HOMENATGE A DOLORS PIERA.

Recomanem un acte interessant del cap de setmana, que ens han enviat uns companys i companyes de les terres de l´interior. És un homenatge necessari a una persona dedicada a l´educació i al pensament.

Evidentment també recomanem els actes festius i lúdics per diferents motius reivindicatius en tot el territori i els de tancament de campanya per les consultes independentistes de diumenge 28, especialment interessants els actes previs (divendres 26 o dissabte ) de tot el dia de Molins de Rei, Cardona, Caldes de Montbui, etc.

CONSULTES INDEPENDENTISTES DEL 28 DE FEBRER.

Les comissions locals prenen més relleu el 28-F
Quan manca poc més d'una setmana per a la segona tanda de consultes sobre la independència de Catalunya, els setanta-set municipis que han convocat els ciutadans a votar arboren la campanya amb tota mena d'actes i convocatòries. Ho fan amb menys dubtes que no pas els pioners del 13-D, però amb un sostre que caldrà superar. Diumenge es farà al Vendrell l'acte central de campanya amb la intervenció de les comissions organitzadores locals i amb actuacions musicals i culturals.

El Vendrell acollirà diumenge l'acte central de la campanya de les consultes sobre la independència d'aquesta segona tanda del 28-F. L'acte comptarà amb la presència del batlle! del municipi, Benet Jané, i tindrà com a motiu de fons la figura de Pau Casals i serà amenitzat per l'actuació del músic Pep Sala. Les intervencions aniran a càrrec de representants de les comissions organitzadores de Cardona, Molins de Rei i el Vendrell, a més de la de Carles Móra, batlle d'Arenys de Munt, municipi precursor de les consultes a Catalunya. També faran intervencions a l'acte els portaveus de les comissions de Llorenç del Penedès, Les Cabanyes, Gelida, Montblanc, Xerta, La Bisbal d’Empordà, Llinars del Vallès, Alella, l’Escala i Sant Quirze del Vallès. També s'ha previst la participació de entitats de cultura popular que actuaran en diversos moments de l'acte.

El Vendrell (Baix Penedès) és el municipi amb més habitants amb dret de vot de la segona tanda de consultes del 28-F. El segon és Molins de Rei (Baix Llobregat), amb un padró de quasi vint mil censats, seguit de Palafrugell (Baix Empordà), que en té divuit mil cinc-cents. El municipi més petit que participa en les consultes de la setmana vinent és Sales de Llierca (Garrotxa), que té cent quatre habitants empadronats de més de setze anys.

Pol Vives, un dels impulsors de Sant Quirze Decideix, explica que 'des que el 3 de novembre van començar a reunir-se amb la idea llunyana de celebrar la consulta al seu municipi, s'han sumat a la iniciativa una gran quantitat de voluntaris i, allò que semblava difícil i quasi impossible, ha acabat essent una realitat que està a punt de succeir'. Ara mateix, explica Vives, 'tenim tots els llocs coberts amb noms i cognoms, però sempre falten més voluntaris per poder escometre un repte com aquest'. Pol Vives explica que 'des de la coordinadora nacional ens han donat esquemes, han impartit cursos i han fet bona feina de suport'. Tanmateix, amb l'experiència de les consultes del 13-D i amb el record els bons resultats de la primera tanda, 's'han perdut les pors i, malgrat que hi ha encara la incertesa, sabem que el poble és capaç de complir el repte' afegeix Vives, i creu que 'potser per això, ja no s'ha exi! git tant a la coordinadora nacional i les comissions locals hem sigut més autònomes'.

Entre els actes preparats per les comissions organitzadores locals cal esmentar el col·loqui titulat 'Pot ser una Catalunya independent una potència esportiva?' en què intervindran el president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas, i l'ex-president del Comitè Olímpic de Catalunya, Ignasi Doñate. El col·loqui es farà el dia 19 de febrer a Llinars del Vallès. I el debat 'sobre la independència' que es farà a l'Escala (Alt Empordà) també el dia 19, presentat per Salvador Alsius, amb la participació de Francesc Ribera 'Titot', Montserrat Nebrera, Diego Borrego, Jordi Fàbrega i Narcís Oliveras. Així mateix, Alfons López Tena farà una conferència titulada 'La societat civil davant els reptes del país' a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), també el divendres 19 de febrer.

Un dels ac! tes finals de campanya ja anunciat serà el de Breda (la Selva), en què intervindran l'actor Miquel Gelabert, l'activista Èric Bertran, el membre del Col·lectiu de senegalesos de Catalunya, Mbaye Gaye, Vicent Partal i el batlle de Breda, Jordi Iglesias.

UNA PEL.LÍCULA S´APROPA A LA MAÇONERIA.

Ens semblen bé els documentals i també els documentals ficcionats que poden ser divulgatius d´algun aspecte de la història poc conegut entre el gran públic.
Per això afegim un fragment d´entrevista al director de la pel.lícula, penjada al bloc de la pel.lícula, i us recomanem de veure-la al Cinema Alexandra.
Ja ho sabeu, una pel.lícula interessant en un bon Cinema.


MAÇONS ELS FILLS DE LA VÍDUA
al cinema Alexandra de Barcelona.

¿Com va sorgir la ideia de fer Maçons?

Bàsicament de la possibilitat d’accedir a explicar una història de primera mà. “Maçóns Els Fills de la Vídua” és la primera pel.lícula que s’acosta als maçons, que entra a las seves lògias, i en la que ells es fan visibles i s’expliquen a la pantalla.

¿El film va mès enllà del testimoni documental?

Si, a mi m’interesaba ficcionar el documental, superar la barrera del reportatge, i explicar un cami iniciàtic, que finalment es el que representa la maçoneria des.de els seus inicis. Per això tot i que el film recorre a l’esquema d’un documental a l’ús, está narrat, en part, com un film de ficció.

¿Va ser dificil que la Maçoneria l’obrís las portes?

La Maçoneria es una societat discreta, però no tan conspirativa com alguns llibres la dibuixen, i la proposta de la pel.lícula és molt curiosa, indagativa fins i tot, però a l´hora molt respectuosa amb la Francmaçoneria.

¿La pel•lícula parla només de la Maçoneria a Catalunya?

Parlem dels Maçons catalans, dels espanyols, però també dels francesos i dels italians. Hem rodat a Paris, a Roma, a Istanbul, i hem parlat amb maçons d’aquest països.

La protagonista de la pel•lícula és una dona.¿Accepten els maçons dones a la Maçoneria?

Si, la protagonista és una jove universitària que descobreix quan mor el seu pare, que aquest era maçó. Hi han organitzacions maçòniques que si que ho fan, -admetre dones al seu si- i d’altres, que continuen amb la tradició de reunir-se només homes. Però el sentiment general, entre el maçons que hi he parlat, es que no es pot progressar sense que algunes tradicions es modifiquen. Es una qüestió generacional, d’educació . La sensació general, és que no es pot construir una organització fraternal, sense tenir en conte al 51% de l’ Humanitat.

¿Existeixen las Lògies Secretes, com la que apareix a la pel•lícula?
Si.

¿Podria ser mes èxplicit?

No. Son secretes. I que si li puc assegurar es que la discreció de la Maçoneria és molt efectiva,. Ni jo mateix podria situar en el mapa el lloc on es troba, tot i que vàrem està rodant amb un equip reduït. Però això ja és una altra història. Potser en el making-off...



(Fragment de l’entrevista realitzada per Graziella Acanti per a la revista Art2010)

CONTINUA LA REPRESSIÓ TURCA AL KURDISTAN.

Turquia condemna a 21 anys l'editor d'un diari kurd per fer 'propaganda radical'.

Ankara (ACN).- Un tribunal de Turquia ha condemnat l'editor del 'Azadiya Welat daily', un diari kurd, a 21 anys de presó per publicar el que consideren que és 'propaganda radical kurda'.

No és la primera vegada que el 'Azadiya Welat daily', es condemnat per la justícia turca, ja van els va condemnar quan van publicar fotografies del líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), quan aquest estava empresonat.

El 'Azadiya Welat daily' ha declarat que el diari ja ha reemplaçat fins a sis editors des que es va començar a publicar al 2006, perquè 'havien de fugir' del país o eren empresonats.

QUIMICA A L´ALIMENTACIÓ I AUGMENT DE CÀNCERS.

Ens envien un correu interessant sobre la intervenció dels productes químics als productes d´alimentació diaris.
La segona part tracta sobre una bona pel.lícua francesa i la influència de la química en l´alimentació dels nostres fills/es. Caldria que s´estrenés també al nostre país.
------------------------
Pasamos el siguiente enlace, en el cual se ve claramente que clase de gente ha habido y hay hay en los gobiernos y ministerior y porqué España es el paraíso europeo de los transgénicos. Recomendamos leer la intervención, magistral, del periodista Carlos de Prada, por la mitad de la sesión, al que hay que agradecer que hace ya once años luchó contra los transgénicos para proteger a nuestro país, a todos nosotros, mientras la mayoría todavía ni sabíamos que existían.

(Cortes Generales. Diario de Sesiones del Senado. Comisión Especial sobre la manipulación genética con fines de producción de alimentos. 4 de octubre de 1999. ).
http://www.senado.es/legis6/publicaciones/html/maestro/index_CS0489.html

*******************************
Para que esta película salga en los cinemas, es necesario que la mayor cantidad de personas mire el anuncio dentro de los 3 proximos días.Va sobre los productos químicos en la agricultura y su relación con el aumento de cáncer en la población
Por favor, pasarlo a vuestros contactos, es el numero de visitas que determinará que
se estrene en las salas de cine.

http://nosenfantsnousaccuseront-lefilm.com/bande-annonce.html Bonjour !

Pour que ce film soit en salle( film qui dénonce les méfaits de la mauvaise alimentation et des pesticides) il faut qu'un maximum de personnes regarde la bande-annonce dans les 3 jours à venir. Faites passer, même si vous ne levisionnez pas complètement; c'est le nombre de visites dans les 3 jours qui fera le poids... Le voir est encore mieux. Faites suivre à tous vos contacts !

500 ANYS ENGANYATS.

Interessant llibre de Charles F. Merrill, després d´anys d´investigació, que s´ha publicat també en català.

Un professor nord-americà defensa que Cristòfor Colom era català
ACN
Ni italià, ni anglès, ni cors, ni castellà, ni gallec, ni portuguès, ni grec, ni noruec. Cristòfor Colom era català fill d'una família que va viure a Barcelona al segle XV i que mantenia una antiga enemistat amb els Reis Catòlics. Per això, els monarques van ocultar la seva catalanitat fomentant la idea que era italià que, a costa de repetir-ho, es va convertir en dogma històric. Aquesta és la principal teoria del professor de la Saint Mary's University de Mayland, Estats Units, Charles F. Merrill, sobre els orígens del descobridor d'Amèrica que ha recollit en el llibre Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica, que acaba de publicar-se en català. Només fa unes setmanes, una altra investigadora ja havia arribat a la conclusió que Colom era catalanoparlant.

El primer argument que afavoreix una possible catalanitat de Colom, segons Charles F. Merrill, va començar amb les premisses que el cognom Colom és d'origen català. Per això, o bé el descobridor d'Amèrica o bé el seu pare eren d'un país de parla catalana. El segon es basa en les referències indirectes que ell mateix va fer sobre la seva nacionalitat.

Merrill reconeix en el llibre, publicat l'any passat en anglès, que hi ha “tan pocs documents en què Colom diu que és català com documents en què es digui que és genovès”. En canvi, el llibre recull cartes escrites per Colom en què Ferran i Isabel són anomenats “els meus senyors” o “els meus senyors naturals”. El llibre també constata que una família Colom va participar activament en la guerra de 1462-72 contra el rei d'Aragó. Cristòfor Colom estava relacionat amb els enemics de la família Trastàmara dels monarques de Castella i Aragó durant aquella guerra.

Segons aquest professor de la Saint Mary's University de Maryland, l'antiga enemistat de Colom vers la família dels Reis Catòlics és un motiu pel qual la seva identitat es va fer manifesta. L'altre és que Ferran i Isabel van disposar que els territoris que es descobrissin al Nou Món passesin a formar part de Castella i que Castella fos la beneficiària del comerç i la colonització d'Amèrica en detriment d’Aragó.

“Fer veure que el descobridor del Nou Món era Genovès no alteraria aquest plans. Un descobridor català, en canvi, sí que els hauria afectat”, apunta Merrill al llibre, que no descarta que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany.

Provinent de Tarroja, prop de Tàrrega
Concretament, aquest professor nord-americà apunta la possibilitat que Cristòfor Colom naixés o es criés a Tarroja de Segarra, prop de Tàrrega. Segons recull Merrill en el llibre, la gent gran que ara viu a Tarroja quan eren petits explicaven que l'home que el 1492 va descobrir Amèrica havia nascut al poble. Aquesta tradició s'anticiparia a la que parla de la catalanitat de Colom. “No hi ha registres escrits que l'avalin encara que és possible que n'hi haguessin existit en algun moment”, afirma Merrill.

’Terra Rubra’
La connexió entre Colom i Tarroja té diversos arguments. D'una banda, la forma llatina d'aquest topònim seria Terra Rubia o Terra Rubra i, per tant, té el mateix que el lloc que els primers autors que van parlar del tema van designar com a bressol de Colom. D'altra banda, els patrons de la vila de Tarroja són Sant Salvador i la Immaculada Concepció, els mateixos amb què l'Almirall va batejar les dues primeres illes que va descobrir prop del Carib el 1492.

A prop de Tarroja hi ha la població de Pavia, on el segle XV Merrill afirma que hi va viure una família anomenada Colom que estava emparentada amb els Colom que els documents situen a Tarroja. Segons la biografia que Fernando Colón va escriure del seu pare, Colom va estudiar a Pavia. Sempre s'ha considerat que es referia a la Pavia italiana i no a la segarrenca, però cap Colombo –com es diria el seu cognom en italià– va estudiar a Pavia al segle XV.

MOCIONS CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR A ASCÓ

Que no ens enganyin.

Enfront la noticia (amb gran difussió, com no podia ser d´altra manera)de que només l´alcalde de Flix i algún regidor de La Fatarella i Corbera d´Ebre, s´havien posicionat en contra de la decissió d´Ascó de presentar candidatura pel Cementiri Nuclear.
Contraposem una altra dada encara més important perquè representa la gran majoria de la població de les comarques tarragonines de l´ebre.
Gairebé tots els Consells comarcals van votar la moció en contra de la decissió d´Ascó per tenir un Cementiri Nuclear.

Que no ens enganyin més: la població de les comarques del sud del Principat no està a favor del Cementiri Nuclear.