Però la relació amb la simbologia d' escuts a Europa ens fa veure la importància real d' aquest territori en els segles XIV i XV.
Un article ha posat a discutir historiadors i amants de la història aquesta setmana. Us el pengem, podeu dir-hi la vostra. Està a la pàgina de Nova Història i originalment a Responsabilitat Global.
La bandera catalana a l'escut de Košice (Eslovàquia)
En Josep Maria Canyellas va observar simbologia catalana a l'escut de la ciutat de Košice
Escut de Košice (Eslovàquia)
He estat uns dies a Košice, segona ciutat d'Eslovàquia, per una reunió de feina del programa europeu COGITA, de polítiques públiques de foment de la Responsabilitat Social.
Val a dir que Košice fa servir l'expressió de ciutat de la tolerància i de la pau.
En veure l'escut de la ciutat, descobreixo que és una de les ciutats i països del món que tenen simbologia catalana als seus escuts i banderes, com a restes de la que va ser, malgrat les seves dimensions, una de les nacions més importants del món. De fet, Barcelona era, segons alguns historiadors, la ciutat més important del món a final del segle XV, on diplomàtics d'arreu volien venir, atesa la relació que tenia amb la descoberta del Nou Món.
No sorprèn que les quatre barres catalanes apareguin a l'escut de la ciutat de Košice, ja que la relació entre Catalunya i el Sacre Imperi Romanogermànic era molt intensa als segles XIV-XV, per vocació a les relacions internacionals i per teixir aliances contra França, la nació que suposava un perill més gran per als interessos catalans. I d'aquí provenen alguns enllaços matrimonials.
En tot cas, és casualitat que al mateix escut hi apareguin també unes altres quatre barres vermelles, aquestes amb fons blanc, que no tenen res a veure amb l'escut dels comtes-reis del Casal de Barcelona, sinó que corresponen a una dinastia hongaresa, i s'anomenen les barres d'Árpád, de ladinastia que va regnar a Hongria entre el 1000 i el 1301.
Llegeixo a la versió francesa de la wikipedia que després de concedir-se a Košice dos privilegis per a l'escut, el rei Wladyslaw IV de Bohèmia, el 1502, va atorgar el tercer privilegi, que eren les armes de la seva esposa Anna, de la família dels Foix: Anna de Candale (1484– Buda, 26 de juliol 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506). Nascuda al 1484, fou la filla del comte Gastó II de Candale, i de la infanta Caterina de Foix, qui fou la filla de Gastó IV de Foix.
Del seu matrimoni nasqué Anna de Bohèmia, que esposà l'Arxiduc d'Àustria Ferran I d'Habsburg, futur rei d'Hongria i Bohèmia i Emperador del Sacre Imperi, i germà de Felip II, que regnà sobre Catalunya, i que succeí Carles V. És d'aquella època, del 1546 exactament, que, per exemple, els vitralls de la Catedral dels Sants Miquel-i-Gudula de Brussel·les mostren les armes dels 4 casals de l'Imperi (Àustria, Borgonya, Catalunya-Sicília, Castella-Lleó), els quals estan encara de manera separada, com era encara en aquell moment, malgrat que la història adulterada ens digui que ja s'havia produït la "unión de armas" i que Catalunya-Aragó i Castella-Lleó ja s'havien unit.
La història de Catalunya ha estat severament modificada, alterada, especialment a partir del segle XVI, coincidint amb la descoberta i colonització del Nou Món, per raons que no costen gaire d'entendre. No sóc historiador i tinc coneixements limitats en aquesta matèria de mer lector, però sento que és responsabilitat de tots contribuir a restituir les veritats evidents, que avui encara són tergiversades, i ajudar a comprendre la magnitud de l'engany. Esperem que amb les noves investigacions es vagi aclarint.
Josep Maria Canyelles
