Avui us pengem una noticia d´història, sobre les recerques fetes a la zona de la batalla de l´Ebre.
És una noticia puntual, però a més a més del seu aspecte històric, esperem que, algún dia tots els familiars dels soldats morts en aquella batalla puguin saber on van restar els cossos dels seus familiars morts. És el mínim que es pot oferir als familiars d´aquelles persones mortes: la identificació, el reconeixement, l´enterrament definitiu en l´àmbit familiar i el tancament del dol per unes persones que (després de 37 anys de franquisme i 36 de democràcia) continuen una gran part constant com "desapareguts".
Investigadors de l'Institut de Patrimoni del CSIC, del grup d'investigació Didpatri de la Universitat de Barcelona (UB), han desenterrat les restes de l'últim "soldat republicà" de la Batalla de l'Ebre, sepultat en la mateixa trinxera en la qual va combatre fins a l'últim segon.
La troballa és fruit dels treballs arqueològics que es desenvolupen en la línia fortificada de La Fatarella (Tarragona), l'objectiu dels quals és la preservació del patrimoni històric que representen els búnkeres de formigó i les trinxeres de la zona, l'última en poder dels republicans després d'una batalla que es va perllongar entre juliol i novembre de 1938 i va costar 15.000 vides.
En un comunicat, l'Associació Lo Riu ha explicat que la troballa ha posat "la pell de gallina" als investigadors, en entendre que el soldat caigut era probablement conscient de la seva situació i va combatre per assegurar el replegament dels soldats en retirada davant l'avanç de les tropes franquistes.
L'home, que calçava un 44 i mesurava 1,80 metres d'altura, va morir pels efectes de la metralla -possiblement una magrana que li va explotar a curta distància-, i els arqueòlegs han documentat que l'impacte li va partir el fèmur dret i li va incrustar fins a nou fragments en la caixa toràcica, a més de possiblement arrencar-li la mà dreta.
El soldat va caure d'esquena damunt del seu sarró, per la qual cosa ha estat possible recuperar els utensilis amb els quals s'afaitava, una ampolla de cristall verd i el plat d'alumini amb el qual menjava, juntament amb les restes d'unes botes amb sola de cautxú i capdavanteres de ferro.
Encara tenia en el seu poder dues magranes de fabricació polonesa i diversos paquets de munició del seu fusell, si bé els arqueòlegs creuen que algú el va despullar del seu casc i de la seva arma després de morir i el van deixar allà, enterrat en la seva pròpia trinxera i envoltat de nombrosos casquets de bala.
"Va romandre disparant frenèticament contra els enemics que atacaven la posició i es va quedar en el seu lloc de combat, fins a la mort, protegint la retirada dels seus companys", precisa el comunicat, que celebra el resultat d'una excavació que recupera la història d'aquest soldat fins al moment anònim.
A mitjants de novembre, i després que al juliol l'exèrcit republicà aconseguís travessar el riu Ebre i fes retrocedir als franquistes, l'avanç dels revoltats va tornar a expulsar als republicans cap al nord, per la qual cosa el XV Cos d'Exèrcit va ser encarregat de defensar les últimes posicions que asseguressin el replegament.
En un dels vèrtexs de la línia defensiva de búnkeres i trinxeres que discorria entre Riba-roja, La Fatarella i Ascó, concretament a la zona de Raimats, és on els investigadors han trobat el cadàver, en uns treballs que dirigeixen Alberto González-Rubial per part del CSIC i Mayca Rojo per part de la UB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada