partits de països que ara no tenen estat propi, potser ells començaran obrint la nova via.Un exemple el cas d´Escòcia i un bon posicionament d´Alternativa Verda al nostre país.

ELS VERDS-ALTERNATIVA VERDA, CELEBRA LES DECLARACIONS DE JIM MATHER (EX-MINISTRE ESCOCÈS) CONTRA L'ENERGIA NUCLEAR

Catalunya com Escòcia, per una energia verda
El partit ecologista Alternativa Verda, formació política integrada dins la coalició independentista SI, celebra les declaracions fetes per Jim Mather, ex ministre d´Empresa, Energia i Turisme del govern d´Alex Salmond contra l'energia nuclear realizadeses en una roda de premsa celebrada el dia 21 de setembre al Parlament. Hi eren presents els diputats de SI, Alfons López Tena, Uriel Beltran i Toni Strubell, i el president d´Alternativa Verda, Santiago Vilanova.

Jim Mather, alt càrrec del Scottish National Party (SNP), va manifestar el rebuig del seu partit a l'energia nuclear, tal i com va quedar acordat en el Parlament escocès el 10 de gener de 2008 per 63 a 58 vots.

Actualment a Escòcia funcionen les centrals nuclears de Hunterston B i Torness, propietat el 100% de British Energy i del tipus AGR (Advanced gas-cooled reactor) que han de deixar de produir electricitat el 2016 i el 2023, respectivament.

Jim Mather va defensar per Escòcia un model energètic desnuclearitzat. "Volem convertir-nos en l'Aràbia Saudita de l'energia verda mitjançant fortes inversions previstes en la eòlica, la maremotriu i la solar", va dir.

L'objectiu polític de SI i d'Alternativa Verda per Catalunya, com Escòcia, és lograr un Estat lliure que gestioni un model energètic desnuclearitzat i totalment autosuficient amb les energies renovables.

- 24/9/2011: El Scottish National Party (SNP) es reafirma en la seva política de no nuclears a Escòcia i es felicita de la decisió presa per l'empresa elèctrica SSE d'abandonar els plans de participar en la construcció de nous reactors a Sellafield, Cumbria, UK.

La història i la seva interpretació no poden estar sempre subjectes a criteris econòmics ni economicistes. La recuperació del patrimoni, també l´històric evidentment, és important per a qualsevol poble.
És per això que donem suport a l´actuació del Centre de Documentació de La Sagrera.

"El Centre de Documentació de la Sagrera, en conèixer la noticia de la trobada de les restes d’una vil·la romana a les obres que s’estan fent a l’entorn de la futura estació de l’AVE, considera:

Que s’hauria de valorar de manera adient un fet tan singular i transcendent, que dóna projecció, importància i perspectiva al nostre passat.

Que un patrimoni cultural com aquest no hauria de marxar del lloc on s’ha trobat, restaurant allò que calgui per, si és possible, retornar-ho a la seva ubicació original, per tal de convertir-lo en un punt emblemàtic i de referència, en estreta i compatible combinació amb la futura estació de la Sagrera.

Si estàs d’acord amb aquesta proposta, t’agrairíem que t’hi adherissis, facilitant-nos el teu nom i cognoms a aquesta adreça de correu: qterre@gmail.com, que lliurarem a l’Associació de Veïns de la Sagrera perquè faci arribar a les institucions o organismes que calguin l’opinió dels sagrerencs i les sagrerenques sobre aquest tema, per tal que sigui coneguda i tinguda en compte.

Gràcies.
Quim Terré
Centre de Documentacio de la Sagrera"

EL PP VALENCIÀ INSISTEIX EN ELS TRANSVASAMENTS.

Joan Antoni Panisello: 'Fer transvasaments va en contra de tot model de desenvolupament sostenible per a tot el país'

El portaveu de la PDE (Plataforma en Defensa de l´Ebre)alerta dels riscos socials i econòmics del transvasament

Era previsible que la Diputació de Castelló votés aquesta moció. Simplement el que fan és pressionar el govern espanyol, que té l'obligació de pronunciar-se sobre el transvasament. Nosaltres també volem que es pronunciï al més aviat possible. I esperem que s'oposi del tot al transvasament.

El que no poden fer és utilitzar l'argument de què demanen un 15% de l'aigua inutilitzada, perquè qui tingui un poc de coneixements en aigua, sap que l'aigua del riu no es perd al mar. No és aigua inutilitzada. Aquesta aigua arriba al Delta i el manté viu i aporta nutrients al mar pels peixos, el marisc, etc.

L'estratègia del PP

D'altra banda, nosaltres estem convençuts que això només és el principi. Al programa del Partit Popular per les eleccions no hi figura cap gran transvasament, perquè ja els va sortir malament una vegada. Però el que sí que té previst el Partit Popular és fer transferències d'aigua entre conques a petita escala. I ho volen fer, si poden, fent peticions d'accedents d'aigua concedida per a regadiu, com en aquest cas. Per això servirà el canal Xerta-Sènia, que és un canal que sospitosament ja es va fer molt sobredimensionat per a les necessitats que té el territori. De ben segur que servirà per fer arribar l'aigua a Castelló si s'acaba fent el transvasament.

Atac al model de desenvolupament


I no ens cansarem de dir que un transvasament és un atac al país sencer. Els noranta hectòmetres cúbics no són en realitat el més important. El més important és tot el que hi ha al darrere. Fer transvasaments va en contra de tot model de desenvolupament sostenible per a tot el país. I, a més a més, a sobre, perjudica de manera clara l'economia de les terres de l'Ebre. Hem d'aprofitar el riu. I no ho fem.

En vint anys, Tarragona ha canviat, les terres de l'Ebre no

Un exemple: fa vint anys que es va fer el transvasament a Tarragona. La qualitat del benestar i la indústria a Tarragona han crescut molt en aquests vint anys. A les terres de l'Ebre pràcticament no ha canviat res. Al contrari, ens hem convertit en un abocador i en una font d'energia per a Catalunya. A sobre, ara ens volen encolomar el magatzem nuclear. I el riu, mentrestant, s'empobreix cada dia que passa. Tenim dues opcions: construïm territori i vida al voltant del riu, o deprimim el territori que hi ha al voltant del riu.

No tenim res en contra els pagesos de Castelló. En absolut. Però hem de fer entendre tothom que aquest no és el camí. Un transvasament mai no vertebrarà un país. Per entendre'ns, ens fa el mateix mal un transvasament de l'Ebre a Castelló com un transvasament del Segre a Barcelona, que també està contemplat. I el que és evident és que el futur de les terres de l'Ebre, que també són país, no passarà mai per la venda de l'aigua.

Joan Antoni Panisello, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

JOSEP TERMES, L´HISTORIADOR DEL MOVIMENT OBRER CATALÀ.

Mor Josep Termes, historiador a contracorrent
L'enterrament es farà demà dissabte a les 13.30 al tanatori de les Corts de Barcelona

L'historiador Josep Termes i Ardèvol. S'ha mort aquesta matinada als setanta-cinc anys d'un càncer. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, va ser destacat amb la Creu Sant Jordi el 1990 i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2006. Termes era el gran especialista en la història del moviment obrer català dels segles XIX i XX i de l'anarquisme. El darrer volum que es va publicar l'historiador, aquest juny del 2011 a l'Avenç, fou la 'Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980)'. També va escriure: 'Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)' (1972), 'El nacionalisme català. Problemes d'interpretació' (1974), 'Les arrels populars del catalanisme' (1999), 'Històries de la Catalunya treballadora' (2000) i al 2009, 'Resum de la història del catalanisme'…

Josep Termes, fill de pagesos pobres emigrats a Barcelona, va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se'n de baixa en constatar 'que deixava de ser un partit obrer portat per obrers' i hi entraven els 'nois de casa bona a manar'. L'any 1966 la Universitat de Barcelona el va expulsar per motius polítics i el 1968 es va integrar a l'equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1982 i 1991 va ser catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. També va ser membre de l'Institut Universitari Jaume Vicens Vives.

Josep M. Muñoz: 'La seva és una trajectòria a contracorrent'

L'historiador Josep Maria Muñoz, director de la revista d'història L'Avenç, que li va fer la darrera llarga entrevista, recorda que era un home molt vital, que li agradava molt la vida i que de la malaltia no en volia parlar gens, encara que no la defugia. 'Recordo fa molts anys que quan va tenir el tercer fill el vaig trucar per felicitar-lo i li vaig dir, 'bé ara potser que paris', i ell em va respondre: 'És la vida la que t'ha de parar'.

Continua Muñoz: 'La seva és una trajectòria a contracorrent, i en aquest sentit és la seva gran aportació i va jugar un paper molt important: malgrat participar de la tradició d'historiadors progressistes en l'antifranquisme (va ser militant del PSUC i fundador de la revista Recerques), una tradició que venia de Vicens Vives i després de Pierre Vilar, ell se'n va separar per reivindicar les arrels populars del catalanisme polític. Aquesta actitud anava molt lligada a la seva vida, perquè era un home completament vinculat al món popular, a les seves arrels pageses, a la seva vida de barri.'

Mascarell: 'Amb Termes vam aprendre a llegir la història del nostre país'

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha parlat de Termes com a un referent per a molts historiadors i molts ciutadans de Catalunya. 'Amb Josep Termes varem aprendre a llegir la història del nostre país des del moviment obrer, en clau nacionalista, amb el rigor i l'estima pel passat que sempre va mantenir en la seva feina', ha dit el conseller, que també ha agraït les col·laboracions de l'historiador a la revista 'Avenç', publicació que Mascarell i el promotor cultural Oriol Regàs van fundar l'any 1977.

Historiador de la societat

En motiu del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes Termes va parlar de la seva concepció de la història i de la seva trajectòria. Va dir que sempre havia intentat fer història de la societat. Per ell la història no era determinista: 'La història és indeterminada, depèn de molts factors, és una esfera multidireccional. Així ha estat la meva recerca i ho he fet a contracor dels deterministes que tan han abundat en aquest país. En la interpretació de la història he tendit a no minusvalorar la literatura, els costum, la cultura popular... Per exemple, tinc una biografia política de Samitier, el jugador de futbol del Barça. Perquè jo crec que no es pot entendre la història de Catalunya sense l'església catòlica (i ho diu un no creient), però tampoc sense l'anticlericalisme i la maçoneria'.

En el context del Premi d'Honor, l'historiador va resumir els temes de recerca que va treballar al llarg de la seva trajectòria: 'la vertebració del moviment obrer del 1840 al 1939; l'aparició del moviment federal com una de les primeres manifestacions del particularisme català; la història del catalanisme vist com un moviment múltiple i on hi conflueixen sensibilitats diferents; i en certa manera dos períodes curts però intensos i apassionants que han suposat dos fracassos del catalanisme: el sexenni revolucionari (1868-1874) i la Segona República (1931-1936).'

Una biblioteca única

Josep Termes va bastir una biblioteca amb 30.000 volums única al món, amb peces úniques i tan simbòliques com un disc que narra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, l'any 1909, volums signats per Pi i Maragall, fulletons anarquistes dels anys vint… Aquesta biblioteca és única, entre més coses, pels cent títols i escaig sobre estudis de la premsa; pels llibres dedicats als moviments polítics i socials propis del país o que hi han tingut presència; per molts llibres publicats a l'exili des del 1939; per la col·lecció de revistes d'època i la de làmines, cartells, auques, postals, cromos… A més, conté les traduccions d'autors russos i soviètics d'Andreu Nin, publicades per l'editorial Proa els anys trenta. A princips d'aquest any, 25.000 volums es van traslladar al Museu d'Història de Catalunya.

NUCLEAR DE COFRENTS: MODIFICACIÓ DE CONDICIONS I MENYS SEGURETAT.

Us afegim la noticia que ja ens havia arribat sobre la modificació de condicions de funcionament de la Central Nuclear de Cofrents (País Valencià).
Us pengem la noticia tal com la va difondre una agència no gens antinuclear, no volem convéncer a ningú, aquests son els fets:

Tanquem Cofrents assegura que s'han modificat condicions de funcionament en la nuclear que "degraden" la seguretat
La central assegura que té uns "alts marges de seguretat" i creu una "irresponsabilitat" que es creu "incertesa"

VALÈNCIA, 02 (EUROPA PRESS)
La plataforma 'Tanquem Cofrents' ha assegurat este divendres que s'han modificat algunes condicions de funcionament de la central de Cofrents (València), que suposen una "degradació" de la seguretat d'esta planta i ha afirmat que se'n van a deixar de fer inspeccions de les soldadures circumferencials del vas del reactor, que conté les barres d'urani i està plena d'aigua altament radioactiva, el que sotmet els metalls a una fatiga de material "extrema".

Segons ha afirmat en un comunicat, en el cas que es donaren esquerdes en estes soldadures "es produiria una perduda de l'aigua de refrigeració, el pitjor que li pot ocórrer a una central atòmica, semblant al que ha ocorregut en els reactors de Fukushima".

L'entitat ha recalcat que el "bon estat" d'estes soldadures és "particularment important en cas d'una situació de LTOP (sobrepresurització en fred) del vas, que pot ocórrer durant el funcionament normal de la central, i que es pot per tant minimitzar, però també pot ocórrer per avaries, com de fet ha estat a punt d'ocórrer en centrals similars a la de Cofrents".

En segon lloc, ha assenyalat que se'n va augmentar el grau de cremat de part de les barres d'urani des de 40 MWd/kg U, --que és el màxim que s'aconseguia fins ara, fins a 70 MWd/kg U--, que dóna com a resultat un "augment de l'oxidació i corrosió d'estes barres, que augmenta la probabilitat de fugues i contaminació de l'aigua del reactor, així com una disminució de la seua conductivitat tèrmica, el que en cas d'incidents de sobrepotència tèrmica o de perduda d'aigua refrigerant agreujaria les conseqüències de l'accident".

Tanquem Cofrents ha indicat que esta situació es produïx "en el moment en què s'hauria de fer tot al contrari, és a dir, quan s'acaba d'autoritzar el funcionament durant deu anys més, fins a 2021, d'una central vella i deteriorada, que ja té 27 anys, dos més que la vida útil que li van donar els seus fabricants".

L'entitat ha afegit que estes modificacions en el funcionament de la planta han estat autoritzades pel Consell de Seguretat Nuclear al ple del 20 de juliol passat, "d'acord amb l'extrapolació de dades experimentals i a càlculs probabilístics, considerant que la probabilitat que estes modificacions produïsquen problemes és prou baixa com per a permetre-les".

Tanquem Cofrents sosté que el motiu pel qual la central nuclear, amb la "complicitat" del CSN, ha realitzat estes modificacions "ha estat, com sempre, augmentar encara més els enormes beneficis que té, tot i que siga a costa, com és el cas, de disminuir la seguretat, i de posar-nos a la població fins i tot més en perill".

Tot i això, fonts de Cofrents han apuntat a Europa Press que la central "complix amb tots els requisits i requeriments de seguretat", ja que esta és la "màxima preocupació" de la central, de la qual ha destacat les fites que ha complit fa poc, com el temps ininterromput que ha estat en funcionament. Per esta raó, ha lamentat que s'intente "crear incertesa", una cosa que ha qualificat d'"irresponsabilitat" i ha subratllat els "alts marges de seguretat" de la instal·lació.